Març del 2020, tinc molt de temps, estem tancats a casa i no podem sortir.

Aprofito per preparar la meva exposició, m’informo i demano consell a la Roser.

Ella em parla d’una pintora que coneix, la Rosa Mirambell, que va començar a exposar l’any 1980 i que ha escrit un llibre interessant que m’aconsella: “Música per a pintors (i viceversa)”

El llegeixo i astorada em pregunto:

-Quants grans i petits artistes, pintors (homes! I ja no diguem dones...) han escrit sobre Art, estètica i teoria de l’Art? Quants artistes avui en dia són capaços de pensar per ells mateixos?... Sense oblidar Leonardo, Kandinsky, Mondrian, Antoni Llena...

Veig que la Rosa a part d’escriure un diari, reflexiona sobre la vida, la seva obra i la d’altres artistes del món de l’Art, i a més fa una cosa poc comú: parla de la relació entre la creació pictòrica i la creació musical “(i viceversa)”; perquè ella també coneix la música...sí... és tota una artista del Renaixement: sap tocar el piano, canta lieder, ha fet ballet (fins i tot ha refusat contractes)....i aquesta inquietud l’ha portat a cultivar totes les altres disciplines artístiques: dibuix, pintura, escultura, gravat, instal·lacions, llibres d’artista i ha escrit poesia, contes, assaig i teoria de l’art i estètica...És més, dins el món de la pintura i el dibuix, ha creat en totes les tècniques: oli, tinta, llapis, aquarel·la, guaix, carbó i collage... tot plegat m’inspira... la vull conèixer...la truco...parlem...ens hem de veure.

I així va començar la meva amistat amb la Rosa Mirambell. Ens vam anar veient. Reconec la seva grandesa.

El 2024, em toca catalogar la part del seu fons gràfic que no és gravat.

Del seu extens fons sobre totes les tècniques de gravat i llibres d’artista, la Biblioteca de Catalunya se’n va fer ressò el 2018 amb l’exposició: “Mirambell: davant del paper en blanc” del 15 de febrer al

14 de març. Una exposició que mostrava la seva dilatada experiència i originalitat en tots els suports de matriu de gravat: xilografia, calcografia sobre metall, zenc i calcografia sobre metacrilat, i en totes les seves vessants tècniques (punta seca, aiguafort, aiguatinta, manera negra, carborúndum, vernís tou, linòleum). I a més, Llibres d’Artista.

I sorpresa! En el fons que arriba a la Unitat Gràfica el 2024, veig que té obra sobre pastel...la tècnica gran oblidada... i que m’estimo tant!

-Per què no escriure un article al Blog sobre ella i la tècnica del pastel?

CRÍTICA I VALORACIÓ DE LA SEVA OBRA

Segons el crític d’Art, Santi Giró:

“La Rosa Mirambell és de mal encasellar. El conjunt de la seva obra desconcerta”.

En haver estudiat la seva trajectòria artística i personal, m’ha quedat palès que l’obra de les seves dues últimes dècades esdevé l’assoliment d’un Art veritablement únic, propi i autèntic, que va més enllà d’allò original, tan mancat els nostres dies...per no dir les últimes dècades del S. XX i tot el S. XXI.

Endinsant-nos en la seva obra, és per aquesta raó - com diu aquest crític, que és impossible encasellar-la-, hom percep fàcilment la seva distinció...

... I no és aquest aspecte precisament el que ha consagrat als grans mestres?

Ells han marcat una fita dins la Història de l’Art i és el fet que es diferencien de la resta.

Alguns han creat Escola o Moviment Artístic, d’altres senzillament, han estat únics.

L’autoconsciència els ha fet ser autèntics, també en l’Art.

I això sols s’aconsegueix si l’artista ha arribat a un profund autoconeixement. En el seu llibre “ Música per a pintors...”  s’obseva aquesta evolució de la seva consciència. La Rosa arriba a un punt tal de domini, que al posar-se a pintar, gravar, esculpir i escriure, el trasllada a la seva obra, amb una unicitat i autenticitat dificilíssims de trobar .

La seva obra destaca per la seva bellesa, delicadesa i sensibilitat. I una elegància plasmada en formes orgàniques abstractes i figuratives, amb una gran varietat de tonalitats místiques, que es manifesten en imatges misterioses oníriques...algunes cares que són i no són, de monstres que hi volen ser i no hi són... perquè sabeu? La Rosa somia molt (recordem el seu llibre de contes, també il·lustrats per ella fa poc:  “Cuentos crueles”.)

