Dues figures emblemàtiques lligades a l’Hospital de la Santa Creu i a la recerca i la innovació mèdica: Josep Trueta i Raspall (1897-1977) i Santiago Ramon y Cajal (1852-1934)
Retrat a l’oli del doctor Josep Trueta i Raspall, obra de Franck Enstrien (1958). Donatiu de les filles del Doctor Trueta a la Biblioteca de Catalunya.
Microscopi de la marca Carl Zeiss Jena, fabricat a Alemanya el 1903.
Santiago Ramón y Cajal va ocupar la càtedra d’Histologia a la Facultat de Medicina de Barcelona entre 1887 i 1892. L’Hospital de la Santa Creu va posar a la seva disposició un laboratori on va elaborar la seva teoria de la neurona per la qual va rebre el 1906 el Premi Nobel de Medicina. Sempre va treballar amb microscopis de la casa Carl Zeiss.
L’any 1401 el Consell de Cent i el Capítol Catedralici de Barcelona fusionaven sis hospitals ja existents per crear un gran centre assistencial, l’Hospital de la Santa Creu, que seria una de les institucions sanitàries més avançades de l’època i un model d’organització hospitalària pública. En el segle XVI la pesta s’havia tornat endèmica, va aparèixer la sífilis, i l’Hospital, que també era hospital militar, es va ampliar amb noves construccions annexes i es va convertir així en un dels més grans d’Europa. L’expansió de la impremta va ser decisiva en la difusió dels coneixements mèdics.
Privilegi a favor de l’Hospital (25 d’octubre de 1401). El rei Martí l’Humà i la seva esposa, la reina Maria, van patrocinar la fundació de l’Hospital amb la seva presència en la cerimònia de la primera pedra i amb la concessió de privilegis de protecció. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Privilegi a favor de l’Hospital (25 d’octubre de 1401). El rei Martí l’Humà i la seva esposa, la reina Maria, van patrocinar la fundació de l’Hospital amb la seva presència en la cerimònia de la primera pedra i amb la concessió de privilegis de protecció. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Llibre de Taula (1674). La fundació de l’Hospital de la Santa Creu per fusió dels sis hospitals de la ciutat va ser una acció capdavantera a l’Europa del seu temps i radicalment transformadora de l’assistència a Barcelona. Al Llibre de Taula es representa l’Hospital i els sis hospitals unificats. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Llibre de Taula (1674). La fundació de l’Hospital de la Santa Creu per fusió dels sis hospitals de la ciutat va ser una acció capdavantera a l’Europa del seu temps i radicalment transformadora de l’assistència a Barcelona. Al Llibre de Taula es representa l’Hospital i els sis hospitals unificats. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Llibre de Taula (1674). La fundació de l’Hospital de la Santa Creu per fusió dels sis hospitals de la ciutat va ser una acció capdavantera a l’Europa del seu temps i radicalment transformadora de l’assistència a Barcelona. Al Llibre de Taula es representa l’Hospital i els sis hospitals unificats. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Llibre de Taula (1674). La fundació de l’Hospital de la Santa Creu per fusió dels sis hospitals de la ciutat va ser una acció capdavantera a l’Europa del seu temps i radicalment transformadora de l’assistència a Barcelona. Al Llibre de Taula es representa l’Hospital i els sis hospitals unificats. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Llibre de Taula (1674). La fundació de l’Hospital de la Santa Creu per fusió dels sis hospitals de la ciutat va ser una acció capdavantera a l’Europa del seu temps i radicalment transformadora de l’assistència a Barcelona. Al Llibre de Taula es representa l’Hospital i els sis hospitals unificats. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Llibre de Taula (1674). La fundació de l’Hospital de la Santa Creu per fusió dels sis hospitals de la ciutat va ser una acció capdavantera a l’Europa del seu temps i radicalment transformadora de l’assistència a Barcelona. Al Llibre de Taula es representa l’Hospital i els sis hospitals unificats. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Llibre de Taula (1674). La fundació de l’Hospital de la Santa Creu per fusió dels sis hospitals de la ciutat va ser una acció capdavantera a l’Europa del seu temps i radicalment transformadora de l’assistència a Barcelona. Al Llibre de Taula es representa l’Hospital i els sis hospitals unificats. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Les Ordinacions, redactades el 1416, regulaven tots els aspectes de la vida hospitalària de manera eficient i estable, però mostraven sobretot la voluntat de fer de l’Hospital un espai d’acollida general de la vulnerabilitat, on convivien malaltia, pobresa i marginació. Van ser un referent per a altres hospitals de l’àrea mediterrània. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Primer Llibre d’entrades de malalts (1457). Els nombrosos llibres de registre dels malalts que es conserven mostren la importància que donava l’Hospital de la Santa Creu a una bona administració, capaç d’equilibrar caritat, ordre i sostenibilitat econòmica. (Biblioteca de Catalunya)
Inscripció sobre la porta de l’Arxiu: Rational e Archiu del Hospital. El creixement de l’Hospital de la Santa Creu i la complexitat de la seva gestió van fer necessari, a partir del segle XVII, disposar d’un professional dedicat exclusivament a la custòdia i classificació dels documents. (Biblioteca de Catalunya)
Inscripció sobre la porta de l’Arxiu: Rational e Archiu del Hospital. El creixement de l’Hospital de la Santa Creu i la complexitat de la seva gestió van fer necessari, a partir del segle XVII, disposar d’un professional dedicat exclusivament a la custòdia i classificació dels documents. (Biblioteca de Catalunya)
