-
De paraire a impressor
Rafael Figueró i Delmunts va néixer a Manlleu (Osona) l’any 1642. El seu pare treballava de pagès i de paraire, ofici relacionat amb la llana que el jove Rafael va aprendre ben aviat. L’any 1662, però, es va traslladar a viure a Barcelona, on va entrar d’aprenent a la impremta que era propietat del seu oncle, el metge Miquel Delmunts. Rafael Figueró va comprar aquest taller el 1668 i a partir d’aleshores es va establir pel seu compte.
«Jo, Rafael Figaró, fill de Rafael Figaró, paraire de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, bisbat de Vic, i de Mariàngela, m’afermo a vos, Martí Gelabert, estamper, ciutadà de Barcelona, per aprendre l’ofici d’estamper».
Els orígens familiars
Els avantpassats de Rafael Figueró eren els propietaris d’un hostal a Sant Pere de Vallcàrquera, al Vallès Oriental, nucli que actualment pertany al municipi de Figaró-Montmany. El mas Figueró, documentat per primera vegada l’any 1313, estava situat al peu del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Rafael Figueró i Vilanova, pare de l’impressor, va deixar el mas pels volts de 1630 i se n’anà a viure a Manlleu, a la comarca d’Osona, on es va casar amb Mariàngela Delmunts, filla d’un sastre d’aquesta vila.
La capella de Sant Rafael, actual església parroquial del municipi de Figaró-Montmany, en una fotografia de principi del segle XX. Aquesta capella va ser fundada per la família Figueró al segle XV, que la va conservar com a pròpia fins al XVIII.
Fotografia: col·lecció Xavier Vila Puig.
Església romànica de Sant Pere de Vallcàrquera, amb el mas Xicola al davant, en una imatge presa a principi del segle XX. Vallcàrquera constitueix un dels bressols del municipi de Figaró-Montmany i era la parròquia a la qual estava adscrita la família Figueró.
Fotografia: col·lecció Xavier Vila Puig.
Plaça major de Manlleu, amb la parròquia de Santa Maria, en una fotografia de 1910. Rafael Figueró i Vilanova, pare de l’impressor, es va traslladar a aquest municipi a la dècada de 1630. Rafael Figueró i Delmunts fou batejat en aquesta parròquia el 1642.
Fotografia: Lucien Roisin.
El carrer de Rossell, de Manlleu, cap a 1930. Rafael Figueró tenia una casa en aquest carrer a principi del segle XVIII, situada darrere de la propietat «d’en Rossell», prop de la «plasseta» de la vila. Podria tractar-se de la casa on van viure els seus pares.
Fotografia: Joan Rafart.
Registre del baptisme de Rafael Figueró i Delmunts, celebrat el 23 de setembre de 1642 (primer paràgraf). Martí Delmunts, canonge de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, va batejar Jaume Joan Rafael, fill de Rafael Figueró, treballador de Manlleu, i de Mariàngela, la seva esposa.
Font: Arxiu Parroquial de Santa Maria de Manlleu.
El temps de la premsa manual
La premsa d’imprimir ideada per Johannes Gutenberg a mitjan segle XV, fabricada en fusta, es va utilitzar amb poques variacions fins a principi del XIX, quan va ser substituïda progressivament per una altra de molt semblant feta íntegrament amb metall. El sistema ideat per Gutenberg, totalment manual, permetia imprimir 1.250 fulls al dia per les dues cares. A Catalunya, aquest ritme de producció era conegut com la «jornada de Barcelona».
Gravat del segle XVII que il·lustra el funcionament d’un taller tipogràfic, obra, molt probablement, del gravador Matthäus Merian, establert a Franfkurt. En primer terme, dues premses operades pels oficials premsistes i els entintadors. Al fons, els componedors preparen els motllos amb el text reproduït en tipus de metall.
Font: Rijksmuseum, Amsterdam.
Denis Diderot; Jean L. d’Alembert, Encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciencies, des arts et des métiers, 1751-1780, fol.
Top.: P.P. 1317
Una impremta manual de fusta, amb tots els seus components, tal i com es mostra a l’Encyclopédie de Diderot i de D’Alembert, publicada a mitjan segle XVIII.
Els inicis en l’ofici
Rafael Figueró va començar a treballar d’impressor l’any 1662, quan va entrar d’aprenent a la impremta que el metge Miquel Delmunts, el seu oncle, tenia al carrer dels Cotoners de Barcelona. Tres anys després, Figueró ja era l’administrador –el responsable– d’aquest taller.
Afermament o contracte d’aprenentatge signat per Rafael Figueró i el seu cosí, l’impressor Martí Gelabert, administrador de la impremta de Miquel Delmunts, el 22 de desembre de 1662. Com era habitual, l’aprenent es comprometia a ser bo, fidel i servir al seu mestre dia i nit.
Font: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
Tratado de paz, ajustado entre la corona de Castilla, y de Portugal, 1668, 4º.
Top.: F.Bon. 5573.
Un dels impresos sorgits de la impremta del doctor Miquel Delmunts quan Rafael Figueró n’era l’administrador, el 1668. Uns mesos després l’impressor va comprar el taller al seu oncle i es va establir per compte propi.
Miquel Delmunts va vendre la impremta als seus nebots, Rafael Figueró i Martí Gelabert, el 27 de maig de 1668, per bé que Gelabert se’n va desentendre poc després. Figueró va tenir la impremta a la casa de Delmunts fins a 1683.
Font: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
Rafael Figueró es va traslladar a una altra casa del carrer dels Cotoners l’any 1683. Al fons, la porta principal del taller on l’impressor va treballar fins a 1714. El maig d’aquell any, durant el setge borbònic, un projectil de morter va cremar la casa i totes les premses.
Fotografia: Xevi Camprubí.
-
Un món de llibres i de menuderies.
Entre els anys 1668 i 1726 la impremta de Rafael Figueró va produir, segons el fons conservat, gairebé dues-centes edicions de llibres, a banda d’una quantitat molt superior d’opuscles i de plecs solts –les anomenades menuderies–, la major part de les quals no s’ha conservat. Entre els llibres hi havia primeres edicions, però en destaquen, sobretot, reedicions d’obres d’alguns dels autors més llegits de l’època.
«Jo, Rafael Figueró, impressor, ciutadà de Barcelona, reconec que vos, Josep Cintura, rector de la parròquia de Sant Cugat del Rec de la present ciutat, m’heu pagat dotze lliures i deu sous per haver estampat cinc raimes de goigs de Nostra Senyora en lo corrent any de 1693»
Primeres edicions
El pas previ a la impressió d’un llibre era la signatura d’un contracte, amb el qual l’autor i l’impressor pactaven les condicions de l’acord i les especificitats de l’edició. Era molt habitual també que en la impressió d’un llibre hi participés un mecenes o un inversor, que era qui aportava el capital inicial necessari. Del taller de Rafael Figueró en van sortir una gran quantitat de primeres edicions.
Francesc Feu, A la mas sabia virtud, al mas docto en su retiro, al angel en carne humana, ... a Thomas de Aquino, 1669, fol.
Top.: Ro. 141B
Versos dedicats a Sant Tomàs d’Aquino, escrits per Francesc Feu (ca. 1640-ca. 1697) quan era estudiant. Posteriorment es doctorà en Medicina i fou catedràtic d’Anatomia.
Rafael Figueró, estamper, certifica que el tutor de Francesc Feu, fill del difunt Francesc Feu, passamaner de Barcelona, li ha pagat sis lliures per uns «versos estampats per lo pubill Feu per la cavalcada de Sant Thomas del any 1669». 17 de gener de 1671.
Font: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
Magí Cases, Desenganys, introducció a la vida devota..., 1674, 8º.
Top.: 6-V-18/18
El sacerdot Magí Cases (ca. 1642-1707) va ser catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona. Aquesta obra es va reeditar diverses vegades fins al segle XIX, amb el títol de Desenganys de l’apocalipsi.
L’impressor Rafael Figueró i el sacerdot Magí Cases acorden la impressió de 1.200 exemplars del llibre escrit per aquest darrer, titulat Desenganys, introducció a la vida devota. L’autor va cedir l’explotació de l’obra a l’impressor a canvi de 200 exemplars. 3 de març de 1674.
Font: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
Josep Solà i Segura, Bosqueio breve y epitome de las glorias consagradas a la Magestad del Catholico Monarca Carlos Segundo… por aver llamado al peso de su Govierno al Serenissimo señor Don Juan de Austria, su ermano..., 1677, 4º.
Top.: F.Bon. 226
Obra impresa per per Rafael Figueró per encàrrec de Jaume de Cortada, correu major de Catalunya, per celebrar el nomenament de l’infant Joan Josep d’Àustria, fill bastard del rei Felip IV, com a primer ministre de la cort del rei Carles II, el seu germà, l’any 1677.
Narcís Feliu de la Penya i Farell, Politico discurso en defensa de la cierta verdad que contiene un memorial presentado á la nobilissima ciudad de Barcelona, suplicando mande y procure impedir el sobrado trato y uso de algunas ropas estrangeras..., 1681, 4º.
Top.: F.Bon. 2799
Memorial imprès per encàrrec de les confraries de paraires, de velluters, de velers i de sombrerers de Barcelona, en el qual suplicaven al Consell de Cent l’adopció de mesures proteccionistes per evitar l’entrada de roba forastera a la ciutat i salvar així la producció i el comerç local.
Narcís Feliu de la Penya i Farell, Fenix de Cataluña, compendio de sus antiguas grandezas, y medio para renovarlas…, 1683, 4º.
Top.: F.Bon. 328
Narcís Feliu de la Penya (1642-1712), advocat i historiador, va impulsar la creació de la Junta de Comerç de Barcelona i altres iniciatives per revitalitzar l’economia catalana.
El Fénix de Cataluña és un tractat de mercantilisme, escrit per Feliu de la Penya amb la col·laboració del mercader vigatà Martí Piles. L’obra planteja la necessitat de recuperar la glòria mercantil catalana medieval, amb la creació d’una gran companyia naval, a l’estil de la Companyia Neerladesa de les Índies Orientals.
Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Dissertacion historica por la patria de Paulo Orosio… que fue Tarragona en Cataluña y no Braga en Portugal, 1702, fol.
Top.: 9-VII-1
Pau Ignasi de Dalmases (1670-1718) fou cronista del Principat de Catalunya, fundador de l’Acadèmia dels Desconfiats i ambaixador a Londres durant la Guerra de Successió.
La Dissertacion historica por la patria de Paulo Orosio, única obra publicada per Pau Ignasi de Dalmases que es coneix, sosté la tesi que Orosi, teòleg i historiador del segle IV, havia nascut a la Tàrraco romana. Dalmases, gran bibliòfil, va aplegar una copiosa biblioteca, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Francesc Vicent Garcia, La Armonia del Parnàs, mes numerosa en las poesias varias del atlant del cel poetic…, 1703, 4º.
Top.: 10-V-51
Francesc Vicent Garcia (1579-1623), rector de Vallfogona, és el poeta més important del Barroc català. Aquesta recopilació fou feta per encàrrec de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona.
Al·legacions jurídiques
Els memorials en dret, coneguts com a al·legacions jurídiques, foren un producte editorial molt popular a l’Edat Moderna, a la vegada que una important font d’ingressos per a les impremtes. Es tractava d’opuscles, generalment de poques pàgines, escrits habitualment en llatí. Les parts enfrontades en un plet judicial encarregaven aquestes al·legacions a advocats de prestigi, amb l’objectiu d’exposar públicament els arguments de la seva defensa. Amb la mateixa intenció, les parts guanyadores acostumaven també a fer imprimir les sentències.
Pro nobilibus tutoribus et curatoribus pupillorum filiorum et haeredum egregii D. Joannis de Boxados … comitis de Çavellà, contra illustrem marchionem de Anglasola, 1684, fol.
Top.: F.Bon. 11585
Al·legació jurídica publicada el 1684 en el marc d’una causa entre el comte de Savallà i el marquès d’Anglesola. Rafael Figueró en va imprimir 120 exemplars.
Conclusio regiae sententiae latae in Regia Audientia ... in causa Excellentissimi Ducis de Medina-coeli Sugurbi Cardonae ... cum egregiis domina Teresia de Boxadors..., s.d., fol.
Top.: F.Bon. 6337
Sentència de la Reial Audiència d’una causa entre el duc de Medinaceli i els comtes de Savallà, dictada el 12 de desembre de 1704.
Rafael Figueró reconeix que Jaume Texidor, tresorer del ducat de Cardona, li ha pagat 17 lliures i 16 sous per 300 còpies d’una sentència a favor del duc de Medinaceli (i de Cardona) contra els comtes de Savallà. 18 de març de 1705.
Font: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
Un gran centre reeditor
La ciutat de Barcelona va destacar en l’àmbit de la impremta per ser un centre de reedició d’obres d’autors reconeguts. Era molt habitual que els impressors i els llibreters de la ciutat formessin societats amb l’objectiu de compartir despeses. Per minimitzar el risc de tenir pèrdues, acostumaven a reeditar només aquells llibres que havien estat publicats prèviament en altres ciutats i que havien tingut una bona sortida comercial.
José de Barcia y Zambrana, Quaresma de sermones doctrinales, duplicados para todos los Domingos, Miercoles y Viernes y algunas otras ferias..., 1687, 4º.
Top.: 9-I-40
Sermons escrits per José de Barcia y Zambrana (1643-1695), canonge de la catedral de Toledo, un dels grans predicadors espanyols del segle XVII.
Santa Teresa de Jesús, Obras de la gloriosa Madre Santa Teresa de Jesus fundadora de la reforma de la orden de Nuestra Señora del Carmen …, 1680, 4º.
Top.: 1-II-45
Compendi de les obres de Santa Teresa de Jesús (1515-1582), editat per compte de Jacint Escona i Joan Terresànchez, llibreters de Barcelona.
Contracte signat per Rafael Figueró i els llibreters Jacint Escona i Joan Terresànchez per imprimir 1.250 exemplars de les obres de Santa Teresa de Jesús, en dos volums. El cost d’aquesta edició va ascendir a 726 lliures. 17 d’agost de 1679.
Font: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
Alonso de Villegas, Flos sanctorum y historia general, en que se escrive la vida de la Virgen Sacratissima..., 1691, fol.
Top.: Tor. 143-4º
El Flos sanctorum és una recopilació d’històries de sants. De la versió d’Alonso de Villegas (1533-1603), professor de teologia de Toledo, se’n van fer una cinquantena d’edicions arreu d’Espanya.
Paolo Segneri, El Cura instruido. Obra, en que se le muestra a qualquier cura nuevo la obligacion que le incumbe y el cuidado que ha de poner en cumplirla, 1695, 4º.
Top.: 14-IV-13
El jesuïta Paolo Segneri (1624-1694) fou un dels predicadors més importants del Barroc italià.
De El cura instruido, una de les millors obres de Segneri, s’en coneixen almenys vuit edicions traduïdes al castellà, publicades entre 1695 i 1783. A banda de la de Figueró, es conserven unes altres dues edicions impreses a Barcelona, per Joan Piferrer, el 1724, i per Pau Campins, el 1735.
Juana Inés de la Cruz, Fama y obras posthumas, tomo tercero, del fenix de Mexico y dezima musa, poetisa de la America, sor Juana Inés de la Cruz, religiosa professa en el convento de San Geronimo de la imperial ciudad de Mexico, 1701, 4º.
Top.: 15-V-17
La mexicana sor Juana Inés de la Cruz (1651-1695), monja de l’orde de Sant Jeroni, és una de les escriptores més reconegudes del Segle d’Or de les lletres hispàniques. De la Fama y obras postumas es conserven edicions impreses entre 1691 i 1725 a Madrid, Lisboa i Barcelona
Hermann Busembaun, Medulla theologiae moralis, facili, ac perspicua methodo resolvens casus conscientiae ex variis probatisque auctoribus concinnata, 1702, 4º.
Top.: Tor. 221-8º
El pare jesuïta alemany Hermann Busenbaum (1600-1668) fou professor de la universitat de Colònia. Del seu manual Theologia Moralis se’n van fer més de dues-centes edicions arreu d’Europa entre els segles XVII i XVIII. A Barcelona es va publicar almenys tres vegades al llarg d’aquest període.
Francisco de Quevedo, El Parnaso español y musas castellanas, 1703, 4º.
Top.: R(8)-8-371
Francisco de Quevedo (1580-1645) és un dels grans escriptors del Segle d’Or. El Parnaso español va ser publicat a Madrid el 1648 de forma pòstuma. L’edició feta a Barcelona el 1703 fou patrocinada per l’Acadèmia dels Desconfiats
Juan Martínez de la Parra, Luz de verdades catolicas, y explicacion de la doctrina christiana, que siguiendo la costumbre de la casa professa de la Compañia de Jesus de Mexico…, 1705, fol.
Top.: 4-V-35
Es tracta de l’obra més coneguda del pare jesuïta Juan Martínez de la Parra (1653-1701), publicada a Mèxic el 1691.
L’edició de Luz de verdades católicas estampada a Barcelona el 1705 va constar de 1.250 exemplars i va motivar un conflicte entre Figueró i tres llibreters de la ciutat –Jaume Batlle, Jaume Surià i Joan Piferrer–, motiu pel qual existeixen dues versions amb peus d’impremta diferents.
Un gran suport a l’ensenyament
La impremta va contribuir a l’aprenentatge de les primeres lletres i de la gramàtica llatina, un aspecte fonamental pel bon funcionament de la societat moderna. A redós del moviment humanista, la tecnologia inventada per Gutenberg va posar els llibres d’ensenyament a l’abast de totes les capes socials.
Planxa xilogràfica per estampar beceroles tabel·làries.
Top.: RP 509
Les beceroles tabel·làries eren impresos fets amb planxes de fusta, si bé el més habitual era utilitzar motlles tipogràfics. Les planxes conservades a la Biblioteca de Catalunya, esculpides a mitjan segle XVI, pertanyien a la impremta Abadal, de Moià, fundada al segle XVII.
Les beceroles –uns llibrets de 16 pàgines en 16º– constituïen el primer contacte dels infants amb la lectura i tenien un preu assequible per a les famílies amb pocs recursos. Tot i que s’imprimien en grans quantitats –unes 30.000 unitats cada any– pràcticament no se n’ha conservat cap d’impresa al segle XVII.
Anselm Turmeda, Llibre compost per fra Anselm Turmeda, ab la oraciò de sant Miquel, lo iorn del iudici y la oració de sant Roch i S. Sebastià, s.d., 8º.
Top.: VI-I-C 6/20
Anselm Turmeda (1335-1423) fou un escriptor mallorquí, convertit a l’Islam, considerat com un dels precursors de l’Humanisme renaixentista.
El Llibre de bons amonestaments, anomenat el «franselm», era un manual de bon comportament utilitzat per instruir els minyons en la lectura i els bons costums. A mitjan segle XVII, a Barcelona se n’imprimien uns 2.000 exemplars anuals. Aquest llibret es va utilitzar a les escoles catalanes fins al segle XIX.
Antoni Genover, Sensus Arasmiani seu per breuis grammatica…, 1678, 8º.
Top.: Aguiló-8-215
La sintaxi d’Erasme de Rotterdam (1466-1536) fou un dels llibres més utilitzats a les escoles catalanes per aprendre la gramàtica llatina. De l’«erasme», nom amb què era conegut, se n’imprimien de mitjana uns 240 exemplars anuals a la Barcelona del segle XVII.
L’edició de la sintaxi d’Erasme amb comentaris en català publicada per Antoni Genover, mestre de llatí de l’Estudi General de Girona, fou una de les versions més venudes d’aquesta obra. Entre els anys 1678 i 1717, a Barcelona se’n van fer almenys vuit edicions, a càrrec de diferents impressors
Exercici del Christia, que deu fer cada dia, ab un breu Compendi de la Doctrina Christiana, 1709, 12º.
Top.: 9-I-C 10/22
Els llibres destinats a l’aprenentatge de la doctrina cristiana, coneguts també com a «catecismes», foren d’ús obligat a l’Europa catòlica arran de la celebració del Concili de Trento, al segle XVI.
Andreu Puig, Arithmetica especulativa y practica y arte de algebra, en la qual se contiene todo lo que pertenece al arte menor o mercantil…, 1711, 4º.
Top.: 11-III-46
El vigatà Andreu Puig fou professor de Matemàtiques a Barcelona. De l’Arithmetica especulativa se’n van fer almenys cinc edicions entre 1672 i 1745.
Peregrinació del venturós pelegrí, 1714, 8º.
Top.: 15-I-104/16
La Peregrinació (o romiatge) del Venturós Pelegrí fou un altre dels llibres més utilitzats l’època moderna per ensenyar els nens a llegir. Se’n conserven nombroses edicions sortides de les impremtes de Barcelona i de Cervera entre els segles XVII i XIX.
Els papers d’ús funcional
Una de les grans aportacions de la impremta al desenvolupament de la societat moderna foren els anomenats impresos menors, coneguts a l’època com a «menuderies». Aquests papers d’ús quotidià van contribuir a millorar el funcionament de totes les àrees de l’activitat humana. Eren fàcils i barats d’imprimir, de manera que aportaven ingressos gairebé immediats per a les impremtes. Això explica que al tombant del segle XVII en una ciutat petita com Barcelona –d’uns 40.000 habitants– hi pogués haver fins a dotze impremtes funcionant simultàniament.
Cédula, y recort de cada dia, per no olvidarse de la hora senyalada, per lo Rosari perpetuo, 1681, fol.
Top.: Goigs 1/92
Document que servia per recordar el dia i l’hora en què a una persona concreta li tocava resar el rosari. El rosari perpetu es resava sense interrupció cada dia de l’any.
La cèdula de record que s’exposa pertanyia al rosari perpetu organitzat pels frares predicadors del convent de Santa Caterina de Barcelona. Va ser lliurada a un fidel que es deia Jaume Avallà, amb l’encàrrec de resar el rosari el dia 25 de juliol de 1681 de dues a tres de la tarda.
Portal nou y altres, s.d., gran fol.
Top.: F.Bon. 2527
Cartell que conté les tarifes o drets d’entrada que calia pagar per introduir determinades mercaderies a Barcelona, a través del Portal Nou o de qualsevol altre. Aquests cartells es fixaven en llocs públics perquè fossin ben visibles per a tothom.
Lletra de canvi, 1685, 4º.
Top.: Saud 8º 359/3
La lletra de canvi fou un instrument de pagament molt utilitzat a l’època moderna, gràcies a l’ús de la impremta. Amb aquest document, Anton Pagano, forner, es comprometia a pagar 18 dobles d’or i escaig a Maria Roca per la fira de Pasqua de 1685.
Pòlissa de carregament, 1712, 4º.
Top.: Saud 8º 300/2, n.16.
Les pòlisses de carregament servien per certificar el transport marítim de mercaderies. En aquest cas, el mercader Josep Aparici va fer carregar 17 barrils de pinyons en el pinco (embarcació de popa estreta) del patró Jaume Ferrer, amb destí a Gènova, el 17 d’octubre de 1712.
Butlleta de convidar, 1708, 8º.
Top.: F.Bon. 5762
Les butlletes eren un tipus de formularis utilitzats en pràcticament totes les activitats. En aquest cas, la butlleta va servir per convidar la noblesa a la recepció o besamà de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic, el 31 de juliol de 1708.
El Braç Militar –el protopartit que aplegava la noblesa catalana– va pagar 12 sous a Rafael Figueró, impressor d’aquesta institució, per la impressió de 400 butlletes per convidar a la recepció de la reina.
Els vilancets
El vilancet fou una peça literària molt popular a l’època moderna. Es tractava de textos poètics de poca extensió que eren recitats per les multituds en llocs públics, generalment en esglésies, per celebrar esdeveniments de gran importància, com, per exemple, festes assenyalades, victòries militars o, fins i tot, la millora de l’estat de la salut del rei.
Villancicos, que se cantaron en la capilla grande de la casa de la Deputación a los 23 de abril..., 1700, fol.
Top.: F.Bon. 9493
Aquest vilancet es va cantar al Palau de la Generalitat el dia de Sant Jordi de l’any 1700.
Rafael Figueró, impressor del General, va imprimir mil exemplars d’aquest vilancet. Els diputats van ordenar pagar-li 14 lliures, «per haver estampat los villansicos que·s cantaren en la festa que se celebrà en la present casa lo dia de la festa del gloriós invicte cavaller i màrtir Sant Jordi».
Els goigs
Els goigs foren un altre dels gèneres literaris que van gaudir de gran popularitat a l’època moderna. Es tractava de versos destinats a lloar a la Verge Maria, a Jesucrist o als sants. A Barcelona s’imprimien en grans quantitats, ja que pràcticament totes les parròquies i confraries de la ciutat els dedicaven als seus respectius patrons.
Goigs que se cantan al Sant Christo de la Iglesia Parroquial de Sant Cugát del Rech de Barcelona, 1693, fol.
Top.: Goigs 5/8
Rafael Figueró va imprimir 5.000 còpies d’aquests goigs per encàrrec de la parròquia de Sant Cugat.
Rafael Figueró, estamper, reconeix que el rector de la parròquia de Sant Cugat del Rec li ha pagat 12 lliures i 10 sous «per haver estampat sinch raymes de goigs de Nostra Senyora». 20 de maig de 1693.
Font: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
-
Impressor institucional i polític.
Rafael Figueró fou l’impressor oficial de la major part de les institucions polítiques catalanes: de la Generalitat, del Braç Militar i de la Reial Cancelleria, el govern virregnal. Del taller de Figueró en van sortir importants obres de legislació i de jurisprudència. Paral·lelament, va ser el principal impulsor de la premsa de l’època i el responsable de la impressió de les primeres publicacions periòdiques.
«En aquest die ses senyories [els diputats del General] feren nominació dels officis mecànichs de la present casa, que són los següents: (...) per estamper Rafel Figaró». 6 d’agost de 1674.
Els encàrrecs de la Generalitat
Rafael Figueró va ser nomenat impressor de la Diputació del General l’any 1674, una posició que va mantenir fins al 1714, quan aquesta institució fou suprimida. Figueró fou el responsable de la impressió de la documentació que va generar la Diputació durant tot aquest període.
Lluís de Peguera, Practica, forma y estil de celebrar Corts generals en Cathalunya…, 1701, 4º.
Top.: 34-8-1786
Lluís de Peguera (1540-1610) fou un jurista català, expert en dret públic. La Pràctica de celebrar corts, una de les seves obres més destacades, es va publicar per primera vegada l’any 1632, de forma pòstuma.
L’any 1701 els diputats del General van autoritzar Rafael Figueró a fer una nova edició de la «pràctica de Peguera», de la qual se’n van imprimir 1.250 exemplars. Figueró en va vendre 430 unitats a la Diputació, a un preu de vuit sous cada un.
Miquel Sarrovira, Cerimonial de Corts, 1701, 4º.
Top.: 34-8-671
Miquel Sarrovira (ca. 1514-1604) fou un eminent jurista català. El Cerimonial de Corts, una compilació de les lleis catalanes elaborada per decisió de les Corts celebrades a Montsó el l’any 1585, es va publicar el 1599.
En les corts concloses a Barcelona l’any 1702 es va acordar la publicació d’una nova edició del «cerimonial de Sarrovira». La Generalitat va pagar 86 lliures a Rafael Figueró per la impressió de 1.250 exemplars d’aquesta obra.
Capitols del General del Principat de Cathalunya, comtats de Rossellò y Cerdanya, fets en les corts ... per lo redres del General y Casa de la Deputaciò en lo any MDXCIX, 1681, 4º.
Top.: 10-V-37/1
Els Capítols del General o «capítols del redrés» era el reglament que establia el funcionament de la Generalitat.
Els Capítols del General aprovats a les Corts de 1599 es van reeditar diverses vegades al llarg del segle XVII. L’any 1681 els diputats van encarregar a Rafael Figueró una nova edició, que va constar de 500 exemplars, pels quals l’impressor va rebre 163 lliures i 6 sous.
Ordinacions y crides fetes per lo Molt Illustre Consistori dels Senyors Deputats y Oydors de comptes del General del Principat de Cathalunya y comptats de Rossellò y Cerdanya...per la bona exacciò dels drets del General y bolla per lo trienni de 1680, 1680, 4º.
Top.: Aguiló-8-35
El dret de bolla –taxa que gravava el comerç de teixits– fou l’impost més important que recaptava la Diputació del General. A l’inici de cada mandat, els diputats de la Generalitat feien imprimir les ordinacions que regulaven la recaptació. Per al trienni de 1674, Figueró en va imprimir 250 còpies.
Libre dels Quatre Senyals del General de Catalunya, contenint diversos capítols de Cort, ordinacions, privilegis y cartas reals fahents per lo dit General..., 1683, 4º.
Top.: 1-II-72
En aquest llibre quedaven recollits els capítols de Cort que regulaven alguns dels aspectes del funcionament de la Diputació del General.
El Llibre dels Quatre Senyals es va reeditar nombroses vegades al llarg del segle XVII. En el trienni de 1680 els diputats del General en van encarregar la impressió de 500 exemplars a Rafael Figueró.
Tarifa dels preus de les teles y altres sorts de robes y mercaderies que entren en lo principat de Cathalunya…, 1683, 4º.
Top.: 4-I-53
En aquestes tarifes quedaven recollides les quantitats que la Generalitat cobrava per les mercaderies que entraven i sortien de Catalunya.
A l’Edat Moderna la Diputació del General recaptava l’anomenat «dret d’entrades i eixides», en virtut de les competències en l’aplicació d’aranzels duaners que tenia atribuïdes. Les tarifes es publicaven regularment. El 1705, per exemple, Rafael Figueró en va imprimir 600 exemplars per ordre dels diputats del General.
Les Decisions de la Reial Audiència
La Generalitat estava obligada per llei a publicar les sentències dels jutges de la Reial Audiència, el més alt tribunal de justícia de Catalunya. D’aquesta tasca no se n’ocupava l’impressor del General, sinó que l’edició s’adjudicava a través d’un concurs públic. Al llarg de la segona meitat del segle XVII la Generalitat va fer imprimir fins a dotze volums de sentències, elaborades per quatre jutges diferents, amb un total de 8.500 exemplars publicats. Rafael Figueró fou el responsable de la impressió de set d’aquests volums.
Pere d’Amigant, Decisiones et enucleationes criminales, seu praxis Regii Criminalis Concilii Cathaloniae…, 1691, fol.
Top.: 1-VI-9
El jurista manresà Pere d’Amigant (1645-1707) fou professor de dret civil a la Universitat de Barcelona i jutge de la sala criminal de la Reial Audiència de Catalunya.
Aquest volum de Decisions recollia les sentències criminals dictades per Pere d’Amigant a la Reial Audiència. Els diputats del General van encarregar la impressió de 660 exemplars a Rafael Figueró, fet que va suposar un cost per a la Generalitat de 963 lliures.
Memorials i manifestos
Una altra de les ocupacions de l’impressor de la Diputació del General era la publicació dels memorials –generalment de greuge– que aquesta institució enviava a la cort de Madrid. Sovint, l’impressor del General també es feia càrrec de publicar manifestos amb els quals els diputats donaven explicacions o justificaven les seves accions amb motiu de l’esclat d’alguna polèmica.
Havent arribat, à noticia del ... Consistori de Deputats y Oydors del present Principat, un paper, que la malicia enemiga ha espargit, començant: Alerta cathalans…, 1694, fol.
Top.: 2-V-C1/51
Manifest en resposta al pamflet Alerta Cathalans, que l’exèrcit francés va fer circular per incitar els catalans a rebel·lar-se contra el rei d’Espanya.
Amb motiu de les nombroses guerres entre França i Espanya, la Generalitat va dedicar un gran esforç a contrarestar la propaganda que els francesos escampaven per allà on passaven. En aquest cas, els diputats del General van encarregar a Rafael Figueró la impressió de 2.500 còpies d’aquest manifest de resposta.
Impressor del Braç Militar
El Braç Militar –no confondre’l amb el braç militar de les Corts catalanes– fou una mena de protopartit que formaven els nobles i els cavallers catalans. Aquesta institució va tenir una importància cabdal al tombant del segle XVII. El Braç Militar constituïa, conjuntament amb la Generalitat i el Consell de Cent, el que es coneixia com la Conferència dels Tres Comuns. Rafael Figueró va ser l’impressor oficial del Braç Militar des de 1682 fins a 1714.
Representacio per la perrogativa de no allotjar en las casas dels militars del Principat de Cathalunya…, s.d., fol.
Top.: F.Bon. 10982
La noblesa catalana estava exempta d’allotjar soldats a les seves cases. Els allotjaments foren una pràctica molt controvertida a l’època moderna i van ser sovint motiu de forta polèmica.
Rafael Figueró va imprimir un memorial en què els nobles defensaven el seu dret a no contribuir als allotjaments de tropes. El Braç Militar va pagar 53 lliures i 7 sous a l’impressor «per lo cost de estampar un memorial o ambaixada fet per la perrogativa de no alotjar».
La Reial Cancelleria
L’administració del virrei –el representant del rei a Catalunya, conegut també com a lloctinent o capità general– precisava d’un impressor que s’ocupés de publicar la documentació que generaven els diferents organismes que en formaven part. Rafael Figueró, d’aquesta forma, fou l’impressor de la Reial Cancelleria, de la Tresoreria Reial, de la Reial Audiència i de la Batllia General des de l’any 1668 fins al 1714.
Edicte manat publicar per lo Excelentissim senyor...Princep de Bournonville,...del tractat de la Pau...ajustada en lo congrés de Nimega, 1679, fol.
Top.: F.Bon. 14870
El virrei de Catalunya va ordenar la publicació, el gener de 1679, dels capítols del Tractat de Nimega, que va posar fi a la Guerra d’Holanda.
Tratado de tregua entre esta Corona, y la de Francia, ajustado en Ratisbona à quinze de Agosto de 1684…, 1684, 4º.
Top.: Res 505/23-4
Els acords presos a Ratisbona el 1684, que posaven fi a la Guerra de les Reunions, van ser publicats per Rafael Figueró per ordre del virrei, el marqués de Leganés.
Feines per a institucions religioses
Rafael Figueró es va ocupar d’imprimir documents per encàrrec de diferents institucions eclesiàstiques, com foren la major part dels bisbats de Catalunya, així com també per a diversos ordes religiosos.
Collegii Salmanticensis FF. Discalceatorum B. Mariae de Monte Carmeli primitivae observantiae, cursus theologiae moralis …, 1699, fol.
Top.: 9-VII-46
Entre els anys 1692 i 1700, del taller de Rafael Figueró en van sortir els quatre volums del curs de teologia moral del col·legi dels carmelites descalços de Salamanca.
Rafael Figueró i Joseph de la Concepción, carmelita descalç, acorden l’edició dels quatre volums del Curso Moral Salmanticense, escrit per Andrés de la Madre de Dios, frare del convent de sant Josep de Barcelona. Figueró es va comprometre a fer-ne mil exemplars de cada un dels volums. 24 de juliol de 1692.
Constitutiones Sacri Provincialis Concilii Tarraconensis…, 1700, 4º.
Top.: F.Bon. 3792
Constitucions aprovades pel concili provincial celebrat a Tarragona l’any 1699. En els concilis tarraconenses hi participaven els bisbes de les diòcesis d’aquesta província eclesiàstica. En les reunions es discutien qüestions relacionades amb la pràctica de la doctrina cristiana.
El gran promotor de la premsa
Rafael Figueró va destacar per ser el principal impulsor de la publicació de fulls de notícies a Catalunya, generalment de temàtica militar. A partir de 1683, amb l’esclat de la Gran Guerra Turca, l’impressor va contribuir a la consolidació de la premsa periòdica, un fenomen que es va estendre per tot Europa al llarg del segle XVII, coincidint amb el desenvolupament d’un sistema de correu ordinari o regular.
Relacion verdadera del buen sucesso han tenido las armas de su Magestad en el rendimiento del castillo de Bellaguarda…, 1674, 4º.
Top.: F.Bon. 2466
Les relacions eren fulls de notícies que es publicaven de forma puntual, amb motiu d’esdeveniments importants. Els impressors van trobar-hi una forma de diversificar el seu negoci.
El juny de 1674, durant la Guerra d’Holanda (1672-1678), les tropes comandades pel duc de San Germán, virrei de Catalunya, formades per soldats castellans, alemanys, napolitans i catalans, van conquerir l’estratègic fort de Bellaguarda, al Rosselló, des del qual els francesos controlaven el coll del Pertús.
Noticias generales de Europa, venidas a Barcelona, por el correo de Francia, à 16 de noviembre de 1686, 1686, 4º.
Top.: F.Bon. 2491
A diferència de les relacions, les gasetes es publicaven de forma periòdica, generalment cada setmana. Eren reculls de notícies breus procedents de diferents ciutats.
Aquesta gaseta contenia, entre altres, una notícia procedent de Varsòvia que narrava una victòria del rei de Polònia contra els turcs. Rafael Figueró va publicar tres gasetes amb el títol de Noticias Generales de Europa, que recollien setmanalment informació arribada a Barcelona a través dels correus de Flandes, de França i d’Itàlia.
La Guerra dels Nou Anys
La Guerra de la Lliga d’Augsburg o Guerra dels Nou Anys (1688-1697) va enfrontar la França de Lluís XIV amb la resta de grans potències europees, principalment Anglaterra, Àustria, Holanda i Espanya. Aquest important conflicte va propiciar la publicació d’una gran quantitat de notícies i pamflets d’opinió. Rafael Figueró, un cop més, va destacar en aquesta faceta.
Carta del Rey de Francia al cardenal de Etrè. Memorial de las razones que le obligan a tomar las armas…, 1688, 4º.
Top.: F.Bon. 6001
En aquesta carta el rei Lluís XIV explicava al cardenal d’Estrées, ambaixador francés a la Roma, les raons per les quals havia declarat la guerra a l’emperador austríac.
Noticia verdadera del cerco, y toma de la plaza de Caramañola, alcançada por las tropas Imperiales, Españolas, y Saboyardas, 1691, 4º.
Top.: F.Bon. 8151
Narració del setge i presa de la ciutat de Carmagnola, al Piemont, ocupada pels francesos, per part de l’exèrcit de la Lliga d’Augsburg, l’octubre de 1691.
La campanya del veguer de Vic
L’any 1695, l’aleshores veguer de Vic, Ramon Sala i Sassala, va protagonitzar tot un seguit de victòries contra l’exèrcit francès, en el marc de la Guerra dels Nou Anys. Les gestes del veguer van ser relatades en les notícies que publicaven els impressors de Barcelona. Rafael Figueró va aprofitar aquell moment per crear la Gazeta de Barcelona, un periòdic que es va publicar, de forma intermitent, fins a principi del segle XIX.
Relacion del buen sucesso, que el dia 5 de abril de 1695 han tenido los Migueletes…y el Sargento Mayor D. Raymundo de Sala, y Sasala Veguer de Vique, contra las Guarniciones de Castellfollit y de Besalú..., 1695, 4º.
Top.: F.Bon. 9148
Noticia redactada a partir d’una carta que el veguer de Vic, Ramon Sala i Sassala, va enviar al virrei de Catalunya, en la qual l’informava de la victòria que les seves tropes havien obtingut contra l’exèrcit francès a Castellfollit de la Roca i a Besalú.
Relacio de las barbaras, sacrilegas, e inauditas hostilitats, que executaren las tropas francesas lo dia 29 de maig 1695, en los llochs de Lligordà, Dosques, Meyà y Beuda…, 1695, 4º.
Top.: F.Bon. 5544
Els rectors de Lligordà, Dosquers, Maià de Montcal i Beuda explicaven al bisbe de Girona els danys causats pels francesos en les seves parròquies.
Gazeta de Barcelona, de oy martes 24 de mayo de 1695, 1695, 4º.
Top.: F.Bon. 205.
Rafael Figueró va fundar aquesta gaseta el 1695. Es tractava de la primera publicació periòdica feta a Catalunya a partir de continguts propis i no pas, com era costum, reelaborant notícies ja publicades en altres ciutats.
Un setge amb polèmica
L’any 1697, en el marc de la Guerra dels Nou Anys, l’exèrcit francès va assetjar i conquerir la ciutat de Barcelona. Aquest fet va donar lloc a una gran polèmica, ja que les autoritats virregnals van voler enaltir, a través d’alguns impresos, el paper de l’exèrcit hispànic, alhora que culpaven les milícies locals de Barcelona de la derrota final.
Diario de los sucessos del sitio de Barcelona y Real Exercito de Cataluña, 1697, 4º.
Top.: F.Bon. 2510
Narració del setge que els francesos van posar a Barcelona el 1697. L’autor minimitzava el paper de les milícies i enaltia l’exèrcit hispànic, motiu pel qual el Braç Militar va fer cremar tots els exemplars.
Escudo de la verdad...contra los tiros de la malicia, embidia o ignorancia que intentan herir el insuperable valor, constancia y zelo del Principado, Ciudad y nobleza al servicio de su Rey y Señor en el passado sitio de 1697, 1698, 4º.
Top.: F.Bon. 11903
El setge de 1697 va generar molta polèmica, sobretot perquè des de Madrid es va acusar els catalans de no haver fet prou per defensar la ciutat. Per rebatre-ho, la Generalitat, el Consell de Cent i el Braç Militar van encarregar la redacció d’un memorial, del qual Figueró en va imprimir 6.250 exemplars.
-
La Guerra de Successió.
L’any 1700 el rei Carles II d’Àustria va morir sense descendència, cosa que va provocar un conflicte entre les principals potències europees. Per a Rafael Figueró aquest fou el moment de màxima esplendor, sobretot gràcies a l’establiment de la cort del rei Carles III –l’arxiduc Carles d’Àustria– a Barcelona, el 1705. Figueró, austriacista convençut, va obtenir el títol d’impressor reial.
«Nos, don Carlos, por la gracia de Dios rey de Castilla, de Aragón (...), por quanto Rafael Figueró mayor y Rafael Figueró menor, padre y hijo, (...) de mas de quarenta años a esta parte han siempre impresso tantos papeles Reales quantos huvieron de dar a la imprenta nuestros gloriosos predecessores (...), hemos resuelto hazerles merced de el título de nuestro Impressor Real».
«Dios nos guarde la Católica y Real Persona de Vuestra Magestad como la Christiandad ha menester, como la Monarquía Española necessita y como todos sus fidelissimos vassallos deseamos. Barcelona, y setiembre a 24 de 1708».
Dedicatòria de Rafael Figueró a la reina Elisabet Cristina de Brunsvic.
Un testament controvertit
La mort de Carles II d’Àustria va donar lloc a la publicació de documents importants i alhora polèmics, com fou el seu testament, que designava com a successor un membre de la casa de Borbó francesa. La Generalitat, al seu torn, va haver de fer mans i mànigues per justificar que el nou rei, Felip V, nomenés un altre virrei de Catalunya sense haver jurat prèviament les Constitucions, com era preceptiu.
Copia del testamento cerrado, que en dos de octubre de mil y setecientos...hizo la Magestad del Señor Rey D. Carlos II…, 1700, 4º.
Top.: F.Bon. 4342
Aquest document va suposar la designació del duc d’Anjou, net de Lluís XIV, com a rei d’Espanya, amb el nom de Felip V de Borbó.
Publica noticia del acierto con que el...Consistorio de la Diputación…reguló sus operaciones, en los lances de dudas, que se han ofrecido, despues de la muerte del Serenissimo Señor Rey Don Carlos Segundo..., 1701, fol.
Top.: 9-VII-27
La Generalitat va acceptar el nomenament del duc de Palma com a virrei.
La llei establia que el rei no podia nomenar el seu representant a Catalunya sense abans haver jurat les Constitucions. Arran de la polèmica suscitada, els diputats de General van ordenar la impressió de mil còpies d’aquest memorial, en el qual defensaven i argumentaven el que consideraven una decisió encertada.
Nenias reales y lagrimas obsequiosas que a la immortal memoria del gran Carlos Segundo...consagra la Academia de los Desconfiados de Barcelona, 1701, 8º.
Top.: 11-VI-5
Compilació de poemes compostos pels membres de l’Acadèmia dels Desconfiats, amb els quals lloaven la figura de Carles II d’Àustria.
L’arribada d’un Borbó al tron hispànic va generar molta desconfiança, ja que es temia que un net del rei Sol, paradigma de l’absolutisme monàrquic, no respectaria les llibertats catalanes. Els membres de l’Acadèmia dels Desconfiats mostraven la seva veneració cap a un model monàrquic, el de la casa d’Àustria, que s’esvaïa.
La vinguda del nou rei
Cap a final de 1701, el rei Felip V va visitar Barcelona, on fou rebut afectuosament per les institucions catalanes, amb la Generalitat al capdavant. Tot seguit, el rei va convocar les Corts amb la intenció d’aprovar unes noves Constitucions. Era un moment llargament esperat a Catalunya, car les darreres corts celebrades amb èxit s’havien conclòs l’any 1599, cosa que significava que les lleis catalanes no s’havien renovat en més de cent anys.
Festivas demonstraciones, y magestuosos obsequios con que el Muy Ilustre y Fidelissimo Consistorio de los Deputados…celebró la dicha que llegò à lograr, con el deseado arribo y feliz himeneo, de sus Catolicos Reyes D. Felipe IV de Aragón y V de Castilla..., 1702, 4º.
Top.: F.Bon. 490
Narració de l’arribada de Felip V a Barcelona l’octubre de 1701, amb els actes de benvinguda, el jurament de les Constitucions i l’obertura de les Corts. El rei va anar a Figueres a rebre Maria Lluïsa de Savoia i formalitzar el casament. Figueró en va imprimir 1.500 exemplars per ordre de la Generalitat.
Constitucions, Capitols, y Actes de Cort fetas y atorgats per ... Don Felip IV de Aragó … en la primera Cort celebrada als Cathalans..., 1702, fol.
Top.: 11-VII-22
L’estada del rei Felip V a Catalunya va permetre l’aprovació d’unes noves Constitucions. Rafael Figueró en va imprimir 1.200 exemplars per ordre de la Generalitat.
Sentencias, ó declaracions del Illustrissim Tribunal de Contrafaccions…en las causas del Syndich del General de Cathalunya, contra Anton Batlle, escrivà de registre..., 1703, fol.
Top.: F.Bon. 4897
Sentència del Tribunal de Contrafaccions d’una causa entre el síndic de la Diputació del General contra els escrivans de manament.
La creació del Tribunal de Contrafaccions fou un dels grans èxits aconseguits a les Corts de 1701-1702. Aquest organisme tenia la potestat de jutjar els funcionaris reials per actes contraris a les Constitucions catalanes. D’aquesta sentència la Generalitat en va encarregar mil còpies a Rafael Figueró.
Lo Vigilant cuydado, y incansable aplicaciò ab que lo Rey nostre Senyor…procura per sa Real benignitat y amor preservar est Principat de las hostilitats de las armadas enemigas..., 1704, fol.
Top.: F.Bon. 4671
Edicte fet imprimir per la Diputació del General per ordre del virrei Fernández de Velasco.
L’estiu de 1704 es va escampar el rumor que l’armada francesa que era a Barcelona havia exigit diners a les esglésies. Per desmentir-ho, la Generalitat va encarregar a Figueró la impressió de mil còpies d’aquest edicte, que fou repartit per tot el Principat amb quatre correus a peu.
L’arribada de l’arxiduc
L’agost de 1705, l’arxiduc Carles d’Àustria va desembarcar a Barcelona i fou reconegut pels catalans com a rei, amb el nom de Carles III. Per a Rafael Figueró, això va suposar un dels moments més importants de la seva carrera, ja que, a començament de l’any següent, va rebre el títol d’impressor reial.
Nos Don Carlos, por la gracia de Dios, Rey de Castilla, de Aragon..., por quanto Rafael Figueró mayor, y Rafael Figueró menor, Padre e Hijo, nos han representado lo mucho se han adelantado al Real servicio àzia nuestra Augusta Casa…, 1706, fol.
Top.: F.Bon. 2977
El gener de 1706, el rei Carles III d’Àustria va nomenar impressors reials a Rafael Figueró i al seu fill, amb la potestat d’ocupar-se de la impressió de la documentació que generava l’administració reial a Catalunya. Prèviament els Figueró havien contribuït amb 270 lliures a un emprèstit atorgat al rei per diversos particulars.
Utilidad publica atendida en el Real privilegio que...Don Carlos III...otorgó a Rafael Figueró, padre e hijo, impressores…defendida de las quexas que el Gremio de los Libreros..., 1710, fol.
Top.: F.Bon. 12758
Al·legació en favor dels Figueró en un plet contra els llibreters a la Reial Audiència.
El nomenament de Rafael Figueró com a impressor reial va generar molta oposició, ja que el títol anava acompanyat d’un privilegi d’impressió que els llibreters van considerar contrari al lliure comerç que garantien les Constitucions catalanes. Els advocats de Figueró van elaborar aquest escrit de defensa i van acabar guanyant la causa.
