Durant l'època moderna, una de les maneres més festives de manifestar el poder reial eren les visites que efectuaven els sobirans a les diferents ciutats i regions que formaven part del seu regne. Ara fa poc ha ingressat a la Biblioteca de Catalunya un curiós dietari manuscrit que detalla una de les visites reials a Catalunya a principis del segle XIX: Arribo de los Reyes Nuestros Señores y Real Família á Barcelona, dia 11 de septiembre 1802 (topogràfic Ms.10030/3) format per trenta dos fulls sense numerar (escrits pel vers i revers). El volum està enquadernat amb pasta espanyola, i a la coberta s’anuncia «Venida de S.S.M.M. á Barcelona año 1802» (figura 1).

El manuscrit i les diferents publicacions que analitzarem tot seguit en detall són anònimes i narren les festivitats i esdeveniments que van tenir lloc durant la visita a Barcelona del rei Carles IV i la reina Maria Lluïsa, de Parma, acompanyats de la cort. La reial visita destacà sobretot per la ratificació de les dobles bodes napolitanes, protagonitzades, per una banda, pel Príncep d’Astúries, Ferran VII, que es casà amb la princesa María Antònia (filla dels reis de les Dues-Sicílies), i per altra banda, pel príncep napolità Francisco Genaro, hereu del regne de les Dues-Sicílies, que es casà amb la infanta María Isabel.

Les fonts històriques de l’època, com per exemple Josep Coroleu a Memorias de un menestral, consideren la visita:

"un placentero recuerdo, porque Barcelona tuvo una temporada de bailes, corridas de toros, luminarias y otras diversiones, que no había más que pedir, y Barcelona entonces era una ciudad que en el punto de animación y bullicio no era gran cosa [...]^1 "

Mentre que per la historiadora María Ángeles Pérez Samper la visita era interpretada com:

"un recuerdo feliz de una época irremediablemente perdida. La paz, la recuperación social y económica que vivió Barcelona en ese año 1802 desaparecería, anegadas en la gran marea de 1808-1814. Aquellas brillantes fiestas que celebraron las dobles bodas hispano-napolitanas serían un fuego de artificio en el cielo de la historia [...]. La visita de Carlos IV llenó prácticamente toda la vida barcelonesa del año 1802. Desde enero que había rumores de la visita de los Reyes; en mayo se iniciaron los preparativos que duraron todo el verano; y finalmente, en setiembre, octubre y principios de noviembre se presenció la transformación de Barcelona en Corte^2"

El títol del manuscrit ens porta a pensar en les edicions impreses que descriuen els esdeveniments que van tenir lloc a finals de 1802 a Barcelona. I efectivament, les obres editades “por encargo de la Comisión de Obsequios de los Colegios y Gremios” les va publicar la Compañía Jordi, Roca y Gaspar aquell mateix any. Abans d’entrar en la descripció, ens aturarem a presentar aquesta ‘Compañía’ formada per tres impressors³. Segons el cadastre de 1801 el primer cognom és el de Juan Ignacio Jordi (ca.1764-?), el segon es refereix a Antonio Roca (ca.1733-?), i el tercer a Agustín Gaspar, Impresor de Su Majestad . Tots tres amb seu al carrer Llibreteria.

Analitzarem el manuscrit  posant-lo en relació  amb les cinc publicacions de la Compañía Jordi Roca Gaspar, editades individualment⁴, així com també, amb altres materials gràfics localitzats a la Biblioteca de Catalunya. Les publicacions són:

- Relación de las diversiones, festejos públicos y otros acaecimientos que han ocurrido en la ciudad de Barcelona desde el 11 de setiembre hasta principios de noviembre de 1802 con motivo de la llegada de SS. MM. y AA. á dicha ciudad y del viage á la villa de Figueras Barcelona: por la Compañía de Jordi, Roca y Gaspar, 1802. (Figura 2)             

- Notícia individual de la entrada de los reyes nuestros señores y real familia en la ciudad de Barcelona, la tarde del once de Setiembre del presente año de mil ochocientos dos, Barcelona: por la Compañía de Jordi, Roca y Gaspar, MDCCCII. (Figura 3)

- Máscara real para la primera noche cinco de Octubre, Barcelona: por la Compañía de Jordi, Roca y Gaspar, MDCCCII. (Figura 4)

- Máscara real para la segunda noche seis de Octubre, Barcelona: por la Compañía de Jordi, Roca y Gaspar, MDCCCII.

- Máscara real para la noche siete de Noviembre, Barcelona: por la Compañía de Jordi, Roca y Gaspar, MDCCCII.

       Figura 2.Portada Relación de las diversiones... (topogràgic: Bon. 9064-9067bis) /  Figura 3.Portada Noticia individual...(topogràfic: F. Bon. 4018 )

Per començar, hem de dir que el manuscrit -respecte les obres editades- té parts que es corresponen directament, i de forma exacta, amb algunes de les pàgines dels llibres. Això no passa de forma ordenada, ni sistemàticament un full del manuscrit equival a un full de l’obra editada, però sí que hi ha paràgrafs manuscrits que es corresponen completament amb parts dels impresos, de manera que al fullejar-ne un pots trobar frases coincidents en les pàgines dels altres. N'és una mostra, per exemple, aquest paràgraf de la pàgina 28 del llibre Relación de las diversiones que equival al full 23 verso del manuscrit (figura 5).

També hi ha parts del manuscrit, com la sortida dels monarques des de Madrid, al principi, o la seva arribada a Saragossa, fent parada en el camí, que no surten en els exemplars publicats a Barcelona, potser perquè que no formava part de la visita a la ciutat.

Pel que fa al format del relat, el manuscrit té un estil de dietari, ja que els diferents esdeveniments que es van succeint es presenten per ordre cronològic i s’organitzen per dies. Tot plegat comença «... Dia 11. de  septiembre el mas venturoso para Barcelona..».  I acabà el dia 8 de novembre.

Un altre punt per a la nostra anàlisi és el testimoni gràfic dels esdeveniments. Les publicacions contenien estampes, però, també se’n podien comprar sense, o bé, adquirir com a sèrie solta. Les estampes en qüestió són gravats calcogràfics a l’aiguafort que evidentment, evoquen els actes i celebracions organitzades durant els tres mesos que va durar l’estada reial a Barcelona. Els aiguaforts, un total de tretze, van ser gravats per Bonaventura Planella Conxello (1772-1844)⁵, pintor de professió que signà «B. Planella lo dibujó y grabó». L’estil de Planella és espontani i proper a l’instant representat caracteritzat per fer unes escenes fresques i veraces, fruit de l’aiguafort que com a tècnica de gravat és molt més propera al dibuix, i no és tant purista com les gravades amb talla dolça.

En el llibre  Relación de las diversiones... trobem una  sola estampa, « Adorno que se puso  frente el Rl. palacio para el Baile público de mascara...», que representa el perímetre de la Plaça Palau on es celebraren els balls.

El volum Notícia individual de la entrada de los Reyes... té també només una estampa que il·lustra l’entrada pública dels reis del dia onze de setembre de 1802 amb el «Carro triomfal ofrecido por los Colegios y Gremios de Barna á sus Aug.s Sob.s Carlos IV y Maria Luisa...» (figura 6), en què veiem la carrossa dissenyada pel director de l’Escola de Llotja, Pere Pau Montaña⁶.

Les festivitats dutes a termes durant la visita van incloure la celebració de desfilades amb motius al·legòrics, conegudes sota el nom de Máscara Real, que van propiciar la publicació de diferents volums. El llibre Máscara Real para la primera noche 5 de Octubre està il·lustrat amb cinc estampes. La primera es correspon amb la comitiva del «Carro de Jano», la segueix l’estampa amb el «Carro de Minerva», continua amb el «Carro de la Agricultura», seguidament presenta el «Carro de la Paz», i acaba amb el «Carro de Himeneo» déu romà del matrimoni, íntimament lligat amb el tema de la celebració barcelonina de les dobles bodes napolitanes (figura 7)⁷      

             Figura 7.Estampa solta, «CARRO 5º DEL HIMENEO ».⁸ Aiguafort acolorit, 20x28 cm, (topogràfic: XII.4 (12-22).

A  Mascara Real para la segunda noche 6 de Octubre,  també conté cinc gravats en els que es representen les carrosses sobre temes heroics i històrics de les expedicions catalanes i aragoneses contra turcs i grecs de principis del segle XIV. Les cinc estampes són: «Carro del Emperador de los griegos Andrónico», el «Carro de Roger de Flor», continua amb el «Carro de AndrónicoconRoger de Flor», el següent representa la «Idea de los trajes del 4º Carro», i el cinquè finalitza amb el «Carro del Infante D. Alonso» (figura 9) que representa:

 Este carro figurará un pavimento de un gran edificio, y sobre él los restos de la antigua Atenas, entre los cuales estará sentado sobre un trozo de zócalo el Infante Don Alonso, y á sus pies, en unos escalones, tambien arruinados, dos personajes... (pàgines 22-23).

D’aquesta estampa es conserva a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya el dibuix original, signat en el marge inferior dret: «Buenaventura Planella - año, 1802» (figura 8) (topogràfic: UG-C-2540)⁹

Figura 8.Dibuix, Bonaventura Planella, Carro al·legòric... aquarel·la, llapis de grafit, color, 19x20 cm, 1802 (topogràfic: UG-C-2540) / Figura 9.Estampa, Bonaventura Planella dib. i grav.,  aiguafort, 21x29 cm. Dins l’obra Máscara Real para la segunda noche seis de octubre, pàgina 22 (topogràfic: F. Bon. 9064-9067bis).

L’últim llibre relacionat amb les festes és la Mascara real para el 7 de Noviembre..., que inclou només el gravat «Carro de la Gratitud», tancant així gran part dels actes celebrats durant la visita reial de 1802. ¹⁰

Un altre material gràfic obra de Bonaventura Planella relacionat amb la visita reial de 1802 que també podem consultar a la Biblioteca de Catalunya és el grup « Entrada de SS. MM. CS. Carlos IV y María Luisa a Barcelona la tarde del once de setiembre de 1802» (topogràfic: XII. 4 BC 2) (figura 10). Aquest és un conjunt d’estampes compost per cinc aiguaforts, les lamines enganxades unes amb les altres, queden agrupades en una sola composició apaïsada¹¹. A la làm. 1 hi veiem la porta de Sant Antoni on els esperava el governador per oferir-los les claus de la ciutat; la làm. 2 representa dues companyies de miquelets i els vaixells que des del mar disparen una salva de benvinguda; làm. 3 mostra la comitiva del comerç, els musics, i el castell de Montjuïc al fons; la làm. 4 situa els monarques d’alt la carrossa que els portà fins al reial Palau, i per últim la làm. 5 presenta la glorieta on els reis van deixar el seu carruatge¹².

Figura 10.Entrada de SS. MM. CS. Carlos IV y María Luisa a Barcelona la tarde del once de setiembre de 1802. (topogràfic: XII. 4 BC 2).

Acabarem el nostre recorregut gràfic amb l’auca [Visita de rei Carles IV i la reina Maria Lluïsa a Barcelona l’any 1802] (topogràfic: Au-GFol-3/910) que és el document més fràgil i popular (figura 11). En un sol full, els 48 rodolins ens descriuen, sense text, tots els actes que van ocupar el tres mesos de la visita reial: l’arribada dels prínceps per mar, l’entrada dels reis per la Creu Coberta, les desfilades, els balls, monuments erigits, els focs artificials, les jornades de caça, audiències... ¹³.

A continuació, a tall d’exemple, reproduïm el fragment del nostre manuscrit que descriu el vol amb globus aerostàtic que veiem en el rodolí número 41 (figura 12).

"Dia 5. [novembre] el Capitán Don Vicente Lunardi hizo un Viage aéreo á presencia de S.S.M.M. y de un immenso gentío, elevándose en un Globo de bastante magnitud. Fué corta su permanència en el ayre, respecto que al llegar el globo á cierta altura, el viento Norte le dirigió hacia la mar, quando á bajo reinaba Garbin. Por esta causa tubo que bagar, no mas que a distancia de doscientos passos de la tierra, y despues con su perícia, ayudado de cinco Practicos que se echaron a la mar, cogiendo uno de ellos el cable de la Cuerda que dexo caer Lunardi, salió á tierra sin desgracia. (Manuscrit, full 26v i 27r)."

Per acabar, val la pena recordar un altre dels testimonis de primera mà de la visita reial, la que en fa Rafael d'Amat i de Cortada, el Baró de Maldà en el volum XVII (18 d’abril de 1802 al 14 d’abril de 1803) del Calaix de sastre (topogràfic: Ms. 10000-XVII) la descripció que ens interessa comença a la pàgina 205 amb el títol en vermell «Arribo de Ss. Rs. M. M.s, P. y AA. a Barcelona en esta tarde 11 de Setembre de lo any 1802» (figura 11). I acaba, tot el periple i descripció a la pàgina 336 amb el títol també en vermell: «Partida de sas Rs. M. M., P. P. y AA. ab los Reyes de Etruria, de Barcelona a la una de la tarde del 8 de nobembre del any 1802».

Meritxell Verneda
Secció de Manuscrits

1. Coroleu, 1988: 17.

2. Pérez Samper, 1973 : 173-174.

3. Verneda, 2012: 276. Vegeu l’Annex documental AHCB_Cadastre Personal, 1801: «Relación de los individuos que componen el Colegio de Libreros e Impresores de Barna comprendidos en la tasa Personal para el corriente año de mil ochocientos y uno, y como siguen Nombres / Apellidos / Calles donde viven / Años de edad (...): Juan Jordi Libreteria 37 [edat], Antonio Roca Libretería 68 [edat]».

4. També les hem localitzat enquadernades juntes en un sol volum (topogràfic: F. Bon. 9064-9067bis).

5. The Artists of the world: bio-bibliographical index A-Z, vol. 8:  37.

6. Pérez Samper, 1973: 135.

7. Verneda, 2012: 34.

8. Dins la sèrie 11 estampes (aiguaforts, acolorits a mà) (topogràfic: XII.4 BC 22) obra de Bonaventura Planella Conxello, Carro triunfal ofrecido por los colegios y gremios de Barña [i.e. Barcelona] á sus aug[usto]s sober[ano]s Carlos IV y María Luisa para su entrada pública en la tarde del 11 de 7bre [i.e. septiembre] de 1802.

9. Vull agrair a la Maria Sadurní de la Unitat Gràfica la localització d’aquest dibuix de Bonaventura Planella.

10. De totes les estampes presentades es conserven els dibuixos preparatoris per gravar localitzats al Museu Nacional d’Art de Catalunya, dins l’Àlbum de dibuixos recopilat pel fill de Bonaventura Planella, Josep Planella i Coromina. Quílez, 1995: 193-207. L’article de Francesc Quílez analitza extensament els dibuixos, localitzats al Gabinet de dibuixos i gravats: MNAC/GDG 2499, 2513, 2505, 2509, 2501, 2502, 2503, 2504, 2506, 2507, 2508 i 2510.

11. La Biblioteca de Catalunya conserva tres exemplars complerts, el citat correspon al topogràfic: (XII. 4 BC 1) i els altres són (XII. 4 BC 2)  (F. Bon. 3845).

12. Verneda, 2012: 36.

13. Verneda, 2016: 15.

___________________________________________________________________

Bibliografia

«Planella Conxello, Bonaventura, history painter, decorative painter, portrait painter, etcher. 4.5.1772 Barcelona - 19.8.1844 Barcelona». A: The Artists of the world: bio-bibliographical index A-Z, München [etc.]: Saur, 1999-2000, vol. 8, p. 37.

AMADES, Joan; VILA, Pau; COROMINES, Josep. Imatgeria popular catalana: les auques. Barcelona: Orbis, 1931.

AMAT I DE CORTADA, Rafael. Calaix de sastre – Dietari XVII (18 d’abril de 1802- al 14 d’abril de 1803), p. 81, 211-342 [en línia ]. https://mdc.csuc.cat/digital/collection/calaixSastre/id/8187/rec/18 (consulta: 24 d’octubre 2025).

COROLEU, José, Memorias de un menestral de Barcelona 1792-1864. [Barcelona]: Fundación Conde de Barcelona, 1988, p. 17.

QUÍLEZ i CORELLA, Francesc M., « Bonaventura Planella i la pintura catalana del primer terç del segle XIX», Locus amoenus, 1 (1995), p. 193-207 [en línia]. https://doi.org/10.5565/rev/locus.39 (consulta: 22 d’octubre 2025).

PÉREZ SAMPER, María de los Angeles. Barcelona, Corte. La visita de Carlos IV en 1802, Barcelona : Publicaciones de la Cátedra de Historia General de España, 1973, p. 135, 173-174.

VERNEDA RIBERA, Meritxell, L’art gràfic a Barcelona. El llibre il·lustrat 1800-1843 [tesi doctoral]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012, p. 31-38 ; catàleg núm. 13-25, p. 6-14 [en línia ]. https://ddd.uab.cat/record/127439 (consulta: 24 d’octubre 2025).

- «La col·lecció d’auques i soldats del Fons Pere Grañén i Raso», Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, 45 (octubre 2016). p. 13-26 [en línia].   https://anc.gencat.cat/ca/Difusio/publicacions/butlleti/index.html (consulta: 22 d’octubre 2025).