Els llibres medievals circulaven manuscrits, i si tenien il·lustracions eren també fetes a mà. Tanmateix, a partir del segle XV s’inventà la tipografia, un sistema per a seriar els productes bibliogràfics i quan calia posar-hi imatges, les quals es feien mitjançant el gravat en fusta, o xilografia. Aquest sistema perdurà més de tres segles, però molt aviat quedà circumscrit a les edicions més populars, perquè les més polides, ja a les acaballes del segle XV, però especialment des del segle XVI, s’il·lustraren a través del gravat en metall –normalment coure- o calcografia.
Aquest gravat calcogràfic permetia il·lustracions molt refinades i detallistes, però molt més cares de fer i que requerien un taller d’impressió diferent del tipogràfic, el que encaria més els productes, que només se centraven en edicions més o menys luxoses.
Des del començament del segle XIX, però, feren acte de presència dues innovacions decisives: un perfeccionament de la tècnica en fusta, coneguda com xilografia a testa, que permetia imatges molt més elaborades, i un nou invent, la litografia, on la imatge es difonia a partir de dibuixos en tinta grassa fets sobre una pedra calcària –més endavant s’emprà també la planxa de zenc- amb la qual s’estampaven les imatges en paper. Aquestes dues novetats revolucionàries enriquiren molt els sistemes de multiplicació de la imatge. La qual cosa fou d’enorme importància per a la difusió del coneixement de forma massiva.
Per fi, a les acaballes del segle XIX, es trobà un sistema per a reproduir les imatges en impremta a través de sistemes fotogràfics. És el que es va dir el fotogravat, amb el que s’aconseguí, finalment, poder difondre l’aspecte real de les coses directament, sense necessitar que la mà de l’artista ho traduís.
En aquesta exposició presentem una tria d’exemples, conservats a la Biblioteca de Catalunya, de totes aquestes passes de l’evolució de la il·lustració en el llibre, en les publicacions periòdiques o en fulls solts. Hem encarat els productes impresos amb els materials que havien servit per obtenir-los. Així veurem matrius de fusta i de metall que estampades il·lustraven impresos, algun exemple de pedra litogràfica i la seva estampació, així com dibuixos i originals manuscrits que serviren per a fer-ne gravats o més tard fotogravats.
És una tria, i se’n podrien haver fet moltes altres amb diferents peces. Però ens serveix per exemplificar en pocs metres la història de la il·lustració, i alhora per a fer que el visitant s’adoni de la riquesa d’aquesta Biblioteca que conté el principal fons bibliogràfic de la nació catalana.