Hollywood Boulevard: el cinema a la ràdio

El 13 de febrer és el Dia Mundial de la Ràdio, instituït per la UNESCO, i us volem donar a conèixer un bon programa de ràdio sobre cinema: Hollywood Boulevard, presentat i dirigit per Víctor Alexandre[1].

Hollywood Boulevard es va emetre durant quatre anys a Ràdio-4, de Radio Nacional de España a Catalunya. Ràdio-4 havia començat a emetre, íntegrament en català,  el 13 de desembre de 1976. Entre els anys 1989 i 1993 es va emetre aquest programa, en directe, cada dissabte d’onze de la nit a tres de la matinada. Quatre hores de ràdio parlant de cinema d’una forma àgil i entretinguda.  L‘espai estava estructurat en diverses seccions. Dues d’elles les teniu digitalitzades i a la vostra disposició al fons de la Biblioteca de Catalunya gràcies al donatiu que en va fer l’any 2012 el seu director i presentador, en Víctor Alexandre.

El donatiu consta de 177 bobines magnetofòniques, 50 dedicades a l’espai De professió... i 127 a Anatomia d’una pel·lícula. La durada de cada capítol varia entre els poc més de vint minuts dels més curts, fins als cinquanta-cinc dels més llargs (ja sabeu que a la ràdio un programa d’una hora no té mai seixanta minuts, sinó, exactament, seixanta minuts menys el que dura el butlletí informatiu i les pauses publicitàries).

Anatomia d’una pel·lícula dedica cada capítol a desvetllar les interioritats d’algunes de les pel·lícules més importants de la història del cinema. Entre elles, melodrames ja clàssics com Casablanca, de Michael Curtiz, Ciutadà Kane, d’Orson Welles o A l’est de l’eden, d’Elia Kazan; comèdies com L’apartament, de Billy Wilder; musicals com Cantant sota la pluja, de Gene Kelly i Stanley Donen o Mary Poppins, de Robert Stevenson; biografies com Cleòpatra, de Joseph Leo Mankiewicz o Amadeus, de Milos Forman; adaptacions de clàssics literaris com Guerra i pau, de King Vidor; westerns com La diligència, de John Ford; clàssics del cinema d’autor europeu com La dolce vita, de Federico Fellini, Fanny i Alexander, d’Ingmar Bergman, Il gatopardo, de Lucino Visconti o L'Últim tango a París, de Bernardo Bertolucci; cinema fantàstic com E.T., l'extraterrestre o Encontres en la tercera fase, de Steven Spielberg.

Bill Gold [Public domain], via Wikimedia Commons

Bill Gold [Domini públic], via Wikimedia Commons

Com veieu, la majoria de gèneres cinematogràfics hi son representats.

També es van dedicar programes a pel·lícules del cinema en català i en castellà d’aquells anys. És el cas d’Havanera 1820, d'Antoni Verdaguer, Monturiol, el senyor del mar, de Francesc Bellmunt, Què t'hi jugues, Mari Pili?, de Ventura Pons o Les aparences enganyen, de Carles Balagué, entre les catalanes i Patrimonio nacional, de Luis García Berlanga, Esquilache, de Josefina Molina, Mujeres al borde de un ataque de nervios, de Pedro Almodóvar o Bajarse al moro, de Fernando Colomo, entre les espanyoles.

L’equip del programa contactava sempre amb professionals del cinema per a ser entrevistats. Podem destacar la llarga entrevista en exclusiva que va concedir al programa l’actriu escocesa Deborah Kerr. La trobareu dins l’Anatomia dedicat a Quo Vadis, de Mervyn LeRoy.

Podeu fer un tast d’un fragment del programa dedicat a Casablanca a l’enllaç que us adjuntem: 

Casablanca

 

L’espai De professió... consisteix en un documental que narra la vida de persones rellevants dins les diverses especialitats professionals del món del cinema: actrius, actors, directors, músics, fotògrafs...

Hi trobareu espais dedicats a grans personalitats com Greta Garbo, Ingrid Bergman, Anna Magnani, Rita Hayworth, Ava Gardner o Audey Hepburn entre les actrius; actors com Charles Chaplin, James Dean, Spencer Tracy, Marcello Mastroianni o Marlon Brando; directors com Jean Negulesco, Joseph Leo Mankiewicz, Jacques Tati, Stanley Donen o David Lean; músics com Leonard Bernstein, Henry Mancini, Victor Young, Dimitri Tiomkin o Xavier Cugat; professionals com el coreògraf i director Busby Berkeley o el director de fotografia, nascut a Barcelona, Néstor Almendros.

Hollywood Boulevard comptava amb un bon equip de col·laboradors: Joan Padrol, Albert Torres i Anna Llauradó. També tenia un corresponsal a Hollywood: Gino Natalicchio. El muntatge musical era de Plàcid Navarro, la titular del control tècnic era Ester Bages i la producció de Pere Alcaraz i Eulàlia Mesalles.

Li hem demanat al Víctor si ens pot explicar alguna interioritat del programa. Recorda, per exemple, la telefonada que va rebre una nit, a altes hores de la matinada, del mencionat director de fotografia Néstor Almendros. Trucava des de Los Angeles per dir-li que vindria aviat a Barcelona i que estava disposat a intervenir en el programa. Havia contactat amb ell un any abans, l’octubre de 1990, per acordar una entrevista telefònica per parlar de Charles Chaplin. Néstor Almendros va enviar aleshores un fax on deia: "Trobant-me en ple rodatge d'aquesta nova pel·lícula de Robert Benton, interpretada per Dustin Hoffman, m'és molt difícil tenir temps per a l'entrevista. Treballem un mínim de dotze hores diàries. Això no obstant, la meva admiració per Chaplin i el meu deute amb aquest gran artista és enorme. L'únic moment possible seria el diumenge a la tarda, 28 d'octubre, cap a les tres, hora de Nova York”.

La pel·lícula que estava rodant era Billy Bathgate, protagonitzada per Dustin Hoffman, Nicole Kidman i Bruce Willis. Nova York va ser la ciutat on va morir un any després.

Naturalment, Hollywood Boulevard  li va dedicar un espai explicant la seva vida dins la sèrie De professió.... Diu en Víctor que Néstor Almendros era una persona exquisida en el tracte, profundament enamorat del cinema i un dels millors directors de fotografia que han existit.

Néstor Almendros recull l'Òscar a la millor fotografia 1978. Col·lecció V. Alexandre

Néstor Almendros recull l'Òscar a la millor fotografia 1978. Col·lecció V. Alexandre

Podeu escoltar un fragment del programa a l’enllaç que us adjuntem: 

 

El Dia Mundial de la Ràdio pot ser un bon motiu per  recuperar i escoltar un programa que ens explica el món del cinema amb un estil elegant i atractiu, amb continguts sonors rigorosos i ben documentats que aporten molta informació als aficionats al setè art.

 [1] Víctor Alexandre, escriptor i periodista. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Alguns dels seus llibres són Jo no sóc espanyol (1999), Despullant Espanya (2001), El cas Carod (2004), El somriure de Burt Lancaster (2005), La paraula contra el mur (2006), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? (2006), Nosaltres, els catalans (2008), Set dones i un home sol (2009), premi Mercè Rodoreda, Trifulkes de la KatalanaTribu (2009), Una història immoral (2010), Cor de brau (2011) i Onze.Nou.Catorze. 1714 (2013)

 

Ramon Sunyer
Unitat de Sonors i Audiovisuals

Comentaris

Ràdio i cinema, un còctel evocador

Bona combinació d'informació, documentació, àudio i imatge per evocar títols i professionals clau de la història del cinema! Un apunt al blog interessantíssim!

Això sí que és un tresor!

Buff, quantes coses per descobrir! En Néstor Almendros va ser un dels més grans fotògrafs cinematogràfics de tota la història del cinema, i el seu llibre "Dias de una cámara" l'obra que em va ensenyar més sobre fotografia de totes les que he llegit. Apassionant, moltes gràcies Ramón!