Al Servei de Normalització Bibliogràfica fem 30 anys!
L'any 1995 el decret 300/1995, de 25 d’octubre, establia l’estructura de la Biblioteca de Catalunya i amb ella, la creació del Servei de Normalització Bibliogràfica (SNB). Una primera llavor de l'SNB ja havia estat l’Institut Català de Bibliografia, creat l’any 1981 i depenent del Servei de Biblioteques i Patrimoni Bibliogràfic.
D’entre les seves funcions principals en destaquen:
- Adaptar les normes bibliogràfiques internacionals i les catalogràfiques que han de regir la catalogació de tot el sistema bibliotecari de Catalunya.
- Supervisar, validar i unificar el catàleg d’autoritats.
- Vetllar per la unitat de criteri en l’aplicació de la normativa bibliogràfica, pel control de qualitat de les bases de dades de la Biblioteca de Catalunya, dels seus catàlegs i dels seus productes bibliogràfics, i de la bibliografia nacional de Catalunya
El Servei de Normalització Bibliogràfica actua en l’àmbit de la Biblioteca de Catalunya i també en tot l’àmbit territorial de Catalunya.
Les publicacions i tasques del Servei, s’emmarquen en aquests tres eixos que el decret ja dissenyava.
La traducció, adaptació i desenvolupament de les RDA Recursos, descripció i accés i les seves concrecions d’aplicació, s’elaboren, es revisen i mantenen a l’SNB per tot el sistema bibliotecari de Catalunya. Paral·lelament, es participa activament en l'elaboració de les pautes de catalogació en RDA per totes les tipologies de material, pel Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. La Biblioteca de Catalunya hi participa amb els experts en catalogació de cada pauta per tipologia de material, i amb una persona de l'SNB que vetlla per l'aplicació de la traducció catalana d'RDA i les concrecions d'aquestes.
L'any 2000 seguint les recomanacions de la Comissió Assessora de Catalogació de la Biblioteca de Catalunya es crea l’oficina MARC. La seva tasca abasta dos àmbits principals: els formats MARC i el Dublin Core. Des de l'oficina es tradueix el format MARC21 bibliogràfic en la versió completa, i el mateix format bibliogràfic, el d’autoritats i el de fons en les versions concises. El format marc 21 s'utilitza en tots els registres fins que en un futur s’implementarà BIBFRAME. BIBFRAME és un nou model de dades, adaptat als nostres temps que està previst que substitueixi MARC.
Manté també les llistes d'autoritat de noms i matèries de la biblioteca (LENOTI i LEMAC) i lidera el Catàleg d'Autoritats de Noms i Títols de Catalunya (CANTIC), així com la incorporació i formació de noves institucions participants.
CANTIC és un catàleg d’autoritats cooperatiu que es realitza en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i està liderat per la Biblioteca de Catalunya. El principal objectiu de CANTIC, que farà vint anys arran del mandat de la Comissió Assessora de Catalogació el 25 d'octubre de 2005, és normalitzar els punts d’accés dels catàlegs bibliogràfics, millorar la comunicació entre els diferents catàlegs i sobretot afavorir la cerca i la recuperació de la informació.
La LEMAC va ser iniciada el 1983 per l’Institut Català de Bibliografia (ICB) per a l’elaboració de l’índex alfabètic de matèries de la Bibliografia nacional de Catalunya. Es tracta d’un vocabulari controlat format per encapçalaments de matèria —expressió lingüística (paraula o conjunt de paraules)— que representen el contingut temàtic d'un document —un concepte, un esdeveniment, un nom, un títol— emprats per fer una recerca en un catàleg, bibliografia o índex. En el darrer any s’hi ha afegit també la llista de Termes de gènere/forma en català (TGFC), amb la finalitat de crear a llarg termini un tesaurus de termes de gènere/forma en català basat en els Library of Congress Genre/Form Terms for Library and Archival Materials (LCGFT). Els Termes de gènere/forma en català (TGFC) poden ser utilitzats en els registres bibliogràfics conjuntament amb qualsevol altre sistema d'encapçalaments de matèria i codi de catalogació descriptiva.
Davant dels nous reptes que ens presenta la Intel·ligència artificial (IA) a l’SNB seguim en constant formació i adaptació.
La IA ajuda a automatitzar i accelerar el procés de catalogació, analitzant automàticament els títols, autoritats i classificacions dels documents per assegurar que els registres bibliogràfics siguin coherents i precisos. També detecta errors o inconsistències als registres d’autoritats.
Tot i que la IA ofereix nombroses oportunitats per millorar la gestió dels recursos bibliogràfics, també planteja importants reptes. El principal és el de la qualitat de les dades. Aquí és on el Servei de Normalització Bibliogràfica està treballant ja des de fa temps, per millorar tant la qualitat dels registres bibliogràfics, com els registres d’autoritats. Assegurar la consistència dels diferents catàlegs és bàsic per l’adaptació de les tasques amb IA.
Seguint les recomanacions de la IFLA de l’any 2020, sobre biblioteques i IA Statement on Libraries and Artificial Intelligence, la integració de la IA a les biblioteques presenta oportunitats significatives per millorar els serveis i la gestió del coneixement. Això no obstant, és essencial abordar aquests avenços amb un enfocament ètic i conscient. Hem de poder garantir la privadesa i seguretat de les dades, promoure la inclusió i diversitat, i assegurar-nos que la IA complementa, i no reemplaça, el paper humà a les biblioteques.
En conclusió, la IA està revolucionant la manera com es gestionen i també l’accés als recursos de les biblioteques. La Biblioteca de Catalunya i en concret l’SNB, estan compromesos a aprofitar-ne les oportunitats que ofereix aquesta nova tecnologia per continuar innovant i millorant els serveis bibliotecaris.
Maria José Aragonès Poves
Servei de Normalització Bibliogràfica
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca