Una novel·la renaixentista difosa en plecs solts. "Les estil·lades y amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a la sua senyora y per ella a ell"

Autors: Joana Escobedo, Directora de la Unitat Bibliogràfica

Biblioteca de Catalunya ha tingut de sempre una debilitat pels plecs solts en qualsevol de les manifestacions amb què s’hagin ofert al públic des de la seva aparició en el context tipogràfic fins al llarg periple de la seva formulació. Només cal pensar en les grans col·leccions històriques que hi han pervingut i en les adquisicions que, de mica en mica, han anat emplenant llacunes dins del maremàgnum que assoleix la seva complexitat. Dit així, sembla superficial. No només és la forma el que ha desvetllat la seva cerca, sinó també el contingut que aquests impresos, genèrics, humils i sovint matussers, han arribat a aportar com a pont entre la tradició oral i la impremta, com a gènesi de la premsa i com a vehicle de comunicació dotat de recursos inabastables: poden esdevenir intermediaris entre textos creatius de diverses finalitats i els oïdors/lectors, entre grups de pressió i el públic, i establir alhora nexes entre nuclis intel·lectuals. Els textos difosos podien manifestar-se de manera dual: en textos en prosa, no literaris, i en textos en vers, en què romanços i cançons assumien una voluntat literària, que, temps a venir, pels recursos mnemotècnics que oferien, serien emprats també en adaptacions orientades a la propaganda política. Es podria admetre que la lectura de certs plecs literaris s’entengués, tant en un cas com en l’altre, com una font d’evasió (la qual cosa no exclouria que poguessin incentivar la sensibilitat). Aquests textos poètics es mourien en un terreny vacil·lant, no ja en relació als gèneres conreats, o, fins i tot, en relació a la preparació intel·lectual dels autors, sinó també en la seva mateixa immersió en la cultura que els originava, una cultura amb un alt component d’oralitat.

Tornar