Aquest any es commemora el centenari del naixement de Jordi Rubió i Lois (Barcelona, 28 de juny de 1926 -13 de juny de 1988), un intel·lectual discret, exigent i profundament compromès amb el país que va deixar la seva empremta en àmbits com la història, la geografia, el món editorial i, molt especialment, en la classificació, la indexació i la construcció d’eines bibliogràfiques al servei del sistema bibliotecari català.

Format en un entorn intel·lectual d’altíssim nivell, Rubió i Lois va saber construir una trajectòria pròpia, un rigor metodològic indiscutible i una clara consciència institucional. La seva activitat professional fou extraordinàriament diversa, abans d’endinsar-se plenament en el món bibliotecari, Jordi Rubió i Lois es va formar i desenvolupar principalment com a historiador. En aquesta primera etapa professional va treballar al costat d’importants figures de la historiografia catalana, col·laborà en l’obra històrica Catalunya carolíngia, dirigida per Ramon d’Abadal i de Vinyals, i formà part del Comitè de Redacció de la revista Índice histórico español, sota la direcció de Jaume Vicens Vives. Aquesta experiència li va proporcionar una sòlida base metodològica i un gran rigor intel·lectual, qualitats que posteriorment traslladaria al camp de la biblioteconomia i la classificació documental.

Va exercir de professor a la Facultat de Lletres i a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona, també a la Universitat de Liverpool com a lector de català, experiència que li va permetre entrar en contacte amb el sistema bibliotecari britànic i ampliar la seva visió sobre la gestió documental i les tècniques d’organització de la informació.

A principis dels anys seixanta va iniciar una llarga etapa vinculada al món editorial. S’incorporà com a director tècnic a l’editorial Teide i durant els anys vuitanta treballà també com a director tècnic a les editorials Noguer i Caralt. Aquesta experiència no fou marginal en la seva trajectòria, ell mateix destacava amb orgull la seva contribució a la publicació dels primers llibres de text en català durant la dictadura, una tasca tan discreta com fonamental per a la normalització cultural del país.

Va mostrar des de sempre un interès pels estudis geogràfics. Al llarg de la seva trajectòria, tant durant l’etapa vinculada al sector editorial com posteriorment, va participar en la revisió i adequació de nombrosos materials de geografia, i va seguir de prop l’activitat i l’evolució de la Societat Catalana de Geografia.

Amb tot, és en l’àmbit bibliotecari on la seva figura adquireix una rellevància especialment significativa. El 1976 s’incorporà com a professor a l’Escola de Bibliologia. Impartí, durant dotze anys, cursos de classificació i indexació, disciplines que considerava fonamentals per garantir un accés eficient a la informació. Com a professor —condició en què tinc el privilegi d’haver-lo conegut— destacava per l’exigència intel·lectual, la precisió conceptual i una manera d’ensenyar que transmetia tant mètode com responsabilitat professional.

Jordi Rubió i Lois va impulsar la reorganització de diverses biblioteques i, durant el període de la Transició democràtica, va col·laborar activament en l’elaboració del decret de traspassos a la Generalitat de Catalunya en matèria de biblioteques, així com en la redacció de la Llei de biblioteques de 1981.

Entre les seves aportacions voldria destacar la publicació de la tercera edició de la Classificació decimal: adaptació per a les biblioteques catalanes¹, dirigida per Jordi Rubió i Balaguer. Com a director tècnic, Rubió i Lois participà activament en la preparació d’aquesta edició i col·laborà amb el seu pare tant en les qüestions estrictament tècniques com en les conceptuals.

Tot i que fins al 1984 simultaniejà la docència amb les responsabilitats editorials, la seva dedicació al món bibliotecari esdevingué progressivament completa i absorbent. Emprengué, ja en solitari, la preparació de la quarta edició de la Classificació decimal² i dels extensos apèndixs que la complementen, una obra que posa de manifest no només un profund coneixement tècnic sinó també una voluntat clara d’adaptació crítica dels sistemes internacionals al context català.

Els seus escrits sobre classificació i indexació evidencien una concepció madura de l’organització del coneixement, basada en l’equilibri entre tradició i innovació. Rubió i Lois defensava la necessitat de rigor conceptual, consens institucional i coherència terminològica, principis que el situen com una figura clau en la gestació d’un llenguatge d’indexació propi per al context català.

