Nicomedes Peraire, “empaitador” de música
Des dels seus inicis el 1917, la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya (BC) s’ha nodrit de fons musicals de procedències ben diverses. Alguns han arribat per donació o llegat, mentre que d'altres s'han incorporat a la col·lecció per compra. A l'Arxiu administratiu de la BC es conserva documentació i correspondència de Nicomedes Peraire Iglesias, un llibreter de vell conegut amb el sobrenom "el de les aigües" que va vendre regularment a la Biblioteca documents de tipologies diverses entre 1929 i 1940. Dins d'aquestes adquisicions hi havia còpies, transcripcions i edicions de música escènica antiga procedents de la seva col·lecció particular. Tanmateix, a banda dels materials musicals; també oferia en venda xilografies, estampes i mapes, principalment del segle XIX.
Factura de venda de música dramàtica antiga. BC Arxiu C 173 (Peraire)
Jaume Passarell li dedica tot un capítol en la seva obra, Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara. Aquest escriptor i periodista es refereix a Peraire de la manera següent:
“… una de les figures més estrafolàries que han circulat pel món dels llibres des que a Gutenberg se li va ocórrer d’inventar la impremta... Fou un dels col·leccionistes més aferrissats de Barcelona de les darreries del segle passat... Empaitava els llibres, les estampes, música, terrissa, càntirs, porrons, gegants en miniatura, soldats de plom, romanços, goigs, etc”.1
Nicomedes Peraire va exercir tota mena d’oficis. A banda de col·leccionista i llibreter de vell, també va ser cobrador de l'aigua i taquiller de teatres i places de braus. Aquesta varietat d'ocupacions li va permetre moure's amb facilitat i establir una extensa xarxa de contactes als entorns de la Rambla, la plaça de Catalunya i l'avinguda del Paral·lel, on es concentraven bona part dels teatres i els cafès de l'època.
Arran de la pèrdua del monopoli de representació de comèdies i òpera per part del Teatre Principal de Barcelona, l'any 18332, van proliferar nombrosos locals dedicats als espectacles de teatre i teatre líric, en els quals s'hi representaven sainets, sarsueles, òpera, i, fins i tot, espectacles de circ. Al voltant d'aquests establiments van prosperar arxius i copisteries de música, escoles de cant, botigues de vestuari i tota mena de negocis destinats a subministrar materials als teatres i als artistes que volien obrir-se camí en aquest món.
Enmig d'aquesta intensa activitat, Peraire, recuperava, comprava, col·leccionava i venia materials procedents d’aquestes copisteries i arxius teatrals. Això explica que moltes de les partitures adquirides per la Biblioteca duguin el segell de l'establiment que havia copiat o llogava el material. Aquests segells testimonien l'activitat artística i empresarial vinculada als escenaris barcelonins de l’època.
Alguns segells aporten informació sobre la gran activitat de les empreses, algunes de les quals treballaven dia i nit o, que a més de llogar partitures, també arrendaven vestuari. Aquests són els casos de l’arxiu i copisteria de R. de la Prida i de l'Archivo-Sastreria de Teatros M. Llunas de Belmana respectivament.
1.“Academia de Canto por el tenor Miquel Puig, Riera Alta 23 1a, Barcelona”.3 BC, M 1194
2."Archivo y copisteria de toda clase de música de Pedro Rius, Gignas 22 y 24 3º Barcelona".4 BC, M 1254
3.“Archivo-Sastreria de Teatros M. Llunas de Belmana, Asalto 40, Barcelona”5. BC, M 1154
4.“Gran Archivo Dramático Musical, Angel Guix, copisteria de verso y música, Barcelona”6. BC, M 1156
5.“Archivo teatral Antonio Sánchez, Petrixol 14 1r 1a, entrada por la pastelería, Barcelona”.7 BC, M 1258
6.“Archivo y copisteria de R. de la Prida, abierto dia y noche, Cortes (Granvía) 513, Barcelona”.8BC, M 1257
A més de regentar una parada al mercat de llibreters de vell del Portal de Santa Madrona, Peraire disposava d'un magatzem farcit de materials de tota mena: Passarell ho explica de la manera següent:
“Ni ell mateix no sabia ben bé el que tenia. Tot allò que arreplegava cuitava a entaforar-ho en un magatzem, mena de soterrani, o més aviat d’antre, que tenia al carrer dels Comtes de Barcelona, i allà ho guardava tot, apilotat, en desordre i cobert amb una molsa espessa de teranyines. Al soterrani hi havia hagut les presons de la Inquisició.”9
Des d'aquest magatzem, situat en una travessia de la Baixada de la Llibreteria, Peraire subministrava habitualment partitures de tot tipus a la BC quan tenia la seu al Palau de la Generalitat. La correspondència conservada a l'arxiu administratiu de la BC permet resseguir la relació mantinguda amb Jordi Rubió, director de la Biblioteca, i Higini Anglès, bibliotecari de la Secció de Música, així com reconstruir les compres efectuades a partir de les factures, inventaris i llistats d'obres.
