Introducció de les edicions facsímil en el món del llibre

Un gran avenç del segle XIX en el camp del llibre i l’edició va ser la possibilitat d’aconseguir còpies molt precises, quasi perfectes, de documents antics i valuosos, anomenats facsímils. Aquestes còpies permetrien preservar els originals i alhora evitar la pèrdua de documents en cas de desastres (incendis, inundacions…), i robatoris.

Gràcies a l’edició de facsímils podem tenir accés a documents que es troben fora del nostre abast geogràfic, que estan malmesos o que són de difícil accés, com ara manuscrits, incunables mapes, segells, gravats i altres documents antics. Així, obres que fins fa poc només eren a l’abast dels bibliòfils i investigadors, ara són fàcilment accessibles a un ampli sector de públic: la primera edició del Quixot, les Quatre Grans Cròniques, obres de Ramon Llull, les Homílies d’Organyà, etc., 

Homílies_Facsímil_Millennium_petita

Homílies d’Organyà. Barcelona : Millennium Liber, DL 2010. Facsímil del Ms. 289, de la Biblioteca de Catalunya. Top.: R 091Homilies d’Organyà

 

La paraula facsímil prové de l'expressió llatina fac simile -l'imperatiu de ‘facĕre’ (fer), i ‘simĭle’ (semblant)- i vol dir “Fes semblant”. Des de l’edat mitjana ja hi va haver força intents de crear rèpliques de documents antics o valuosos, però aquestes, fetes a mà pels copistes, eren escasses i costoses. Posteriorment, amb la impremta, se seguí experimentant, però no és fins a mitjan segle XIX que s’aconsegueix l’obtenció de còpies exactes d’aquests gràcies a l’aplicació de les noves tècniques fotogràfiques.

Segons estudis de diversos investigadors, el primer facsímil editat a l’Estat espanyol va ser l’obra de Lope de Vega, El bastardo  Mudarra (1864).

BastardoMudarra

Vega, Lope de. El Bastado Mudarra. Madrid : Sociedad Foto-Cincografica, 1864. Top: Res 199-4º 1864

 

En l’elaboració d’aquest primer facsímil participà el barceloní, Francesc López Fabra, que en va preparar els originals foto-litogràfics. López Fabra fou qui va introduir a l’Estat les primeres tècniques d’impressió fotogràfica: la fototipografia i l'heliografia. Gràcies a ell, disposem de la primera edició facsímil del Quixot, elaborada a Barcelona entre 1871-1873. 

Cervantes. Quijote, Facsímil

Cervantes Saavedra, Miguel de, 1547-1616. Don Quijote de la Mancha : la primera edición reproducida, después de 266 años. Barcelona : Francisco López Fabra, [1871]. TOP: Cerv. 32-II-1-2 (Primera edició facsímil impresa a Catalunya)

 

A Catalunya trobem des de principis del segle XX diverses entitats que promouen l’edició de facsímils, com per exemple la Societat Catalana de Bibliòfils, l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, etc. També  existeixen, a començament del segle XX, diverses editorials que, a part de les edicions corrents, es van dedicar a l’elaboració de facsímils: Heinrich y Cia.;  Serra i Russell; la Casa de Caritat  i Joan B. Batlle, que s’especialitzà en l’edició de goigs. Cap a meitats de segle destaquen Les Belles Edicions, Joan Sallent, i Torrell de Reus i la Impremta Parellada, dedicades a la reproducció de goigs. Ja a les darreries del segle XX trobem la Librería de Diego Gómez Flores, Gustavo Gili i l’editorial Alta Fulla, entre d’altres. Fora de Catalunya, podem destacar la Hispanic Society of America que es dedicà a elaborar facsímils d’obres espanyoles des de principis del segle XX. Actualment, a Catalunya, destaquen com a editorials especialitzades en l’elaboració de facsímils: Lunwerg  (1984-); Moleiro (1991-); Millennium Liber (2003-) , i Bibliogemma (2003-).

Mapes Enrollats 3_petita2

Mapamundi catalán estense. [Barcelona : Moleiro, 1996]. Facsímil del ms. C.G.A.1 de la Biblioteca Estense de Mòdena TOP: Mapes enrotllats 3

L’elaboració d’un facsímil requereix hores de treball, de proves i una cerca acurada dels materials adients. Sovint és una producció semiartesanal: alguns documents es cusen i s’enquadernen a mà com en l’original o bé s’envien a enquadernar a empreses especialitzades. Cal trobar el paper idoni i, a vegades, es fabrica expressament per a aconseguir una còpia exacta. Un altre requisit important és encertar amb el matís del color de l’original. Abans de donar-lo per bo, cal fer moltes proves i sovint s’ha de llençar molt paper de proves errònies. També cal tenir el vist-i-plau de la biblioteca o institució que disposi de l’original, consultar-lo in situ…  Tot això i el fet que es tracti d’obres de tiratge limitat fa que siguin documents de preu elevat, que solen adquirir bibliòfils, especialistes, biblioteques, museus, etc.

Hem d’agrair doncs l’existència d’aquesta nova tècnica que permet acostar-se a l’obra original que d’altra manera seria impossible i que també ajuda a protegir el llegat cultural propi alhora que el dóna a conèixer fora de les nostres fronteres.

Victòria Casals
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

 

Referències bibliogràfiques:

-Grota, Marcelo. "Historia menuda del primer facsimile español : el Bastardo Mudarra, de Lope de Vega". En: Revista de Libreria Antiquària, núm. 7 (abril 1984), p. 5-9.
-Torres Santo Domingo, Marta. "El primer facsímil del Quijote : la aventura editorial de Francisco López Fabra (1871-1879)". En: El Quijote en las bibliotecas universitarias españolas. [Ciudad Real] : Empresa Pública Don Quijote de la Mancha 2005 [etc.], DL 2005. p. 73-93

Comentaris

Plural

En aquest cas és correcte que “facsímil” estigui en singular ja que es tracta d’un mot subordinat a la paraula "edició". Seria el mateix cas que ens trobem amb altres compostos com ara: vagons restaurant, escoles taller, informes proposta, etc.

Dubte

Un apunt interessantíssim i molt ben fet, com tots els d'aquest magnífic blog.
Només volia preguntar si no hi hauria de dir "edicions facsímils" en comptes de "edicions facsímil". Gràcies

sense comentari

Ara m'he adonat que no surt l'inici del comentari anterior. El dec haver esborrat per error. Deia així: Gràcies per l'apunt!

Una fan dels facsímils

Personalment, crec que una línia de publicacions de la BC hauria de passar per realitzar facsímils -no sé si edicions facsímils- dels tresors i altres documents conservats a la BC. Clar que un altre tema seria si caldria publicar amb la quantitat d'editorials especialitzades i d'acurada factura que hi ha avui en dia. I, evidentment, un altre tema seria el de poder disposar d'un pressupost... De moment, gaudim dels facsímils i edicions facsímils musicals -el camp que més conec- que es troben en el fons de la BC (manuscrits, codexs i cançoners musicals, com el LLibre vermell de Montserrat, o algunes de les obres dels grans compositors com Bach, Beethoven, Mozart, Schubert, Schumann, per citar-ne alguns.