Constitucions, Capitols y Actes de Cort, fetas, y atorgats, per la S.C.R. Magestat del Rey nostre Senyor Don Carlos III…en la Cort celebrà als Cathalans..., en la Casa de la Deputaciò del General de Cathalunya, en lo any de 1706, 1706, fol.
Top.: 16-VI-157.
L’establiment de la Cort de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona va suposar la celebració d’unes Corts i l’aprovació d’unes noves Constitucions. Aquesta edició feta per Figueró fou posteriorment perseguida per les autoritats borbòniques. El 1716 el capità general de Catalunya, el marquès de Castel Rodrigo, va ordenar-ne la requisa.
Una capital europea
Amb la presència del rei Carles III, la ciutat de Barcelona va esdevenir la seu d’una cort europea. El casament amb Elisabet Cristina de Brunsvic –celebrat el primer d’agost de 1708 a l’església de Santa Maria del Mar– va convertir la capital catalana en el centre de les mirades de totes les cases reials del continent.
Breve relacion de el feliz viage de la Reyna nuestra Señora Doña Isabel Christina de Brunswich…hasta la Ciudad de Mataró, su magnifica y gloriosa entrada en la Excelentissima Ciudad de Barcelona..., 1708, 4º.
Top.: F.Bon. 594
Narració de l’arribada de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic a Mataró i a Barcelona.
La reina Elisabet va viatjar en vaixell des de Gènova fins a Mataró, on va arribar el 25 de juliol de 1708. Uns dies després es va celebrar a Barcelona el casament amb Carles III. Rafael Figueró va publicar aquesta relació per compte propi, afegint a l’inici una fervorosa dedicatòria a la reina.
Fortunato Chelleri, Zenobia in Palmira: drama per musica: sa rappresentarsi nel Regio Teatro di Barcellona alla presenza delle Sacre R. R. Cattoliche M. M. Di Carlo Terzo ed Elisabetta Cristina…, s.d., 12º.
Top.: M-8-66
Aquesta òpera ha estat atribuïda al compositor italià Andrea Stefano Fioré.
L’establiment d’una cort reial a Barcelona va tenir importants repercussions, també a nivell cultural. El 1708, coincidint amb el casament del rei Carles III, s’hi va estrenar la primera òpera, Il più bel nome, d’Antonio Caldara. Poc després, la representació de Zenobia in Palmira va comptar també amb la presència dels reis.
Diario del viage del Rey nuestro Señor...que executó para Gerona y otras partes de Principado…, 1710, 4º.
Top.: F.Bon. 3023
Narració del viatge que el rei Carles III va fer a algunes ciutats –principalment a Girona, Vic i Granollers– el gener de 1710.
La narració recull un episodi curiós: el 22 de gener, prop de Tona, el cavall del rei va relliscar en un terreny glaçat i el monarca va caure. «Examinado el daño, fue (a Dios gracias) ninguno y montando de otro cavallo entró a las doze del medio dia a la Ciudad de Vique».
La guerra dels papers
El conflicte entre els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria i els del duc d’Anjou –austriacistes i borbònics– va generar una veritable guerra propagandística. Tots dos bàndols van fer un ús sistemàtic de la impremta per tal d’argumentar i de reivindicar la legitimitat dinàstica dels dos pretendents a la corona hispànica.
Escudo de Phidias, mordaza de Nemesis, y luz para el desengañador, engañado…, 1706, 4º.
Top.: F.Bon. 9561
Pamflet austriacista que defensava la legitimitat de l’arxiduc Carles d’Àustria a la corona espanyola, publicat com a resposta a uns altres dos pamflets que havia fet circular el bàndol borbònic.
La Paz octaviana, que prometen las victorias de Carlos III y sus altos aliados, con la verdadera humillacion de la mentida omnipotencia de la Francia, 1707, 4º.
Top.: F.Bon. 592
Pamflet austriacista que defensava la idea que Carles III era l’únic rei legítim i explicava els motius pels quals l’exèrcit borbònic seria derrotat.
La premsa durant el conflicte
La Guerra de Successió va fer revifar l’interès i la curiositat de la gent per les notícies d’actualitat. Rafael Figueró fou l’impressor més prolífic en aquest àmbit, amb la publicació d’un gran nombre de gasetes i de relacions.
Noticias venidas de Londres à Barcelona, 1706, 4º.
Top.: F.Bon. 9578.
Relació datada a Londres el 8 de desembre de 1705 que informava de l’arribada del general Stanhope amb unes cartes del rei Carles III, de la Ciutat de Vic, i d’altres personalitats, adreçades a la reina Anna d’Anglaterra.
La notícia recull el discurs que la reina Anna va fer al palau de Westminster davant dels Lords i dels Comuns per notificar-los l’arribada de les cartes. La reina va instar al Parlament a prendre’s seriosament el seu contingut amb l’objectiu de restaurar la casa d’Àustria al tron hispànic.
Relacion breve, y resumen de lo sucedido en Barcelona, desde el dia 6 hasta 12 de mayo 1706, que empeçó à moverse el Enemigo para desistir del Assedio de dicha Ciudad…, 1706, 4º.
Top.: F.Bon. 11923
Narració del setge que l’exèrcit borbònic va posar a Barcelona el 1706 amb la intenció de recuperar-la.
El setge de 1706 fou un dels episodis rellevants de la Guerra de Successió. Felip V va haver de renunciar a conquerir Barcelona arran de l’arribada d’una flota anglo-holandesa de reforç. La relació narra l’eclipsi de sol que es va produir mentre l’exèrcit borbònic es retirava, cosa que va afegir més dramatisme a l’esdeveniment.
Gazeta, publicada en Barcelona dia 22 de agosto 1707, 1707, 4º.
Top.: F.Bon. 9368.
Rafael Figueró tornar a treure la Gazeta de Barcelona a partir de 1707. Inicialment com a «Gazeta publicada en Barcelona», per bé que a partir de l’any següent va recuperar el nom de la publicació periòdica que havia creat el 1695.
L’afer Grases
La publicació, l’any 1711, de l’Epítome de Francesc Grases va esquitxar de ple la impremta de Rafael Figueró. La forta controvèrsia provocada per aquest text jurídic va obligar el rei Carles III a ordenar la retirada dels impresos.
Francesc Grases, Epitome, o compendi de las principals diferencias entre les lleys generals de Cathalunya i los capítols del redrés o ordinacions del General de aquella, 1711. 4º.
Top.: F.Bon. 3142
El reusenc Francesc Grases i Gralla (1658-1744) fou jurista i oïdor de la Reial Audiència de Catalunya.
L’Epítome de Francesc Grases s’inscriu en la tradició regalista, molt estesa als segles XVII i XVIII, a redós de l’absolutisme monàrquic. Segons aquesta doctrina, la monarquia estava per sobre de qualsevol altre instància, tant eclesiàstica com civil. Grases considerava que les Corts catalanes estaven supeditades al rei, un plantejament que era del tot anticonstitucional.
Ara ojats tothom generalment que us notifican...de part de don Carlos...rey de Castella, de Aragò..., que sien recullits tots los llibres, lo titol dels quals es Epitome o Compendi… imprès....en la imprenta de Rafel Figueró..., 1711, fol.
Top.: 2-V-2/12
Edicte reial ordenant la retirada de l’Epitome.
Les protestes del Consell de Cent i del Braç Militar van portar Carles III a ordenar la retirada de l’Epítome de Francesc Grases. Rafael Figueró va imprimir, per encàrrec de la Generalitat, 4.000 còpies d’una carta en què el rei notificava als diputats la destitució de Grases com a oïdor de l’Audiència.
Cap a la pau
A partir de 1709, el rei Lluís XIV de França es va avenir a negociar una pau amb les potències aliades. El detonant principal de la fi de la guerra, però, va ser la successió de Carles III a la corona del Sacre Imperi Romanogermànic, arran de la mort del seu germà, l’emperador Josep I d’Habsburg, el 1711.
Capitulos preliminares de la paz que se concluyeron en el Haya, y ha remitido al Rey Nuestro Señor...el Señor Duque Principe de Marlebourg…, 1709, 4º.
Top.: F.Bon. 12750
Acords proposats per les potències aliades –Àustria, Anglaterra i Holanda– a Lluís XIV el maig de 1709.
