Anar al cos de la pàgina
Esteu a: /Fons /Tresors de la BC
mida del text mida del text petita mida del text mitjana mida del text gran

Informació relacionadaNavegació

  1. Coneix la BC
  2. Serveis
  3. Busca a la BC
  4. Fons
  5. Altres catàlegs
  6. Secció professional
  7. Perfil del contractant
  8. Subvencions i altres

Un incunable científic emblemàtic: la Suma de la art de arismètica de Francesc Santcliment


Íncipit





La Suma de la art de arismètica de Francesc Santcliment fou publicada a Barcelona per Pere Posa el 1482. Aquest incunable, únic pel que sembla en aquests moments tot i que temps enrere hi havia hagut altres exemplars localitzats, conté la primera aritmètica mercantil impresa a la Península Ibèrica i potser la segona publicada a Europa.

Crèdits:

Dra. Joana Escobedo (Directora de la Unitat Bibliogràfica de la BC)


Taula de multiplicar






La primera aritmètica mercantil de què es té notícia és l’Arte dell’abbaco, que s’imprimí a Treviso el 1478. Fins al 1500 se’n conserven, a més de la catalana i d’una altra l’autoria de la qual s’atorga al colofó a “Franciso Sanclimente” i que s’inicia amb els mots Compilatió[n] de arismética sobre la arte mercantívol, dues d’alemanyes, una d’occitana i tres d’italianes. La darrera, el Pacioli, de carácter enciclopèdic, inclou en les seves pàgines un tractat de comptabilitat. La biografia de Santcliment, circumscrita a l’àmbit de l’ensenyament, es mou encara en el terreny de la hipòtesi.



Aquestes aritmètiques es destinaven als usos mercantils; s’escrivien en la llengua de la terra i en un estil planer per exigència d’una cada vegada més puixant classe mercantil; empraven la numeració indoaràbiga i els algoritmes de càlcul, i substituïen l’àbac pel llapis i el paper. S’allunyaven de l’aritmètica teòrica que s’impartia a les universitats.



De fet, la impremta difongué una pràctica coneguda i aplicada des del segle XIII fins aleshores transmesa per tradició oral, a través de manuscrits o a través de textos complementaris com podien ser els llibres de comptes. Val a dir que, d’entrada, no hi hagué una proliferació d’obres científiques impreses. El mateix Ratdolt, impressor dels Elementa geometriae d’Euclides, que es publicaren per primera vegada el 1482 a Venècia, se’n lamentava al prefaci de l’edició.


Trencats



L'aritmètica concebuda per Santcliment i plasmada per Posa ha estat descrita per prou repertoris i obres de referència en un ampli ventall cronològic. Com a nota anecdòtica, destacarem la notícia que en dóna ja l'inventari autògraf fet per Pere Posa. El Santcliment -Arismètica de Sant Climent- era "en les posts de front, entrant en la botiga".


L’obra és impresa en paper, en format 4rt, amb una impressió acurada, caràcters gòtics d'una sola mida, 136 fulls sense foliar i signatures a-r8. Les ratlles de les operacions aritmètiques van ser traçades en vermell amb posterioritat a la impressió del text. Té un títol propi, i a través del títol sabem que es tracta d'una summa. Els temes tractats seran la numeració i coneixement de les figures, la suma, la resta, la multiplicació, la divisió (migpartir i partir), la regla de tres, els trencats, companyies, canvis, barates, posicions, la fi de l’or i de l’argent i les progressions. La bibliografia més recent vincula aquest incunable a l'aritmètica occitana conservada en la tradició manuscrita.


Al·ligació

Colofó (fragment)





El Santcliment aporta, a més del contingut específic, tota una informació addicional econòmica i comercial com és ara dades sobre els costums mercantils, sobre mercaderies en transacció -pebre, safrà, canyella, mel, sucre, seda en madeixa, moltons...-, sobre monedes, pesos i mesures…, que es complementa amb altres aportacions extraordinàriament valuoses -la llengua, la numismàtica, el rerefons social... El català hi és emprat alhora com a llengua científica i com a llengua d’ús corrent. La ciutat de Barcelona adquireix en aquesta obra un protagonisme que ja li atorgaven altres textos: Barcelona era un mercat a tenir en compte.

No es pot ometre una referència a la Compilatió[n] de arismética sobre la arte mercantívol, incunable conservat a Càller i atribuït a la impremta de Saragossa, al taller de Pau Hurus i a l’any 1486, escrit en un castellà que palesa la influència catalana i aragonesa. La referència a Santcliment com a autor deixa la porta oberta a tota mena de conjectures. El paral·lelisme amb l'imprès català no és tan acusat com s’havia entrevist ni en el contingut -s’hi inclouen les arrels quadrada i cúbica i s’hi exclouen els trencats-, ni en la concepció de nombre, ni en els exercicis, ni en l’àmbit d’actuació: opera amb mesures i monedes d'Aragó, que, algun cop, contrasta amb les d'altres mercats. De tot plegat es pot inferir que les aritmètiques pràctiques, que devien provenir d'un tronc comú, adaptaven els enunciats -prou comuns també- i l'exemplificació a les aplicacions incloses i al context en què es produïen.


La Biblioteca de Catalunya està a punt de publicar l'edició facsímil d'aquest incunable català, precedida d'estudi. Hi remetem per a la bibliografia sobre el tema.


Cliqueu sobre les imatges per tal que s'engrandeixin.


Cliqueu aquí per consultar el registre catalogràfic

Tornar a la pantalla de consulta




Creative Commons License 2005 Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56. 08001 Barcelona. Tlf.:+34 93 270 23 00. Fax: +34 93 270 23 04 bustia@bnc.cat
Alguns drets reservats · Nota tècnica · Avís legal

Enllaç al Departament de Cultura