You are at: Home / BC Blog / El millor llibre del món


Right menu

Archive

Mo Tu We Th Fr Sa Su
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

Tags



El millor llibre del món

Tal dia com avui, de l’any 1490, es publicava a la impremta de Nicolau Spindeler, a València, el millor llibre del món. Així va qualificar Cervantes, al Quixot, la novel·la catalana de més impacte i prestigi internacional: el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Cervantes Saavedra, Miguel de. El Ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha. Madrid, 1605. Top. Cerv. vitr. I-4

La primera edició va tenir un tiratge de 715 exemplars. Aviat es va convertir en tot un best-seller que era llegit amb molt d’interès perquè, a part de ser una obra molt divertida, estava plena de referències i detalls de l’actualitat que la gent entenia i relacionava amb els fets de l’època.

La seva difusió per Europa va ser extraordinària, gràcies a les traduccions: primer la castellana (1511), però sobretot la italiana (1538) i més tard la francesa, ja al segle XVIII.

De l’edició princeps se’n conserven pocs exemplars: un a la Biblioteca Universitària de València, un de molt incomplet a la BC, un a la British Library a Londres, i un altre a la Hispanic Society of America a Nova York. Aquest darrer havia estat propietat del bibliòfil hispanista nord-americà Archer Milton Huntington. El bibliòfil català, Isidre Bonsoms, l’any 1903 va escriure Huntington per oferir-li el manuscrit de la traducció catalana del Decameró de Boccaccio, que formava part de la seva biblioteca, a canvi del Tirant de 1490, però no li va sortir bé. Altrament, potser avui estaria integrat als fons de la BC com altres tresors de la col·lecció Bonsoms-Chacón. Al nord-americà no li va engrescar la proposta i no s’hi va avenir. Amb tot però, va ser el principi d’una bona amistat, i quan Huntington l’any 1904 va fer un facsímil de l’incunable, el va dedicar a Bonsoms. Ho llegim a la correspondència que van tenir els dos bibliòfils durant deu anys.

La 2a edició va sortir al carrer a Barcelona el 16 de setembre de 1497, a cura del llibreter Pere Miquel i l’impressor Diego de Gumiel, amb un tiratge de 300 exemplars. Se’n conserven tres exemplars: un d’ells altre cop a la Hispanic Society of America de Nova York;  i els altres dos, incomplets, a la BC, (un que prové del fons Aguiló 2-V-3 i l’altre de la Biblioteca Dalmases 2-V-4).

Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. Barcelona, 1497. Top. 2-V-4, Foli 14v

Ja entrat el segle XVI, el mateix impressor Diego de Gumiel es va encarregar de la traducció castellana – anònima -  que va estampar a Valladolid, el 28 de maig de 1511, tot i que no es presentà com a traducció pròpiament dita. D’aquesta peça se’n conserven dos exemplars: un pertany a una biblioteca privada, a Toledo; l'altre, també de la col·lecció Bonsoms, el custodia la BC.

Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. Edició castellana. Valladolid, 1511. Top. Bon. 9-III-1

Aquest és, doncs, l’únic exemplar al món en una col·lecció pública. És tracta d’una peça magnífica. L’enquadernació, de gran valor artístic, és de finals del segle XIX, i obra de José Grimaud. Es tracta d’una enquadernació figurativa, que reprodueix la xilografia de la portada del llibre, amb una orla floral que emmarca la figura del cavaller Tirant.

Totes aquestes peces són singulars i valuoses, com l’obra, que fou traduïda i tingué repercussió a tota Europa. Tot i així, no es torna a trobar impresa fins a finals del segle XIX. Al segle XX va ser recuperada i posada a l’abast dels lectors gràcies a nombroses edicions, adaptacions i traduccions. L’any 2007, l’exemplar de la BC de l'edició de 1497 va formar part de la mostra Cultura catalana singular i universal exhibida a la Fira de Frankfurt .

