Rafael Figueró i Delmunts (Manlleu, 1642-Barcelona, 1726) és considerat l’impressor més destacat a la Catalunya de l’època moderna. El seu taller, en el qual també treballà el seu fill, Rafael Figueró i Jolis (1669-1717), estigué actiu a Barcelona des de 1668 fins la seva mort el 1726. No ens estendrem aquí en aquesta figura i remetem a l’exposició Rafael Figueró, el gran impressor de la Catalunya del Barroc, al pòdcast Rafael Figueró, l’impressor més important del Barroc a Catalunya i a la bibliografia.

En aquest apunt farem una pinzellada per algunes de les impremtes coetànies a Figueró, algunes de les quals, com veurem, estretament lligades a ell. 

En aquesta època a la ciutat de Barcelona van arribar a coincidir una dotzena de tallers d’impremta. Trobem noms com Matevat, Cormellas, Antoni Lacavalleria, Joan Jolis, Vicenç Surià, Martí Gelabert, Josep Forcada, Jacint Andreu o Josep Llopis.  

La nissaga dels Cormellas a Catalunya té el seu origen a finals del segle XVI, amb Sebastià de Cormellas pare, impressor vingut de terres castellanes. El catàleg de la BC recupera més de dos-cents impresos que abasten l’activitat d’aquest taller durant tot el segle XVII i fins al 1720. En l’època que ens ocupa, Francesc de Cormellas Ginefreda regenta el taller des de 1664 fins al 1700. Al catàleg de la BC se’n recuperen una cinquantena d’edicions. Es pot observar que, a la dècada dels anys vuitanta i noranta, el nom de Francesc desapareix dels peus d’impremta, figurant-hi només el cognom.  

                                                                                          F.Bon. 8335

Els tallers dels Matevat són, juntament amb els Cormellas, els més actius del segle XVII a Barcelona des de 1605, any en què Sebastià Matevat inicià la seva activitat. Pel que fa a l’època que ens ocupa, als peus d’impremta només hi figura el cognom, sense indicació de cap persona responsable, sol o bé associat a algun altre professional, com Martí Gelabert o Jaume Cays. El catàleg de la BC recupera tres-cents impresos que abasten des de 1605 fins al 1686. 

                                                                                             F.Bon. 2139

Antoni Lacavalleria fou el continuador del negoci del seu pare, Pere Lacavalleria, que s’establí a Barcelona a finals de la segona dècada del segle XVII. Antoni treballà entre 1646 i 1700. Impressor molt prolífic, destacà en la publicació de fulls de notícies, obres històriques, literàries i d’ensenyament. El catàleg de la BC recupera prop de dues-centes edicions.

En la producció de Josep Forcada trobem molts impresos “menors”, com ara al·legacions jurídiques, memorials, edictes o relacions històriques.  Al catàleg de la BC trobem vuitanta edicions sortides de les seves premses entre els anys 1651 i 1687.

                                                         4-V-27                                                     F.Bon. 9181

Martí Gelabert, cosí de Figueró, treballà entre finals de la dècada de 1650 i la primera del segle XVIII. Vinculat durant uns anys al taller Matevat, al fons de la BC també trobem un imprès del taller Cormellas amb el seu nom, definint-se com a administrador. A la BC el trobem en més d’un centenar impresos des de 1658 fins al 1707.  

Jacint Andreu treballà com a administrador de la impremta Cormellas abans d’establir el seu propi taller l’any 1671. La BC conserva prop de setanta edicions en què figurà el seu nom al peu d’impremta, des del 1668 fins al 1685.  

                                                            Cerv. 7-III-3                                               2-IV-8

Joan Jolis es formà al taller de Rafael Figueró. Els unia un parentiu familiar: la germana de Jolis era esposa de Figueró. Sembla que a finals de la dècada dels setanta ja tenia taller propi i mantingué l’activitat fins al 1705, any de la seva mort. Molt conegut com a gravador, al catàleg de la BC trobem una vuitantena d’exemples de la seva producció, que abasten des de literatura religiosa i popular (goigs, romanços) fins a obres de temàtica religiosa, científica, o de caire jurídic.

