Marià Aguiló: 200 anys
Volem dedicar el primer apunt del mes de maig a Marià Aguiló i Fuster, amb motiu del bicentenari del seu naixement a Palma de Mallorca el 16 de maig de 1825.
Arribat a Barcelona, de ben jove, ja mostrà interès per la cultura catalana i inicià la seva gran passió pels llibres. També va començar a escriure poesia i l’any 1866 va ser proclamat Mestre en Gai Saber, títol atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, del qual en va ser mantenidor i president. Prova d’aquesta distinció és el diploma que la Biblioteca de Catalunya va adquirir l’any 2022. Es tracta d’un document en pergamí, escrit i il·lustrat a mà per l’artista Jaume Serra i Gibert. Destaca la caplletra miniada a la manera dels manuscrits medievals.
Aguiló va dur a terme diverses recerques de caire bibliogràfic, lingüístic i etnogràfic en l’àmbit dels Països Catalans i la resta de la península Ibèrica. Va exercir de bibliotecari a Barcelona i a València. Fruit del seu afany per la llengua i la literatura catalanes fou el Catalogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta el presente, una bibliografia precursora i essencial de la producció catalana, que finalitzà el seu fill Àngel Aguiló i es publicà pòstumament el 1923.
Poeta romàntic, aviat s’interessà pel moviment de la Renaixença. Recollí i publicà material folklòric, com el Romancer popular de la terra catalana (1893). En la seva faceta d’editor, va promoure una col·lecció d’autors catalans, la “Biblioteca Catalana”. Gràcies a l’Institut d’Estudis Catalans, la seva tasca lexicogràfica es va poder materialitzar en la publicació del Diccionari Aguiló, format per 8 volums, impresos entre el 1914 i el 1934.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de l’Acadèmia de la Història i de la Societat Arqueològica Lul·liana. Enmig de projectes inacabats, morí el 6 de juny de 1897 a Barcelona.
El lema que apareix en el superlibris dels seus llibres sintetitza molt bé el seu pensament: “Remembra lo passat, ordona lo present, proveheix al esdevenidor”. Aquesta mateixa frase també és present a l’armari-llibreria d’estil neorenaixement que custodiava els volums de la seva rica col·lecció. El moble va ser adquirit l’any 1984 pel Departament de Cultura de la Generalitat i actualment es localitza al Palau Marc, seu de la Conselleria.
|
|
|
El 1908 la Diputació de Barcelona va adquirir la biblioteca de Marià Aguiló : el fons de 101 documents manuscrits i 4.186 impresos ingressà al Palau de la Diputació, seu de la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans. Jaume Massó i Torrents, arxiver i bibliotecari de l’Institut, explicà la transcendència d’aquest fet en l’apartat “la biblioteca ideal” de la memòria manuscrita sobre les activitats de la Biblioteca de Catalunya entre els anys 1907 i 1911: "se podía ben dir que la llibreria que acabava d’entrar … formava el primer nucli important de la futura Biblioteca de Catalunya” (Arx. Adm. 1435/2, p. 9).
Dins l’inventari que es va confeccionar hi figuren peces que abracen des del segle XV al XIX, algunes de cabdals, úniques o curioses. A tall d’exemple, l’ incunable Regiment dels prínceps d’Egidi Romà, primera obra impresa en català a Barcelona (1480) o el Llibre de les dones de Francesc Eiximenis (1495), tractat molt divulgat des del segle XIV sobre la dona. Entre els manuscrits, cal destacar els cançoners medievals com el Vega-Aguiló (Ms. 7-8) o el de Masdovelles (Ms. 11), entre d’altres.
Mossen Auzias March. Per lo camí da mort he sercat vida. (Ms. 10, f. 33r)
La presència de Marià Aguiló a la Biblioteca de Catalunya es completà el 1985 amb l’ingrés del seu fons personal a través del llegat de Josep Maria de Casacuberta.
Actualment la “Col·lecció de Reserva Catalana Aguiló” conté uns 12.800 títols. Sota aquesta mateixa entrada, el catàleg recupera els llibres corresponents a la biblioteca del propi Aguiló i les peces adquirides al llarg dels anys, que han anat enriquint la col·lecció fundacional, responent sempre al concepte de bibliografia catalana. El criteri de selecció per a la col·lecció històrica és assolir la compleció de continguts, mentre que per a la contemporània és reunir obres singulars o de bibliòfil, relacionades amb Catalunya. La forma d’ingrés és principalment la compra o la donació, i també el dipòsit legal.
A continuació, algun exemple singular ingressat en els darrers anys:
L’any 2017 es va rebre per donació de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona un exemplar numerat i nominal de l’edició no venal del poemari Els fruits saborosos de Josep Carner, il·lustrada per Narcís Comadira.
Poema 1. Com les maduixes Aguiló-4-38
L’any 2019 es va adquirir, per compra, un exemplar de l’incunable Barcino de Jeroni Pau, una epístola escrita en llatí pel reconegut humanista català del segle XV, que descriu els orígens i la història de Barcelona, així com d’altres indrets de Catalunya.
El 2020 es va rebre, a través de dipòsit legal, una edició facsímil limitada i numerada d’un manuscrit de Ramon Rull, conegut per les seves miniatures i conservat a la Universitat de Karlsruhe, Breviculum, seu, Electorium parvum, que inclou un volum d’estudi.
El 2023 la Biblioteca ingressa per compra un exemplar de l’edició barcelonina de 1527 de Vita Christi, una narració sobre la vida de Jesucrist escrita en català per la religiosa valenciana Isabel de Villena, considerada la primera escriptora coneguda de la literatura catalana medieval.
Com a cloenda, volem fer palesa la gran contribució de Marià Aguiló a la recuperació del patrimoni bibliogràfic català i a l’estudi de la llengua catalana. Enguany que se celebren 200 anys del seu naixement, la Biblioteca de Catalunya li ret homenatge, com a figura clau de la Renaixença, l’esperit de la qual perviurà en els seus llibres, els seus manuscrits i els seus papers, que romandran conservats i accessibles per als investigadors d’arreu.
Alícia Morant i Marta Navarro
Reserva Impresa i Col·leccions Especials
-------------------------------------------------------------------------------
Bibliografia:
Cincuenta años de la antigua Biblioteca de Catalunya. [Barcelona]: Biblioteca Central de la Diputación de Barcelona, DL 1968.
Tomàs, Margalida. Marià Aguiló. [Palma de Mallorca]: Ajuntament de Palma, DL 1984.
Biblioteca de Catalunya, 100 anys: 1907-2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007.
Creus, Àngels i Mónica Piera. L'Armari llibreria de Marian Aguiló : un estoig per a la literatura catalana. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2015
Per saber-ne més:
Aguiló, Marià / Cerca Fons i col·leccions / Fons i col·leccions / Inici - Biblioteca de Catalunya
Comentaris