Título: La última lamentación de Núñez de Arce
Género: Article
Referencia bibliográfica: O.C. Vol. II pàg. 145
Fecha de publicación: 07-02-1901
Tema: poesia, romanticisme, retòrica, patriótisme, Nuñez Arce, raó, sentiment, instants eternitat, presentiment, misteri, Espanya
Resumen: Comentant un dels últims poemes de Nuñez de Arce, Maragall el considera el poeta espanyol del segle XIX per excel·lència, qualificant aquesta poesia de "combat d'idees", "discurs sonor". Aquest últim poema "Sursum corda" el troba faltat d'autèntic sentiment, i fa una reflexió dient que el poeta no es pot conformar amb una mena de "fe social" pensant en la futura redempció de la humanitat sinó que ha d'aspirar a tenir el sentiment present de la "llum divina" que és interior. És a dir ha de tendir a viure els "instants-eternitat" i així poder continuar col·laborant en l'ascensió de la humanitat.