Xesco Boix (Francesc Boix i Masramon) va néixer el 3 de febrer de 1946 a Barcelona, enguany va fer 80 anys, fill del poeta Josep Maria Boix i Selva¹ i de Concepció Masramon de Ventós-Mir². Pedagog i mestre de formació, es dedicà de ple al món de la música folk i infantil. Cresqué en un entorn culte i va pertànyer al moviment escolta i a la coral Sant Jordi. Gràcies a una beca d’estudis viatjà als Estats Units, on es relacionà amb el moviment hippie i folk i es feu amic de Pete Seeger. Tornant a Catalunya participà en diversos grups musicals i desenvolupà una important tasca educadora des de l’àmbit musical. Morí a Malgrat de Mar el 1984.

Venim de tot de celebracions boniques sobre la seva figura. Boniques perquè totes les celebracions ho són, però en aquest cas estaríem d’acord a afirmar de cor que Xesco Boix va ser una persona bonica, intèrpret de boniques cançons.

Des de la Unitat de Sonors i Audiovisuals ens vam unir a aquestes celebracions el dia de Sant Jordi, durant la jornada de portes obertes. Una de les vitrines on s’exposen documents del fons de la Biblioteca contenia vinils, cassets, una bobina, i un CD de recent publicació³ (2025) que vol  contribuir a donar continuïtat a la seva tasca educadora.

Aquell dia vaig coincidir amb una persona que havia estudiat amb ell i que li explicava a qui l’acompanyava en la visita a la Biblioteca, com d’amics eren amb en Xesco Boix i quina tristor havia sentit en saber de la seva mort. Va compartir l’emoció que li feia visionar aquells documents i recordar la seva persona. Va ser bonic. Com ell moltes altres persones aquell dia tindrien un record per al Xesco.

I és que milers de criatures i famílies han crescut amb les seves cançons, pròpies o arranjades. Cançons que s’han escoltat i s’han cantat a les cases, a les escoles, als cotxes, als caus, als esplais, als parcs i als carrers.

En aquest apunt volem apropar-vos alguns dels documents sonors que conservem de Xesco Boix a la Biblioteca.

Parlarem de les edicions en vinil alhora que podeu escoltar una petita part de la seva producció. L’hem agrupat en tres tipologies: cançons, contes i endevinalles⁴.

[cançons]

Abiyoyo

Ballmanetes

El televisor

Eren cinc en un llit

Tiene mi morena

Xiulet alegre

Els contenidors d’elapés són, per les seves dimensions (30 x 30 cm), el suport ideal per afegir contingut textual o gràfic en paral·lel al contingut sonor del disc.

                                            [interior de les fundes dels discos Bella ciao (1968) i Ara va de bo, (1971)⁵]

Xesco Boix va aprofitar sempre aquesta característica, i a pràcticament tots els seus vinils hi trobem les lletres de les cançons i dels contes i endevinalles inclosos al disc, així com propostes pedagògiques i cartes dirigides al seu públic, infants i adults (mestres i famílies).

N’hem recollit alguns exemples. Hem triat només els textos dedicats al infants. En ells podem veure amb quin respecte i claredat els parlava explicant-los l’origen de les cançons i dels contes i com a la seva manera els advertia sobre les dificultats i misèries del món adult. Xesco Boix va tractar sempre els infants amb molt de respecte, com a petites persones, donant més importància al fet de ser persona que no al fet de ser petits. Podem entreveure el tracte de tu a tu sense fer diferències ni sense cap bri de superioritat per la seva part.

La sopa de pedres, 1977⁶

Estimats nens:

No sabeu l’alegria que em fa que escolteu i aprengueu i passeu una bona estona amb aquestes cançons i contes.

Jo també ho he après tot d'altres persones. El conte de « La Sopa de pedres», per exemple, el vaig aprendre d'un noi de l'Amèrica del Nord, que es diu Bob Killian, i que viu lluny, molt lluny d'aquí, a l'altra banda de l'oceà.

