El dia de Nadal de 1975 ens deixava als 68 anys el popular tenor Ricardo Mayral (Barcelona 1907-1975). La Vanguardia publicava una senzilla esquela que no feia cap referència a la seva vida. La resta de la premsa quasi tampoc se’n va fer ressò com reclamava un lector de Tarragona en la seva carta al diari. Quan es commemoren els cinquanta anys de la seva mort, volem recordar-lo i donar a conèixer el seu fons personal que es conserva a la Biblioteca de Catalunya (BC).

El 2008, la BC va adquirir l’arxiu del tenor català Ricardo Mayral i Vidal que també inclou part de l’arxiu del seu pare, el compositor i director de cors Mariano Mayral i Doz (Saragossa 1892-Barcelona 1962).

El fons està format per més de mil dues-centes unitats documentals. Destaquen partitures i particel·les manuscrites -principalment repertori de tenor-, llibrets i arguments tant manuscrits com impresos, fotografies i altra documentació professional que inclou cartes, albarans, programes i articles.

El pare es va implicar en l'activitat musical i cultural catalana i va mantenir contactes amb personatges tan rellevants com Àngel Guimerà, Joan B. Lambert, Domènec Mas i Serracant, Frederic Muset, J.M. Roma o Lluís Millet. El 1915 va fundar l’Orfeón del Centro Social de Belén¹, que va dirigir fins el 1923². Posteriorment, el 28 de desembre de 1923, va crear³ l’Orfeón Goya integrat dins el Centro Aragonés de Barcelona amb seu al carrer Joaquim Costa des de 1916⁴. A la seva mort, el seu fill Ricardo va dirigir aquest darrer orfeó.

A més de dirigir l’Orfeón Goya, Mayral pare va substituir a Mas i Serracant com a mestre de Capella de Sant Pere de les Puel·les el 1944⁵.

Ricardo Mayral inicià els seus estudis musicals amb el seu pare. Als vuit anys començà a cantar a l'escolania de l'Església de Nostra Senyora de Betlem, que en aquella època dirigia el mestre Joan B. Lambert. Posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatorio de Música y Declamación del Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés.

Abans d’iniciar la seva carrera com a cantant escènic, el juny de 1929 començà a actuar amb l’Orfeón Goya⁶, del que va ser solista. La premsa del moment se’n va fer ressò⁷. També va formar part del Quartet vocal Orpheus⁸ amb Eduardo Ortells, Enrique Climent i Vicente Mariano.

El 17 de gener de 1931, el Teatre Apolo de Barcelona va presentar al jove “tenor Ricardo Mayral, que en poco tiempo se ha destacado, figurando hoy como cantante de primera línea”⁹. Es va fer durant la representació de l’obra Los Gavilanes de Jacinto Guerrero amb la companyia de sarsuela Saus de Caballé dirigida per Pedro Segura.

Va destacar com a intèrpret de sarsuela durant els anys trenta i quaranta, època en que aquest gènere va gaudir de molta popularitat. Va cantar al Gran Teatre del Liceu¹⁰i al Teatro Calderón de Madrid. Estrenà i interpretà obres dels principals compositors del moment com Federico Chueca, Rafael Martinez Valls o Pablo Sorozábal.

El tenor s’incorporà a la Compañia de Teatro Lírico Nacional¹¹, creada pel govern republicà amb la finalitat de revalorar la sarsuela. També enregistrà el Himno republicano español¹² amb la Compañía del Gramófono el 1931. Amb l’èxit de l’estrena a Barcelona de Don Gil de Alcalà de Manuel Penella, l’octubre de 1932, es va convertir en un dels tenors preferits pel públic. Durant la Guerra Civil va cantar per als soldats republicans ferits, com mostra la carta d’agraïment conservada dins del seu fons.

Possiblement el tenor hauria estat empresonat al camp de concentració San Marcos de León, perquè hi ha poca informació des de l’última participació del cantant en un concert al Teatre del Liceu el 18 de novembre del 1938¹³ fins al 8 d’abril de 1939 en que el diari La Vanguardia anuncia  “Reaparición de Ricardo Mayral hoy sabado de gloria 10 noche en Olympia”. Un retall de premsa del diari Proa de León, conservat dins del seu fons, dona notícia d’un concert de presoners al camp de concentració San Marcos, amb actuació de Ricardo Mayral¹⁴. Hi consta una data manuscrita, 28 de febrer, i una mecanoscrita,11 de març del 1939.

