Menú superior





Estàs a: Inici / Visita'ns / Exposicions / + de 60 discos dels 60




+ de 60 discos dels 60

Imatge del llibre "Els 60 canten en català" de Fermí Puig. Pagès Editors, 2010.

Imatge del llibre "Els 60 canten en català" de Fermí Puig. Pagès Editors, 2010.

Data inici: 11/05/2012 Data final: 10/06/2012

Lloc: Espai Zero

Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 20h. Dissabtes, de 9 a 14h

Comissaris: Jaime Tobeña, Eulàlia Barbosa i Margarida Ullate i Estanyol

La dècada dels 60 del segle XX va portar molts canvis  a la societat espanyola. Des dels tòpics “baby boom”, el 600 i l’esclat del turisme, fins al trencament de la situació autàrquica en la qual s’havien viscut els vint anys anteriors. Els seixanta van representar una alenada d’optimisme i confiança en el futur. Com a conseqüència, es va encetar un temps d’expansió i amplitud de mires en molts aspectes, també en el cultural. A Catalunya, això es va traduir en un ressorgiment de l’expressió de la catalanitat, alhora que s’absorbien les influències de cultures més acords amb els temps. Aquest fet es va fer molt evident en l’àmbit musical i tingué repercussions tant en la indústria discogràfica o el disseny aplicat al cartellisme i a les portades de discos

Després de l’esforç econòmic dels anys cinquanta, una incipient classe mitjana va poder permetre’s el luxe d’adquirir discos i aparells per a reproduir-los. Es muntaren els típics “guateques” a casa, o les anades a les discoteques, per escoltar i ballar en grup la música que la ràdio divulgava. Varen sorgir molts festivals de la cançó potenciats per una incipient TV que, a més de fer d’aparador a joves creadors i cantants, servien per alimentar la indústria del disc. Dels Estats Units arribaven les cançons protesta, el rock més evolucionat, el pop i el jazz, el country, les bandes sonores, i els macro concerts; d’Europa, els grups que havien de revolucionar el consum de masses de la música del segle XX. Amb els segells discogràfics de multinacionals concentrats a Madrid i Barcelona, també els músics acadèmics van trobar en el disc un mitjà de divulgació de la seva obra.

A Catalunya sorgia el moviment de la Nova Cançó, amb el suport de la intel·lectualitat i la voluntat d’alguns empresaris compromesos, que aportaren un gran esforç econòmic per a editar discos. Els Setze Jutges ho feren amb cançons pròpies (tal i com demanava Lluís  Serrahima a “Germinàbit”) i també amb versions d’èxits internacionals. La cançó catalana trobà fora del seus límits geogràfics una certa acceptació. Les versions en altres llengües de temes catalans van arribar a d’altres indrets de la península (País Basc o Galícia), però també procedents de països de la Mediterrània, de l’Europa de l’Est o dels EUA.

 L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar, a través de la producció discogràfica espanyola d’aquells anys, aquests canvis socials i culturals.

Tríptic

Vídeo

Tornar