Ens plau informar-vos que s'ha publicat en format electrònic el núm. 2 del Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall, Haidé. Estudis maragallians. Qui hi estigui interessat pot descarregar el fascicle sencer des de la pàgina web https://botiga.bnc.cat/publicacions/haide_num2.pdf o bé descarregar-ne separadament els articles entrant a l'adreça www.raco.cat/index.php/Haide.
El dossier monogràfic duu per títol «Maragall i les arts», i conté contribucions de Francesc Fontbona, Aitor Quiney, Teresa-M. Sala, Carla Planas, Lourdes Jiménez, i Anna Maria Blasco. A la secció «Vària», hi ha textos de Xavier Montoliu, Sergio Fuentes i Mercedes Conde.
Número 3
Qui vulgui proposar un article per a la «Vària» del proper número haurà d'escriure a l'adreça haide@bnc.cat. Tots els treballs enviats s'han d'ajustar a les característiques especificades a les «Normes de presentació d'originals» (que es troben al final del fascicle) i passaran per una fase d'avaluació externa, els resultats de la qual seran comunicats als autors en un temps màxim de dos mesos.
Qui estigui interessat a participar al dossier monogràfic trobarà aquí sota la crida corresponent.
Les propostes han d'arribar a la redacció abans del dia 16 d'abril. La data límit per a l'enviament del text definitiu és el 15 de juliol.
LA DIRECCIÓ
«Maragall avui i d’avui»
La revista Haidé fa una crida als estudiosos i estudioses que abordin la continuïtat del diàleg entre el pensament i la poesia de l'autor del Comte Arnau amb les tendències literàries actuals.
És fàcil constatar la recepció activa de la figura de Joan Maragall i el manteniment i l’evolució de la seva representació en l’imaginari poètic contemporani: de manera empírica, només cal resseguir els noms dels poetes que, al llarg dels darrers anys, s'han succeïts en les lectures a l'Arxiu Joan Maragall o que han anat participant als actes organitzats al voltant de l'encara recent centenari.
Deu ser que, tal com algú ja ha observat, l’obra de Maragall va esdevenir un irradiador de poetes, els quals, tot i seguir tendències estètiques diferents, s’han definit en més o menys evidència i actitud poètiques en relació amb les tesis de la paraula viva, per barallar-s’hi, discutir-s’hi o inspirar-s’hi. Tanmateix, és el moment de preguntar-nos si, entrats al segle xxi, aquest continuum maragallià que conjumina poesia i poètica és encara vigent i, en cas que la resposta sigui afirmativa, si les interpretacions fetes ad usum Delphini no n'han desvirtuat la natura de manera irreductible.
L’objectiu d’aquest dossier és aplegar les recerques existents per donar compte de la presència de l’obra de Maragall en la producció i la reflexió poètica, estètica i social, a partir dels anys setanta fins a l’actualitat. Tot plegat ens porta a privilegiar diverses vies d’anàlisi, que proposem en qualitat de possibles línies d’investigació per al dossier: