L’octubre del 2025 es van complir cent anys exactes de la fundació de l’Institut Tècnic Eulàlia per part del Dr. Bartomeu Oliver i de la seva esposa Dolors Jordana. Es tractava d’un centre educatiu que representava els anhels, les dificultats i els reeiximents de l’educació a Catalunya, en un moment en què l’educació mitjana estava molt desassistida i en mans, fonamentalment, de les institucions religioses.
Producte de la molt estesa inquietud renovadora de l’escola catalana del primer terç del segle xx, l’Institut Tècnic Eulàlia va ser concebut com un centre modern, laic, mixt i català. Les vicissituds històriques el van obligar a sortejar els embats de la guerra (amb l’exili dels fundadors) i a convertir-se en un reducte de llibertat i tolerància sota la dictadura, tot liderant els canvis pedagògics de la societat del consumisme, la competència i les noves tecnologies a partir de la transició.
El Tècnic Eulàlia, establert des de l’any 1931 al seu emblemàtic casal neogòtic a tocar del pont de Sarrià, ja es va distingir des dels seus inicis per aplicar el mètode Montessori, per les sortides al camp, els incipients laboratoris i la biblioteca, l’atenció a l’esport i, sobretot, pel seu professorat, format sota l’empenta il·lusionada de la República. Personalitats de la cultura catalana moderna com Josep Palau i Fabre, Montserrat Abelló, Jordi Sarsanedas, Josep Laporte, Joan Raventós, Frederic Roda, etc., en van ser alumnes.
Amb la guerra, els fundadors van haver d’exiliar-se a Veneçuela i, a partir d’aleshores, l’escola quedà en mans de la família Jordana-Masó, cunyats del fundador, que va haver de sortejar les amenaces i els intents d’incautació de l’edifici per part del bàndol franquista, però va saber envoltar-se de joves professors vocacionals que sovint havien vist truncades les seves aspiracions universitàries. Durant molts anys, els noms de Josep Campmany, Rosa Jordana, Núria Bonet o Mercè Campmany van ser els caps visibles en la direcció de l’escola.
El tarannà liberal de l’Institut Tècnic Eulàlia estigué sempre present en la variadíssima composició social de l’alumnat, que aplegava els fills de les famílies menestrals de Sarrià, els de la petita burgesia barcelonina, algunes nissagues d’un cert prestigi social i econòmic i un estol important d’alumnes de tota condició que arribaven cada dia des de Badalona amb autocar. A més, la condició d’escola mixta (separada en dues parts del mateix edifici per imposició de la dictadura); l’aplicació de l’anomenada “setmana anglesa” (el dissabte a la tarda era festiu); les activitats de final de curs, sovint amb música, dansa i exercicis gimnàstics; els viatges d’estudi, o la introducció de les jornades d’esquí a l’hivern van servir per crear un esperit de pertinença escolar que s’ha mantingut al llarg dels anys, fins i tot després de l’absorció del Tècnic Eulàlia per la Fundació Collserola el 1995, ara sota la denominació de Frederic Mistral/Tècnic Eulàlia.
Francesc Parcerisas
En el marc d'aquesta exposició, la Biblioteca de Catalunya acull un cicle de conferències sobre el centenari de l'Institut Tècnic Eulàlia. Consulteu-ne el programa.
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca