La flor de totes les cuines: en els 500 anys del "Llibre del coc" de mestre Robert

Cartell exposició

Data inici: 16/09/2020 Data final: 15/10/2020

Lloc: Espai Zero

Horari: De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 15 a 19 h, Dissabtes 19 de setembre i 3 d'octubre, de 10 a 14 h.

Comissariat: Dr. Joan Santanach i Suñol (Universitat de Barcelona)
Dr. Antoni Riera i Melis (Universitat de Barcelona)

Vídeo de l'exposició

L’any 1520, enguany en fa cinc-cents, l’impressor Carles Amorós va publicar a Barcelona el Llibre del coc, atribuït a mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Nàpols. El llibre va ser tot un èxit: en els seixanta anys següents, se’n van publicar almenys sis edicions més en català i una desena en castellà. El Llibre del coc, que recull, adaptant-la al nou gust renaixentista, la gran tradició culinària catalana medieval, assenyala un primer moment de prestigi internacional de la cuina del país. La influència exercida venia d’abans: en diversos llibres de cuina del segle xv, escrits en altres llengües, s’inclouen plats d’origen català, documentats en llibres manuscrits com ara el Sent Soví o el Llibre d’aparellar de menjar.

El reconeixement de què gaudia va quedar estroncat, sobretot a partir del segle xvii, a causa de la pèrdua de pes polític dels territoris en què aquesta cuina s’havia gestat i desenvolupat. En aquest segle i el següent, els receptaris en llengua catalana, de nou transmesos de forma manuscrita, queden relegats als fogons de diversos ordes conventuals, bàsicament a les branques masculines. No és fins als anys trenta del segle xix, en què les circumstàncies socials i les necessitats han anat canviant, que apareixerà La cuinera catalana, inicialment publicada per quaderns. L’obra és destinada a la preparació de plats domèstics, sobretot de tipus popular. Va ser reeditada al llarg de tot el segle.

A partir d’aquí, la història de la cuina catalana torna a prendre embranzida, malgrat els alts i baixos propiciats per les circumstàncies polítiques i socials. Un corrent important, vinculat a les inquietuds nacionals que recorren el país, reivindicarà la tradició pròpia i s’esforçarà per deixar-ne constància i recuperar plats i preparacions. Paral·lelament, de vegades en oberta oposició, hi haurà un emmirallament en la gran cuina internacional. La síntesi, que es produeix amb l’impuls de la cuina creativa d’autor, a partir dels anys noranta del segle xx, afavoreix un nou moment d’influència i d’ampli ressò internacional de la cuina feta a Catalunya.

Tríptic de l'exposició

Llista de peces de l'exposició

Tornar