L’impacte de Bola de Drac

Per poder comprendre el naixement, l’impacte i l’evolució del manga a Catalunya és imprescindible analitzar un esdeveniment històric, lingüístic i cultural únic en la nostra història, com va ser l’estrena i retransmissió a TV3 de la sèrie d’animació japonesa creada per Akira Toriyama, Dragon Ball —Bola de Drac a Catalunya— el 15 de febrer de 1990. Abans de l’estrena d’aquesta llegendària sèrie d’animació, no s’havia traduït ni publicat cap manga o còmic de procedència japonesa, un tipus de publicació pràcticament desconegut pel públic català. Això canviaria dràsticament amb l’èxit massiu de la sèrie, que va coincidir amb un moment clau en la consolidació del català com a llengua d’ús social després de la recuperació de les institucions democràtiques.

Durant els anys vuitanta i noranta, Catalunya va impulsar polítiques actives de normalització lingüística per revertir dècades de marginació del català en l’espai públic. La televisió pública va exercir un paper central en aquest procés, i en aquest context la sèrie es va convertir en un fenomen mediàtic sense precedents que va transcendir l’entreteniment infantil i va passar a formar part d’un procés més ampli de normalització lingüística i construcció identitària. La sèrie va aconseguir quotes d’audiència extraordinàries, i la pressió popular va portar la cadena a adquirir més episodis. Per primera vegada, una producció estrangera d’acció, humor i aventura es convertia en un fenomen massiu íntegrament doblat al català.

Un dels elements més significatius va ser la qualitat del doblatge. Les veus catalanes de personatges com en Goku, en Vegeta o el Mestre Roshi van dotar la llengua d’una dimensió èpica i contemporània. Expressions populars del doblatge van quedar integrades en la parla quotidiana. Per a molts joves castellanoparlants d’àrees metropolitanes, Bola de Drac va ser el primer contacte positiu i emocional amb el català fora de l’entorn acadèmic. La llengua es va tornar “cool”, associada a referents admirats.

La sèrie va tenir un impacte generacional i social que va generar un ritual col·lectiu: horaris compartits, converses escolars, intercanvi de cromos i marxandatge. En una societat lingüísticament diversa, Bola de Drac va actuar com a element unificador. Fins llavors, gran part de l’entreteniment juvenil internacional arribava doblat al castellà. Amb Bola de Drac, el català va demostrar que podia competir en igualtat de condicions.

L’èxit de Bola de Drac va impulsar el creixement de la cultura manga i anime a Catalunya. Esdeveniments com el Manga Barcelona (anteriorment Saló del Manga de Barcelona) es van consolidar com a referents europeus. L’obra original d’Akira Toriyama no sols va influir estèticament, sinó que va obrir la porta a una relació cultural sostinguda entre Catalunya i el Japó. Barcelona es va convertir en un dels principals pols otaku del sud d’Europa, un fenomen que té l’arrel en aquella emissió de 1990.

El cas de Bola de Drac a Catalunya demostra que els processos de normalització lingüística no depenen únicament de lleis o sistemes educatius, sinó també de productes culturals capaços de generar identificació massiva. Emesa per TV3 en un moment clau de consolidació autonòmica, Bola de Drac va transformar la relació d’una generació amb la seva llengua. La va convertir en vehicle d’aventures, riures i èpica. La va fer quotidiana. Des d’un punt de vista històric, l’impacte de Dragon Ball es pot entendre com un exemple singular de com la cultura popular global, reinterpretada localment, pot enfortir identitats lingüístiques.

A principis dels noranta, el dibuix animat japonès feia dècades que circulava pels Estats Units, França o Itàlia. En alguns d’aquests països, de fet, ja s’havien produït fenòmens televisius de gran abast durant els anys setanta i vuitanta. En canvi, a Espanya, l’emissió de Bola de Drac a TV3 a Catalunya va precedir el gran boom estatal i va demostrar que l’anime podia funcionar com a producte mainstream en franges infantils i juvenils. L’èxit d’audiència va ser immediat i sostingut, i va generar un fenomen social que altres cadenes estatals acabarien replicant.