Jordi Rubió i Lois s’endinsa en el camp de la indexació i la classificació alfabètica de matèries com una evolució natural del seu treball previ amb la classificació decimal. Progressivament, el seu interès es desplaça cap als catàlegs de matèries, que considera un dels àmbits més complexos de la biblioteconomia, sobretot per la dificultat d’establir-ne en aquell moment una normativa coherent i compartida.

Per a la Llista d’encapçalaments de matèria en català (LEMAC), Jordi Rubió i Lois va ser un referent intel·lectual i un assessor fonamental durant els primers anys de gestació del projecte. Va contribuir a definir-ne les bases, va estimular la reflexió metodològica entorn dels llenguatges d’indexació i va seguir amb interès crític l’evolució del projecte, sempre des d’una actitud exigent però constructiva. Convençut de la necessitat de dotar el sistema bibliotecari català d’una eina pròpia, coherent i homologable internacionalment, defensava la coordinació institucional, el consens professional i el rigor terminològic com a pilars imprescindibles per a la construcció d’un llenguatge d’indexació compartit.

Poc abans de morir, Jordi Rubió i Lois va fer arribar a l’Institut Català de Bibliografia una carta, datada el 27 d’abril de 1988, per felicitar la publicació de la LEMAC. D’aquesta carta, que en conservem una còpia amb molta estima al Servei de Normalització Bibliogràfica, se’n desprèn tant el valor històric com el profund valor humà i professional del seu testimoni.

Al llarg del text, Rubió i Lois hi fa un repàs de l’evolució dels catàlegs alfabètics de matèria a Catalunya i de les dificultats que, durant dècades, van haver d’afrontar bibliotecaris, professors i estudiants per treballar amb eines de catalogació sovint incompletes o alienes a la realitat catalana. Evoca els primers intents d’introduir i adaptar els encapçalaments de matèria internacionals, les discussions professionals entorn dels models de classificació i catalogació, i els esforços constants per dotar el català d’uns instruments bibliogràfics moderns.

En aquest context, defensa amb fermesa la universalitat dels Library of Congress Subject Headings, i valora especialment l’esforç de traducció i adaptació de la LEMAC.

Però, més enllà de l’interès tècnic i historiogràfic, la carta és sobretot una mostra molt clara del seu tarannà personal: exigent però generós, crític però sempre encoratjador. Rubió i Lois no es limitava a assenyalar allò que es podia millorar, sinó que reconeixia l’esforç col·lectiu, celebrava els avenços assolits i animava a continuar la feina amb rigor, responsabilitat i ambició intel·lectual.

Recordar Jordi Rubió i Lois en el centenari del seu naixement és, en definitiva, reconèixer una actitud: la d’un professional que va situar el coneixement, l’esperit crític i el compromís amb les biblioteques al centre de la seva vida intel·lectual i professional. Aquest compromís constitueix un llegat que ens continua interpel·lant i que ens recorda la importància de treballar amb rigor, responsabilitat i visió de futur.

Imma Ferran
Servei de Normalització Bibliogràfica

Bibliografia

BALDOCCHI, Imma; GELABERT, Núria. "Llista d'encapçalaments de matèria en català". Item. Núm 4 (1989), p. 15-20.

CASASSAS I SIMÓ, Lluís. "Recordança de Jordi Rubió i Lois". Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 2005-03, p.79-80.

HOMENATGE a Jordi Rubió i Lois : inauguració del curs acadèmic 1988-1989.[Barcelona]: Escola Universitària J. Rubió i Balaguer, Diputació de Barcelona, 1988.

RUBIÓ I LOIS, Jordi. Recull de treballs sobre classificació i indexació de Jordi Rubió i Lois. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1991.

ROVIRA, Teresa, 1989. "Jordi Rubió i Lois: la seva influència en el món bibliotecari de Catalunya". Item. Núm 4 (1989), p. 9-14.

_______________________________

1Classificació Decimal : adaptació per a les biblioteques catalanes. 3a ed. Barcelona: Teide, 1976.

2Classificació Decimal : adaptació per a les biblioteques catalanes. 4a ed. Barcelona: Teide, 1982.