Ja us he explicat alguna vegada que jo l'he provada aquesta sopa. I és tan bona ...

El «Qui és mort?», el vaig treure d'un llibre que em va regalar el meu pare. El «Pere de la cullera» me'l van ensenyar els nens de l'Escola de Masies de Roda, prop de Vic. El conte de «Les Cuques de llum», l'aprenia una nit de Gener, freda i plena d'estels, enmig de les muntanyes. I així, una i altra cosa.

Fa dies que he sortit de Barcelona i travesso terres i més terres. Pels països que passo, em fixo amb els nens. Tots són iguals: simpàtics, entremaliats, tendres i divertits. A Venezia, em vaig fer amic de Claudio, Giorgio, Paolo, Luca, Moreno i Nicola, que viuen al carrer Della Nave. A lugoeslàvia vaig conèixer, arran de carretera, quan anaven cap a l'escola a Slavka, Marina i un nen que es diu Vule. Quin nom més estrany, oi? Els agradaven més les taronges... M'agradaria presentar-vos-els. Potser no els veuré mai més. Qui ho sap?

Apa, mainada, a passar-ho bé. Doneu molts records als vostres pares i els dieu, de la meva part, que us expliquin contes i rondalles ben boniques. Que recordin que un dia varen ser infants i que: «Tals Pares, tals fills» (que no s'ho prenguin malament).

I adéu-siau, amics. Tots els contes s'acaben. A fora plou i els llums del carrer ja s'han encès. Demà partim cap a l'interior de Turquia a conèixer els nens turcs.

«Alajà-smalàdic!» que vol dir adéu en turc. El vostre amic,

Xesco

Dissabte, 5 de Març de 1977 a Istambul (Turquia)

La granota tocada del bolet, 1977⁶

Per la mainada

Estimats nens: En aquest disc, com en els altres que hem fet, trobareu una barrija-barreja de cançons i contes. Sempre amb les ganes que passeu una bona estona. Això ja és prou important...

Porteu el disc a la vostra Escola, perquè els vostres mestres el posin a classe. Poseu-lo a casa, en tornar cap a casa. A la nit, abans d'anar a dormir. Apreneu les cançons amb els vostres germans i els veïns de la porta del davant. Per què no us feu amics de la Granota i la dibuixeu amb tota mena de colors? I les cançons apreses, quan sigueu grans i us caseu -el temps passa molt de pressa- les ensenyeu als vostres fills!

La barreja és feta de cançons de l'Amèrica del Nord (que jo he après d'un cantant que es diu Pete Seeger, un home que estima i respecta molt els nens) i de cançons d'aquí, del nostre país. Veureu que una és alemanya (Endevinalles) i el conte de «La Violeta» està fet per un cantant del Canadà, aquell país dels grans boscos i dels llacs.

Montserrat, Olga, Cecilia, Elisenda, Mariona, Marta, Chantal, Àfrica, Taïs, Rosa, Sofía, Blanca, Angela, Rut, Alba, Dolors, Palau, Jaume, Joan, Josep, Jordi, Roger, Francesc, David, Oriol, Angel ... i tants i tants nens que em deixo, passeu-vos-ho bé. No us deixeu prendre mai el pèl, visqueu ben a gust això que els grans en diem: la infantesa.

Ben vostre, amics

Xesco

[exterior de les fundes dels discos Rondalla va, mentida explico (1980), 5 formigues fan + que 4 elefants (1978), El flautista d’Hamelin (1981) i 1,2,3... salta pagès! (1982)[i] ]

La flor romanial, 1977⁷

Estimats nens i nenes:

El títol d'aquest disc és el nom d'un conte popular de Mallorca que té moltes i moltes variants (mi jugaria un peix que escampades per arreu del món). Jo de petit l'havia sentit i em sembla que es deia: «La Flor del Perical». A veure si us agrada.

Vaig aprendre «La Mosca» d'una nena petita; «Cargolar descargolar» ho feiem amb els «Ara va de bo».

«Els tres tambors» ja la coneixeu, oi? «A la plaça» és una melodia francesa.

Vaig aprendre «La Tortuga» d'en Joan i la Teresa Baixas. Crec que ve de l'Àfrica. «L'Alosa» la vaig aprendre de la M.° Teresa Giménez de l'Esquitx. I així una i altra cançó.

Digueu als vostres pares que us cantin cançons antigues. N'hi ha de molt boniques.

Gairebé totes les cançons que sé les he après d'altres persones. I, sabeu una cosa? Cadascú les canta diferent, i això sembla «màgic», com dieu vosaltres.

A cantar força! Una abraçada del vostre amic,

Barcelona, 26 d'Abril de 1977

XESCO

5 formigues fan + que 4 elefants, 1978⁸

Per a la mainada

Estimats nens:

Idò, com esteu? Ben segur que us deuen continuar prenent el pèl com sempre, oi? Heu de ser murris (que vol dir astuts), vosaltres. Ho sabeu que els adults (bé, la majoria dels adults) estan ben tocats del bolet? Aneu amb molt de compte: que no us contaminin!

Vosaltres podeu fer-hi molt perquè no siguin tan desgraciats. Ensenyeu-los a ser generosos, lúcids, simples, nobles, poètics ... Són els adults que s'han de semblar a vosaltres i no a la inversa.

Deixem-nos de romanços. Desitjo que us agradi el disc; que canteu les cançons; que les aprengueu de memòria i que us siguin de molta utilitat. Per què no m'escriviu per comentar-ho? Jo us contestaré ben puntual. Aquí teniu la meva adreça: Bailén, 115, 3.' 1.ª BARCELONA (9).

Apa, adéu, polissons. Veniu a les actuacions, que tinc moltes ganes de conèixer-vos, a vosaltres i als vostres pares.

Una besada ben forta.

Xesco

Dijous, 21 de novembre de 1978 (Barcelona)

[endevinalles]

Endevinalla budell

Endevinalla neu

Endevinalla vella

Endevinalla vola

A banda dels textos, un altre element imprescindible de les fundes dels elapés són les il·lustracions. N’hem trobat de la Fina Rifà⁹, la Pilarín Bayés i la Roser Capdevila. També d’altres il·lustradors (de vegades sense identificar), així com fotografies, tipografies decoratives i il·lustracions dels propis infants.

   [portades dels discos La granota tocada del bolet (1977), La sopa de pedres (1977), La flor romanial (1977), Rondalla va, mentida explico (1980), 1, 2, 3... salta pagès (1982)¹⁰

I als crèdits de producció cal destacar la figura de Ricard Casals¹¹ com a tècnic de so. I entre els col·laboradors: Grup de Folk, Els Sapastres, Jordi Clua, Tapi, J. Bou, Jordi Pujol, Rafael “Zarita” Zaragoza, Paco Pi, Jep Valls, Ricard Casals, Toni Gimènez, Noè Rivas, Jaume Arnella, Els 5 dits de la ma, Ara va de bo! o Sedó García. També Joan Boix¹², el seu germà, que tingué com ell un destacat paper en l’ambient musical folk dels 70s a Catalunya.

Una altra peculiaritat de la discografia d’en Xesco Boix és que els títols pràcticament sempre van acompanyats d’algun subtítol: contes, cançons, contes i cantarelles, rondalles... i moltes vegades amb referència a qui va destinat: per als més petits, per als infants, per a la mainada, per a la mainada que no es vol deixar prendre el pèl.

En algunes de les primeres publicacions, el trobem com a Xesc Boix, però a partir del 1971 i ja fins al final serà tal i com el recordem, Xesco Boix.

Entre el nostre jovent, la figura de l’animador de cants té un nom: Xesc Boix. Ell és qui, en el moment oportú, sap encomanar la seva animositat i coratgia, directa i vibrant, a tot un “auditori” per nombrós que sigui. Ha estat un dels pioners del moviment Folk a Catalunya i un dels membres fundadors del GRUP de FOLK, de Barcelona¹³

[contes]

Conte de la jirafa

Conte del Patufet

Contes curts llargs

La granota tocada del bolet

La seva inesperada mort va tenir molt de ressò i el mateix 1984, el desembre (8 de desembre és la data que trobem al fullet d’acompanyament del disc) s’edita un vinil doble¹⁴. El publica Audiovisuals de Sarrià i recull 37 temes del seu repertori. A molts d’ells hi veiem que a banda de la informació sobre la composició i els arranjaments hi diu “amb públic” i sovint podem saber d’on prové aquest públic. Així trobem que en els enregistraments van participar-hi, entre d’altres, infants de l’Escola Nostre Temps, Mireia i Pere Vila, El Petit Príncep, Virtèlia, Thau, T.E.M (Montbau), Escoles Gitanjali o el Col·legi Al·leluia.

En relació a la seva sobtada mort i per tancar aquest apunt, transcrivim algunes línies de Josep Maria Boix i Selva (Barcelona, 1914 - Girona, 1996), poeta i traductor, pare d’en Xesco Boix i de qui la Biblioteca conserva el seu fons personal¹⁵. Són paraules escrites al seu fill mort des de la incomprensió i el dolor que ens transmeten un profund amor cap a ell i la seva tasca educadora.

Molts pocs sabien que darrera

la seva veu alegre, jovial,

s’amagaven dolors i que no era

fàcil el seu somriure.

 Educador de nou estil, en tu

i al teu entorn cantava l’alegria.

Amb paraules molt nobles i senzilles

feies créixer per dintre la mainada.

 Cantor de somnis, tu volies provocar tots aquests galifardeus que estan

enganyant els nostres nens.

 Educador amb disfressa de joglar.

 Tu, Xesco, el defensor dels nens, sabies que els oprimeix sovint la gent adulta.

 Per a tu els nens eren sagrats.

 Defensor de la mainada.

 Deixar que els nens s’expressin, que protestin dels abusos dels pares i dels mestres.

 Al Xesco, que tant ens ajuda a fer l’escola que voldríem per als nostres infants: la que educa per la pau i la llibertat, la que arrela a la nostra terra i s’obre a tots els vents i ritmes de les altres.

 El teu secret es diu entusiasme,

molts infants gravitaven al teu entorn

d’un astre lluminós amb rostre humà

i una càlida veu educadora.

Acabem amb la idea que el discurs d’en Xesco Boix no ha quedat obsolet, ans al contrari, és vigent, ens interpel·la, ens fa pensar i ens convida a actuar!

Lurdes Pujol Sabater

USiAV

__________________________________________

1Josep Maria Boix i Selva - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure, Josep Maria Boix i Selva | enciclopedia.cat

2Boix i Selva, Josep Maria / Cerca Fons i col·leccions / Fons i col·leccions / Inici - Biblioteca de Catalunya

3Les cançons d’en Xesco Boix, 2025

4Cançons, endevinalles i contes les hem extret dels discos compactes: La granota tocada del bolet. Salta Miralta, 1992, Sopa de pedres. Ara va de bo, 1995, El flautista d’Hamelin, 1999, 5 formigues fan + que 4 elefants, 2000 i La rueda II, 2011

5 Bella ciao, Ara va de bo, El flautista d’Hamelin

6La sopa de pedres : contes i cançons per a la mainada, 1977

7La granota tocada del bolet, 1977

8Rondalla va, mentida explico, 5 formigues fan + que 4 elefants,

9La flor romanial, 1977

105 formigues fan + que 4 elefants, 1978

11L'univers creatiu de la dibuixant Fina Rifà - YouTube

12La granota tocadal del bolet, La sopa de pedres, La flor romanial,Rondalla va, mentida explico, 1, 2, 3... salta pagès

13Ricard Casals i Alexandri - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

14Joan Boix Masramon - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure, Ha mort Joan Boix | Enderrock.cat

15 Bella ciao, 1968