Registre d’expòsits. Llibre 3 (1478 - 1486). Tristan del collar va ser un nen abandonat a l’Hospital, amb un collaret identificatiu. La cura i reintegració social dels nens abandonats era una de les funcions més rellevants de l’Hospital. En els segles XVI i XVII es criaven anualment al mateix centre o amb dides externes entre 500 i 700 infants, que posteriorment s’intentaven inserir en la societat. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Registre d’expòsits. Llibre 3 (1478 - 1486). Tristan del collar va ser un nen abandonat a l’Hospital, amb un collaret identificatiu. La cura i reintegració social dels nens abandonats era una de les funcions més rellevants de l’Hospital. En els segles XVI i XVII es criaven anualment al mateix centre o amb dides externes entre 500 i 700 infants, que posteriorment s’intentaven inserir en la societat. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Registre d’expòsits. Llibre 3 (1478 - 1486). Tristan del collar va ser un nen abandonat a l’Hospital, amb un collaret identificatiu. La cura i reintegració social dels nens abandonats era una de les funcions més rellevants de l’Hospital. En els segles XVI i XVII es criaven anualment al mateix centre o amb dides externes entre 500 i 700 infants, que posteriorment s’intentaven inserir en la societat. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Registre d’expòsits. Llibre 3 (1478 - 1486). Tristan del collar va ser un nen abandonat a l’Hospital, amb un collaret identificatiu. La cura i reintegració social dels nens abandonats era una de les funcions més rellevants de l’Hospital. En els segles XVI i XVII es criaven anualment al mateix centre o amb dides externes entre 500 i 700 infants, que posteriorment s’intentaven inserir en la societat. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Les Concordie Apothecarium Barchinonensium publicades el 1511 van ser la primera farmacopea d’Espanya i la segona del món. Van constituir el primer intent de reglamentar i sistematitzar els coneixements i les pràctiques dels apotecaris.
Joan d’Alòs i Serradora va ser el gran modernitzador de la medicina catalana del segle XVII, que la va situar dins el corrent europeu de la revolució científica. Va escriure el 1694 De corde hominis disquisitio physiologico-anatòmica, on difonia els descobriments de William Harvey sobre la circulació de la sang. (Biblioteca de Catalunya)
LaCasa de Convalescència, fundada en el segle XVII, va ser una innovació assistencial de gran transcendència perquè va destinar un espai específic als malalts en procés de recuperació. Aquesta separació entre malalts aguts i convalescents millorava l'eficàcia de l'atenció, afavoria la guarició i introduïa una concepció més moderna de l'hospital, que considerava la convalescència una etapa essencial del procés terapèutic. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Victòria Astor
Benefactores de la Casa de Convalescència
Elena Soler
Benefactores de la Casa de Convalescència
Lucrècia de Gualba
Benefactores de la Casa de Convalescència
Llibre dels Orats y Oradas (1649 - 1702). Els tres registres del segles XVI al XVIII que es conserven consignaven els ingressos dels malalts mentals. Constitueixen una de les sèries documentals més excepcionals de l'Europa moderna, que evidencia una progressiva especialització hospitalària i esdevé una font de primer ordre per a la història de la psiquiatria. (Biblioteca de Catalunya)
El segle XVIII va ser una època de canvis profunds. Barcelona creixia impulsada pels inicis de la industrialització, tot i haver perdut la universitat després de la derrota de 1714. En aquest context, l’Hospital de la Santa Creu es va consolidar com el principal centre de formació mèdica del país. El 1760, Pere Virgili hi va fundar el Col·legi de Cirurgia, estretament vinculat a l’Hospital. Al mateix temps, una nova generació de metges, influïda pels ideals de la Il·lustració, va situar la medicina catalana en sintonia amb els avenços europeus. La medicina esdevenia cada vegada més científica i creixia la consciència que la higiene i la millora de les condicions sanitàries de les ciutats eren essencials per prevenir les epidèmies.
Plan of the City of Barcelona (1751). L’obra de l’anglès Nicholas Tindal mostra la ciutat emmurallada i l’important creixement urbà que va plantejar nous reptes sanitaris. Les malalties infeccioses continuaven sent una de les principals causes de mortalitat. Les condicions higièniques eren sovint deficients, especialment als barris més densament poblats. L'Hospital de la Santa Creu va mantenir el seu paper central en l'assistència als malalts i als pobres. (Biblioteca de Catalunya)
Pere Virgili (1699 - 1776) és considerat el gran renovador de la cirurgia catalana i hispànica del segle XVIII. Format a França i influït pels ideals de la Il·lustració, va impulsar una nova manera d’ensenyar la cirurgia basada en l’estudi de l’anatomia, la pràctica clínica i l’experimentació científica. El 1760 va fundar el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, instal·lat als terrenys de l’Hospital de la Santa Creu.
El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760), amb el seu Amfiteatre Anatòmic, esdevingué un centre de referència per a la formació de cirurgians. El Col·legi va modernitzar els estudis mèdics, va contribuir al renaixement científic de la medicina catalana i va formar figures destacades que van exercir i ensenyar a l’Hospital de la Santa Creu. La institució és considerada un precedent directe de la Facultat de Medicina de Barcelona.
Antoni de Gimbernat:Nuevo método de curar la hernia crural (1793). Gimbernat (1734 - 1816) va ser professor d’Anatomia al Col·legi de Cirurgia i cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu. La seva tècnica per intervenir l’hèrnia crural ha tingut una àmplia repercussió en el món mèdic i encara és coneguda com “maniobra de Gimbernat”. (Biblioteca de Catalunya)
Antoni de Gimbernat:Nuevo método de curar la hernia crural (1793). Gimbernat (1734 - 1816) va ser professor d’Anatomia al Col·legi de Cirurgia i cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu. La seva tècnica per intervenir l’hèrnia crural ha tingut una àmplia repercussió en el món mèdic i encara és coneguda com “maniobra de Gimbernat”. (Biblioteca de Catalunya)
Antoni de Gimbernat:Nuevo método de curar la hernia crural (1793). Gimbernat (1734 - 1816) va ser professor d’Anatomia al Col·legi de Cirurgia i cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu. La seva tècnica per intervenir l’hèrnia crural ha tingut una àmplia repercussió en el món mèdic i encara és coneguda com “maniobra de Gimbernat”. (Biblioteca de Catalunya)
Francesc Puig (1720 - 1798), cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu, va destacar com a docent i autor de diversos tractats quirúrgics, entre ells la Osteologia Metódica (Barcelona 1768), que van introduir a Catalunya tots els avenços de l’anatomia i la cirurgia europea moderna. (Biblioteca de Catalunya)
Bonaventura Milans (1700 - 1788) i Carles Vicent Rossell, metges de l’Hospital de la Santa Creu, van ser autors el 1749 de l’obra Synopsis formularum medicarum…, que va tenir una importància clau per a la pràctica farmacèutica catalana del segle XVIII perquè va funcionar com una farmacopea hospitalària pràctica abans de l’estandardització moderna. (Biblioteca de Catalunya)
Farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu (c. 1915) atesa per les monges. Les Germanes Hospitalàries es van incorporar a l’Hospital de la Santa Creu l’any 1792. En una època en què molts hospitals encara funcionaven amb personal poc estable i escassament format, van aportar disciplina assistencial i una presència permanent al costat del pacient, que va contribuir decisivament a millorar la vida hospitalària abans de la professionalització moderna de la infermeria. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu (c. 1915) atesa per les monges. Les Germanes Hospitalàries es van incorporar a l’Hospital de la Santa Creu l’any 1792. En una època en què molts hospitals encara funcionaven amb personal poc estable i escassament format, van aportar disciplina assistencial i una presència permanent al costat del pacient, que va contribuir decisivament a millorar la vida hospitalària abans de la professionalització moderna de la infermeria. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Llibre del comprador (1791 - 1794). L’Hospital de la Santa Creu registrava amb detall totes les despeses d’aliments, medicaments, roba, llenya o utensilis necessaris per al manteniment quotidià dels malalts i de la casa hospitalària. Aquesta comptabilitat acurada revela una administració molt eficient, capaç de coordinar recursos, controlar les provisions i garantir el funcionament regular d’un gran hospital. (Biblioteca de Catalunya)
Estatutos de la Real Academia Médico-Práctica erigida en Barcelona... L’Acadèmia Medico-Práctica de Barcelona, fundada el 1770, va ser una de les primeres institucions mèdiques científiques de Catalunya. Reunia metges i cirurgians amb la voluntat de compartir observacions clíniques, discutir casos i difondre els avenços de la medicina moderna. Vinculada a l’Hospital de la Santa Creu i al moviment il·lustrat, va ser decisiva en la renovació de l’ensenyament i la pràctica mèdica al país. (Biblioteca de Catalunya)
El segle XIX va transformar profundament la medicina. A Catalunya, els estudis es van modernitzar, les revistes mèdiques van difondre els nous coneixements i els inter canvis amb Europa van impulsar la innovació. L’anestèsia i l’asèpsia van revolucionar la cirurgia, mentre naixien noves especialitats com l’oftalmologia, la pediatria, la neurologia o la ginecologia. La Universitat va tornar a Barcelona, es va estendre la vacunació, les dones van poder accedir als estudis de Medicina i Farmàcia i es van celebrar els primers congressos mèdics.
Tot i les mancances en les instal·lacions, sovint denunciades, l’Hospital de la Santa Creu va continuar sent una peça clau en la consolidació de la medicina científica a Catalunya.
Plan del piso bajo del Hospital General de Santa Cruz... El plànol, fet per Francesc Renart el 1804, mostra amb detall la disposició dels espais assistencials i de serveis al voltant dels claustres gòtics de l'hospital. S'hi identifiquen les grans sales d'hospitalització, les dependències administratives, la cuina, la farmàcia, la capella i altres àrees destinades al funcionament quotidià de la institució. El document constitueix un valuós testimoni de l'organització arquitectònica i assistencial de l'hospital barceloní a l'inici del segle XIX.
Francesc Salvà i Campillo (1751 - 1828): Exposición de la enseñanza de Medicina clínica… (1802). L’obra és testimoni de la restitució de l’ensenyament clínic a Barcelona, procés que culminaria el 1843 amb la creació formal de la Facultat de Medicina. L’Hospital de la Santa Creu hi va tenir un paper clau: la cessió de llits per a l’ensenyament acostava estudiants i malalts, amb l’observació clínica al centre de la formació mèdica. (Biblioteca de Catalunya)
Francesc Salvà i Campillo (1751 - 1828): Exposición de la enseñanza de Medicina clínica… (1802). L’obra és testimoni de la restitució de l’ensenyament clínic a Barcelona, procés que culminaria el 1843 amb la creació formal de la Facultat de Medicina. L’Hospital de la Santa Creu hi va tenir un paper clau: la cessió de llits per a l’ensenyament acostava estudiants i malalts, amb l’observació clínica al centre de la formació mèdica. (Biblioteca de Catalunya)
Carta geográfico-histórica de la medicina en Cataluña (1888). El mapa elaborat pel metge Lluís Comenge (1854-1916) sintetitza, des d'una perspectiva històrica i geogràfica, les principals epidèmies que han afectat Catalunya. La representació converteix el territori en un veritable mapa de la memòria sanitària, on les malalties es distribueixen segons la seva incidència. Es considera el primer document gràfic conegut dedicat a la cartografia històrica de les epidèmies. (Biblioteca de Catalunya).
Tratado de las enfermedades de ojos... por Domingo Vidal (1785). Domènec Vidal i Abadal (1741 - 1800) fou un dels introductors de la medicina legal moderna a Espanya. Metge de l’Hospital de la Santa Creu i professor del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, va impulsar l’aplicació sistemàtica dels coneixements mèdics a l’àmbit judicial, especialment en les autòpsies i els dictàmens pericials, i va convertir la medicina forense en una disciplina científica. (Biblioteca de Catalunya)
La Gaceta médica catalana va ser la principal revista de difusió dels avenços mèdics a Catalunya. Fundada i dirigida pel doctor Rafael Rodríguez Méndez, figura clau del corrent higienista, palesava l’intent de salvar la distància entre la medicina que es practicava a Catalunya i la dels principals països europeus. (Biblioteca de Catalunya)
La revista La Independencia Médica. Revista semanal de Medicina y Farmacia (1868 - 1904), dirigida pel doctor Joan Giné i Partagàs, un dels grans transformadors de la medicina catalana, va ser un autèntic òrgan de combat intel·lectual i professional que defensava la renovació de l’ensenyament mèdic i la professionalització de la medicina. (Biblioteca de Catalunya)
La primera anestèsia d’Espanya la va aplicar a l’Hospital de la Santa Creu, l’any 1847, el doctor Antoni Mendoza i Rueda. L’arribada de l'èter i del cloroform va transformar radicalment la cirurgia i va fer possibles intervencions més llargues, complexes i menys traumàtiques per als pacients.
La revista El Telégrafo Médico (febrer 1847) informava de la novetat de l’aplicació de l’anestèsia. A la pacient, una dona de 60 anys, se li va administrar èter sulfúric. L’any següent, La Abeja Médica donava notícia d’un altra aplicació d’anestèsia a l’Hospital, aquest cop amb cloroform, que era d’efectes més ràpids i confortables per al malalt. (Col·lecció particular Dr. Carles Hervàs)
La revista El Telégrafo Médico (febrer 1847) informava de la novetat de l’aplicació de l’anestèsia. A la pacient, una dona de 60 anys, se li va administrar èter sulfúric. L’any següent, La Abeja Médica donava notícia d’un altra aplicació d’anestèsia a l’Hospital, aquest cop amb cloroform, que era d’efectes més ràpids i confortables per al malalt. (Col·lecció particular Dr. Carles Hervàs)
La revista El Telégrafo Médico (febrer 1847) informava de la novetat de l’aplicació de l’anestèsia. A la pacient, una dona de 60 anys, se li va administrar èter sulfúric. L’any següent, La Abeja Médica donava notícia d’un altra aplicació d’anestèsia a l’Hospital, aquest cop amb cloroform, que era d’efectes més ràpids i confortables per al malalt. (Col·lecció particular Dr. Carles Hervàs)
Dolors Aleu i Riera (1853 - 1913) va ser una de les tres primeres dones que van estudiar medicina a Espanya, es va poder doctorar i va exercir com a metgessa pediatra i ginecòloga. L’any 1882 va publicar Consejos a una madre..., que és un tractat d’higiene i cura dels infants. (Biblioteca de Catalunya)
Dolors Aleu i Riera (1853 - 1913) va ser una de les tres primeres dones que van estudiar medicina a Espanya, es va poder doctorar i va exercir com a metgessa pediatra i ginecòloga. L’any 1882 va publicar Consejos a una madre..., que és un tractat d’higiene i cura dels infants. (Biblioteca de Catalunya)
Radiografia de tòrax. Sessió científica del Dr. Comas al Col·legi de Cirurgia, l’any 1895. El 1886, pocs mesos després del descobriment de Röntgen, l’Hospital de la Santa Creu va ser pioner en la introducció dels Raigs X de la mà dels metges César Comas (1875 – 1956) i Agustí Prió (1873-1929), i va marcar així l’inici de la radiologia clínica a tot Espanya. (César Comas i Llaberia - ADC - Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Radiografia de tòrax. Sessió científica del Dr. Comas al Col·legi de Cirurgia, l’any 1895. El 1886, pocs mesos després del descobriment de Röntgen, l’Hospital de la Santa Creu va ser pioner en la introducció dels Raigs X de la mà dels metges César Comas (1875 – 1956) i Agustí Prió (1873-1929), i va marcar així l’inici de la radiologia clínica a tot Espanya. (César Comas i Llaberia - ADC - Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
El doctor Àlvar Esquerdo Esquerdo (1853 - 1921) fotografiat al seu consultori hospitalari a principis del segle XX. Va ser metge de l’Hospital de la Santa Creu, on va fundar el Servei de Ginecologia i va realitzar la primera ovariotomia. Al costat del doctor Salvador Cardenal, va dur a terme les primeres laparotomies d’Espanya amb èxit. (Biblioteca de Catalunya)
La Imprenta. Diario de avisos, noticias y decretos (4 d’abril de 1873). A la segona meitat del segle XIX, diversos articles de premsa explicitaven les deficiències higièniques i assistencials de l’Hospital de la Santa Creu. Les crítiques posaven de manifest les limitacions d’un edifici envellit, incapaç de respondre adequadament a les noves exigències de la medicina moderna, i qüestionaven un model de gestió encara fortament influït per la tradició religiosa, en un context de creixent demanda de reformes sanitàries i hospitalàries. (Biblioteca de Catalunya)
L’Atlas de anatomía descriptiva (1871) de Magí Cabanellas va esdevenir una obra de referència per a l’ensenyament de la medicina a finals del segle XIX. Les seves detallades làmines anatòmiques, elaborades amb gran precisió científica i artística, facilitaven l’estudi del cos humà i contribuïen a la modernització de la formació mèdica. L’obra va ser reconeguda pel seu valor docent i pel prestigi de l’escola anatòmica barcelonina. (Biblioteca de Catalunya)
El segle xx va marcar la gran transformació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El trasllat al nou recinte modernista va coincidir amb una medicina cada vegada més científica, especialitzada i professional. Al mateix temps, Catalunya avançava cap a un sistema sanitari modern, en el qual el nou Sant Pau es va consolidar com un centre de referència en assistència, docència i recerca. Les reformes impulsades durant la Segona República van quedar interrompudes per la Guerra Civil, però el progrés mèdic va continuar. Els bancs de sang, les transfusions, els serveis d’urgències, la cirurgia especialitzada, els primers trasplantaments i el desenvolupament d’una infermeria moderna van transformar l’atenció als pacients. A finals del segle, l’Hospital era ja un dels més prestigiosos del país i un referent de la medicina catalana.
Reorganització de l’assistència
A finals del segle XIX, el vell Hospital de la Santa Creu havia arribat al límit de la seva capacitat. La construcció del nou Hospital no va representar només un canvi d’edifici, sinó també una nova manera d’organitzar l’assistència sanitària. Els infants orfes, la maternitat, els malalts mentals i els infecciosos s’havien traslladat progressivament a espais específics. Amb la inauguració de Sant Pau el 1930, es va consolidar un model hospitalari modern, basat en la higiene, la llum, la ventilació, l’especialització i els avenços de la medicina.
Francesc Casanovas Gorchs: Sala d’hospital. En els inicis del segle XX, l’Hospital de la Santa Creu, encara imbuït d’un esperit caritatiu d’arrels medievals, presentava uns dèficits higiènics i d’instal·lacions que aconsellaven el seu trasllat i modernització. (Biblioteca de Catalunya)
Emilio Solà:Los misterios del hospital (1883). Lluís Suñé i Molist, metge i escriptor, signà amb pseudònim aquesta narració que retrata, amb mirada realista i crítica, la vida quotidiana de l’Hospital de la Santa Creu, entre malalts, estudiants, metges i espais de reclusió. (Biblioteca de Catalunya)
Albert Laprade: Croquis de arquitectura: Apuntes de viaje por España… (c. 1920). Aquest arquitecte francès, dibuixant i viatger, va representar l’antic Hospital de la Santa Creu com a part de la memòria urbana de Barcelona, amb detalls de l’entrada, la reixa i la farmàcia, en plena transició cap al nou Hospital de Sant Pau. (Biblioteca de Catalunya)
Albert Laprade: Croquis de arquitectura: Apuntes de viaje por España… (c. 1920). Aquest arquitecte francès, dibuixant i viatger, va representar l’antic Hospital de la Santa Creu com a part de la memòria urbana de Barcelona, amb detalls de l’entrada, la reixa i la farmàcia, en plena transició cap al nou Hospital de Sant Pau. (Biblioteca de Catalunya)
