Textos en prosa de Joan Maragall

Títol: La gloria y la fama

Gènere: Article

Referència bibliogràfica: O.C. Vol. II pàg. 241

Data de publicació: 12-1908

Tema: fama, gloria, amor, vocació, joventut, literatura, vanitat, Déu, esforç, esperit, particular universal, Homer, Shakespeare, art, puresa

Resum: Contradicció entre fama - "el resonar de nuestro nombre en los oídos de las gentes"- i glòria - "resonar de nuestro espíritu en los espíritus". El perill de l'èxit que et pot esclavitzar en la imatge que has creat entre la multitud, i per tant et pot portar a deixar de ser tu mateix. Crit a favor de la puresa, de ser un mateix, sense fer cas de la fama. "En las cosas espirituales, mejor trabajas para los demás cuanto más trabajas para ti mismo". Cal imitar la humilitat d'un arbre. Sempre el model de la natura. Quan una obra d'art t'arriba a l'ànima i t'intensifica la vida, el sentiment, l'ànima de l'autor està en comunió amb la teva: això és la glòria. No importa el nom. Si Homer i Shakespeare corresponen a l'autor real, no importa. En fer-nos grans hem de superar la vanitat de donar el nostre nom a tot el que fem. Ens hem d'anar alleugerint del pes de les nostres vanitats que ens impedirien d'entrar en el reialme de l'esperit. Aquesta és la puresa que reclama el poeta, la puresa d'intenció, almenys.