Els punts d'accés per a un document es determinen normalment a partir de la seva font principal d'informació (o substitut de la font principal) i de les mencions que apareixen prominentment (vegeu la concreció a la norma 0.8). Només quan les mencions en aquestes fonts són ambigües o insuficients, es pot utilitzar també la informació que apareix únicament en el contingut del document o l'obtinguda de fora del document. Observeu que, per a obres entrades sota certes regles (per exemple, 21.4A1), no es té en compte la procedència de la informació.

[LCRI, 21.0B; CCM, 6.5]

Sumari del capítol

21.0D REGLES INTRODUCTÒRIES. Addició opcional: designacions de funció

Es manté l'opcionalitat de la norma. Quan un centre decideix afegir designacions de funció a les entrades secundàries de persona, es recomana utilitzar només les designacions de funció recollides en MARC code lists for relators, sources, description conventions. Prepared by Network Development and MARC Standards Office, Library of Congress. 2000 ed. Washington, D.C.: Library of Congress, Cataloging Distribution Service, 2000.^[1]

A fi d'aconseguir un major grau d'uniformitat en l'aplicació de la norma, es relacionen a continuació les designacions abreujades en català més freqüents:

arranjador (en arranger): arr.

compilador (en compiler): comp.

director (en director): dir.

editor (en editor): ed.

fotògraf (en photographer): fot.

gravador (en engraver): grav.

il·lustrador (en illustrator): il.

Impressor (en printer): impr.

productor (en producer): prod.

prologuista (en author of introduction, etc.): prol.

traductor (en translator): trad.

Sumari del capítol

21.1A REGLA GENERAL. Obres d'autoria personal

1 Publicacions en sèrie

En el cas de publicacions en sèrie, quan s'ha desestimat fer l'entrada principal sota l'encapçalament d'una entitat, es pot plantejar la possibilitat de fer l'entrada sota l'encapçalament d'una persona amb responsabilitat sobre el contingut intel·lectual o artístic del document.

En considerar la possibilitat d'entrar una publicació en sèrie sota l'encapçalament d'una persona, cal tenir en compte tots el números de la publicació; si els responsables principals canvien o es preveu que canviïn, la publicació no s'entra sota l'encapçalament de la persona. Per tant, una publicació en sèrie només es pot entrar sota l'encapçalament d'una persona quan l'autor està tan estretament relacionat amb el document que sembla difícil que la seva publicació pugui continuar sense ell (per exemple, quan l'autor és també l'editor; quan el títol de la publicació conté el nom o part del nom de l'autor; quan el document no emana d'una entitat que asseguri la continuïtat de la seva publicació).

En cas de dubte, les publicacions en sèrie no s'entren sota encapçalament de persona.

Ex.:	245 03	$aEn Patufet :$bfará una entremaliadura cada setmana ...
		Comentari: Els responsables principals canvien amb els números

Però:	100 1#	$aVázquez, Manuel$q(Vázquez Gallego)
	245 10	$aBy Vázquez :$bhumor cafre, sólo para adultos /$cguión y dibujos: Manuel Vázquez ...
		Comentari: L'autor principal és anomenat en el títol i no canvia amb els números

i	100 1#	$aCornella, Alfons
	245 10	$aExtra!-Net$h[Recurs electrònic] :$brevista d'infonomia /$cper Alfons Cornella ...
		Comentari: Els 600 números de la publicació (en arribar a aquesta xifra no es va publicar més) han estat concebuts i redactats íntegrament per Alfons Cornella

[LCRI, 21.1A2; CCM, 4.6]

Sumari del capítol

21.1B1 REGLA GENERAL. Entrada sota entitat. Definició

1 Congressos

La definició de congrés de la nota a peu de pàgina de la norma 21.1B1 inclou qualsevol reunió que, des del punt de vista catalogràfic, tingui nom, independentment que el nom s'entri directament o subordinat a l'encapçalament d'una entitat.

En decidir si un congrés té nom des del punt de vista catalogràfic, cal tenir en compte els punts següents:

a) Perquè la frase que designa un congrés es pugui considerar un nom des del punt de vista catalogràfic, ha d'incloure una paraula que connoti "reunió" (per exemple, congrés, simposi, conferència, taller, col·loqui, etc. o els seus equivalents en una altra llengua). (Excepcions: Els congressos recurrents i els designats per frases que associen acrònims o inicials amb la forma abreujada o completa de l'any no necessiten complir aquest requisit per a considerar que catalogràficament tenen nom).

Sense nom:

A symposium titled "Coal Geology and the Future," sponsored by ...

Amb nom:

IBERSID 99

EXPODOC-97

TOOLS Europe '92

AFPAC 2000

b) Quan una reunió té un nom genèric i és la reunió d'una entitat (en contraposició a una reunió patrocinada, organitzada, etc. per una entitat), es considera que la reunió té nom des del punt de vista catalogràfic tant si el nom genèric va acompanyat del nom de l'entitat o per la seva forma abreujada com si va tot sol. Per exemple, la conferència anual de l'entitat "Asociación Europea de Gestión Sanitaria" es considera que té nom tant si es presenta com a

Conferencia Anual o

EHMA Annual Meeting o

Conferencia Anual de la Asociación Europea de Gestión Sanitaria

Tanmateix, si es tracta d'una reunió conjunta de dues o més entitats, es considera que la reunió no té nom.

Sixteenth annual United Kingdom Civil Aviation Authority/United States Federal Aviation Administration meeting

D'altra banda, les reunions amb noms genèrics patrocinades, organitzades, etc. per una entitat, només es considera que tenen nom des del punt de vista catalogràfic quan el nom de l'entitat, la seva forma abreujada o algun altre substantiu o adjectiu reforcen el terme genèric.

Sense nom:

Symposium no. 95

Amb nom:

IAU Symposium no. 95

[LCRI, 21.1B1]

2 Exposicions d'art

Les exposicions d'art es tracten com a entitats només quan són recurrents sota el mateix nom (per exemple, Arco, Biennale di Venezia).

[LCRI, 21.1B1]

3 Plans, programes i projectes

La definició d'entitat implica que darrere de qualsevol entitat ha d'existir una organització o un grup de persones que actuï, o pugui actuar, com un ens. Aquest requisit no s'exigeix als plans, els programes i els projectes que es consideren entitats tinguin o no personal propi.

Ex.:

110 2#

$aProjecte Xenofília

Ex.:

110 2#

$aPrograma d'Educació per a la Salut a l'Escola

Ex.:

110 2#

$aPla Estratègic de l'Alt Pirineu

[LCRI, 24.1; CCM, 4.2.3]

Sumari del capítol

21.1B2 REGLA GENERAL. Entrada sota entitat. Regla general

1 Categoria "g"

A les categories relacionades a la norma s'afegeix la següent:

g) obres d'art individuals amb nom de dos o més artistes que actuen com una entitat.

2 Aplicació de la norma

En determinar quan un document s'entra sota una entitat, el catalogador ha de decidir si es compleixen les dues condicions de 21.1B2: 1) que el document emani de l'entitat i 2) que pertanyi a una o més de les set categories esmentades a la norma i a l'apartat 1 de les seves concrecions.

a) Emana el document de l'entitat? Segons s'indica a la primera nota a peu de pàgina de la norma 21.1B2, un document emana d'una entitat quan compleix una o més de les condicions següents:

1) L'entitat ha publicat el document. Normalment, això vol dir que el nom de l'entitat apareix 1) a la font principal d'informació en una posició que indica que és l'editora del document (per exemple, en el peu d'impremta) o 2) a qualsevol lloc del document en una menció formal de publicació –és a dir, en una menció de publicació aïllada, no inclosa dins d’un text més ampli.