Joan Llimona:No hi ha llits (1920). La imatge testimonia la crítica situació del vell Hospital, que havia arribat al límit de la seva capacitat assistencial mentre el nou Hospital de Sant Pau avançava lentament. L’Administració va promoure una campanya per sensibilitzar la ciutadania sobre les necessitats de l’Hospital i apel·lar al seu suport. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Dispensari oftalmològic de l’Hospital de la Santa Creu, del doctor Josep Antoni Barraquer i Roviralta (c. 1920). Davant una demanda que superava la capacitat d’ingrés, els dispensaris oferien una resposta immediata però parcial: medicina ambulatòria, diagnòstic i seguiment sense hospitalització. El cas de Barraquer, oftalmòleg i innovador, mostra l’avenç d’una assistència especialitzada. (Cortesia del Centre d’Oftalmologia Barraquer)
Lluís Domènech i Montaner: Plànol del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (c. 1900). Inaugurat el 1930, el nou hospital, ara anomenat de la Santa Creu i Sant Pau, es va organitzar en pavellons independents envoltats de jardins. La separació dels malalts, la ventilació i la llum natural responien als nous criteris d’higiene i prevenció d’infeccions propis d’un centre modern. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Sala de malalts del Pavelló de Sant Rafael i sala de dia del Pavelló de Sant Leopold (c. 1930). Les noves instal·lacions no només allotjaven malalts: transformaven les condicions de la convalescència. L’amplitud de les sales, la separació entre llits i els solàriums responien a una medicina que atribuïa valor terapèutic a l’espai. El repòs, l’aire, el sol i l’entorn també formaven part de la cura. (J. Ribera i Llopis. Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Sala de malalts del Pavelló de Sant Rafael i sala de dia del Pavelló de Sant Leopold (c. 1930). Les noves instal·lacions no només allotjaven malalts: transformaven les condicions de la convalescència. L’amplitud de les sales, la separació entre llits i els solàriums responien a una medicina que atribuïa valor terapèutic a l’espai. El repòs, l’aire, el sol i l’entorn també formaven part de la cura. (J. Ribera i Llopis. Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Farmàcia i quiròfan central (c. 1930). Amb la nova farmàcia i els quiròfans, Sant Pau feia visible una aposta per la medicina més avançada del seu temps. Es van crear espais pensats per a noves maneres de fer medicina —preparar medicaments, operar i aplicar criteris d’asèpsia—, que exigien instal·lacions pròpies, equipament específic i una organització precisa (J. Ribera i Llopis. Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Farmàcia i quiròfan central (c. 1930). Amb la nova farmàcia i els quiròfans, Sant Pau feia visible una aposta per la medicina més avançada del seu temps. Es van crear espais pensats per a noves maneres de fer medicina —preparar medicaments, operar i aplicar criteris d’asèpsia—, que exigien instal·lacions pròpies, equipament específic i una organització precisa (J. Ribera i Llopis. Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
L’Institut Mental de la Santa Creu, situat a Nou Barris, fou concebut seguint els principis de la psiquiatria moderna: espais oberts, pavellons separats i una gran extensió de terrenys per a teràpia agrícola. L’equipament no va finalitzar les obres fins el 1915 i va funcionar fins al 1987, en què es va enderrocar i es van deixar només dempeus tres pavellons. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau).
Avenços mèdics i científics
Al llarg del segle XX, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es va convertir en un referent de la medicina científica. La cirurgia, impulsada pels avenços en l’antisèpsia i l’asèpsia, va experimentar una profunda transformació gràcies a noves tècniques i equipaments. L'experiència acumulada durant la Guerra Civil i el desenvolupament de la cirurgia en la postguerra van generar nous coneixements, van donar projecció internacional als seus professionals i van afavorir el desenvolupament de disciplines mèdiques que redefinien l’organització de l’Hospital.
Emili Pi i Molist va ser un metge dedicat a l’atenció dels malalts mentals de l’Hospital de la Santa Creu. Va estudiar diversos manicomis europeus abans de publicar el seu Proyecto médico razonado para la construcción del Manicomio de Santa Cruz (1860). L’obra concebia el nou centre com un espai medicalitzat, on arquitectura, higiene i ordre institucional havien d’afavorir una atenció més enllà de la simple custòdia. (Biblioteca de Catalunya)
Emili Pi i Molist va ser un metge dedicat a l’atenció dels malalts mentals de l’Hospital de la Santa Creu. Va estudiar diversos manicomis europeus abans de publicar el seu Proyecto médico razonado para la construcción del Manicomio de Santa Cruz (1860). L’obra concebia el nou centre com un espai medicalitzat, on arquitectura, higiene i ordre institucional havien d’afavorir una atenció més enllà de la simple custòdia. (Biblioteca de Catalunya)
Antoni Puigvert. Uròleg de projecció internacional, va ser una de les figures més influents del cos facultatiu de Sant Pau. Metges i institucions d’arreu acudien a conèixer la seva pràctica i els seus mètodes. El 1943 va fundar l’Institut d’Urologia, centre d’alta especialització, origen de la futura Fundació Puigvert. (Fundació Puigvert).
Medallons de l’Institut d’Urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Acollit per l’Hospital el 1953, l’Institut es va fer càrrec de l’assistència urològica des d’una estructura especialitzada que integrava activitat clínica, docència, recerca i tecnologia. Aquest model, singular dins l’Hospital, consolidà una nova manera d'organitzar l'especialitat, i el 1961 donà lloc a l’actual Fundació Puigvert, de prestigi internacional. (Fundació Puigvert)
Medallons de l’Institut d’Urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Acollit per l’Hospital el 1953, l’Institut es va fer càrrec de l’assistència urològica des d’una estructura especialitzada que integrava activitat clínica, docència, recerca i tecnologia. Aquest model, singular dins l’Hospital, consolidà una nova manera d'organitzar l'especialitat, i el 1961 donà lloc a l’actual Fundació Puigvert, de prestigi internacional. (Fundació Puigvert)
Josep Trueta i Raspall (1897 - 1977) és l’operador a la dreta de la imatge. Es va formar a Barcelona i va treballar a l’Hospital de la Santa Creu, on va ser cap del Servei de Cirurgia. Va sistematitzar i divulgar un mètode de tractament de les ferides de guerra que es va traduir a diverses llengües i que va salvar vides i evitar amputacions. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – Biblioteca de Catalunya)
Josep Trueta i Raspall (1897 - 1977) és l’operador a la dreta de la imatge. Es va formar a Barcelona i va treballar a l’Hospital de la Santa Creu, on va ser cap del Servei de Cirurgia. Va sistematitzar i divulgar un mètode de tractament de les ferides de guerra que es va traduir a diverses llengües i que va salvar vides i evitar amputacions. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – Biblioteca de Catalunya)
Josep Trueta, exiliat al Regne Unit després de la Guerra Civil, no va interrompre la seva trajectòria investigadora. Des de la Universitat d'Oxford, va esdevenir un dels cirurgians més prestigiosos del seu temps i un referent de la medicina catalana a escala internacional. (Biblioteca de Catalunya)
Josep Trueta, exiliat al Regne Unit després de la Guerra Civil, no va interrompre la seva trajectòria investigadora. Des de la Universitat d'Oxford, va esdevenir un dels cirurgians més prestigiosos del seu temps i un referent de la medicina catalana a escala internacional. (Biblioteca de Catalunya)
Una transformació decisiva
Des de mitjan anys seixanta i al llarg del darrer terç del segle XX, Sant Pau va viure una transformació decisiva. L’Hospital es va convertir en una institució assistencial, docent i de gran complexitat. La modernització de la gestió, el desenvolupament dels serveis d’urgències, la renovació de la infermeria, la creació d’unitats mèdiques específiques i la incorporació dels trasplantaments van reorganitzar espais, equips i formes de treball. Es va configurar així un nou model hospitalari, més tecnificat i col·lectiu, que anticipava l’estructura de l’hospital contemporani.
Carles Soler i Durall (1928 - 2021) va ser conegut, sobretot, per la modernització del sistema hospitalari i la creació del sistema MIR de formació de metges especialistes, avui vigent a tot Espanya. El 1966, com a director general de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va crear la primera Unitat de Coronàries d'Espanya i un Servei d'Urgències modern. L’any 1968, va fomentar l'inici de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona a l’Hospital de Sant Pau. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Carles Soler i Durall (1928 - 2021) va ser conegut, sobretot, per la modernització del sistema hospitalari i la creació del sistema MIR de formació de metges especialistes, avui vigent a tot Espanya. El 1966, com a director general de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va crear la primera Unitat de Coronàries d'Espanya i un Servei d'Urgències modern. L’any 1968, va fomentar l'inici de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona a l’Hospital de Sant Pau. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
El 1984, l'equip dels doctors Josep Maria Caralps i Josep Oriol Bonín va situar l'Hospital de Sant Pau a l'avantguarda de la cirurgia cardíaca en aconseguir el primer trasplantament de cor amb èxit de l'Estat espanyol. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
El 1984, l'equip dels doctors Josep Maria Caralps i Josep Oriol Bonín va situar l'Hospital de Sant Pau a l'avantguarda de la cirurgia cardíaca en aconseguir el primer trasplantament de cor amb èxit de l'Estat espanyol. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
El conveni signat entre la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l’any 1968 va representar la recuperació del paper docent que històricament havia tingut l’Hospital. Amb la creació de la nova Facultat de Medicina de la UAB, Sant Pau esdevingué hospital universitari i un dels principals centres de formació clínica. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Adela Simon (1919 - 1979) amb alumnes d’Infermeria. A partir de 1966, Adela Simon va ser una figura clau en la profunda renovació de l’Escola d’Infermeria de l’Hospital de Sant Pau. Va apostar per una formació rigorosa i per una organització innovadora de la infermeria, amb l’objectiu d’enfortir el paper professional de les infermeres dins l’àmbit hospitalari. La seva tasca va tenir un impacte destacat en la modernització de la professió a Catalunya. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Despatx de la Dra.Maria Dolors Gassó. Com a cap del Servei de Farmàcia, la doctora Maria Dolors Gassó va liderar l’activitat farmacèutica de l’Hospital durant els anys de modernització de la institució i va esdevenir la primera dona a dirigir un servei mèdic del centre, fet que la converteix en una figura rellevant en la història professional i assistencial de Sant Pau. (Arxiu Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
El 22 de maig de 1976, el doctor Andreu Domingo, la doctora Isabel Badell i el doctor Josep Cubells van dur a terme a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau una fita pionera: el primer trasplantament de moll de l’os realitzat a Espanya. Aquesta intervenció va situar l’Hospital en l’avantguarda de les teràpies hematològiques i va obrir una nova etapa en el tractament de les malalties de la sang al país.
A l’entrada del segle XXI, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau afronta els grans desafiaments de la salut amb una clara aposta per la innovació. Els avenços científics i tecnològics permeten conèixer el cos humà amb una precisió sense precedents i ofereixen noves oportunitats per diagnosticar i tractar les malalties. A Sant Pau, la tecnologia es posa al servei de les persones, reforçant una atenció més especialitzada, eficient i personalitzada. L’hospital és avui molt més que un centre assistencial: és un espai on convergeixen la recerca, la docència, la prevenció i l’acompanyament dels pacients. Tot plegat s’articula sobre uns valors ètics que continuen sent el fonament d’una institució que, després de 625 anys d’història, manté intacta la seva vocació de servei a les persones i el seu compromís amb l’avantguarda de la medicina.
Nous equipaments
La inauguració de nous equipaments dins el recinte, el nou Hospital, l’Institut de Recerca i el Centre Kālida han suposat un salt qualitatiu en l’assistència, la recerca i l’atenció integral al pacient. Ha millorat la coordinació, la innovació i la humanització dels serveis, amb l’articulació d’una medicina avançada i amb suport social.
Un nou hospital. La inauguració del nou Hospital de Sant Pau el 2009 va marcar l’inici d’una nova etapa. Les instal·lacions van adaptar l’assistència a una medicina d’alta complexitat, més tecnificada i centrada en el pacient. Alhora, el Recinte Modernista, declarat Patrimoni de la Humanitat el 1997, s’ha restaurat i preservat com un dels grans conjunts patrimonials de Catalunya.
L’Institut de Recerca Sant Pau. Creat el 1992, l’IR inaugura el 2018 un nou espai que representa el compromís amb una medicina basada en la innovació biomèdica d’excel·lència. Laboratoris, equips científics i activitat clínica s’integren en un mateix entorn, el Campus de Salut Sant Pau.
El Centre Kālida, fundat el 2019, és un espai de suport integral per a persones amb càncer i el seu entorn. Ofereix acompanyament emocional, social i pràctic i activitats de benestar, per ajudar a viure millor el procés de la malaltia.
Recerca d’avantguarda
L’Hospital de Sant Pau reforça àrees assistencials d’avantguarda que combinen alta especialització, innovació i recerca. Les neurociències, la medicina cardiovascular, les teràpies avançades i les cirurgies complexes concentren coneixement, tecnologia i equips multidisciplinaris per abordar patologies d’alta complexitat. Aquestes àrees, reforçades per la transformació digital, impulsen una medicina més precisa, personalitzada i integrada, capaç d’oferir respostes innovadores als grans reptes de salut.
Teràpies CAR-T. El 2018 l’Hospital encapçala el primer assaig clínic d’Europa amb teràpies CAR-T que transformen cèl·lules del mateix pacient, modificades al laboratori, per atacar cèl·lules tumorals.
Alzheimer-Down i Parkinson. La Unitat Alzheimer-Down, única a l’Estat, integra diagnòstic, atenció i recerca en la malaltia d’Alzheimer associada a la síndrome de Down; la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment és des de 2025 líder en neuromodulació amb la incorporació de l’equip d’ultrasons focalitzats guiat amb ressonància magnètica, per tractar trastorns del moviment sense cirurgia.
Alzheimer-Down i Parkinson. La Unitat Alzheimer-Down, única a l’Estat, integra diagnòstic, atenció i recerca en la malaltia d’Alzheimer associada a la síndrome de Down; la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment és des de 2025 líder en neuromodulació amb la incorporació de l’equip d’ultrasons focalitzats guiat amb ressonància magnètica, per tractar trastorns del moviment sense cirurgia.
Cirurgia robòtica. L’Hospital ha introduït la cirurgia robòtica en intervencions d’alta complexitat, que permet operar amb més precisió i menys impacte per al pacient. Amb el robot da Vinci Uniport, incorporat el 2025, Sant Pau amplia les possibilitats de la cirurgia mínimament invasiva.
Tecnologia 3D. El 2023 es fa a Sant Pau la primera reconstrucció funcional de la caixa toràcica amb pròtesis de titani personalitzades. Aquesta tecnologia adapta les intervencions a cada anatomia amb més precisió i seguretat.
Un model d’assistència
Sant Pau impulsa un model capdavanter d’assistència que combina l’excel·lència mèdica amb un tracte humà i personalitzat. Pioner en l’atenció als pacients fràgils, integra també la perspectiva de gènere en l’assistència, la recerca i la docència, i fomenta un entorn professional capaç d’atraure, desenvolupar i retenir el millor talent.
Atenció a la fragilitat. L’Hospital és pioner en l’atenció a les persones fràgils i d’edat avançada per reduir els temps d’espera, tractaments i estàncies hospitalàries. El 2026 el Programa d’Atenció Urgent a Pacients Fràgils de Sant Pau ha rebut l’acreditació internacional GEDA Silver, cosa que converteix l’Hospital en l’únic que compta amb aquesta distinció a Europa.
Atenció a la fragilitat. L’Hospital és pioner en l’atenció a les persones fràgils i d’edat avançada per reduir els temps d’espera, tractaments i estàncies hospitalàries. El 2026 el Programa d’Atenció Urgent a Pacients Fràgils de Sant Pau ha rebut l’acreditació internacional GEDA Silver, cosa que converteix l’Hospital en l’únic que compta amb aquesta distinció a Europa.
Feminització professional i perspectiva de gènere. La progressiva feminització de la professió mèdica ha anat acompanyada d’un canvi més profund. A Sant Pau, aquesta transformació s’ha traduït en la incorporació progressiva de la perspectiva de gènere a l’assistència, la recerca i la docència, per comprendre millor les diferències biològiques i socials que influeixen en la salut.
Feminització professional i perspectiva de gènere. La progressiva feminització de la professió mèdica ha anat acompanyada d’un canvi més profund. A Sant Pau, aquesta transformació s’ha traduït en la incorporació progressiva de la perspectiva de gènere a l’assistència, la recerca i la docència, per comprendre millor les diferències biològiques i socials que influeixen en la salut.
Talent. L’Hospital de Sant Pau vol consolidar-se com un entorn professional atractiu, capaç d’atreure i retenir talent mitjançant la formació continuada, el desenvolupament de carreres professionals i noves fórmules organitzatives.
Pòdcast dedicat a l’exposició