Rosalia Guilleumas a la Biblioteca de Catalunya (1973-1983)

El 27 de febrer de 1973, fa quaranta anys, la Biblioteca de Catalunya començava una nova etapa, sota la direcció de Rosalia Guilleumas.

Rosalia Guilleumas

Rosalia Guilleumas. Arxiu Administratiu BC

La nova directora tenia l’objectiu de modernitzar i renovar les instal·lacions i estructures de la biblioteca, com estava fent a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, que dirigia des del 1969. Aquesta modernització i renovació havia d'abastar diferents àmbits: recuperació, millora i ampliació d’espais, mecanització dels processos, canvis en l’organització i tractament del fons, etc.

Un dels aspectes al que va dedicar més esforços va ser l’espai. Es plantejà un gran projecte en diverses fases, que no s’arribaren a assolir del tot, per manca de pressupost.  El més urgent era l’ampliació del dipòsit de llibres, que començà el 1975 i s’acabà el 1978. Es construïren quatre plantes en forma de torre metàl·lica al centre del dipòsit.

Per tal d’agilitar el transport dels llibres entre el dipòsit i les sales es plantejà la instal·lació d’un sistema de vagonetes basculants. Aquesta instal·lació no es va poder dur a terme en aquell moment. De fet, no seria fins l’any 2000 que es muntaria, amb un sistema molt semblant al proposat per Guilleumas.

Projecte de vagonetes basculants els anys 70

Projecte de vagonetes basculants. Anys 70

Els estudis per automatitzar o mecanitzar els processos van començar ben aviat. Entre 1974 i 1975 un equip de bibliotecàries i tècnics de l’empresa SERESCO van treballar en un projecte de mecanització de la catalogació i classificació de llibres, per poder recuperar la informació posteriorment mitjançant ordinadors. A La Vanguardia del 25 d’abril de 1976 ho explicaven:

“El proyecto abre unas perspectivas hasta ahora desconocidas de infinitas posibilidades; y aunque parezca increible está en vias de ejecución. El sistema permitirá obtener una información bibliográfica rapidísma por terminales con circuito cerrado en pantalla, análogo a los que se usan en entidades bancarias y grandes servicios nacionales. Este proyecto se calcula que está terminado en tres años [...]

Digamos que la bibliotecaria, sentada en la terminal, contestará sobre el teclado las consultas del lector y, en pantalla, surgirán en brevísimos segundos las informaciones bibliográficas. El lector podrá preguntar también por el paradero de libros no existentes en el fondo de la Biblioteca. Para ello se tiende a unirse a una red de bibliografía automatizada, en la cual se encuentra la Biblioteca Nacional de Madrid, la del Congreso de Washington y las bibliotecas nacionales de París, Londres... [...]”

En aquell moment semblava gairebé ciència-ficció. Un projecte que trigaria molts anys a materialitzar-se, però que ja tenien clar com havia de ser.

Els catàlegs de la Biblioteca també van experimentar canvis, durant aquests anys. A partir de 1981, coincidint amb l’entrada del fons procedent del Dipòsit Legal, es començà a redactar en català el catàleg alfabètic de matèries. En la mateixa època es desmuntà l’infern, on es conservaven els llibres retirats de l’abast del públic durant el franquisme i les seves fitxes es van incloure de nou al catàleg general.

El 20 de setembre de 1974 s’aprovà el decret pel qual la biblioteca, que durant els anys del franquisme s’havia anomenat Biblioteca Central, recuperava el nom original de Biblioteca de Catalunya.Un altre fet destacat d’aquests anys fou l’aprovació de la Llei de Biblioteques el 1981, que atorgava a la Biblioteca de Catalunya el paper de biblioteca nacional i li transferia el dipòsit legal.

L'any 1983 una greu malaltia la va apartar per sempre més de l’exercici professional. Rosalia Guilleumas marxava havent posat les bases del que havia de ser una biblioteca nacional moderna.

 

Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents

Comentaris