Com s’ha esmentat anteriorment, entre 1929 i 1940, Nicomedes Peraire va vendre més de 3.000 partitures, tant manuscrites com impreses, a la BC. El llibre de registre de la Secció de Música documenta l'ingrés de 162 manuscrits musicals procedents exclusivament de les seves vendes els anys 1929 i 1930. Aquest conjunt està format principalment per reduccions per a cant i piano i de parts d'apuntar de música escènica. En ocasions hi presenten anotacions manuscrites de direcció escènica i musical, les quals mostren la seva utilització en els espectacles de la època, malgrat que moltes de les obres manuscrites no s’arribaren a publicar.
El repertori inclou sarsueles i passatemps còmic-lírics, entre d'altres obres adreçades a un públic popular. Per això, s'hi troben títols com Un Marit per hores amb música de Joaquim Cassadó10, El Sometent d'Igualada : drama històrich en 3 actes, música de Pere Solé11o El Teu jurament : sarsuela catalana, música d'en Pasqual Godes i Terrats.12
La llengua principal d’aquestes obres és el castellà, en concret 119 respecte a les 43 que estan escrites en català. Aquesta distribució reflecteix la realitat lingüística dels escenaris de l'època, en els que hi convivien produccions en ambdues llengües. També hi trobem casos singulars, com Y Comici tronati, una paròdia escrita en un italià macarrònic que imitava les òperes italianes tan populars en aquell moment. La música de l’obra és de Carlos Mangiagalli y Vitali, compositor italià establert a Madrid, i el llibret de Rafael Leopoldo Palomino de Guzmán.13
Carlos Mangiagalli y Vitali. Y Comici tronati, 1883?. BC, M 1268
Tanmateix, Peraire no proveïa únicament repertori de moda. En una carta adreçada a Jordi Rubió, el juliol de 1931, manifestava el seu interès per reivindicar compositors que considerava injustament oblidats. Entre les obres enviades a la Biblioteca destaquen col·leccions de partitures d'Antoni Cotó, Joan Escalas, Pedro Astort —conegut amb el pseudònim Clifton Worsley —, José Iradier i Fernández i altres autors que, segons ell, mereixien ser recuperats.
“Molt senyor meu,
Com v. veurà li envio les 1100 pesas de música diferentes.
Entre ellas hi he posat les coleccions dels cinc olvidats músics catalans A. Cotó, J. Escalas, P. Estort (a) Worsley, J. Iradier y Fernandez, gloriós serà el dia que puguem sentir las sevas armoniosas y aristocràticas notas y quedi olvidada per sempre més la música tan acanallada que es fan sentir avuy.
Recors al Sr. Anglès y vosté disposi de son servidor que li desitja salut y prosperitat.
Peraire”14
Entre els materials adquirits a Peraire destaca també la col·lecció d’arranjaments d'Antoni Beltran, registrat a la Secció de Música el 28 de novembre de 1929. Aquest fons15 està format per un conjunt d'obres manuscrites, majoritàriament fragments de sarsueles i música de ball, arranjades per a guitarra, llaüt, bandúrria i mandolina. Es tracta d’arranjaments d’obres d'altres compositors com Juventino Rosas, Cristóbal Oudrid, Joan Escalas, Gaspar Espinosa, Manuel Nieto, Félix Maestro Gil o Manuel Fernández Caballero.
