Aquesta exposició explora el diàleg entre imatge i poesia en el context de l’evolució de la poesia catalana contemporània des dels anys vuitanta del segle XIX, amb la irrupció de la revolució simbolista, fins al final de la Guerra Civil espanyola, amb les ruptures de 1939. Aquest arc cronològic tan ampli pretén situar el desenvolupament que segueix l’àmbit literari i cultural català en el context del modernism (modernitat) europeu i mostrar com els moviments que fins ara ens han servit per explicar el període (Renaixença, Modernisme, Noucentisme, avantguardes) corresponen a la dinàmica interna d’un camp literari nacional en procés de construcció i definició.