En aquest sentit, Catalunya va actuar com a primer gran epicentre del boom de l’anime a l’Estat espanyol. El públic es va formar aquí abans que el fenomen es generalitzés en castellà a escala estatal. Això explica per què la primera edició rellevant de manga en català no va ser un experiment cultural, sinó la resposta a una demanda real i massiva. La singularitat, però, no rau només en la cronologia. A diferència d’altres països europeus on l’anime es va integrar en la llengua majoritària, a Catalunya el fenomen va contribuir també a consolidar el català com a llengua de cultura popular global. El que en altres llocs va ser només un boom televisiu, aquí es va convertir en un element generacional amb dimensió lingüística pròpia. És precisament aquesta dimensió i aquest èxit massiu de Bola de Drac el catalitzador que va obrir un nou mercat editorial, convertint la mítica sèrie d’Akira Toriyama en el nostre propi Big Bang del manga.

El naixement del manga a Catalunya

A diferència d’altres mercats europeus, on el manga es va introduir inicialment com un producte especialitzat destinat a lectors de còmic alternatiu o a cercles reduïts d’aficionats, a Catalunya la seva consolidació editorial en català té un origen radicalment diferent: neix com un fenomen de masses. Aquesta seqüència, en què primer es produeix una recepció audiovisual massiva i posteriorment una explotació editorial en la llengua pròpia, estableix una diferència estructural rellevant respecte d’altres contextos europeus, on el desenvolupament del manga acostuma a seguir una trajectòria més gradual i vinculada al sector del còmic especialitzat.

La publicació de Dragon Ball l’any 1992 per part de Planeta DeAgostini Cómics, considerada el primer manga editat en català, no va ser únicament una operació editorial puntual, sinó també la confirmació que el fenomen televisiu generat per Bola de Drac a TV3 disposava d’una base de públic suficientment sòlida per fer el salt del mitjà audiovisual al suport imprès. Tanmateix, aquest cas s’ha d’entendre com una excepció dins del panorama editorial de l’època. Els primers mangas publicats a l’Estat espanyol provenien majoritàriament d’editorials amb seu a Barcelona, com la mateixa Planeta DeAgostini Cómics o Norma Editorial, però la gran majoria d’edicions es realitzaven en castellà i sovint s’adaptaven als estàndards occidentals, amb lectura d’esquerra a dreta i modificacions en la composició original de les pàgines. Així, malgrat l’enorme consum d’anime en català a través de TV3 durant els anys noranta, l’edició de manga en aquesta llengua va ser molt limitada, fet que evidencia la distància existent entre l’èxit audiovisual i la consolidació editorial en català en aquell període inicial.

Durant els darrers anys de la dècada de 1990 i els primers anys del 2000, l’edició de manga a l’Estat espanyol experimenta un creixement progressiu i sostingut. Les editorials consolidades amplien els seus catàlegs, apareixen nous segells especialitzats i el sector es professionalitza tant en l’àmbit de la traducció com en els processos d’adaptació i distribució. En aquest context, el manga deixa de ser percebut com una moda efímera associada exclusivament a l’èxit televisiu i es consolida com una línia estable dins del mercat del còmic. No obstant això, aquest procés d’expansió es produeix de manera majoritària en castellà, que esdevé la llengua vehicular del creixement del sector.

En aquest escenari, el manga en català no desapareix, però manté una presència irregular i intermitent. Les publicacions no responen a una planificació editorial continuada, sinó que sovint depenen de factors conjunturals, com l’èxit previ d’una sèrie a la televisió, la percepció del risc comercial per part de les editorials o l’existència de suports institucionals i subvencions puntuals que en facin viable la publicació. Aquesta dependència de factors externs impedeix la consolidació d’un catàleg estable, diversificat i sostingut en el temps, i dificulta la normalització del manga en català com a segment editorial propi.