 

Lourdes Martín
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Comments

Lladres

Per lo que feu es per lo que se vos te tanta quimera per les meues terres a Valencia...el libre fou escrit en Valencia aixi que no us apropiu
d'allò que no es vostre...encara que parlem el mateix idioma reconeixer la veritat no denigra la vostra identitat la cual admire per la vostra força...gracies

Un Decameró per un Tirant!?

De vegades triar és difícil. Sort que el Decameró català de Bonsoms va acabar entrant a la BC (ms. 1716)...
Una entrada fantàstica, Lourdes, gràcies.

Lectors de “Tirant lo Blanc” als segles XV i XX

Recordo que Martí de Riquer comparava el tiratge de l'edició del 1490, 715 exemplars per a 650.000 habitants que fa una proporció d'un exemplar per a cada 909 habitants, amb la de 1969, 10.000 exemplars per a 9 milions d'habitants o un exemplar per cada 910 habitants... el percentatge de lectors era si fa o no fa el mateix al 1490 que al 1969 :)

Sobre l'enquadernador

L’enquadernador i decorador d’aquesta relligadura fou José Grimaud, (la firma daurada està a la tapa anterior), actiu durant la segona meitat del segle XIX a Madrid, del qual he trobat escasses notícies que el situen dins la influència del taller de l’enquadernador Ginesta. A part d’aquesta enquadernació per al Tirant Lo Blanc, que fou propietat del Marques de Casa Mena, de Santilla del Mar, Grimaud realitzà al menys dues més per a Casa Mena que també es conserven al Fons Bonsoms-Chacón de la Biblioteca de Catalunya (Bon. 8-III-14), (Bon. 10-VI-28), totes amb decoracions capritxoses i en mosaic de pells, la seva especialitat.

Sobre l'enquadernació

Enquadernació figurativa mosaicada en verd, taronja, vermell, groc, marró i or, formant orla de composició floral al pla anterior, emmarcant la figura del cavaller Tirant lo Blanc. La composició es basa en la xilografia de la portada del llibre. Els mosaics estan filetejats amb or. A la part inferior i al centre, cartux en vermell amb l’anagrama CM (Casa Mena), en mosaic negre i daurat, coronat amb corona marquesal daurada. Sobre el cavaller una filacteria vermella amb el títol en mosaic negre “TIRANTE”. Sota el cavaller, l’epígraf en lletres daurades: “LOS CINCO LIBROS DE/TIRANTE EL BLANCO DE RO-/CA SALADA”. A la tapa posterior, rectangle format per roda petita dentada i fils daurats i carrer en mosaic bordeus i or, amb decoracio geomètrica de fils daurats, emmarquen l’escut heràldic mosaicat del marqués de Casa Mena, decorat amb elm coronat i fulles d’acant sobre cartux; a sobre de l’elm, lleó saludant i coronat. Llom amb nervis i sis entrenervis daurats amb fils i mosaic. De dalt a baix: corona marquesal daurada sobre pell vermella; teixell daurat sobre pell blava: “TIRANTE/EL BLANCO”; decoració desapareguda pel frotament, probablement aniria la torre d’argent sobre roques; dos llops andants sobre groc; tres rodels de gules, y a sota tres fages d’atzur sobre argent; dos xipresos frutats d’or sobre camp verd amb fondo d’argent. Talls, cants i contracants daurats. Guardes en vedell marró amb doble fil formant camp d’escacs en gofrat. Al centre dels quadrats, flor de lis gofrada. Puntets d’os a les interseccions.

Una anècdota del Tirant de 1497

L'exemplar incomplet que tenim a la BC de l'edició de 1497, segons el Butlletí de la Biblioteca de l'any 1914, va ser salvat per Aguiló d'un carnisser de la Bisbal que utilitzava els fulls per embolicar la carn que despatxava. Va figurar a l'exposició inaugural de la BC.