La veu és la protagonista

La UNESCO va declarar el 27 d’octubre Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, dia en què es posa en valor el patrimoni sonor i audiovisual. Des de l'any 2006, la Biblioteca de Catalunya se suma als esdeveniments que s'organitzen arreu del món amb motiu d’aquesta commemoració i, un any més, des de la Unitat de Sonors i Audiovisuals volem destacar la importància d’aquest fons excepcional.

Des de la Biblioteca de Catalunya hem d'afavorir el coneixement, la conservació i la difusió del patrimoni català per respondre a les necessitats d'informació dels investigadors. Aquest patrimoni té un valor fonamental ja que conserva els enregistraments del nostre entorn, documents que adquireixen un paper destacat i necessari perquè les generacions futures coneguin la identitat i la singularitat del seu país.

Les col·leccions de la Biblioteca de Catalunya inclouen tota mena de materials i posen de manifest la diversitat i la riquesa del patrimoni de la cultura catalana escrita, gràfica i audiovisual. La multitud de documents sonors i audiovisuals abasta des dels primitius cilindres de cera i discos de pedra, fins als nous suports audiovisuals i multimèdia.

La Unitat de Sonors i Audiovisuals conserva la producció videogràfica catalana que ingressa per Dipòsit Legal, i altres fons i col·leccions en diversos formats audiovisuals que hagin aparegut al mercat: U-matic, Vídeo 2000, Betamax, VHS, DVD, Blu-ray i d’altres. La majoria dels fons audiovisuals que es conserven són comercials però d'altres són còpies úniques o no editades, característica que els fa especials.

En aquest article volem posar en relleu la producció sonora i audiovisual de diferents veus literàries catalanes que la Biblioteca de Catalunya conserva per tal de ser preservada i difosa.

«Veus literàries» és una col·lecció de vídeos i DVDs que recull la veu de diferents autors de la literatura catalana contemporània a través d’una breu biografia, una entrevista al personatge protagonista, la lectura de textos de l’autor (llegits pel mateix autor o un rapsode) i la seva bibliografia.

Llegint una de les reflexions que fa l’escriptor Francesc Parcerisas en la seva recent obra "La tardor em sobta" vam detectar-hi certa preocupació:

 «La funció de la mètrica és ajudar al recitat o al record mnemotècnic, perquè l’escriptura és molt pobra pel que fa als signes de recitació. […] La lectura silenciosa va matar la lectura declamada, l’espectacle, i avui passa a l’inrevés, la majoria de “rapsodes” destrossen la poesia. […] Seria bo tenir el text sempre al davant, perquè el lector no es faci una idea massa esbiaixada del poema a partir només de la lectura que, ara, també escolta»

Així ho farem, llegirem el poema i n’escoltarem la interpretació, tot alhora.

Avui la protagonista és la paraula oral.

Llegim, escoltem, sentim... Feliu Formosa, poeta i traductor, a través de la seva pròpia veu i la de la seva filla, Ester Formosa, cantant i rapsoda immillorable.

 

Del Llibre de les meditacions (recita Ester Formosa)

La intimitat guanyada

a força de pobresa,

el so d’una guitarra

en una cambra plena

de l’olor de contactes

i amb la finestra oberta

al fum i al cansament.

Hi fas l’aprenentatge

per copsar el desacord

de tantes dones soles

amb la ciutat que aïlla

(la morta xemeneia

les múltiples antenes).

Hi serves el silenci

La dignitat perfeta

a força de renuncia.

(Escolteu l’enregistrament)

 

Del llibre Cançoner (recita Ester Formosa)

Faràs dos trucs i t’obriré la porta

i no em sabré avenir que siguis tu.

Et faré entrar al meu pis, que desconeixes

i que només és fet per subsistir-hi.

Però m’hi trobaràs, qui sap per quin

designi inescrutable. Així que et fiquis

al menjador, veuràs el teu retrat

i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.

Fullejaràs potser Virginia Woolf.

Vindré darrere teu amb el desig

de sentir els teus cabells damunt la galta.

Amb tota la tendresa, et faré asseure

en un dels vells seients que compartíem

(durant els últims temps hi estudiaves

el llarg monòleg d’una dona sola

que tu no vas ser mai). Al teu davant,

espiaré els teus ulls, el dolç somriure

del teus llavis amables, mig oberts,

i tot acabarà en una abraçada

que serà la primera. No hi haurà

ni passat ni futur. Tot serà lògic.

I aquest poema mai no haurà existit.

(Escolteu l’enregistrament)

 

De Cap claredat no dorm (recita Feliu Formosa)

Darrere el vidre veig

Com de sobte s'imposa

El gotejar incessant

De la pluja damunt

Les rajoles vermelles

De la terrassa immersa

En un silenci gris

També cessa de sobte

El torturat repàs

Mental de tot allò

Que crec tenir pendent

I que vol ser ordenat

Dintre meu amb aquest

Sentiment prou sabut

Del deure no buscat

Tot ho deixa en suspens

El lleu so de la pluja

Que va caient damunt

Les rajoles vermelles

De la terrassa immersa

En un silenci gris

(Escolteu l’enregistrament)

 

Diu Enric Sòria, assagista i poeta valencià, en el pròleg del llibre "Darrere el vidre" on s’aplega la poesia de Feliu Formosa de 1972 a 2002, que l’autor proposa en la seva poesia:

 

«Una mirada estesa i un exercici de meditació sobre el món observat i sobre el mateix punt de vista de qui l’observa»

 

En el mateix text Sòria hi afegeix unes paraules del poeta Agustí Bartra (1908-1982) referint-se a Feliu Formosa:

 

«Un ésser humà que escriu poesia perquè no vol ser oblidat de la llum»

Hi estem d’acord.

 

Judit Junyent Capdevila
Unitat de Sonors i Audiovisuals

 

BIBLIOGRAFIA

Feliu Formosa [Enregistrament de vídeo] / guió i direcció, Agustí Espriu ; és una producció de Micantia ; amb el patrocini de CEDRO. 1 videodisc (DVD) 25 min. [TOP: DVD 662]

 

ENLLAÇOS RELACIONATS 

Comentarios