El 26 de novembre de 1925 arribava al món una “nena” molt especial: La Nuri. Una revista infantil amb una important particularitat que la destacava de la resta. Aviat veurem el perquè.

Les revistes destinades als infants van aparèixer a la segona meitat del segle XVIII a Anglaterra, França i Alemanya. El 1798, s’edità a Madrid Gazeta de los Niños. La més antiga coneguda a Barcelona, La Infancia: periódico ilustrado para los niños de ambos sexos, publicà 78 números entre 1867 i 1868.

Aquestes primeres revistes tenien principalment una finalitat educativa i moralitzant. Entre les seves pàgines s’hi podien trobar lliçons d’història, religió o ciències, però també contes, llegendes i novel·letes per entregues. Generalment anaven adreçades a les classes benestants.

Als inicis del segle XX, les revistes infantils van anar canviant tant en la forma com en el concepte. A banda d’una finalitat instructiva, es buscava la diversió dels nens. La invenció del gravat fotomecànic va permetre que la il·lustració prengués un gran protagonisme. De mica en mica, es van incorporar els colors, les tires còmiques i els entreteniments.

La revista en català En Patufet (1904-1973), va gaudir d’una vida i una popularitat extraordinàries, fins al punt que molts altres títols van voler seguir la seva estela amb menys que més fortuna. És el cas de L’Escolanet (1906), La Palmeta (1906), El Noy de la mare (1908), Els Follets (1913) o En Belluguet (1915), entre d’altres. Una de les excepcions, que imità a En Patufet sense arribar a aconseguir el seu èxit, seria Sigronet (1924-1928). Va ser dirigida per Emili Graells Castells i publicada a Barcelona per El Gato Negro, editorial que a la dècada dels anys vint s’especialitzà en publicacions per a nens, com la famosa Pulgarcito. Després de la Guerra Civil El Gato Negro es convertí en Editorial Bruguera.

Altres títols que cal recordar van ser La Rondalla del dijous, que tingué dues èpoques el 1909 i el 1924, Fatty (1919), títol que aprofitava la fama i el sobrenom de l’actor còmic de cinema mut Roscoe Arbuckle, La Mainada (1921-1923), setmanari editat i dirigit per Avel·lí Artís de gran qualitat literària i artística, Virolet (1922-1931) que es publicà com a suplement de En Patufet o els dos Jordis, de 1928 i 1933. El primer Jordi comptà amb la participació de destacats artistes noucentistes, tant en els textos com en les il·lustracions.

Un mes abans de Sant Esteve de 1925, sortia el número 1 de La Nuri, que es diferenciaria de la resta de publicacions infantils per un fet en concret. Un fet que es feia palès en el subtítol que afegiria a partir del segon número: setmanari per a noies.

En l’article de salutació del seu primer exemplar, La Nuri es dirigia al seu potencial i exclusiu públic femení de la següent manera:

A vosaltres, nenes i noies, que sou la tendra promesa del demà, va avui la salutació d’aquesta nova revista que va a consagrar-se exclusivament a la vostra devoció i interès.Vosaltres sou el frec rebrot de les collites futures, i representeu la ferma esperança d’un esdevenidor millor i més feliç; just és que se us brindi unes pàgines que neixen ja dedicades a la vostra cultura i esbarjo.

                                           La Nuri. Núm. 1 (26 novembre 1925). Coberta  i p. 2: Nostra salutació

Els objectius de la revista quedaven prou clars, i també el motiu d’aquest títol i no un altre:

...per què han estat posades aquestes planes sota els auspicis gentils de LA NURI? Hem cregut veure en aquesta figura de noieta camperola la creació tal vegada més bella d’un magne poeta de Catalunya i per això pot ésser el vostre símbol.
 

Fundada i dirigida per Lola Anglada, que anteriorment havia col·laborat en alguns dels títols mencionats, La Nuri va comptar amb noms tan importants en els textos com Lluís Almerich (Clovis Eimeric), Josep Maria Folch i Torres o Ignasi Iglésias, i amb il·lustradors com Jaume Juez (Xirinius), Rafael Tona i Josep Robert. Lola Anglada destacà també per les seves il·lustracions a la majoria de les cobertes.

La revista s’imprimí a Barcelona per la impremta Ràfols i els quatre primers exemplars eren de setze pàgines a dues columnes i unes mesures de 28x19 cm. A partir del número 6 s’incrementà el nombre de pàgines a vint i també ho va fer el preu, que augmentà cinc cèntims als quinze inicials. Per altra banda, el número 5, corresponent a desembre de 1925, s’edità com un extraordinari de Nadal, amb la coberta il·lustrada per Anglada i es va vendre a quaranta cèntims.

La Nuri comptava amb diverses seccions: Epistolari, Albades, La taula, la casa, la cuina, Els darrers figurins, De la vora al foc, Les confidències, L’alegria dels infants, etc. Les seves fidels lectores hi podien trobar tot un ventall de contes, novel·les, historietes gràfiques, obres de teatre, biografies, viatges, jocs i endevinalles.

Amb el núm. 9 del 21 de gener de 1926, s’incorporà a les cobertes la sèrie Faquesí i Faqueno, que il·lustra també Lola Anglada. Faquesí i Faqueno eren germans, ell és el típic nen entremaliat, ella, en canvi, és una bona nena que es comporta com s’espera ho han de fer totes les bones nenes per aprendre a ser futures bones dones.

Des del núm.11 (4 febrer 1926), inclou a l’interior el conte Nuriahad, que a partir del núm. 13 (18 febrer 1926)  il·lustrà Lola Anglada a la coberta.

                                                     La Nuri. Núm. 11 (4 feb. 1926). P. 4 i Núm. 13 (18 feb. 1926)

Malauradament, la vida de La Nuri no va ser massa llarga. El repertori de premsa de Givanel només fa menció dels sis primers números editats el 1925. Segons el repertori de Torrent-Tasis, s’editaren un total de disset exemplars entre el 26 de novembre de 1925 i el 18 de març de 1926. Tanmateix, no sembla que cap de les principals biblioteques o arxius conservin aquests tres darrers exemplars i en els seus fons l'últim número conservat és el 14 de 26 de febrer de 1926. És el cas de la mateixa Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca Xavier Benguerel del districte de Sant Martí de Barcelona o la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges. Curiosament, aquesta darrera biblioteca conserva el Fons Lola Anglada però també té només fins al número 14 de 1926. Vam fer la consulta a un col·leccionista que en teoria conservava la col·lecció completa. Un cop comprovada, ens confirmà que el darrer número que tenia era el 14. Tampoc hem trobat a la venda cap d’aquests misteriosos 15, 16 i 17.

En l’exemplar número 14 no hi ha cap pista d’un comiat. Alguns contes o articles encara ens diuen que continuaran. Potser al final La Nuri es va cansar de ser una bona nena, va decidir rebel·lar-se, marxar i no acomiadar-se de ningú? o potser la van renyar pel fet d’expressar-se en català i per això va deixar de jugar abans d’hora? Si algú té alguna pista sobre els suposats tres darrers números publicats, si us plau, no ens deixeu en la incertesa.

Per consultar els exemplars de la versió impresa de La Nuri:

La Nuri - Biblioteca de Catalunya (BC)

Per consultar els exemplars digitalitzats a ARCA de La Nuri i d’altres títols mencionats:

Arxiu de Revistes Catalanes Antigues > La Nuri

Arxiu de Revistes Catalanes Antigues > En Patufet

Arxiu de Revistes Catalanes Antigues > La Rondalla del dijous

Arxiu de Revistes Catalanes Antigues > Virolet

Arxiu de Revistes Catalanes Antigues > La Mainada

Arxiu de Revistes Catalanes Antigues > Jordi (1928)

Arxiu de Revistes Catalanes Antigues > Jordi (1933)

Durant el 2025 s’han adquirit alguns títols de revistes infantils dels quals la BC conservava pocs o cap número. Per exemple: L’Escolanet (1906), Els Follets (1913) En Belluguet (1915-1916) o les col·leccions completes de Sigronet (1924-1928) i Fatty (1919) que es podran digitalitzar i incorporar a ARCA per incrementar els nombre de revistes infantils al portal.

Per a més informació:

Exposició de revistes infantils a l’Espai Zero:

Virolet compleix 100 anys, hem de fer gatzara, hem de fer sarau!

Fons Lola Anglada a la BC:

Anglada, Lola / Cerca Fons i col·leccions / Fons i col·leccions / Inici - Biblioteca de Catalunya

Fons de la Il·lustració i còmic_Lola Anglada

Altres biblioteques:

Fons Lola Anglada - Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Aladí.Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Pepa Bagaria
Hemeroteca