L’Espagne en autocar
A principis del segle XX, tant els diferents governs espanyols com les ciutats de la Península s’interessen per les possibilitats que pot oferir el turisme a Espanya i obren oficines a l’estranger per tal de promoure’l. Fruit d’aquest moviment comencen a haver-hi els primers viatges organitzats, que difereixen pel seu caràcter de la tradició decimonònica dels viatgers i aventurers com Washington Irving, Gerald Brenan o tants altres, que continuarà arrelada fins gairebé l’esclat de la Guerra Civil, i fins i tot més enllà.
El maig de 1935, el matrimoni Henrion emprèn un viatge de 18 dies per Espanya, partint de Biarritz, passant per Burgos, Madrid, Sevilla, Algesires i retornant per la costa mediterrània fins arribar a Perpinyà. S’havien inscrit en un viatge en autocar organitzat per l’agència de viatges “Le turisme français” que recorria part de la península Ibèrica d’extrem a extrem i que Paul Henrion, arquitecte d’Épernay (França), va descriure amb tot tipus de detall en un dietari.
Retrat del matrimoni Henrion als jardins de l’Alameda, Màlaga. 16 de maig de 1935. Ms. 9983, p. 155
Aquest volum, adquirit per la Biblioteca l’any 2022 i que es pot consultar sota la signatura Ms. 9983, conté el relat de les etapes del viatge, ple de comentaris i d’evocacions dels elements arquitectònics més singulars que hi troba: catedrals, palaus, edificis, jardins, fonts... tots ells són descrits i, alguns d’ells, il·lustrats pel mateix autor. És així com, al costat del text —mecanografiat i escrit en francès— hi trobem 17 aquarel·les, però també postals, alguna fotografia i fins i tot uns segells de la II República.
A banda de la part descriptiva, el dietari també inclou tot allò relatiu a la vivència pròpia d’un trajecte: les primeres impressions en arribar a una ciutat, les anècdotes, les curiositats, el caràcter de la gent i els seus costums. Tot allò que fascina, o que potser també desaprova, el visitant estranger.
Tornem, però, al viatge de la nostra parella. El punt de partida va ser Biarritz i la primera parada, Burgos. En aquesta ciutat hi van passar només una nit, però suficient com perquè Paul Henrion quedés fascinat amb la catedral, que als seus ulls “est un des plus beaux et des plus riches monuments de la chrétienté”. Al llarg de quatre pàgines ens descriu minuciosament la catedral, complementant la informació amb abundants notes històriques.
Dibuix de la Catedral de Burgos. Ms. 9983, p. 11
El recorregut continua el dia següent, passant per Segòvia fins arribar a Madrid, on el matrimoni es va quedar tres dies i va visitar el Palacio Nacional, el Museo del Prado, El Retiro, l’Escorial i la Puerta del Sol. I és aquí, precisament, on s’atura el temps i Henrion explica —amb certa fascinació— com és aquesta plaça: “ce n’est pas une place comme les autres [...], là on trafique, on parle politique, on fait l’amour, on se promène, on lit les journaux, on donne la chasse à ses débiteurs, on cherche ses amis, on prépare les démonstrations contre le ministère, on fabrique les fausses nouvelles qui font le tour de l’Espagne, on bâtit la chronique scandaleuse de la ville”.
Acabada l’estada a Madrid, l’autocar emprèn el camí cap a Andalusia. Durant una setmana visiten Còrdova, Sevilla, Cadis, Màlaga i Granada; de totes les ciutats, l’autor destaca tant els monuments més emblemàtics com el seu paisatge, ple de tarongers i llimoners, vinyes i oliveres, colors i olors. Del seu pas per Andalusia, l’arquitecte va pintar vuit aquarel·les que són, amb diferència, les més acolorides de tot el quadern.
Il·lustració de la mesquita de Còrdova. Ms. 9983, p. 95-96
Il·lustració de l’Alhambra (Granada). Ms. 9983, p. 178-179
Al catorzè dia de viatge, l’autocar s’enfila pel litoral mediterrani, passant per Alacant i València, fins arribar a Barcelona dos dies més tard. La llista d’edificis i esglésies visitats durant la seva estada a la Ciutat Comtal és llarga: la Catedral, la Basílica de Santa Maria del Mar, el Monestir de Sant Pau del Camp, el Palau de l’Arxiu Reial, la Llotja, la plaça Tetuan... fins i tot esmenta “le monument à l’auteur de L’Atlantide”. No podia faltar la visita a la Sagrada Família, de la qual l’autor escriu que n’han sentit parlar molt malament i que els mateixos arquitectes francesos no l’han volgut entendre. Però en veure la basílica, Paul Henrion omple el seu dietari d’elogis cap a Antoni Gaudí i la seva obra arquitectònica.
Descripció i il·lustració de la Sagrada Família. Ms. 9983, p. 236-237
Notes i esbossos sobre l’obra d’Antoni Gaudí. Ms. 9983, p. 242
El relat del trajecte de tornada cap a França està escrit amb menys detalls, potser amb l’enyorança d’aquell qui sap que el viatge s’acaba. A les darreres pàgines del dietari explica fugaçment el seu pas per Girona i Figueres, fins arribar al pas duaner de la Jonquera. I és aquí on ens deixa un breu recompte dels objectes comprats a Espanya: “poupées sevillanes, châles de Grenade, et mille bibelots divers”.
Es tracta d’un viatge per l’Espanya republicana, a les portes d’una guerra, i per tant cal pensar en un ambient crispat (passen per Barcelona tot just sis mesos després dels fets del Sis d’Octubre); però, si tenim en compte les descripcions amables que hi conté, el matrimoni no sembla ser-ne conscient. Més enllà de les possibles tensions politicosocials de l’avantguerra, l’autor ofereix una narració plena d’escenes costumistes i de tòpics.
Ara bé, la Guerra Civil finalment acaba fent-se present d’una manera o altra en aquest dietari.
El volum es va passar a net més tard, probablement durant els mesos posteriors a la tornada, tal com ho indiquen les diferents notes manuscrites que van ser afegides entre els anys 1936 i 1942 i que contenen referències explícites sobre la guerra.
En el mateix sentit, si bé el mecanoscrit s’inicia amb un prospecte del viatge que conté les etapes i un mapa del recorregut, al final del quadern trobem un mapa similar de la península Ibèrica amb la distribució de les forces franquistes i republicanes, datat del 13 de febrer de 1937, on Paul Henrion marca, amb llapis blau, el trajecte fet dos anys enrere.
|
|
|
Prospecte i mapa del viatge 1935 / Retall del diari (13 de febrer de 1937)
Segurament, la diferència entre l’abans (el viatge) i el després (la guerra) deuria impactar els dos turistes, i el seu dietari n’és el reflex.
“Despertar-se en una ciutat desconeguda, quan un hi ha anat per la seva pròpia elecció, és realment un plaer molt gran [...]; tot el que vegis serà nou per a tu, que a cada pas aprendràs alguna cosa, i que totes aquestes coses quedaran impreses en la teva memòria per a la resta de la teva vida”.
P.H. 7 de maig de 1935
Anna Gudayol, Iris Torregrossa
Secció de Manuscrits
____________________________________________________________
Bibliografia
Ana Moreno Garrido, “L’Office de Tourisme Espagnol de París (1929-1939). Política y turismo en los años treinta”, Cuadernos de historia contemporánea, (gener 2008), p. 199-218.
Idem, De forasteros y turistas. Una historia del turismo en España (1880-1936), Madrid: Marcial Pons, 2022.
Gerald Brenan, Al sur de Granada: un inglés en la Alpujarra, Barcelona: Tusquets, 2003.
Journal de notre voyage depuis Barcelone jusques à St. Roch, 1er quart s. XIX (Ms. 5035)
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca