Textos en prosa de Joan Maragall

Títol: Josep Pijoan y su "Cançoner"

Gènere: Article

Referència bibliogràfica: O.C. Vol II pàg. 227

Data de publicació: 24-10-1905

Tema: amistat, Pijoan, poesia, temps, eternitat, contemporani, joventut, inquietud, acció, contemplació, generositat, arquitectura, natura, pau, vida, vitalisme, dolor, poesia popular, particular universal, llenguatge poètic, Babel, redempció

Resum: Sobre el llibre "Cançoner" de Josep Pijoan, Maragall no pot fer el comentari fred d'un crític literari: és el seu gran amic d'aleshores, el coneix massa personalment per ser imparcial i ho declara d'entrada. Després s'esplaia en els elogis de la poesia de Pijoan. El contrast tan gran entre l'home d'acció que és Pijoan i que busca la pau en l'eternitat de la contemplació de la natura, ell que és un inquiet "fill del segle". Coincideix amb Maragall en el seu gust per la poesia popular. Acaba l'autor fent consideracions generals sobre la seva idea d'allò particular que és universal, aplicat al llenguatge poètic que és l'autentic llenguatge universal que ens redimirà del pecat de Babel. En definitiva cadascú ha d'anar trobant la seva veu personal i inconfusible.