Antoni i Baltasar Ferrer, que figuren junts als peus d’impremta, treballaren entre 1677 i mitjans de la darrera dècada del segle. La bibliografia els identifica com a germans. Al catàleg de la BC figuren una cinquantena de treballs sortits de les seves premses.

                                                                  VI-I-C 10/21                                      Tor. 260-8º

Vicenç Surià s’establí pel seu compte a partir de 1680, després d’haver tingut arrendat el taller dels Cormellas durant uns anys. Imprimí força obres de caire efímer i menor, atès que treballà per a la catedral de la ciutat. A la BC se’n conserven una setantena d’edicions: obres religioses, goigs, relacions de notícies, villancets, entre d’altres. Jaume Surià, fill o germà de Vicenç, treballà des de 1692 fins al 1735.

Josep Llopis treballà des d’aproximadament el 1682 fins, segons alguna bibliografia, al 1723. Al catàleg de la BC trobem més d’una vuitantena d’edicions sortides de les seves premses fins al 1714: majoritàriament al·legacions jurídiques, memorials i impresos de caire religiós, així com alguns títols de literatura i història.

                                                                    11-IV-58                                               6-VII-5                                       

També cal esmentar Josep Teixidor, qui començà la seva activitat els darrers anys del segle XVII i la mantingué fins al 1722. Afí al bàndol filipista, després de la Guerra de Successió fou nomenat impressor reial el 1716, arrabassant aquesta condició a Figueró, que era austriacista. Al catàleg de la BC figura en una setantena de peus d’impremta.

 
                                                                         Marca de Josep Teixidor. R(8)-8º-229

A partir de 1700 iniciaren la seva activitat a Barcelona Joan Pau Martí, Jaume Surià, Maria Oliver, vídua de Joan Jolis, Joan Piferrer, administrador del taller de Josep Llopis, i Pau Campins. El 1721 es posà en marxa l’obrador tipogràfic de la Universitat de Cervera, que comptà amb privilegi d’impressió per a llibres d’ensenyament. Aquests establiments serien, però, objecte d’un altre apunt.

Com a resum, veiem que el panorama de la impremta barcelonina dels segles XVII i inicis del XVIII es caracteritza per una notable vitalitat, sostinguda per xarxes familiars i professionals que asseguren la continuïtat dels tallers. El catàleg de la BC evidencia la gran producció d’aquest període, amb predomini d’obres religioses, jurídiques i populars. S’hi observa també la importància de figures com administradors, hereus i col·laboradors en la gestió dels negocis tipogràfics. Els peus d’impremta reflecteixen aquests canvis i relacions, sovint amb presència només del cognom o mencions específiques. A partir de 1714, el sector inicia una nova etapa, marcada per transformacions institucionals i polítiques, entre les quals destaca la creació de la Universitat de Cervera.

Marta Navarro i Alícia Morant
Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials
Unitat Bibliogràfica

Bibliografia

Botanch Albó, Eduard. Marques tipogràfiques d’àmbit català (segles XV-XVII) : repertori i estudi. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2024.https://hdl.handle.net/10803/386237

Camprubí, Xevi. L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps. Barcelona: Fundació Noguera, 2018.https://hdl.handle.net/10803/129516

Delgado Casado, Juan. Diccionario de impresores españoles (siglos XV-XVII). Madrid: Arco/Libros, 1996. 2 v.

Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya. Segles XV a XVII. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2002.

Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya. El segle XVIII. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2003.

Vilà Urriza, Natalia. "La impremta de la Universitat de Cervera. La gestió d'un negoci editorial entre 1721 i 1842." Universitat Autònoma de Barcelona, 2025. https://hdl.handle.net/10803/694354

Per saber-ne més:

Exposició Rafael Figueró, el gran impressor de la Catalunya del Barroc. Exposició a la Sala d’Exposicions de la Biblioteca de Catalunya, d'abril a juny de 2026.

103. Rafael Figueró, l'impressor més important del Barroc a Catalunya-Biblioteca de Catalunya: una caixa de sorpreses. Pòdcast Biblioteca de Catalunya