Per moltes persones, Jo, Claudi (1934) és el referent de l’obra de Robert Graves, degut al gran èxit que tingué la sèrie televisiva. Aquesta novel·la la va escriure a Deià (Mallorca) on s’havia instal·lat fugint d’Anglaterra el 1930, després de dir adéu a tot això (Goodbye to all that, 1929), autobiografia que s’ha convertit en un dels exponents de l’antibel·licisme.
Graves es va instal·lar a Can Alluny definitivament el 1946, i hi va viure la resta de la seva vida. Hi va rebre visites de personalitats com Sir Alec Guinnes, Peter Ustinov, Gabriel García Márquez o Ava Gardner, per exemple, a qui va dedicar uns relats i un poema titulat “No poder dormir” (Not to sleep, 1964), on explica l’estat d’alegre emoció que li provoca la seva presència. D'altra banda, l’actriu, a les seves memòries, fa referència a les agradables estades a la cala mallorquina.
Va ser un autor prolífic, però la seva obra més coneguda és la que va dedicar a ficcionar l’antiguitat clàssica que coneixia amb profunditat. Cal destacar també, la seva obra com a assagista: La deessa blanca (1948) i Els mites grecs (1956), són alguns bons exemples.
Però de fet ell voldrà ser recordat només com a poeta. Al cementiri de Deià, sota un xiprer centenari, trobem una làpida amb una inscripció senzilla:
“Robert Graves, poeta. 24-7-1895/7-12-1985. E.P.D.”.