La situació contrasta amb la d’altres mercats europeus, especialment el francès, on el manga ja havia assolit una base estructural sòlida dins del sector del còmic i una normalització cultural que transcendia el fenomen televisiu. En canvi, a Catalunya, l’origen marcadament mainstream del manga —fortament vinculat a grans èxits d’audiència— comporta també una certa fragilitat estructural: en absència d’un fenomen mediàtic massiu que actuï com a motor, el risc editorial augmenta i les iniciatives en català tendeixen a reduir-se.

Així, el període comprès aproximadament entre 1998 i 2005 posa de manifest una paradoxa significativa: mentre el manga es consolida de manera definitiva dins del mercat espanyol, la seva presència en català continua depenent de circumstàncies excepcionals. El creixement global del sector no es tradueix automàticament en una consolidació lingüística, fet que evidencia les tensions existents entre dinàmiques de mercat, polítiques lingüístiques i producció cultural en l’àmbit editorial català.

La crisi econòmica iniciada el 2008 va tenir un impacte profund sobre el sector editorial, provocant una davallada general del consum de còmic i afectant especialment aquelles línies considerades menys rendibles, entre les quals el manga en català. Durant aquest període, la seva presència esdevé mínima, amb publicacions esporàdiques o pràcticament inexistents durant llargues etapes. Com a conseqüència, una part important dels lectors catalans opta per recórrer directament a les edicions en castellà, que ofereixen una oferta més àmplia, estable i immediata, amb accés a novetats, col·leccions completes i una major diversitat de gèneres. Aquesta etapa posa en evidència la fragilitat estructural del sector en català: tot i haver viscut moments d’expansió vinculats a fenòmens generacionals i grans èxits mediàtics, el mercat no havia desenvolupat una base editorial continuada capaç d’absorbir la diversitat del manga contemporani.

El renaixement del manga en català

A partir de finals de la dècada de 2010 i, sobretot, durant els anys 2020, el panorama del manga en català experimenta un renaixement notable, resultat de la confluència de diversos factors estructurals que reforcen simultàniament la demanda i l’oferta editorial. D’una banda, el creixement global del manga i la seva consolidació com a fenomen cultural transversal dins del mercat internacional del còmic generen un context més favorable perquè les editorials puguin invertir amb major seguretat en noves línies de publicació. De l’altra, l’aparició de noves generacions de lectors adolescents i joves, atrets per sèries contemporànies i per una àmplia varietat de gèneres —com el shōnen, el shōjo o el seinen— contribueix a ampliar i diversificar la base de consum.

Aquest increment del consum juvenil es combina, a més, amb una recuperació del consum cultural en català entre el públic jove, impulsada per la presència creixent de continguts en català en mitjans digitals i audiovisuals, per les polítiques lingüístiques de foment de la llengua i per l’organització de salons, festivals i activitats culturals que reforcen la identitat cultural i la demanda d’oferta en la llengua pròpia. En aquest marc, el manga deixa de ser únicament un producte vinculat a la nostàlgia generacional i esdevé un segment cultural plenament vigent i integrat dins dels hàbits de consum contemporanis.

Segons dades recopilades pel portal ComiCat, l’any 2023 es va assolir un rècord històric amb la publicació de 139 volums de manga en català, superant àmpliament les xifres de l’any anterior i gairebé doblant els nivells registrats durant les etapes de màxim auge de Bola de Drac. Aquest increment no respon a un fenomen puntual, sinó que s’inscriu dins d’una tendència sostinguda observable en els anys previs: la traducció de còmic japonès al català ha crescut de manera pràcticament aritmètica, passant de 8 volums el 2016 a 78 el 2022 i a 138 el 2023, fet que indica una progressiva normalització editorial del manga en aquesta llengua. Títols tan populars com Chainsaw Man, One Piece, Berserk o Death Note van passar a formar part dels catàlegs editorials i traduïts al català.

