Miquel Cardona, Quelus: Barcelona – París – Caracas

Miquel Cardona i Martí (Barcelona 1903 – Caracas, 1964) va ser dibuixant, guionista, humorista gràfic i cartellista. Conegut artísticament com a Quelus —una llatinització abreujada del seu nom de pila—, sovint signava amb aquest pseudònim acompanyat del dibuix d’una rosa, en homenatge a la seva esposa, Rosa. Era fill del reconegut taquígraf Rafael Cardona i Mercader.

Va cursar els estudis generals a les Escoles Pies de Barcelona i es va formar en arts al Polytecnicum i a l’Escola de la Llotja. Inicialment signava les seves obres amb la inicial i el primer cognom, però, per esquivar la censura creixent, va adoptar definitivament el pseudònim de Quelus.

Admirador de Xavier Nogués i Josep Obiols, l’obra de Quelus mostra la influència d’aquests dos artistes, tot i que amb el temps va consolidar un estil propi, d’esperit francès i molt característic de l’època. Després de la Guerra Civil, es va exiliar a París, on va continuar la seva activitat artística i va aprofundir en l’estudi del folklore. L’any 1947 es va establir a Caracas, on es nacionalitzà veneçolà i esdevingué una figura destacada en l’àmbit del folklore local. Va exercir com a subdirector de l’Institut de Folklore de Caracas, institució que li va dedicar una sala després de la seva mort. De manera pòstuma, es publicà la seva obra Temas de folklore venezolano, considerada fonamental en aquest camp.

Als anys trenta, Quelus va ser un dels dibuixants més prolífics de la revista TBO i va col·laborar amb pràcticament totes les publicacions catalanes de l’època: Bella Terra, D’ací i d’allà, Cinòpolis, El Borinot, En Patufet, La Publicitat, Jordi, L’Esquella de la Torratxa, L’Estevet, La Mainada, Papitu, i Virolet, entre d’altres.

Va participar en nombroses exposicions col·lectives de dibuix humorístic, així com en mostres de pintura a l’oli, sovint amb temàtica satírica. També va il·lustrar llibres infantils, entre els quals destaquen 3 al Pol d’Àngel Ferran i una adaptació per a infants del Canigó de Jacint Verdaguer. Durant l’exili a París, col·laborà amb revistes de la diàspora catalana com Catalunya i Per Catalunya, alhora que prosseguia els seus estudis sobre folklore. A Caracas, publicava esporàdicament a la revista satírica El Morrocoy Azul.

Quelus es pot considerar hereu de la línia clara, un estil que es caracteritza per l’ús d’un traç negre net i regular per delimitar personatges i escenes. Els decorats sovint es tracten amb un realisme detallat, mentre que els personatges prenen formes més caricaturesques.

Gràcies a una generosa donació familiar, la Biblioteca de Catalunya conserva més de 500 peces, moltes d’elles són originals: dibuixos a ploma, llapis, pastels, guaixos, caricatures publicades a la premsa, retrats, auques, felicitacions, figurins i cartells publicitaris.