Editor, assagista, crític literari i intel·lectual compromès, Josep Maria Castellet (1926-2014) és una figura fonamental de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX. En aquest capítol ens aproximem a aquest personatge de la mà de Teresa Muñoz, filòloga i estudiosa de la literatura catalana, i comissària de l’Any Castellet. També descobrim què conté el seu fons dipositat a la Biblioteca de Catalunya i quins actes s’han organitzat per commemorar-ne el centenari.

Foto d'aquest capítol: Josep Maria Castellet l’any 1978. Autor: Pilar Aymerich.

La medicina a la Biblioteca de Catalunya és el títol del novè volum d’Escrits i Memòria, una col·lecció de llibres electrònics impulsada per la Biblioteca des de l’any 2015 per donar visibilitat als seus fons. Del contingut d’aquest llibre i de les persones que hi han col·laborat, en parlem amb Núria Altarriba, directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya, i Pol Bridgewater, doctor en història medieval, professor universitari i director d’aquest volum.

Foto del capítol: Coberta del llibre La medicina a la Biblioteca de Catalunya, a partir d’il·lustracions del doctor Josep Trueta.

Aquesta iniciativa cultural, que es va reprendre el setembre de 2025, té com a objectiu principal convertir els Jardins de Rubió i Lluch, a través dels quals s’accedeix a la Biblioteca, en un espai comunitari de lectura i convivència. Amb la coordinació del Districte de Ciutat Vella i la participació de la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Sant Pau - Santa Creu i diferents entitats de la zona, es pretén dinamitzar l’espai públic mitjançant el préstec de llibres i jocs de taula, així com la programació d’activitats gratuïtes diverses. De Llegim al jardí en parlem amb Raúl Vicente Giralt, educador social i dinamitzador comunitari, i Marga Losantos, cap del Servei d’Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya.

Foto de portada d'aquest capítol: Oriol Miralles.

Coincidint amb el tercer centenari de la mort de Rafael Figueró (1642-1726), la Biblioteca de Catalunya ha organitzat una mostra a la Sala d’Exposicions de la Biblioteca, que es pot veure entre els mesos d’abril i juny de 2026. En aquest capítol fem un recorregut per les diferents vitrines de l’exposició, que conté documents provinents, en la majoria de casos, dels fons de la Biblioteca de Catalunya. Ens hi acompanya Xevi Camprubí, professor d'Història de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona i autor d’una tesi doctoral sobre Rafael Figueró.

Imatge del capítol: Marca d’impressor de Rafael Figueró.

Des de no fa gaire, la Biblioteca de Catalunya disposa d’una selecció d’estampes representatives d’àmbit europeu, dels segles XVI, XVII i XVIII, provinents de la Col·lecció de Vicenç Furió. En aquest capítol, ens aproximem al món del gravat antic i també descobrim detalls d’aquesta col·lecció. Hi participen Vicenç Furió, catedràtic d’Història de l’Art i professor a la Universitat de Barcelona, a més de col·leccionista i expert en gravat; i Sílvia Ferrer Condomines, directora de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya.

Imatge d'aquest capítol: La resurrecció de Crist, d’Aegidius Sadeler.

Entre els molts objectes que conservem a la Biblioteca de Catalunya, destaca una petita col·lecció de globus terraqüis i celestes històrics que no fa gaire que s’han restaurat. Ara llueixen a la Sala de Llevant de la Biblioteca. En aquest capítol Concepció Isern, bibliotecària de la Unitat Gràfica i historiadora de l’art, ens parla de les característiques d’aquestes esferes, de qui les va fer, i de passada comenta algunes curiositats sobre aquests objectes que històricament han unit l’astronomia, la navegació i la cartografia.

Arribem al capítol 100 i ho celebrem d’una manera especial, amb la companyia d’uns quants usuaris i usuàries de la Biblioteca de Catalunya, que han volgut dedicar-nos una estona i compartir amb nosaltres els seus records i moments feliços viscuts a les sales de la Biblioteca. Sentim, per aquest ordre, les veus de Donatella Buovolo, Ivo Elies Oliveras, Caterina Riba, Quintí Vinyes, Maria Coma Santasusana, Bernat Cabré, Joan Bellsolell i Jordi Bernet Monet. L’última persona en intervenir és una bibliotecària, Maria Luisa Caro, que fa poc que s’ha incorporat a l’equip del SAIOD, Servei d’Accés i Obtenció de Documents.

Dediquem aquest capítol a una institució educativa de la ciutat de Barcelona que ha arribat als 100 anys: l’Institut Tècnic Eulàlia. En repassem els orígens i la història de les primeres dècades, fins als anys seixanta, de la mà del poeta i traductor Francesc Parcerisas i de Lourdes Martín, bibliotecària de l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya, tots dos exalumnes del centre.

El 8 de gener de 2026 la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya va acollir l’acte de presentació de la Fundació Robert Gerhard. Amb aquest motiu, volem dedicar el nou capítol a aquesta figura fonamental de la música catalana del segle XX i posar el focus sobretot en el seu pas per la Biblioteca de Catalunya als anys trenta del segle XX. També, descobrir de quina manera el seu llegat és present a la Biblioteca a través de diferents fons, on es conserva documentació diversa relacionada amb Gerhard i la seva obra. Amb la col·laboració de Rosa Montalt (cap de la Secció de Música), Margarida Ullate i Estanyol (directora de la Unitat de Sonors i Audiovisuals) i Marita Gomis, filla de Ricard Gomis i Inés Bertrand, matrimoni molt amic de Robert Gerhard i la seva dona.

Aquesta vegada posem el focus en la intel·ligència artificial i en com pot transformar el món de les biblioteques. Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, ens parla sobre el potencial d’aquesta tecnologia en processos clau com la catalogació. Aquests canvis de ben segur comportaran nous models de treball i la necessitat de formació específica en IA per part dels catalogadors, amb l’objectiu de mantenir la qualitat i el rigor en la descripció dels documents.

Foto de portada d’aquest capítol generada amb XatGPT.