En aquest context de creixement, el suport institucional esdevé també un element clau. Les subvencions específiques, els programes de foment de la lectura i les iniciatives de promoció del sector editorial contribueixen a reduir el risc econòmic associat a la publicació en català i permeten a les editorials planificar línies de publicació amb major continuïtat. D’aquesta manera, el manga en català comença a deixar enrere el model basat en fenòmens puntuals i avança cap a una estructuració més estable, en què la continuïtat del catàleg i la diversificació de títols esdevenen indicadors d’una progressiva consolidació dins del sistema editorial català.

En definitiva, la història i l’evolució del manga en català evidencia un procés de consolidació complex i no lineal, condicionat per la interacció entre factors mediàtics, econòmics, lingüístics i editorials. Des d’un origen marcadament vinculat a l’èxit audiovisual i al consum massiu d’anime, fins a la configuració progressiva d’un catàleg més estable i diversificat, el recorregut del sector posa de manifest tant les seves fragilitats estructurals com la seva capacitat d’adaptació. El creixement recent no només respon a una expansió global del manga, sinó també a la maduració d’un públic lector que reclama continguts en la seva llengua i a l’articulació d’un ecosistema editorial més conscient del valor cultural i simbòlic de la traducció al català. Així, més enllà de les xifres de producció, el cas del manga en català il·lustra com les dinàmiques de mercat poden convergir amb les polítiques lingüístiques i les pràctiques culturals per generar nous espais de normalització cultural. Si aquesta tendència es manté en el temps i es consoliden mecanismes de suport estables, el manga en català pot deixar de dependre de fenòmens puntuals i esdevenir definitivament una línia editorial estructural dins del sistema cultural i editorial català.

Sergio Ansias Carmona
Col·leccions Generals

Bibliografia

3Cat. “Llum, foc, destrucció!”.3Cat, 23/02/2026.

Disponible en: https://www.3cat.cat/3cat/llum-foc-destruccio/

ComiCat. “2023: Manga en català”. ComiCat, 31/12/2023.

Disponible a: https://www.comicat.cat/2023/12/2023-manga-en-catala.html 

Escudé Macià, Oriol. “Dragon Ball: The Japanese anime that helped to normalize the Catalan language”.Catalan News, 01/02/2026

Disponible a: https://www.catalannews.com/in-depth/item/dragon-ball-the-japanese-anime-that-helped-to-normalize-the-catalan-language

Estrada Rangil, Oriol. (2016). Songokumanía: El Big Bang del Manga. Edicions Xandri. ISBN 978‑84‑946094‑0‑4.

Forés Juliana, Jaume. “L’explosió del manga en català”.Núvol, 15/12/2022.

Disponible a: https://www.nuvol.com/llibres/lexplosio-del-manga-en-catala-294474

Llop Segarrenc. “Manga en català”.Planeta Sigarra, 31/12/2023.

Disponible a: https://planetasigarra.blogspot.com/2023/12/2023-manga-en-catala.html

Mallorquí, Pablo. “L’odissea al desert del manga en català”.El Biblionauta, 17/05/2023.

Disponible a: https://elbiblionauta.com/ca/2023/05/17/lodissea-al-desert-del-manga-en-catala/ 

Plaza, Max. “El manga en catalán: un poco de historia”. Ramen para dos, 29/09/2019.

Disponible a: https://ramenparados.com/el-manga-en-catalan-un-poco-de-historia/ 

Pujol, Guillem. “The Return Of “Dragon Ball” To Catalonia, And The Perils Of TV Nostalgia”.WorldCrunch, 31/01/2023.

Disponible a: https://worldcrunch.com/culture-society/dragon-ball-anime-catalonia-nostalgia/