L’artista oferí un concert en homenatge als combatents de las Milicias de F.E.T. y de las J.O.N.S. de León¹⁵ al Teatro Principal d’aquesta ciutat el 23 de març de 1939, poc abans de la reaparició oficial el 8 d’abril.

Després d’aquest impàs, continuà treballant en diferents companyies líriques principalment a l’Estat espanyol, encara que també a Amèrica. A partir de la década dels 50 es produeix una davallada de la seva popularitat que coincideix amb el declivi del gènere de la sarsuela.

Les companyies amb les que va treballar al llarg de la seva carrera van ser:

1931-1933 Compañia Saus de Caballé

1935-1967 Gran Compañía Lírica Ricardo Mayral

1936-1945 Gran Compañía de Zarzuela de Josep Cariteu

1936-1949 Gran Compañía de Zarzuela y Opereta Jaime Arteaga

1937 Gran Compañía de Zarzuela Española Socializada. Responsable Pepín Fernández

1938 Gran Compañía Lírica de Mariano Beut

1939-1940 Compañia Dotras Vila

1939-1944 Compañía Marcos Redondo

1945-1947 Gran Compañía Lírica de Pepita Benavent

1946-1947 Compañia de Muñoz Román

1948-1961 Compañia Luis Gimeno

1954 Compañía de Comedias Musicales Ricardo Acedo

1954-1960 Compañia de Variedades Gema del Río

1959-1960 Compañía Lírica Luis Calvo

1957-1964 Agrupación Lírica (Teatro-Escuela) Manuel Gas

Un cop abandonada la seva carrera com a tenor, continuà dirigint l’Orfeón Goya creat pel seu pare, del qual n’era vicedirector des del 16 d’abril de 1929¹⁶. Morí el 1975 a Barcelona, després de més de deu anys sense cantar als escenaris.

Així doncs, reprenent la carta del lector de La Vanguardia mencionada a l'inici de l’article, ara si podem gaudir de la veu del tenor que es va iniciar en la música a l’Església de Betlem (carrer del Carme) i va acabar a l’Orfeón Goya (carrer Joaquim Costa), tot a prop de la Biblioteca de Catalunya (carrer de l’Hospital). I ho farem escoltant  Don Gil de Alcalà de Manuel Penella (interpretada per Ricardo Mayral).

Pilar Estrada Bonell
Unitat Bibliogràfica. Secció de Música

______________________________________________________

¹“L’Orfeó del Centre Social de Betlem” dins Feminal , núm. 121 (27 de maig de 1917)

²Libro memorias Mariano Mayral (1885-1943), fol. 9r. BC, M-RMay-505

³Libro memorias Mariano Mayral (1885-1943). fol. 9r. BC, M-RMay-505

⁴Centro Aragonés de Barcelona, via WWW, consulta feta el 20 de juny, 2025. http://centroaragonesdebarcelona.es/nosotros/historia/

⁵Diario de Burgos : de avisos y noticias: Año LXXII Número 21965 - 1962 marzo 3

⁶Àlbum Ricardo Mayral, f. 3r. BC, M-RMay-1032  

⁷El Noticiero Universal, núm. 14620 (26 de setembre,1930), pàg. 1

⁸“Casino la Alianza de Pueblo Nuevo” dins: Diario de Barcelona, núm. 221 (15 de setembre, 1929), pàg, 33

⁹“Teatro Apolo : presentación del tenor Ricardo Mayral” dins: Diario de Barcelona, núm. 15 (17 de gener, 1931), pàg. 37

¹⁰Programa del 2 gener de 1931 BC, M-RMay-1032 

¹¹Diccionario de la música española e hispanoamericana (Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 1999-2002 p. 381)

¹²Mayral, R., Himno republicano español / Banda del Hotel Nacional, Ricardo Mayral y coro. Barcelona : Compañía del Gramófono, [1931]

¹³Àlbum Ricardo Mayral, f. 18r. BC, M-RMay-1032

¹⁴Àlbum Ricardo Mayral, f. 18r. BC, M-RMay-1032

¹⁵Cartell del Teatro Principal del León, 1939. BC, M-RMay-727

¹⁶Àlbum Ricardo Mayral, f. 3v. BC, M-RMay-1032