L’Editorial Catalana fou creada per iniciativa d’Enric Prat de la Riba, amb Francesc Cambó al capdavant del consell d’administració, la gerència dels germans Josep i Pau Pugés i, fins al 1921, la direcció literària de Josep Carner. L’editorial inicià la seva activitat entenent que Catalunya “es deleix per a assolir la plenitud intel·lectual i presentar-se al món amb un bagatge de cultura no inferior al de cap altra nació europea”. És en aquest sentit que Editorial Catalana volgué “catalanitzar Catalunya, Balears i València en ço que hi ha de més dignificant en un poble, que és la cultura”. També es fixà com a objectiu impulsar la producció intel·lectual d’autors catalans i mostrà, des de l’inici, una gran confiança en les possibilitats del mercat del llibre català.
+ informationCatàlegs d'editors i llibreters de la col·lecció Bergnes de las Casas (Biblioteca de Catalunya)
Catàlegs d’editors de Catalunya fins 1939 (Biblioteca de Catalunya)
Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya. Segle XX (fins a 1939). Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2005.
L’Editorial Catalana fou creada per iniciativa d’Enric Prat de la Riba, amb Francesc Cambó al capdavant del consell d’administració, la gerència dels germans Josep i Pau Pugés i, fins al 1921, la direcció literària de Josep Carner. L’editorial inicià la seva activitat entenent que Catalunya “es deleix per a assolir la plenitud intel·lectual i presentar-se al món amb un bagatge de cultura no inferior al de cap altra nació europea”. És en aquest sentit que Editorial Catalana volgué “catalanitzar Catalunya, Balears i València en ço que hi ha de més dignificant en un poble, que és la cultura”. També es fixà com a objectiu impulsar la producció intel·lectual d’autors catalans i mostrà, des de l’inici, una gran confiança en les possibilitats del mercat del llibre català.
De bon començament, endegà una campanya de captació de subscripcions que oferien l’adquisició de llibres i revistes combinats diferentment en diversos lots.
Publicà quatre revistes: Agricultura, Catalunya marítima, D’ací d’allà i Revista de la vida municipal i les obres s’agruparen, principalment, en tres col·leccions: la Biblioteca literària, que incorporava a la llengua catalana obres mestres de la literatura universal; la Biblioteca catalana, dedicada a les obres de creació literària d’autors catalans; i l’Enciclopèdia catalana, amb obres divulgatives de diferents temàtiques. Fora d’aquestes col·leccions, s’editaren alguns títols de matèries diverses com ara manuals escolars, literatura contemporània i assaigs econòmics i llibres de viatges de Francesc Cambó.
Els fons de l’editorial van passar, el 1925, a la Llibreria Catalònia d’Antoni López-Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet que, durant un temps, continuà reeditant alguns títols del seu catàleg.
A la col·lecció Biblioteca catalana, l’Editorial Catalana publicà obres de creació literària d’autors catalans. A la Biblioteca literària es recolliren autors de grans obres de la literatura universal, amb traduccions de prestigiosos escriptors catalans com Josep Carner o Carles Riba.
Editorial Catalana publicà la majoria de les obres en tres col·leccions: la Biblioteca catalana que, l’any 1923, s’integrà a la Biblioteca literària; la Biblioteca literària, la més coneguda i on es publicà un terç llarg de tots els títols de l’editorial; i l’Enciclopèdia catalana. La prestigiosa col·lecció Fundació Bernat Metge, d’autors grecs i llatins traduïts al català, s’inicià el 1923 sota el segell de l’Editorial Catalana per, posteriorment, el 1926, integrar-se a la casa editorial Alpha.