Els audiovisuals a la Unitat de Sonors i Audiovisuals (USiAV) de la Biblioteca de Catalunya

La Unitat de Sonors i Audiovisuals de la Biblioteca Nacional de Catalunya recull la producció audiovisual, d’interès català i universal, que ingressa en concepte de Dipòsit Legal, donatiu, intercanvi o compra. Aquesta àmplia i heterogènia col·lecció audiovisual es cataloga i gestiona des de la unitat, contribuint a la seva conservació, preservació i difusió, i afavorint la biblioteca en la condició de centre de consulta i de recerca científica de caràcter mundial.

Entre aquest complet fons es conserva, i es pot consultar, la major part de l’obra del cineasta català Pere Portabella. Aquest article està dedicat a la poètica d’aquest creador de films i a les obres on intervé el poeta Joan Brossa, com a ideòleg, guionista, o intèrpret.

El cinema de Pere Portabella

El cineasta Pere Portabella és un entusiasta de l'experimentació estructural i del diàleg entre les disciplines artístiques, i ha desenvolupat una producció innovadora des de la perspectiva dels llenguatges cinematogràfics. L’autor empra una manera d'explicar que facilita que el públic adreci la mirada cap a altres mitjans d'expressió.

L’obra de Portabella es pot prendre com una condensada aventura plàstica i intel·lectual en què les idees i no els arguments s'apoderen de les pel·lícules. Els films d’aquest creador són un viatge obert, mai no conclou l’obra, la porta fins on pot, i és l'espectador qui, sortint del seu espai personal i fent ús de totes les energies vitals, l’acaba.

El cinema de Pere Portabella és ideològic i empíric. La seva obra abasta un continu intercanvi d’idees entre diverses arts: música, literatura, escultura, pintura, ... Pel que fa a la literatura, el seu cinema ha trobat la inspiració en la poesia de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), artista de referència a la cultura catalana dels anys cinquanta i seixanta. Joan Brossa sempre va jugar un paper iniciàtic en l’art i també en Pere Portabella.

“[...] Portabella, fent cas de Brossa, trenca les lleis de la narrativa cinematogràfica, introdueix un altre temps i s’ajuda de la diacronia entre imatge i so, de manera que s’instaura un sistema monòstic en el qual cada element té un valor per si mateix i no un valor d’il·lustració. Portabella aconsegueix aïllar el temps cinematogràfic en tota la seva puresa, seqüència a seqüència” ¹

Pere Portabella ha estat tancat en sagristies, envoltat per la policia en trobades clandestines com la de Montserrat o la del Teatre Price a Barcelona, i en museus o institucions de l'art contemporani on la seva producció cinematogràfica és volguda i valorada.

Pere Portabella i Joan Brossa

Pere Portabella va ser censurat pel règim franquista, i ho va aprofitar per obrir un nou camí creatiu i alternatiu en el cinema d’avantguarda, inconformista, crític, amb documentals de gran importància antifranquista i creacions fílmiques de la mà crítica dels artistes de la postguerra i, especialment, de Joan Brossa. L’any 1967 Portabella es planteja la recerca d’una nova narrativa i és llavors quan va recórrer a Brossa. El poeta el va il·luminar en el camí del qüestionament del llenguatge cinematogràfic i és en aquell moment que els dos artistes comencen la feina conjunta.

Portabella i Brossa comparteixen l’escriptura dels guions dels dos primers films del cineasta: No compteu amb els dits i Nocturn 29.

No compteu amb els dits (1967)

[guió Portabella i Brossa]

En aquest primer treball cinematogràfic, impensable sense la poesia de Joan Brossa, Portabella utilitzarà com a estructura narrativa les normes sobre determinades formes i tècniques del cinema publicitari. En aquesta obra utilitza: jocs de llenguatge, metàfores visuals i formes de representació popular.

Portabella ha tornat de l’exili després de l’anomenat “escàndol Viridiana”. La primera frase del seu primer film és: “Derrotat…però no vençut“. L’última seqüència deixa l’espectador clavat davant la pantalla en blanc.

Topo: 2010-DVD 896

Nocturn 29 (1968)

[guió Portabella i Brossa]

Nocturn 29 comença on es va quedar No compteu amb els dits: davant la pantalla en blanc i la materialitat de la projecció. S’endinsa en profunditat en la futura estructura einsteiniana dels films de Portabella, que no avancen mitjançant una linealitat narrativa, sinó per successió de quadres escènics semiautònoms i encadenats, gairebé sempre inesperats. 

“Una sèrie o suite de situacions que, encara que aparentment inconnexes, giren sempre entorn d’un desenvolupament temàtic que dona “cos” i unitat a la història sense recórrer per a això a la utilització d’una anècdota com a continuïtat argumental” (Portabella 1968).

Nocturn 29 (fragment)

Topo: 2010-DVD 897

Uns anys després, Brossa participa al 1r Festival Popular de Poesia Catalana del qual Pere Portabella en va enregistrar el film Poetes catalans. 

Poetes catalans (1970)

Pere Portabella es compromet a un cinema de resistència. Ho mostra amb rodatges clandestins, com Poetes catalans, destinats a testimoniar i difondre activitats de resistència antifranquista. La poesia, una arma carregada de futur, entra en escena.

Poetes catalans és un film clandestí del 1er Festival Popular de Poesia Catalana, celebrat al Teatre Price de Barcelona el 25 de maig de 1970 en solidaritat amb els presos polítics. Amb la presència d’Agustí Bartra, Joan Oliver (Pere Quart), Salvador Espriu, Joan Brossa, Francesc Vallverdú, Gabriel Ferrater, entre d’altres.

Poetes catalans (fragment)

Topo: 2013-DVD 306

Joan Brossa també va participar en les pel·lícules Vampir-Cuadecuc i Umbracle. Els dos films s’articulen sobre dos eixos fonamentals: la indagació sobre les formes de representació cinematogràfiques i la imatge crítica de l’Espanya oficial, la del franquisme:

Vampir-Cuadecuc (1970) 

[idea Portabella i Brossa]

Vampir-Cuadecuc és possiblement el film clau per a entendre la transició que es produeix al camp cinematogràfic espanyol des del període del “nous cinemes” (permesos per l’administració franquista) cap a les pràctiques clandestines, il·legals o obertament d’oposició al regim franquista. Consisteix en una filmació del rodatge del film comercial El conde Drácula de Jesús Franco. Portabella exerceix dos tipus de violència sobre la narrativa estàndard: elimina totalment el color i substitueix la banda sonora per un paisatge de col·lisions imatge-so a càrrec de Carles Santos.

Topo: 2023-DVD 280

 Umbracle (1972)

 [guió Portabella i Brossa]

Umbracle és un muntatge d’atraccions i brechtianisme en dosis fortes. Es compon de fragments (alguns d’arxiu) que ressonen, més que progressar, per encadenaments insòlits, amb escenes de dejà vu que sempre prometen una mica més, però romanen tensament inacabades. Jonathan Rosenbaum va dir: “Pocs directors després de Resnais han jugat de forma tan despietada amb les expectatives narratives inconscients per a molestar-nos”. Aprenent de l’estranyament que Rossellini provocava llençant actors coneguts en escenaris salvatges del sud d’Europa, Portabella fa passejar Christopher Lee per una Barcelona de somni. Amb tota seguretat, el film estructuralment més complex i el més profundament polític de Portabella, dotat d’una poesia feroç.

Topo: 2010-DVD 899

Al cap d’uns anys, Pere Portabella dirigeix el curtmetratge Lectura Brossa.

Lectura Brossa (2003)

Lectura Brossa és una projecció del text íntegre de l’obra teatral de Joan Brossa El sol amb cara conjuntament amb la lectura dramatitzada per Lina Lambert (veu) i Eva Maria utilitzant el llenguatge de signes.

Al final del curtmetratge, s’inclou una interessant entrevista a Joan Brossa feta per Pere Portabella el 1991.

Joan Brossa, 1992

Referent als poetes que hi ha ara jo diria que soc un inventor d’estratègies. Jo diria que soc un insubmís davant de la cultura oficial. [...]

Topo: 2013-DVD 306

****

Imatge i paraula, Portabella i Brossa, una altra forma de mirar.

Qui són?

Pere Portabella

Pere Portabella (Figueres, 1927) ha mantingut una presència rellevant en l'àmbit del cinema espanyol des dels anys seixanta, com a productor i també com a cineasta. Durant els anys cinquanta, en el seu paper de productor, Portabella va impulsar, a través de Films 59, algunes de les produccions essencials de l'anomenat "realisme crític" cinematogràfic; destaquen en aquest camp pel·lícules com Los golfos de Carlos Saura (1959) El cochecito de Marco Ferreri (1960) i Viridiana de Luis Buñuel (1961). A finals dels seixanta es va vincular a la formació de l'Escola de Barcelona. Els seus primers films com a realitzador van ser escrits en col·laboració amb el poeta Joan Brossa, i uneixen l'herència de la cultura d'avantguarda vehiculada per Dau al Set amb els llenguatges de ruptura que es van succeir a nivell internacional en la dècada dels seixanta, i que han estats denominats "nous cinemes".[...]

Pere Portabella (MACBA)

Pere Portabella

Films 59

Amb la intenció de reflectir l’entorn social i polític del país amb realisme, el 1959 Pere Portabella crea la productora Films 59, que va produir tres títols històrics: l’opera prima de Carlos Saura, Los golfos; El cochecito, de Marco Ferreri, i Viridiana, de Luis Buñuel. L’escàndol provocat per aquesta darrera va portar a la inhabilitació de Portabella com a productor, fins que el 1967, també com a realitzador, reprèn l’ofici amb un cinema a contracorrent en què política i avantguarda artística van de la mà.

La Filmoteca commemora els 60 anys de Films 59, la productora de Pere Portabella

Joan Brossa

Joan Brossa (Barcelona 1919-1998) fou un poeta en el més ampli sentit del mot ja que va produir poesia de tota mena en un acte de llibertat creativa. A la vegada, el seu afany col·laborador el va dur a explorar nous horitzons, a realitzar projectes ben diversos amb altres artistes i a interessar-se per tot allò que escapés de la paraula escrita.

Fundació Joan Brossa

1 MIRÓ, J., PORTABELLA, P., AGUILÓ VICTORY, M., FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ A MALLORCA. y FONS MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN, 2010. Miró//Portabella : poètica i transgressió. Palma de Mallorca: Fundació Pilar i Joan Miró. ISBN 9788495267092.

Judit Junyent Capdevila
Unitat de Sonors i Audiovisuals (USIAV)