La Biblioteca de Catalunya obté un excel·lent en la valoració dels usuaris

El Consell Rector de la Biblioteca de Catalunya s’ha reunit aquest dijous 18 de juny de 2026, presidit pel secretari general del Departament de Cultura, Josep Maria Carreté, i ha aprovat la memòria d’activitats i de gestió de la institució del 2025. Durant la reunió, s’han validat també els comptes anuals de la Biblioteca i la liquidació del pressupost de l’any passat. 

Entre les dades recollides a la memòria, destaca la valoració global de la satisfacció dels usuaris, que atorguen a la Biblioteca una qualificació de 9,2 sobre 10. Així mateix, s’assoleix un grau de compliment del 98,4% dels compromisos inclosos a la carta de serveis. Dues xifres que estan en la línia de les obtingudes en els darrers anys i que situen la Biblioteca de Catalunya en l’excel·lència en la prestació de serveis.

Pel que fa al nombre d’usuaris presencials, en remot i a les xarxes socials, al 2025 arriba als 5.161.159, mentre que la quantitat de documents subministrats i consultats ascendeix a 5.692.174.

Activitat cultural i suport a l’aprenentatge

Durant el 2025, la Biblioteca de Catalunya ha dut a terme 383 activitats culturals d’accés lliure, que inclouen exposicions, concerts, jornades, presentacions, visites, conferències, teatre de petit format, i altres esdeveniments. El 70% d’aquestes activitats s’han fet en col·laboració amb altres institucions i agents culturals del país. Com l’any anterior, la BC ha col·laborat en bona part de les commemoracions oficials de la Generalitat.

En l’àmbit del suport a la docència, s’han incrementat els contactes i els materials vinculats amb els programes BC_AULA i BC_ACADÈMIA. Aquestes iniciatives agrupen tots els recursos i activitats que la Biblioteca de Catalunya ofereix a l’alumnat per promoure l'aprenentatge i la recerca. Així, en el 2025, la Biblioteca ha rebut 1.384 alumnes en 74 sessions de docència universitària, i 1.435 alumnes de primària, secundària i batxillerat en 57 visites, en les quals s'ha fet una explicació general de la institució i de l'edifici. En molts casos, les sessions han anat acompanyades d’una mostra de documents relacionades amb els estudis de l’alumnat.

Amb aquests indicadors, la Biblioteca fa un pas més en el triple objectiu d’esdevenir una institució de referència que formi part de l’imaginari col·lectiu en l’àmbit cultural i educatiu, d’apropar el patrimoni a totes les franges d’edat i a la diversitat d’interessos de la societat, i de contribuir a la recerca.

Nous models de consum cultural

El 2025, seguint la tendència dels darrers anys, les consultes remotes de la col·lecció continuen a l’alça, com també ho fan els usos a distància, tal com ho demostren l’augment d’assistents virtuals a les activitats culturals i el creixement de seguidors als diferents perfils de xarxes socials. Així mateix, la Biblioteca continua incrementant les col·leccions digitalitzades i d’accés obert a la xarxa i, durant el 2025, ha creat 293.285 imatges digitals.

“És una evidència que el consum de patrimoni i, en general, el consum cultural, s’ha transformat, els canals i eines deriven cap a models virtuals, i les institucions hem d’adaptar-nos i avançar-nos a aquest nou model de consum, atès que disposem del coneixement, les col·leccions i la informació que són la matèria primera”, assegura la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra.

També el 2025 ha estat un any ric en adquisicions, que s’han incorporat als fons i col·leccions de la BC. Una de les més rellevants ha estat la del Llibre d’hores de la família Gralla, un manuscrit il·luminat del segle XVI realitzat a Barcelona. Però també s’han pogut ingressar molts altres documents de diverses tipologies, com un conjunt de discos i reproductors històrics del segon quart del segle XX; el fons del dibuixant Carles Romeu, o el de la compositora catalana Mercè Capdevila, per citar-ne alguns exemples.

Els resultats obtinguts durant el 2025 indiquen que la Biblioteca de Catalunya continua avançant en la seva missió de recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l'àmbit lingüístic català, vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic i mantenir la condició de centre de consulta i recerca científica de caràcter universal, tant en el context analògic com digital.

Per ampliar informació, podeu consultar la memòria i els resultats del pla operatiu del 2025.

El Consell Rector

El Consell Rector és l’òrgan màxim de govern de la Biblioteca de Catalunya. Es reuneix dos cops a l’any i aprova els plans d’actuació, les memòries i els pressupostos anuals. També accepta donacions i llegats, i debat temes estratègic. Està presidit per la consellera de Cultura i hi estan representades les diverses unitats de la Biblioteca, el Departament de Cultura, l’Institut d’Estudis Catalans i altres institucions com l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes. Compta també amb representants del món universitari, de les biblioteques de Barcelona i de la societat civil i cultural.