 De fet, ella defineix el seu Art amb dues paraules:

                                               “Misteri i ensonyació”

Però és que per sobre de tot la seva pintura fa homenatge a la bellesa. Perquè la pintura no ha de ser bonica, ha de ser bella.

                        “La bellesa és el resplendor d’un misteri”

                                                                                   Umberto Eco.

I sense misteri no hi ha Art.

L’energia  i producció artística de la Rosa estan en aquests moments entrant al Museu de Montserrat i en tràmits en altres indrets molt emblemàtics. Recordem que també te obra a Itàlia, al Museu del Gravat de Marbella, al Museu de Zabaleta (Jaén)i al Taller Galeria Fort, de Cadaqués.

Entre els crítics que han valorat la seva obra hi ha: Arnau Puig, José Corredor-Matheos, Xavier Barral i Altet, M. Rodríguez-Cruells, Joan-Lluís de Yebra, Ramón Casalé, Imma Julian, Santi Giró, Joaquim Pijuan, Bernat Legendre.

Segons ella:

“En la formació de l’artista hi han de confluir totes les arts de manera que les diferents formes d’expressió ens permetin arribar millor a l’essència del seu significat [...]  no es tracta de fer traduccions [...] Si alguna cosa tenen en comú totes les disciplines ( I, SI NO HO TENEN, ELS FALTA GAIREBÉ TOT) ha de ser, i és, la Poesia. Tot allò que no pot ser descrit amb paraules ha de recórrer a la metàfora; i la metàfora és el regne de la Poesia, molt més que la paraula. Metàfora i ritme; presents a la Música, a la Pintura, a l’Escultura, a l’arquitectura [..] expressar coses semblants a través de mitjans diferents, i és només en aquest moment quan podem començar a parlar de tècnica [...] (“Música per a pintors...” Pàg. 131-132)

De fet, penso que de la mateixa manera que la poesia s’alimenta d’imatges, especialment la tècnica del pastel en la Pintura, concep imatges carregades de poesia.

EL PASTEL

I és que així com és de volàtil, la meravellosa tècnica del pastel ha conegut a través dels segles, moments d’acollida i moments d’abandó per part dels artistes i la societat.

Leonardo Da Vinci, va ser un dels primers a utilizar aquesta tècnica d’”acoloriment en sec”, amb l’ús de la sanguina.

I va ser en el S. XVIII que gaudí d’una edat d’or, essencialment en el gènere del retrat, oferint als rostres dels aristòcrates la seva inefable lleugeresa expressiva. Devallà amb la Revolució Francesa.

No és fins a la 2ª mitad del s. XIX, que s’afirma com un art propi i autònom. En efecte, es reinventa, no es conforma amb el retrat i es transforma en el mitjà d’expressió d’altres gèneres com el paisatge (Marie Cassatt), escenes intimistes (Degas) i domèstiques, instantànees de la vida quotidiana, cels nuvolosos, escenes de vida rural (Millet, Redon), fins i tot escenes simbòliques i enigmàtiques amb figures com Lévi Dhurmer, Pierre Puvis de Chavannes.

El pastel és una tècnica gràfica a part. Ni veritablement dibuix ni pintura, uneix la línea i el color. Ofereix a la mirada una sensació de lluminositat que cap altra tècnica pot concebre.

La frescura que evoca i la intensitat de la seva lluminositat es conserva al llarg del temps.

A part, la imprecisió que pot aconseguir és una de les altres propietats que té i que el transformen en un art altament suggestiu, voluptuós i vibrant. Representa millor que cap altra tècnica els subtils tons vellutats de la pell. I aquesta qualitat explica la seva gran popularitat dins l’art del retrat i el nu (recordem “Les banyistes” de Degas).

Erns Jüger l’inclou dins les “arts eròtiques” perquè estimula la vista i atreu el sentit del tacte gràcies a la sensació epidèrmica que desprèn. Alguns pigments evoquen al talc. I en conjunt podem arribar a dir que es percebeix la delicadesa d’una “pols d’ala de papallona”.

És una técnica “neta”. No necessita preparació, no desprèn olor i gaudeix d’una facilitat d’ús molt particular. ( Es considerà una tècnica femenina fins el 1880.) No ocasiona desperfectes , es pot interrompre quan es vol i reanudar el seu us quan es desitja.

El pastel és un art prodigiosament multiforme, que permet tant l’ondulació com el ratllat, l’estria, l’esclafada, la superposició o el difuminat. Aquest aspecte “camaleònic” del pastel l’ha conduit a voler seguir totalment el camí expressiu de la pintura i això és el que ha fet retardar l’afirmació de la seva particularitat. Una prova és que en la seva primera Edat d’Or al s XVIII va esdevenir víctima del seu èxit. Perquè els artistes van abusar de l’ús del difumini per conferir-li l’apariència de la pintura, conferint-li l’estatus d’art decorativa.

Es tracta d’una tècnica que es pot aplicar, es pot borrar, i guarda al llarg de la creació de l’obra tota la lluminositat i fescura del seus tons vellutats.

I el fet de ser fàcil de transportar el fan un mitjà propici per treballar a l’aire lliure. Unint línea i color, permet transcriure els efectes de la llum i els canvis atmosfèrics amb gran rapidesa. En aquest gènere recordem Elisabeth-Louise Vigee Le Brun, Eugène Delacroix, Eugène Boudin.

Físicament es presenta en forma de bastonets o barres compostes per una càrrega blanca (caolí, argila…) lligades amb goma aràbiga que li permet fer una amalgama amb el color o pigment. Segons la quantitat de goma aràbiga que s’utilitza per lligar, el pastel varia amb grau de duresa o untuositat.

Els pigments són, excepte algún cas, els mateixos que en pintura i poden ser d’origen mineral, animal o sintètic.

Si al S. XVIII la gama existent de pigments era de menys de 50 colors. Va pasar a centenes el S.XIX, a l’era industrial. Actualment n’existeixen uns 2.000.

Presenta dificultats de conservació. Alguns pigments poden degradar-se amb la llum i la pols els altera. Es susceptible de l’aparició de fongs i per sobre de tot és sensible a les vibracions.

Ha d’estar protegit per un vidre i exposat a una llum reduïda.

A diferencia de l’Oli, no s’esquerda . Com en alguns pigments a l’oli també pot descolorir-se.

ROSA MIRAMBELL I EL PASTEL

Tornant a la Rosa Mirambell, la seva inquietud artística -de sobres demostrada- i la descoberta i coneixement de l’obra d’Odillon Redon, la van fer aterrissar sense prejudicis en la pràctica d’aquesta tècnica, actualment  invisible a les galeries i els museus.

I no s’hi posa per poc sinó que s’atreveix amb els grans formats també.

El que més la va atreure d’aquesta tècnica pictòrica va ser la seva transparència, perquè ella pinta per capes.

La técnica de les veladures, li va venir per un taller d’esmalts on va començar a treballar amb miniatures de ben jove. Els esmalts vitris no es poden barrejar segons quins, per això cal anar-los aplicant per capes. Aquesta primera feina és la que li va deixar aquesta empremta, que va quedar plasmada com la manera d’aplicar el color i treballar la pintura en tota la seva producció artística posterior….

 …És, com els coloms de Picasso, que el van marcar, perquè el seu pare en tenia molts…

Mariàngels Granados Colillas
Unitat Gràfica

________________________________________________________________

Bibliografia

Rosa Mirambell

MIRAMBELL, Rosa. Música per a pintors (i viceversa). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008. 148 p.

Converses i entrevista a Rosa Mirambell.

Pàgina de l'exposició “Rosa Mirambell: Davant el paper en blanc”. Biblioteca de Catalunya, 2008.

Presentació del llibre "Cançó sense bressol" de Rosa Mirambell. Biblioteca de Catalunya, 2018.

Presentació llibre "Viaje a Libra", de Rosa Mirambell. Biblioteca de Catalunya, 2021.

Presentació del llibre Cuentos Crueles de Rosa Mirambell. Biblioteca de Catalunya, 2023

Exposició: “Tocal el color. La renovación del Pastel”. Barcelona, Fundació MAPFRE,  del 3 d’octubre de 2019 al 5 de gener de 2020.

Exposició: “Pastels du musée d’Orsay, de Millet à Redon”. París, musée d’Orsay, 14 mars-2 juillet 2023. Exposition organisée par l’Établissement public du musée d’Orsay et du musée de l’Orangerie – Valéry-Giscard-d’Estaing, París. (EPMO).

Pastels. Dir. Caroline Courbeau Parsons. Paris: Musée d’Orsay, 2023. 143 p.

RAMÍREZ, Juan Antonio. Cómo escribir sobre Arte y arquitectura : libro de estilo e introducción a los géneros de la crítica y de la història del Arte. 2a ed. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1999. 196 p. (Cultura artística; 15).

Botiga: La Maison du pastel (París). https://lamaisondupastel.com/home.php?lang=en

Viquipèdia

Biblioteca de Catalunya. Fons i col·leccions