Niccolò Machiavelli a la Biblioteca de Catalunya

Exposició: Niccolò Machiavelli a la Biblioteca de Catalunya

Dates: del 2 al 21 de novembre de 2009

Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 20 h, i dissabtes de 9 a 14 h

Lloc: Espai Zero de la BC


La celebració a Barcelona del congrés “Maquiavel a Espanya / Espanya a Maquiavel”, els dies 5 i 6 d’aquest mes de novembre, ens ofereix l’oportunitat de replantejar la fortuna que ha tingut a Catalunya l’obra d’una de les figures més destacades del Renaixement i del pensament italià.

Les reflexions i els preceptes de Maquiavel (1469 – 1527) donen una visió laica de la realitat del món, profundament innovadora, que ha deixat una empremta inesborrable en l’estudi de l’organització política del principat i de la república, separant la ciència política de la moral a través del coneixement de la realitat dels fets.

La producció literària de Maquiavel és molt àmplia i no s’exhaureix en la tractadística política presentada de forma magistral en Il Principe (1513), l’obra més coneguda, sinó també en els Discorsi sulla prima deca di Tito Livio (1512-1517), sense oblidar el Dialogo dell’arte della guerra (1519-1520).

En el camp històriogràfic es manifesta en dues obres fonamentals: les Istorie fiorentine (1520-1525) i La vita di Castruccio Castracani (1520). Tanmateix, l’obra literària de Maquiavel és força més complexa: comprèn la poesia en els Decennali (1506-1509) i L'asino d’oro (1517), la novel·la Belfagor (1515) i, sobretot, la comèdia Mandragola (1518), una sàtira mordaç dels costums florentins de l’època, a més de Clizia (1525), també una comèdia de format aparentment clàssic ambientada en la realitat contemporània que a Maquiavel tant li agradava criticar.

La mostra que presentem proposa als visitants una selecció de les obres més significatives de Maquiavel, editades en italià i en altres llengües, que formen part de l’excel·lent fons bibliogràfic de la Biblioteca de Catalunya. Així mateix, presentem una selecció de la seva recepció, reflectida en les moltes traduccions de què ha estat objecte al llarg dels anys, especialment les d’en Josep Pin i Soler, i la influència que ha exercit en alguns dels nostres escriptors i intel·lectuals més pregons.


Montserrat Casas. Universitat de Barcelona