L’any 1709, després de vuit anys de guerra, la situació financera de França estava al límit, motiu pel qual Lluís XIV va demanar una negociació als aliats. Finalment, però, els preliminars de La Haia foren rebutjats pel rei Sol, ja que proposaven la renúncia de Felip V al tron d’Espanya.
Oratio in Augustissimi Imperatoris Josephi Primi regio fraterno funere coram eius lectissimo fratre Carolo Tertio, Hispaniarum Rege Catholico, 1711, 4º.
Top.: F.Bon. 630
Oració per l’emperador Josep I d’Habsburg, germà de Carles III, pronunciada en el funeral celebrat a Santa Maria del Mar el 7 de juliol de 1711.
La mort de l’emperador Josep I, l’abril de 1711, va comportar que l’arxiduc Carles d’Àustria fos cridat a ocupar la corona imperial. Els seus principals aliats, Anglaterra i Holanda, no van acceptar que el cap del Sacre Imperi fos alhora rei d’Espanya i van optar per sortir de la guerra.
Formalidades, que se observan en la eleccion del Señor Emperador, 1711, 4º
Top.: F.Bon. 640
Explicació del procediment emprat al Sacre Imperi Romanogermànic –monarquia de caràcter electiu– per escollir un nou emperador. Inclou la narració dels actes celebrats a Frankfurt l’octubre de 1711 per coronar l’emperador Carles VI.
L’inici de la fi
El setge de Barcelona de 1713-1714 va significar el colofó del paper de Rafael Figueró com a impressor institucional i polític, ja que va tenir un paper cabdal en la campanya propagandística orquestrada pels defensors de la ciutat. El seu taller, però, va patir també les conseqüències de la guerra, quan una bomba el va destruir completament el maig de 1714.
Gazeta de Barcelona, publicada a 31 de julio de 1713, 1713, 4º.
Top.: F. Bon. 661
La Gazeta de Barcelona –convertida poc després en el Diario del Sitio y Defensa de Barcelona– fou l’òrgan propagandístic dels defensors de Barcelona durant el setge de 1713-1714.
D’aquesta gaseta, que fins i tot s’enviava a les capitals de les potències aliades, se’n van publicar 42 números. Narrava els fets més destacats del dia a dia del setge, des d’una perspectiva dels defensors. El primer número arrenca amb la notícia de la resolució de la Junta de Braços de continuar la guerra.
Despertador de Cathalunya, per desterro de la ignorancia, antidoto contra la malicia, foment a la paciencia y remey a la pusillanimitat..., 1713, 4º.
Top.: F.Bon. 656
Justificació de les raons que el juliol de 1713 van portar la Junta de Braços a rebutjar el Tractat d’Utrecht, que posava fi a la guerra.
Crisol de fidelidad. Manifestacion, que haze el Principado de Cathaluña de las causas..., que le han obligado a tomar las armas, para defender su libertad…, 1713, 4º.
Top.: F.Bon. 9008
Justificació semblant a la del Despertador, en castellà. Inclou l’ultimàtum del duc de Pópuli a Barcelona i la resposta de la ciutat.
Las molt afavoridas cartas de las S.C.C. y Reals Magestats del Rey, y Reina … als Deputats, y Oydors de Comptes del General del Principat de Cathalunya..., 1714, fol.
Top.: F.Bon. 3147
Transcripció d’unes cartes enviades pel rei Carles III i la reina Elisabet Cristina a la Generalitat de Catalunya.
Les cartes reials –enviades des de Viena a la Generalitat, al Consell de Cent i al Braç Militar– informaven de la signatura de la pau amb França, a Rastatt, el març de 1714. L’emperador parlava d’una possible «assistencia», cosa que va ser interpretat erròniament pels catalans com l’anunci de l’arribada d’un exèrcit salvador.
Lealtad cathalana purificada de invidiosas calumnias entre llamas de sufrimientos…con lo heroyco de la Resolucion de defenderse Cathaluña por el Rey, y por la Patria, 1714, 4º.
Top.: Esp. 205-8º
Escrit propagandístic que negava que els catalans fossin rebels, en tant que havien trencat legalment el pacte constitucional amb Felip V.
L’autor d’aquest escrit fou, molt probablement, un frare caputxí que es va refugiar a Cardona durant el setge de Barcelona. El pamflet fou publicat per Rafael Figueró amb un peu d’impremta fals – tot sembla indicar que de forma clandestina– quan Barcelona ja havia caigut a mans borbòniques.
El declivi de la impremta
La derrota catalana i la supressió de les institucions van repercutir en el negoci de Rafael Figueró, a qui les noves autoritats borbòniques van desposseir immediatament del títol d’impressor reial. A partir d’aleshores, l’activitat de taller de Figueró va anar disminuint progressivament i es va limitar a l’edició de llibres de temàtica religiosa. El taller va tancar les portes el març de 1726, arran de la mort de l’impressor.
Emanuele Tesauro, Filosofia moral, derivada de la alta fuente del Grande Aristoteles Stagirita, 1715, 4º.
Top.: 15-I-61
Emanuele Tesauro (1592-1675) fou un dels predicadors més rellevants del Barroc italià. La Filosofia Morale fou publicada a Torí l’any 1670. Figueró es va limitar a editar aquest tipus d’obres després de 1714.
La destrucció del taller del carrer dels Cotoners el maig de 1714 va obligar Rafael Figueró a canviar d’emplaçament. Aquell any es va instal·lar al carrer de la Boqueria, fins que el juny de 1715 va adquirir una nova casa al carrer de la Bòria. L’any 1717 va morir el seu fill i hereu.
Bernat Ribera, Sed que padece Christo en los pobres, y clamores para su remedio, 1722, 4º.
Top.: F. Bon. 1007
Bernat Ribera (1684-1777) fou un frare dominic del convent de Santa Caterina de Barcelona. Pels volts de 1730 va viatjar a Rússia com a predicador i es va establir definitivament a Viena.
Sermó que el pare Ribera va pronunciar a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona en la Quaresma de 1722. En aquesta època del taller de Rafael Figueró, situat al carrer de la Bòria, ja només en sortien obres semblants a aquesta: de temàtica religiosa i sense cap significació política.
Rafael Figueró va regentar el taller fins al final de la seva vida, tot i que en els últims anys les tasques d’impressió les realitzaven els treballadors. Miquel Artigas, oficial de la impremta, donava fe davant notari el 23 de març de 1726 que Figueró es trobava al llit sense poder moure’s ni parlar.
Font: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
Rafael Figueró va morir el 26 de març de 1726 a la casa del carrer de la Bòria. Dos dies després, el notari Pau Mollar va procedir a fer la lectura del seu testament, a instància dels marmessors: Francesc Corcó, prior del convent de Santa Caterina, i Joan Jolis, impressor, nebot de Figueró.
Font: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
-
Pòdcast
Pòdcast dedicat a l’exposició
-
Visita dels comissaris
-
Bibliografia
Josep Maria Madurell i Marimon; Jordi Rubió i Balaguer, Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona (1474-1553), Barcelona: Gremio de editores y libreros y de maestros impresores, 1955.
Top.: R 015(467.11Bar)"14/15"Mad-8º
Miquel González Sugrañes, Contribució a la història dels antichs gremis dels arts y oficis de la ciutat de Barcelona. Volum 2, Barcelona: impremta d’Henrich i companyia, 1915-1918.
Top.: 2015-8-15467
Immaculada Socias Batet, Els Impressors Jolis-Pla i la cultura gràfica catalana en els segles XVII i XVIII, Barcelona: Curial, 2001.
Top.: SL 008(467.1)Tex
Diario del sitio y defensa de Barcelona: el setge de Barcelona, 1713-1714, València: 3i4, 2009.
Top.: SL 946.711"1714" Dia
Edició facsímil del Diario del Sitio y Defensa de Barcelona, publicat per Rafael Figueró durant el setge de 1713-1714. Edició a cura de Mireia Campabadal. Estudi introductori a càrrec d’Agustí Alcoberro i Xevi Camprubí.
Xevi Camprubí, La Revolució de la impremta: la contribució de la tipografia al desenvolupament de la Catalunya moderna. Barcelona/Catarroja, Afers, 2020.
Top.: 2020-8-7340
Xevi Camprubí, L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, Barcelona: Fundació Noguera, 2018.
Top.: SL 946.71(082) Est
