El 30 d’agost de 1910 naixia a Lleida Màrius Torres. Tercera generació d’una nissaga de metges, era fill d’Humbert Torres, que a més de metge seria alcalde de Lleida, i de Maria Pereña, mestra que li inculcaria un amor profund per la música. D’acord amb la tradició familiar, Torres segueix estudis de medicina a Barcelona i a Madrid, i torna el 1933 a Lleida per exercir la professió. Comença aleshores a publicar alguns articles a revistes lleidatanes, en els quals es traspua la seva educació humanista i cívica. La seva activitat es veurà, però, interrompuda ben aviat: a finals de 1935 se li declara un brot de tuberculosi que recomana l’ingrés al sanatori de Puig d’Olena, on romandrà durant la guerra civil, i on es desenvoluparà la seva extraordinària sensibilitat literària. La fi de la guerra coincideix amb un agreujament de la seva malaltia, que el durà a la mort, el desembre de 1942, en un país devastat; allunyat de la família, que per les seves conviccions republicanes havia hagut de fugir, però envoltat d’amics que Torres féu en aquests anys de dolor físic i d’ensulsiada col•lectiva.
La seva obra poètica, absolutament inèdita, va ser publicada per primera vegada pel seu amic Joan Sales a l’exili mexicà. Des d’aleshores no ha deixat de ser editada. Tot i la seva difusió, a l’inici, confidencial, Màrius Torres s’ha anat afirmant com una de les veus poètiques en català més importants del segle XX; la seva obra ha estat traduïda i estudiada, i els seus poemes represos per músics i cantants, que han fet arribar els seus versos arreu en concerts i recitals.
Amb motiu del centenari del seu naixement, la Biblioteca de Catalunya vol unir-se al conjunt d’homenatges a Màrius Torres mitjançant una mostra de la documentació que, al llarg dels anys i de les diverses donacions i compres, ha pogut reunir al seu entorn.