Durant la Guerra Civil, Peraire es traslladà a Riells del Fai. Tot i la distància, va mantenir correspondència amb en Rubió. En una de les cartes li explica que els bombardeigs havien provocat l’esclat dels vidres del magatzem on conservava bona part dels seus materials.
Carta de Nicomedes Peraire a Jordi Rubió, agost 1938. BC, Arxiu 108 (Peraire)
Es fa difícil seguir la trajectòria del llibreter a partir de la postguerra. El 12 de març de 1940, el jutge Emilio Serrano Villafañe va incoar un expedient de responsabilitats polítiques contra Nicomedes Peraire.16 No sabem quins fets van motivar l'obertura del procediment ni quin en va ser el desenllaç, però aquest tipus d'expedients acostumaven a comportar sancions econòmiques, confiscacions o embargaments de béns, i inhabilitacions professionals o polítiques.
El darrer document localitzat dins un expedient a l'arxiu administratiu de la Biblioteca és un rebut relatiu a la recuperació d'uns materials, figuretes i objectes de plom que Peraire havia dipositat a la nostra institució abans de la guerra. Després ja no es conserva més documentació.
Rebut de recuperació de material. BC, Arxiu 247 (Peraire)
Gràcies a la seva activitat incansable com a col·leccionista, llibreter i «empaitador» de música, Nicomedes Peraire va contribuir decisivament a preservar un repertori musical que, en molts casos, hauria desaparegut sense deixar rastre. Les partitures conservades actualment a la BC continuen essent el millor testimoni de la seva tasca.
Pilar Estrada Bonell
Secció de Música
Bibliografia
Arxiu Administratiu de la Biblioteca de Catalunya, (consulta feta el 7 de juliol de 2026) https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Biblioteca-de-Catalunya
Catàleg de la Biblioteca de Catalunya, (consulta feta el 7 de juliol de 2026) https://explora.bnc.cat/discovery/search?vid=34CSUC_BC:VU1
[Llibre de registre de la Secció de Música], BC, M 3709
Miquel Barcelonauta. “Parades dels llibreters de vell. Portal de Santa Madrona (1902-1967)” dins Barcelofília, 23 d’octubre de 2012 (consulta feta el 26 de juny de 2026) https://barcelofilia.blogspot.com/2012/10/parades-dels-llibreters-de-vell-portal.html
Moline Egea, Montserrat. La Apolínea, una associació musical a mitjan segle XIX. Blog de la BC, 5 de febrer de 2022 (consulta feta el 9 de juliol de 2026) https://www.bnc.cat/El-Blog-de-la-BC/La-Apolinea-una-associacio-musical-a-mitjan-segle-XIX
Passarell, Jaume. Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara. Barcelona : Ed. Millà, 1949. P. 36.
_________________________________________________
1. Passarell, Jaume. Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara. Barcelona: Millà, 1949, p. 36.
2. “Teatre Principal” dins Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, consulta 6 febrer de 2026, https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id1089/teatre-principal-barcelona.htm
3. Segell al document: Cereceda, Guillermo. Esperanza : balada en 2 actos. [1872?]
4. Segell al document: Giménez, Gerónimo. De vuelta del vivero. [1895?]
5. Segell al document: Pérez Aguirre, Julio. Las Erradas del papá, [1896?]
6. Segell al document: Oró, Carles. Los Celos de la Coloma. [1894?]
7. Segell al document: Giménez, Ricardo. Lo Primer dia. [1892]
8. Segell al document: Chapí, Ruperto. Las Bravías : zarzuela en un acto. [1913]
9. Passarell, Jaume, op. cit., p. 36.
14. Carta de Nicomedes Peraire a Jordi Rubió, gener 1931]. BC, Arxiu 108 (Peraire)
16. BOE, núm. 84, 24 de març de 1940, p. 1544. https://www.boe.es/gazeta/dias/1940/03/24/pdfs/BOE-U-1940-84.pdf
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca