Fons del dibuixant Josep Ribot i Calpe a la Biblioteca de Catalunya

Josep Ribot i Calpe va ser un dibuixant i pintor barceloní, nascut a finals del segle XIX, l’any 1888, que va exercir d'una manera destacada durant el primer terç del segle XX. Malgrat no ser especialment conegut ni divulgat, presenta una obra artística comparable a la d'altres grans dibuixants contemporanis seus, com Joan Junceda, Lola Anglada, Josep Obiols o Joan d'Ivori.  La seva importància rau en el fet que va pertànyer a una generació d'artistes que, lluny de les avantguardes artístiques, cercaren una identitat entre il·lustració i país que sucumbí arran del conflicte bèl·lic del 1936.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Retrat de Josep Ribot i Calpe, 1935

Va formar-se a l’escola de l’Ateneu Obrer de Barcelona i més endavant a l’Escola de la Llotja de la mà de Fèlix Mestres, de qui va ser deixeble. Estilísticament, s'inscriu dins uns postulats propers al noucentisme, si bé al llarg de la seva vida es va decantar per un estil personal caracteritzat per un exacerbat realisme. 

L’any 2016,  el seu fons artístic va ser donat pels seus hereus a la Biblioteca de Catalunya per tal de preservar-lo i posar-lo a disposició dels investigadors. En el moment de la seva donació va ser ordenat o classificat en quatre grans àmbits temàtics: el dibuix artístic i la il·lustració; les arts gràfiques; el dibuix de temàtica etnogràfica; i el dibuix naturalista de botànica i micologia.

A continuació farem uns breus comentaris dels diferents àmbits temàtics o continguts de l’obra artística de Josep Ribot i Calpe presents en el fons conservat a la Biblioteca de Catalunya.

 

ELS PRIMERS QUADERNS DE DIBUIXOS 

Constitueixen aquest àmbit diverses llibretes o quaderns de dibuix amb treballs molt primerencs de Josep Ribot i Calpe, datats entre els darrers anys del segle XIX i el primer decenni del segle XX. Són, per tant, anteriors a la fi de la seva etapa de formació a l’Escola de Llotja. Són notes i apunts de paisatges del pla de Barcelona –tal com a ell li agradava denominar-lo – que inclouen imatges del port de Barcelona, la muntanya de Montjuïc, les masies de Sant Martí de Provençals o els paratges de Sant Genís dels Agudells. Entre aquests apunts es conserva, per exemple, un dibuix de l’antiga església parroquial de Sant Joan d’Horta abans de ser cremada en els incidents de la Setmana Tràgica (1909).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Església de Sant Joan d’Horta, 1902

 

L’ETAPA DE FORMACIÓ I EL DIBUIX DECORATIU

L’etapa de formació a l’Escola de Llotja va finalitzar l’any 1913, amb l’obtenció de la medalla de plata de l’Acadèmia de Belles Arts i altres distincions. A Llotja va ser deixeble de Fèlix Mestres, qui els inculcava l’aprenentatge d’unes arts plenament aplicades a les necessitats de la indústria (gràfica, tèxtil...). Sovint es procedia a una estilització de dibuixos previs, més o menys acadèmics, fins a obtenir unes composicions més arrodonides, de pocs traços però molt definitoris. Diverses carpetes comprenen aquests dibuixos de temàtica variada (des d’estilitzacions florals i zoològiques fins a paisatges i dibuixos d’arquitectura).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Estudi de Magnòlies, 1910

 

LES ARTS GRÀFIQUES

 L'any 1914, va establir-se com a professional independent. Aquests anys van ser els d'una etapa artística marcada per certs èxits professionals, en què va crear tota mena d'il·lustracions i treballs per a la indústria gràfica. Alhora, l'any 1915 va instal·lar-se a Barcelona l'Institut Gràfic Oliva de Vilanova, on Josep Ribot va ser un dels principals col·laboradors d'aquesta impremta pionera de les arts gràfiques i de l'edició de llibres de bibliòfil. Per altra part, arran d'un viatge a Ripoll, va gestar una renovació gràfica de la capçalera del periòdic catalanista La  Veu Comarcal (1915) i més endavant ho va fer també amb altres publicacions ripolleses com Delit (1917), El Catllar (1920) i Scriptòrium (1930).

Aquests treballs i col·laboracions sovint inclouen tota mena de recursos gràfics propis d’una impremta d’antany: des dels originals de les capçaleres de les publicacions, fins als culs-de-llàntia, els títols de les seccions, les caplletres, les sanefes i les orles, les esqueles i els anuncis, etc. En general, cal valorar la gran destresa i habilitat que professa Josep Ribot amb la tècnica del dibuix a tinta.

 

CARTELLS, PUBLICITAT, MARQUES COMERCIALS, LOGOTIPS...

En aquest àmbit també va destacar com a il·lustrador de goigs, d’exlibris, d’auques, en la creació de cartells, anuncis de propaganda, marques comercials, logotips, etc. Molts d’aquells treballs són fruit de les seves col·laboracions amb el ja indicat anteriorment, Institut Gràfic Oliva de Vilanova, altres impremtes (les ripolleses Maideu i Bonet), editorials (Editorial Balmes...) o entitats diverses, com el Centre Excursionista de Catalunya.

Una curiosa carpeta d’aquest àmbit inclou els originals que va presentar Josep Ribot al concurs convocat per la Generalitat de Catalunya, l’any 1931, per escollir el logotip d’aquesta institució.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imatge corporativa de Daniel Maideu, 1925

 

EL DIBUIX DE TEMÀTICA ETNOGRÀFICA 

Fruit del seu afany excursionista i de les amistats amb prohoms del folklorisme, especialment ripollesos, va desenvolupar una ingent tasca d’il·lustració de temàtica etnogràfica. Dibuixava i prenia notes del món rural, de la pagesia i els pastors, de les masies, dels oficis tradicionals, dels costums i les festes populars... Sovint es tracta d’apunts amb un gran valor documental d’unes formes de vida que s’estaven perdent al llarg de la primera meitat del segle XX. La llegenda del comte Arnau, les llegendes del Ripollès i altres temes del costumari popular català –com el casament de pagès – els deixà reflectits en els seus dibuixos i apunts. En aquest sentit és de destacar la publicació del llibre de bibliòfil Costums de Catalunya (1931), on il·lustra a gran format vint temes costumistes, des dels castellers de Valls, la dansa de la mort de Verges, les falles d’Isil o la festa dels Tres Tombs. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Dansa de la Mort, Costums de Catalunya, 1932

 

LA IL·LUSTRACIÓ DE LLIBRES I LES ARTS DEL LLIBRE 

Molt poc divulgada ha estat la seva tasca com a il·lustrador de contes i de llibres infantils. Entre aquests, destaquen des d’unes il·lustracions primerenques com el conte de la Cerva blanca (Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 236, 1914), fins al llibre Monòlegs per a infants (1929), sense oblidar-ne moltes altres de caràcter moralista per a editorials religioses que va fer en els anys de postguerra.

Hi ha altres llibres il·lustrats per ell en els fons bibliogràfics de la  Biblioteca de Catalunya, des de llibres de poesia, com Nou i Vell (1922), o els tradicionals llibres d’oracions del Petit mes de Maria (1961).

L’interès per les arts del llibre va portar Josep Ribot a fer uns cursos de gravat a l’Institut Català de les Arts del Llibre l’any 1931. El resultat va ser diversos gravats amb la tècnica de l’aiguafort. Se’n conserven diversos exemplars que inclouen els dibuixos originals, diferents proves d’estat o fins i tot les planxes calcogràfiques emprades.

 

PINTOR I PAISATGISTA 

Durant els anys trenta del segle XX, Josep Ribot va exercir de docent a l'escola de la Llotja, treball que va mantenir fins a l'esclat de la guerra civil. En aquests anys va interessar-se especialment per la pintura a l'oli. Així, a partir del 1933 va començar a pintar a l'oli d'una manera sistemàtica.

La postguerra va representar una etapa d'introspecció en què l'artista va aïllar-se tot conreant la pintura de paisatges. Així, el mateix any 1939 inicià una sèrie de pintures de Vallvidrera; i l'any següent, el 1940, va començar una peculiar sèrie de pintures al barri d'Horta de Barcelona, centrades exclusivament en les masies i els horts, les valls i els suaus turons d'aquest indret. Més endavant va realitzar altres sèries de pintures de les contrades de Ripoll i Montgrony. A les acaballes de l'any 1949, va exposar les seves obres al Casino de Ripoll, l'única mostra individual de pintures que va fer. El llibre Records d’Horta (2007) recull les pintures i dibuixos d’aquest barri barceloní.

 

LA IL·LUSTRACIÓ DE BOTÀNICA 

Fruit de la seva amistat amb el pedagog i botànic Francesc Masclans, Josep Ribot va il·lustrar les populars guies editades pel Centre Excursionista de Catalunya, Guia per a conèixer els arbres (1958) i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes (1964).

Els fons de la  Biblioteca de Catalunya inclouen, però, diverses carpetes amb dibuixos inèdits de la flora ornamental i la flora autòctona de la geografia de Catalunya. Són dibuixos a llapis o tinta, els uns, o acolorits a l’aquarel·la i guaix, els altres, que fan les exquisideses dels amants de la natura.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Banya de cabra o Lotus ornithopoides, circa 1950

 

LA IL·LUSTRACIÓ NATURALISTA DE MICOLOGIA 

És probablement l’àmbit temàtic més excepcional del fons Josep Ribot de la Biblioteca de Catalunya. Fruit d’una passió –i obsessió- personal, Josep Ribot es lliurà a una tasca ingent de documentar gràficament totes les espècies fúngiques de la geografia de Catalunya. El resultat és una excepcional col·lecció de més de 700 làmines amb més de 900 dibuixos acolorits a l’aquarel·la i guaix de bolets fets amb un gran rigor i precisió artística i científica. Aquests van ser recopilats, entre altres publicacions, en el llibre Àlbum naturalista de micologia (2017).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Col·líbia radicant o Hymenopellis radicata, 1953, 1954 i 1957 

 

LA IMATGERIA RELIGIOSA 

Constitueix un altre dels àmbits iconogràfics poc divulgats de Josep Ribot. La seva col·laboració amb el Foment de la Pietat Catalana i l’Editorial Balmes, entre altres, des dels anys 20 fins ben entrats els anys 60 del segle passat, el van portar a fer nombroses il·lustracions, capçaleres de revistes i tota mena d’imatgeria religiosa (estampes, participacions de noces, records de primera comunió, etc.). Si bé aquests dibuixos els va fer al llarg de tota la seva vida, els realitzats amb anterioritat a la Guerra Civil mantenen el seu estil més genuí i característic. Però les vicissituds laborals el van portar a omplir bona part del seu quefer artístic durant els anys de postguerra amb aquesta tipologia d’il·lustracions, ja amb un estil personal molt tardà i amanerat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nostra Senyora de Montgrony, circa 1954

 

Domènec Ribot i Martin
Historiador i crític d’art

 

Enllaços: http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Ribot-i-Calpe-Josep

Comments