2) L'entitat ha fet publicar el document. En aquests casos l'entitat de la qual emana el document encarrega a una altra entitat la publicació del document (per exemple, perquè ella mateixa no té els mitjans per a publicar-lo); normalment, l'entitat que publica el document hi apareix com a editor (vegeu paràgraf anterior). A vegades, l'acord entre les dues entitats figura de manera explícita en el document (per exemple, "Publicat per Edicions 62 per a la Caixa de Catalunya"); altres vegades, l'acord s'ha de deduir a partir de dades indirectes (per exemple, quan el nom de l'entitat de la qual emana apareix damunt del títol i el nom d'un editor comercial en el peu d'impremta; quan el document forma part d'una col·lecció de la qual és responsable l'entitat i el document és publicat per un editor comercial).

3) L'entitat ha originat el document, tot i que no l'hagi publicat ni l'hagi fet publicar. Quan una entitat és responsable del contingut d'un document –sigui perquè l'ha elaborat ella mateixa sigui perquè n'ha encarregat la seva elaboració–, es considera que el document emana de l'entitat, encara que no el publiqui ni el faci publicar per un altre. Per exemple, si una biblioteca dóna autorització a una editorial comercial per a publicar el seu catàleg, tot i que la biblioteca no publica el catàleg, s'ha de considerar que el document emana de la biblioteca, ja que el seu contingut ha estat originat per la biblioteca.

En cas de dubte, es considera que el document emana de l'entitat.

b) Pertany el document a una o més de les categories de 21.1B2? Una vegada s'ha decidit que el document emana d'una entitat, perquè aquest document es pugui entrar sota l'entitat, ha de complir una segona condició: pertànyer a una o més de les categories de 21.1B2.

En la majoria de casos aquesta decisió es basa en el contingut del document. Tanmateix, no sempre s'ha de tenir en compte la totalitat del contingut. De vegades, són el contingut predominant i/o la intenció del document els que determinen la seva pertinença a una de les categories. Pot ser que la categoria no sigui aplicable a part del contingut del document, fins i tot a la major part del contingut, i que, malgrat això, el document caigui dins de l'abast d'aquesta categoria (per exemple, la major part d'un document es pot limitar a donar les dades que fonamenten la política interna d'una entitat i, tot i així, pot ser que s'hagi de considerar que el document cau dins de l'àmbit de la categoria 21.1B2a si la seva finalitat principal és fer conèixer aquesta política).

En cas de dubte, es considera que el document no pertany a les categories de 21.1B2 i el document s'entra sota el nom d'un autor personal o sota títol segons calgui.

[LCRI, 21.1B2; CCM, 4.1.6]

Diagrama del procés

3 Actes, reculls de treballs, etc. d'un congrés

a) General

La categoria "d" de 21.1B2 possibilita l'entrada de les actes, els reculls de treballs, etc. d'un congrés sota l'encapçalament del congrés. Tanmateix, perquè aquests tipus de documents es puguin entrar sota l'encapçalament del congrés s'han de complir les cinc condicions següents:

1) el congrés ha de tenir nom;

2) el congrés ha d'estar anomenat en el document –encara que la frase en què s'esmenta no contingui cap nom propi del congrés–;

3) el document ha d'emanar del congrés –normalment s'ha de considerar que es compleix aquesta condició, ja que el document ha estat originat pel congrés–;

4) el document ha d'informar de l'activitat col·lectiva del congrés,^[2] i

5) el document s'ha de presentar a si mateix com les actes, el recull de treballs, etc. del congrés.

Ex.:	111 2#	$aJornadas sobre Bibliotecas Públicas$n(4es :$d1993 :$jSalamanca, Castella i Lleó)
	245 10	$aBibliotecas públicas :$bIV Jornadas ...
		Comentari: En el pròleg el document es presenta com el recull de les ponències de les quartes Jornadas sobre Bibliotecas Públicas celebrades a Salamanca del 28 al 30 de gener de 1993

[RC, 14.5.9 B]

b) Dues o més reunions d'una sèrie de congressos amb el mateix nom

Quan el document que es cataloga conté les actes, etc. de dues reunions d'una sèrie de congressos amb el mateix nom i es compleixen les condicions anteriorment establertes per a 21.1B2d, el document s'entra sota l'encapçalament de la primera reunió i es fa una entrada secundària per l'encapçalament de la segona (fins i tot quan les reunions són consecutives). Quan el document que es cataloga conté les actes, etc. de tres o més reunions, el document s'entra sota l'encapçalament del conjunt de la sèrie (és a dir, sense addicions de número, data i lloc).

