Escriptors hongaresos a la Biblioteca de Catalunya

En aquesta exposició presentem una selecció de seixanta-quatre documents relacionats amb els principals moviments literaris esdevinguts a Hongria des de finals del segle XIX fins avui en dia. L’objectiu d’aquesta mostra és donar a conèixer tant la varietat de la col•lecció bibliogràfica de la biblioteca com la riquesa literària d’aquest país. Cal matisar que s’han localitzat poques obres escrites en llengua original i la majoria de les obres exposades són traduccions, fet que demostra l’interès en la creació literària d’aquesta cultura més enllà del seu territori.
 La literatura hongaresa o magiar és una de les més prolífiques de les ugrofineses, que inclouen la literatura finlandesa o l’estoniana, en l’àmbit europeu. Tradicionalment és rica en elements d’origen oriental però d’entre les ugrofineses és la que mostra més signes d’europeisme en l’elecció dels models estètics, curosament manllevats de les cultures occidentals veïnes com la llatina i la germànica. Els principals corrents literaris fins després de la Segona Guerra Mundial segueixen les tendències de les grans capitals europees, com per exemple Viena, Berlín o París. Més endavant, la literatura hongaresa no escaparà a la influència dels esdeveniments històrics del segle XX, fets que deixen empremta en les generacions d’escriptors.
 Els principals moviments literaris presents a l’exposició són: el Romanticisme (1820-1844) amb escriptors com Sándor Petofi, Károly Kisfaludy, Mór Jókai i el Modernisme (1905-1914) representat pels autors Milán Füst, Dezso Kosztolányi, Gyula Krúdy, Ferenc Molnár i Zsigmond Móricz, entre d’altres. Durant el període d’entreguerres (1919-1939) la situació político-social i econòmica és molt complexa; tot i així, apareixen diversos moviments literaris: el “Nyugat”, el “Populista” i el “Socialista”.
 L’anomenat “Nyugat” és un corrent innovador que pren el nom de la revista literària hongaresa més important del S. XX, la redacció de la qual fou escola per a diverses generacions d’escriptors, destacant per exemple Sándor Márai, Andor Németh, Lajos Zilahy. En el mateix període sorgeix una línia conservadora i tradicionalista coneguda com a moviment “Populista”; són autors d’aquesta tendència Ferenc Herczeg o Laszlo Németh. La problemàtica social és el tema predominant en l’obra dels autors del moviment socialista com Tibor Déry o el reconegut filòsof György Lukács.
 L’etapa comunista (1945-1989) influeix en l’exercici de les llibertats i és un període en què molts autors han d’optar per adaptar-se al nou model d’estat o marxar del país. Des de la caiguda del règim comunista esdevingut l’any 1989 i l’ingrés a la Unió Europea, l’any 2004, Hongria viu dos canvis político-socials importants. En el camp de la literatura s’inicia una etapa d’obertura i projecció exterior per als autors. A més a més, han aparegut noves generacions d’escriptors, alguns dels quals han estat traduïts a altres llengües i reconeguts fora del seu país.
El Premi Nobel de literatura concedit a l’autor Imre Kertész l’any 2002 ha significat per a la literatura hongaresa una extraordinària visibilitat internacional.
Núria Altarriba (BC)
Laia Bardia (BC)