Les figures d’Emili i Santiago Brugalla dins el panorama de l’enquadernació artística espanyola han tingut un paper decisiu durant tot el segle XX. Emili Brugalla i Turmo (1901-1986), fou l’artista enquadernador més destacat de la península a partir dels anys trenta del segle XX, fins a la seva mort. La seva trajectòria vital està íntimament unida a la professional, de tal manera que es pot parlar d’una vocació veritablement encertada. La seva obra artística transmet una passió quasi mística per la decoració exterior dels llibres, els estils clàssics de les quals van ser el seu millor exponent. Però la seva obra pedagògica no va ser menys important i en els seus llibres, articles i conferències va transmetre tots els seus coneixements artístics i tècnics, històrics i literaris de l’art de l’enquadernació. El seu fillSantiago Brugalla i Aurignac (1929), incorporat al taller des dels anys cinquanta, variarà de manera progressiva el discurs decoratiu de les enquadernacions, que a partir de llavors, i al marge d’altres estils d’interpretació, seguirà una trajectòria inspirada en les arts decoratives i sobretot en les avantguardes artístiques, tot i que Gaudí serà el seu referent més clar.
La Biblioteca de Catalunya adquirí l’any 2008 el llegat sencer del taller Brugalla, convertint-se, des d’aleshores, en la biblioteca nacional més important quant a la custòdia d’un patrimoni tan excepcional dedicat a l’art de l’enquadernació. A més d’una col·lecció que depassa els 5.000 “petits ferros” i rodes per daurar, la BC adquirí un excepcional arxiu, una espectacular biblioteca especialitzada en les arts del llibre, uns milers de dibuixos i un centenar de llibres enquadernats, així com objectes, maquinària i material específic de l’enquadernació.
Aquesta exposició mostra el llegat adquirit per la Biblioteca de Catalunya, a partir d’un recorregut visual per la vida i obra d’aquests dos artífexs, que van convertir l’enquadernació artística en una veritable Bella Art.
Aitor Quiney (comissari)
