Biblioteca de Catalunya. 100 anys. 1907-2007

Els inicis de la Biblioteca Nacional

L'any 1907 els membres de l'Institut d'Estudis Catalans, en la seva primera sessió, van proposar la creació d'una biblioteca nacional catalana per a respondre a una demanda urgent de llibres moderns entre els estudiosos i, al mateix temps, per a evitar la pèrdua o la dispersió del ric patrimoni bibliogràfic i documental català.
 
La Diputació, presidida per Enric Prat de la Riba, va acollir aquest projecte que es gestava des de feia temps a la premsa i a tots els àmbits d'activitat de la intel·lectualitat catalana, i va dotar l'Institut d'Estudis Catalans amb els mitjans necessaris per a la realització d'aquest important projecte cultural. Fruit d'aquesta col·laboració política va ser la compra, decidida el primer dia de funcionament de l'Institut, de la riquíssima col·lecció bibliogràfica de Maria Aguiló que constituiria el nucli inicial de la Biblioteca de Catalunya.
 
La nova biblioteca, de caire científic i destinada per tant als universitaris i estudiosos catalans, va dependre de l'Institut d'Estudis Catalans fins l'any 1914 en que, amb estatuts propis, es va obrir a tots els ciutadans com a gran biblioteca nacional de Catalunya.

Un edifici emblematic

Una fita fonamental en la seva historia va ser el canvi d'ubicació, des de l'inicial Palau de la Diputacio  (despres Palau de la Generalitat) , fins a la concessió, el 1931, del magniíic edifici de l'Hospital de la Santa Creu, buit aleshores pel trasllat de la institució al nou hospital de Sant Pau, i que ha estat, des de 1937, seu de la Biblioteca de Catalunya sense interrupció.

L'exposició

La Biblioteca de Catalunya vol celebrar els seus 100 anys d'existència amb una exposició que mostri l'evolució de la institució des dels seus inicis fins a l'actualitat. Per una banda, es vol ressaltar la importancia de la fundació de la BC en el context de la Catalunya de finals del segle XIX i comencaments del XX. D'altra banda, es vol retre un homenatge de reconeixement als protagonistes d'aquella empresa (polítics, directors, mecenes, bibliotecaris, treballadors...) que amb la seva dedicació i la seva confianca van fer possible l'existencia de la BC tal com la coneixem avui.

Amb aquesta mostra es vol subratllar que la BC no va ser exclusivament una obra feta des de les instancies polítiques sino que es va sustentar tant en el mecenatge de certs elements de la potent burgesia catalana (Bonsoms, Patxot, Sedo...) com, molt especialment, en altres estaments socials cultivats, que amb esperit patriòtic van contribuir amb donacions i llegats a la formació i el creixement de la Biblioteca.
 
Sera tambe l'ocasió de remarcar l'esforc dels professionals i de l'Administració pública per adequar la Biblioteca de Catalunya als canvis dels temps. La revolució de les noves tecnologies ha significat des dels anys 80 una alteració fonamental en les formes de treball quotidià i ha eixamplat notablement l'eficacia i l'abast del servei bibliotecari. D'altra banda, la conversio de la cultura en un producte accessible a tots els ciutadans, ha modificat I dilatat substancialment les funcions de la BC que s'ha abocat en els darrers anys a un projecte d'obertura a la societat i dàmplia difusió del patrimoni bibliogràfic i documental que conserva i que incrementa dia a dia.