La biblioteca de l’erudit Marià Aguiló fou adquirida per l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu de bastir els fonaments d’una biblioteca nacional. Una de les col·leccions privades més importants del país, amb més de quatre mil volums entre manuscrits i llibres, documentaven la producció bibliogràfica catalana des del segle XIV fins a principis del segle XX. En el conjunt s’hi trobaven peces cabdals, úniques, rares o curioses, com ara cançoners medievals, incunables o edicions del segle XVI.