Carlos Barral i Agesta (Barcelona, 1928-1989). Editor, escriptor i polític. Figura cabdal en el món de l’edició del segle XX, renovà el panorama literari existent obrint nous camins amb autors espanyols, europeus i llatinoamericans.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Amb alguns companys de carrera formà el grup d’intel·lectuals anomenat Generació dels 50, entre els qual es troben Jaime Gil de Biedma, Alberto Oliart, Josep Maria Castellet o Gabriel Ferrater. L’any 1950 s’incorporà a l’editorial Seix Barral de la qual la seva família n’era copropietària. El 1954 n’esdevingué l’editor literari i inicià una profunda transformació de la línia editorial amb la creació, entre d’altres, de la famosa col·lecció Biblioteca breve. Fou el creador d’un dels premis de literatura més prestigiosos d’Espanya, el Biblioteca breve, convocat per primera vegada l’any 1958. A principi dels anys seixanta, promogué, juntament amb editors estrangers, el premis Formentor i Prix International de Littérature. Amb La ciudad y los perros de Mario Vargas Llosa, premi Biblioteca breve el 1962, s’inicià l’anomenat boom llatinoamericà que portà a l’editorial noms com Carlos Fuentes, Guillermo Cabrera Infante o José Donoso.
L’any 1967, el representant de la segona família propietària de l’editorial i el seu més estret col·laborador, Víctor Seix, morí a Frankfurt deixant truncat el projecte comú. Poc després Barral abandonà l’empresa i fundà Barral Editores (1970-1977) on continuà amb la mateixa línia editorial iniciada a Seix Barral. L’any 1981, dirigí la col·lecció Bibliotheca del fénice a l’editorial Argos Vergara, la seva darrera activitat en el món editorial. Durant els anys vuitanta es dedicà a la política. Fou senador socialista per la circumscripció de Tarragona i parlamentari europeu.
L’any 1983 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Fons Carlos Barral a la Biblioteca de Catalunya
Fons correspondència editorial de Carlos Barral, 1956-1984 a la Biblioteca de Catalunya
Carlos Barral, poeta-editor-memorialista (exposició)