[LCRI, 24.7B]

4 Butlletins oficials^[3]

Els butlletins oficials d'una jurisdicció política s'entren sota l'encapçalament de la jurisdicció.

Ex.:	110 1#	$aCatalunya
	245 10	$aDiari oficial de la Generalitat de Catalunya ...

[CCM, 34.2.9]

5 Catàlegs d'obres d'art

L'expressió "catàleg d'obres d'art", tal com s'utilitza en aquest context, inclou els catàlegs d'exposicions d'obres d'art i els catàlegs dels fons d'obres d'art d'una entitat.

a) Catàleg d'una exposició

Les categories "a" i "d" de 21.1B2 possibiliten fer l'entrada del catàleg d'una exposició sota l'encapçalament de l'exposició. Tanmateix, perquè un catàleg es pugui entrar sota l'encapçalament d'una exposició s'han de complir les cinc condicions següents:

1) l'exposició ha de tenir nom,

2) l'exposició ha de ser recurrent sota el mateix nom,

3) l'exposició ha de ser anomenada en el document,

4) el catàleg ha d'emanar de l'exposició (ha de ser el catàleg "oficial" de l'exposició), i

5) el catàleg s'ha de presentar a si mateix com el catàleg de l'exposició, no simplement com una publicació feta amb ocasió de l'exposició.

Si no es compleix una de les condicions anteriors o més d’una, s'ha de desestimar l'entrada sota l'encapçalament de l'exposició. En aquests casos, que són la majoria, quan les obres exposades pertanyen als fons d'una entitat, s'ha de considerar la possibilitat d'entrar el catàleg sota l'encapçalament d'aquesta entitat. Perquè el catàleg es pugui entrar sota l'encapçalament de l'entitat s'han de complir les quatre condicions següents:

1) el catàleg ha d'emanar de l'entitat,

2) el catàleg s'ha de presentar a si mateix com a catàleg,

3) les obres relacionades en el catàleg han de pertànyer als fons de l'entitat, i

4) el lligam entre les obres relacionades en el catàleg i l'entitat a què pertanyen s'ha de fer explícit en una menció que aparegui en el document.

Ex.:	110 2#	$aNational Gallery of Art (Estats Units d'Amèrica)
	245 10	$aRembrandt in the National Gallery of Art
	260 ##	$aWashington, D.C. :$bThe Gallery,$c1969
		Comentari: El document es presenta com el catàleg de l'exposició feta amb fons de la galeria

b) Catàleg dels fons d'una entitat

La categoria "a" de 21.1B2 possibilita l'entrada del catàleg dels fons d'obres d'art d'una entitat sota l'encapçalament de l'entitat. Tanmateix, perquè un catàleg es pugui entrar sota l'encapçalament de l'entitat s'han de complir les dues condicions següents:

1) el catàleg ha d'emanar de l'entitat, i

2) les obres relacionades en el catàleg han de pertànyer als fons de l'entitat.

Ex.:	110 2#	$aReal Academia de Bellas Artes de San Jorge
	245 10	$aDibujos de Luis Rigalt :$b1814-1894 : catálogo de los que posee la Academia /$ccomentario y nota biográfica por Antonio Ollé Pinell
	260 ##	$aBarcelona :$bPublicaciones de la Real Academia de Bellas Artes de San Jorge,$c1956

Quan cap de les opcions esmentades no és aplicable al document que es cataloga, l'entrada principal del document es tria d'acord amb les normes pertinents (per exemple, 21.4, 21.6, 21.7, 21.17).

[LCRI, 21.1B2; AACR2 D&RI, 21.17]

6 Informes fets per encàrrec d'una entitat

Els informes elaborats per encàrrec d'una entitat es consideren documents que emanen de l'entitat que fa l'encàrrec. En conseqüència, en triar l'entrada principal del document la primera opció que cal contemplar és l'entitat que ha contractat el servei.

Quan l'entitat que fa l'encàrrec assumeix el contingut del document de manera que se li pot aplicar alguna de les categories de 21.1B2 (per exemple, la categoria "c"), l'informe s'entra sota l'encapçalament de l'entitat. Una de les maneres més clares d'indicar que l'entitat fa propis els resultats de l'informe és que l'entitat afegeixi recomanacions o declaracions programàtiques pròpies a l'informe original. Una altra manera d'indicar-ho, és que l'entitat manifesti la seva acceptació de les recomanacions de l'informe.

Quan les dades del document no permeten assegurar que l'entitat que fa l'encàrrec assumeix l'informe i es considera que l'entitat es limita a transmetre el document, s'han de considerar entrades alternatives. Si l'informe ha estat elaborat per una entitat i conté recomanacions, propostes d'actuació, etc., el document s'entra sota l'encapçalament de l'entitat que l'ha elaborat, ja que també n’emana. Quan l'informe es limita a descriure, a analitzar, etc. un assumpte sense fer propostes d'actuació, és molt probable que no es pugui entrar sota l'encapçalament de l'entitat i que, si no hi ha cap altra entitat sota la qual es pugui entrar, s'hagi de considerar la possibilitat d'entrar-lo sota l'encapçalament d'un autor personal. Si això tampoc no és possible, s'entra sota títol.

[LCRI, 21.1B2]

Sumari del capítol

21.1C REGLA GENERAL. Entrada sota títol

Als casos relacionats per la norma que s'entren sota títol, s'afegeix el següent:

o e) consisteix en contribucions de tipus diferents (textual, gràfica, oral, etc.), i

- les mencions de responsabilitat a la font d'informació inclouen una paraula o frase que indica el tipus concret de contribució, i

- aquestes mencions de responsabilitat, per la seva localització en una font d'informació secundària o per la seva presentació en la font principal d'informació (per exemple, per la tipografia, per la disposició), minven la importància de les persones esmentades, de manera que sembla que aquestes reben només un crèdit tècnic, en oposició a un crèdit pel contingut artístic i/o intel·lectual de la totalitat del document.

Observeu que l'addició d'aquest cas no substitueix les normes 21.11A, 21.17B i 21.24 –"Textos il·lustrats", "Reproduccions de dues o més obres d'art. Amb text" i "Col·laboració entre artista i escriptor", respectivament. De vegades, pot ser necessari examinar tant les fonts d'informació com el document per a determinar quina és la norma que s'ha d'aplicar al document. També cal tenir en compte que la presència de paraules o frases que indiquen el tipus de contribució no és per si mateixa suficient per a justificar l'entrada principal sota el títol d'acord amb aquesta concreció, ja que hi ha editors que utilitzen sovint aquestes paraules o frases en certs tipus de publicacions que no cauen dins de l'abast del cas "e" (per exemple, llibres infantils fets en col·laboració per un artista i un escriptor).

[LCRI, 21.1C]

Sumari del capítol

21.2A CANVIS EN TÍTOLS PROPIS. Definició

Com a norma general, es considera que un títol propi canvia: a) quan s’afegeix, se suprimeix o es canvia qualsevol paraula que no sigui un article, una preposició o una conjunció, o b) quan canvia l'ordre de les cinc primeres paraules (de les sis primeres, si el títol comença amb un article).

Tanmateix, es considera que un títol propi no canvia quan:

a) El canvi afecta només la representació gràfica de les paraules del títol i pertany a un –o més– dels tipus següents:

- paraula abreujada o símbol enfront de la forma completa (per exemple, "&" i "and")

- una forma ortogràfica de la paraula enfront d’una altra forma ortogràfica –incloses les que són resultat de canvis en la normativa ortogràfica– (per exemple, "transponer" i "trasponer"; "Renaixensa" i "Renaixença")

- canvis en la flexió de la paraula (per exemple, singular i plural)

- xifres aràbigues enfront de xifres romanes

- paraules unides per guionet enfront de paraules sense guionet

- paraula composta enfront de dues paraules amb guionet o sense

- números i dates en xifres enfront de números i dates en lletres

- inicials i acrònims amb punts enfront d’inicials i acrònims sense punts

b) L'addició, la supressió o el canvi té lloc després de les cinc primeres paraules del títol (de les sis primeres, si el títol comença amb un article) sempre que: 1) no canviï el significat del títol i 2) la modificació del títol no sigui indicativa d'un canvi en la matèria i/o en l'abast de la publicació.

Publicacions en sèrie. En aplicar aquest cas a les publicacions en sèrie, cal tenir en compte que l'addició, la supressió o el canvi de les paraules que enllacen el títol amb les designacions numèriques i/o cronològiques (per exemple, " per a l'any fiscal... ") no es consideren canvis de títol encara que la modificació es produeixi dins de les cinc primeres paraules del títol.

c) El canvi es produeix al final del títol i consisteix: 1) en l'addició o la supressió del nom de l'entitat que publica el document (i de qualsevol enllaç gramatical que se'n derivi), o 2) en la substitució d'una forma del nom per una altra (per exemple, d'un acrònim a la forma desenvolupada).

Tanmateix, si la supressió o la modificació del nom de l'entitat al final del títol és deguda 1) al fet que l'entitat ha deixat d'estar associada amb el document, o 2) al fet que el nom de l'entitat ha canviat i requereix un nou encapçalament (cf. 24.1C), es considera que el títol propi ha canviat.

d) L'únic canvi és l'addició, la supressió o la modificació de puntuació.

En cas de dubte, es considera que el títol propi canvia. Per a les entrades secundàries de títol relacionades amb alteracions en el títol propi, vegeu la secció 21.30J 1a) –"Alteracions en el títol propi"– de les concrecions. Per a les referències en els registres d'autoritat de col·leccions relacionades amb alteracions en el títol propi que no es consideren autèntics canvis de títol, vegeu la subsecció 26.5A 1a2) –"Referències "vegeu" de títol"– de les concrecions.

[LCRI, 21.2A; AACR2 D&RI, 21.2A; CCM, 16.2.2 i 16.2.3]

Sumari del capítol

21.2C CANVIS EN TÍTOLS PROPIS. Publicacions en sèrie (incloses les col·leccions)

La norma 21.2C s'aplica a les publicacions en sèrie pròpiament dites i a les col·leccions; queden exclosos del seu abast els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció (cf. 21.2B2).

a) Fluctuació del títol propi

Quan el títol propi d'una publicació en sèrie fluctua entre dos o més títols propis apareguts en diferents números de la publicació, es considera que el títol de la publicació en sèrie no canvia. El títol propi del número més antic es tria com a títol propi de la publicació i la resta de títols es tracten com a títols variants. Aquest procediment és aplicable als casos següents:

- el títol propi de la publicació torna a ser un títol que la publicació havia tingut anteriorment,

- el títol propi de la publicació canvia amb els números de la publicació segons un model determinat,

- la llengua del títol propi canvia amb la llengua del text del número, o

- la majoria dels números tenen el mateix títol propi i, en els números que tenen títol propi diferent, els canvis de títol es produeixen de manera aleatòria, sense seguir cap model.

b) Títols paral·lels

Quan la publicació té títols paral·lels i el títol propi dels números de la publicació canvia 1) perquè canvien el títol paral·lel destacat per la tipografia i/o l'ordre dels títols paral·lels, o 2) perquè s'afegeixen nous títols paral·lels o se’n suprimeixen alguns, es considera que el títol propi de la publicació no canvia si aquest títol propi continua apareixent a la font principal del document.

Tanmateix, si és clar que la intenció de l'editor és canviar el títol propi de la publicació, es considera que el títol de la publicació canvia. Per exemple, si l'editor fa una menció explícita de la seva intenció de recuperar i mantenir un títol anterior o si el canvi de títol es produeix després d'un llarg període de temps, es considera que el títol no fluctua i que hi ha un autèntic canvi de títol.

Per a les entrades secundàries de títol relacionades amb títols propis i/o paral·lels fluctuants que no es consideren autèntics canvis de títol, vegeu la secció 21.30J 1a) –"Alteracions en el títol propi"– de les concrecions. Per a les referències en els registres d'autoritat de col·leccions relacionades amb títols propis i/o paral·lels fluctuants, vegeu la subsecció 26.5A 1a2) –"Referències "vegeu" de títol"– de les concrecions.

[LCRI, 21.2C; AACR2 D&RI, 21.2C; CCM, 16.2.4]

Sumari del capítol

21.3B CANVIS DE PERSONES O ENTITATS RESPONSABLES D'UNA OBRA. Publicacions en sèrie

La norma 21.3B estableix dues condicions sota qualsevol de les quals un canvi de les persones o entitats responsables d'una publicació en sèrie comporta la creació d'un nou registre (bibliogràfic o d'autoritat). A les dues condicions donades per la norma s'afegeix la condició següent:

o c) si la publicació en sèrie s'entra sota un títol uniforme que conté l'encapçalament d'una entitat com a qualificador i el títol uniforme canvia

- perquè canvia l'encapçalament de l'entitat, o

- perquè l'entitat anomenada en l'encapçalament deixa de ser responsable de la publicació.

[LCRI, 21.3B; CCM, 16.4]

Sumari del capítol

21.6A-21.6D OBRES DE RESPONSABILITAT COMPARTIDA

1 Abast

La norma 21.6 s'aplica a les obres amb responsabilitat "principal" compartida entre dues o més persones i/o entitats que són creades i/o modificades per a la mateixa ocasió o per a la publicació de què formen part.

Nota: Observeu que el terme "responsabilitat compartida" fa referència a la col·laboració entre dues o més persones o entitats que realitzen un mateix tipus d'activitat i, que, en el context de la norma 21.6, aquesta activitat és la que, segons el nombre de responsables involucrats, pot arribar a originar l'entrada principal del document (de fet, la norma 21.6 tracta de la tria de l'entrada principal). És per aquesta raó que la norma 21.6 s'aplica també als autors originals, als adaptadors, als arranjadors, als comentaristes, etc. quan les regles 21.8-21.27 prescriuen l'entrada principal sota els encapçalaments d'aquests responsables, però, en principi, no se'ls aplica quan, per norma, no poden optar a ser entrada principal (vegeu, però, l'apartat 3 d'aquestes concrecions a les normes 21.6A-21.6D).

2 Tria de l’entrada principal i de les entrades secundàries

La norma 21.6 diferencia dos possibles nivells de responsabilitat dins d'un mateix tipus d'activitat:

- el dels responsables destacats per la redacció (per exemple, "by Lester Asheim and associates"; "por Daniel D. Arnheim con la colaboración de Marcia K. Anderson") o per la disposició de la font d'informació –anomenats a partir d'ara "responsables destacats"–, i

- el de la resta de persones o entitats –anomenats a partir d'ara "col·laboradors".

Com a conseqüència d'aquesta distinció, en establir l’entrada principal i les entrades secundàries derivades de la responsabilitat compartida, cal tenir en compte, alhora, el principi general de "tres entrades com a màxim per a una mateixa activitat" i les regles de la norma 21.6 conseqüència de la distinció entre "responsable destacat" i "col·laborador". A continuació es relacionen els casos de responsabilitat compartida que es poden donar amb l’entrada principal i les entrades secundàries que se'n deriven:

a) Amb responsables destacats:

- Un responsable destacat:

- entrada principal: sota l'encapçalament del responsable destacat

- entrades secundàries pels col·laboradors:

- fins a dos col·laboradors: entrada secundària per cadascun d'ells

- més de dos col·laboradors: no es fa cap entrada secundària pels col·laboradors

- Dos responsables destacats:

- entrada principal: sota l'encapçalament del responsable anomenat en primer lloc

- entrades secundàries:

- pels responsables destacats: entrada secundària per l'anomenat en segon lloc

- pels col·laboradors:

- un sol col·laborador: entrada secundària pel col·laborador

- més d'un col·laborador: no es fa cap entrada secundària pels col·laboradors

- Tres responsables destacats:

- entrada principal: sota l'encapçalament del responsable anomenat en primer lloc

- entrades secundàries:

- pels responsables destacats: entrada secundària per cadascun dels altres dos responsables

- pels col·laboradors: no es fa cap entrada secundària pels col·laboradors

- Quatre o més responsables destacats:

- entrada principal: sota títol

- entrades secundàries:

- pels responsables destacats: entrada secundària per l'anomenat en primer lloc només si apareix prominentment

- pels col·laboradors: no es fa cap entrada secundària pels col·laboradors

b) Sense responsables destacats

- Fins a tres responsables:

- entrada principal: sota l'encapçalament del responsable anomenat en primer lloc

- entrades secundàries: pels altres responsables

- Més de tres responsables:

- entrada principal: sota títol

- entrada secundària: pel responsable anomenat en primer lloc només si apareix prominentment

3 Ampliació de la distinció "responsables destacats/col·laboradors" a responsabilitats compartides secundàries

Com s'ha indicat més amunt, la norma 21.6 i, en conseqüència, la distinció entre "responsables destacats" i "col·laboradors" només s'apliquen a les responsabilitats compartides que, segons el nombre de responsables que hi estan involucrats, poden arribar a originar les entrades principals dels documents. Aquesta concreció fa extensiva l'aplicació d'aquesta distinció i de les regles que se'n deriven a les responsabilitats compartides no involucrades en la tria de l'entrada principal (vegeu l'apartat 1 –“General”– de les concrecions a 21.29).

4 Pseudònims compartits

Perquè un nom, una frase, un sobrenom, etc. es consideri pseudònim compartit, ha d'aparentar referir-se a una única persona.

Ex.:	100 1#	$aDracs, Ofèlia
	245 10	$aDeu pometes té el pomer ...
		Comentari: "Ofèlia Dracs" aparenta ser el nom d'una única persona i, per tant, s'ha de considerar un pseudònim compartit per Miquel Desclot, Carles Reig, etc. L'obra, d'acord amb 21.6D1, s'entra sota l'encapçalament del pseudònim compartit

Quan una frase, etc. es refereix a dues o més persones i la frase, etc. és catalogràficament un nom d'entitat (vegeu 21.1B1), el grup a què fa referència la frase, etc. es tracta com a entitat.

Ex.:	245 00	$aPor ...
	710 2#	$aGermanes Quintana
		Comentari: "Germanes Quintana" es refereix a més d'una persona i catalogràficament és un nom d'entitat (la primera lletra de la paraula "germanes" apareix escrita amb majúscula en posicions significatives –vegeu 21.1B1) i, per tant, el grup es tracta com a entitat. L'obra no pertany a cap de les categories de 21.1B2 i s'entra sota títol

Ex.:	110 2#	$aHermanos Montoya
	245 10	$aDesafío de fandangos ...
		Comentari: "Hermanos Montoya" es refereix a més d'una persona i catalogràficament és un nom d'entitat (la primera lletra de la paraula "hermanos" apareix escrita amb majúscula en posicions significatives –vegeu 21.1B1) i, per tant, el grup es tracta com a entitat. El document és un enregistrament sonor que recull obres de diferents compositors que tenen com a intèrpret principal el grup musical "Hermanos Montoya". El recull compleix les dues condicions de 21.1B2 –emana del grup (és resultat de la seva activitat col·lectiva) i pertany a la categoria "e"– i, d'acord amb 21.23C, s'entra sota l'encapçalament del grup

Ex.:	110 2#	$aEquipo Crónica
	245 10	$aPolicia i cultura
		Comentari: " Equipo Crónica" es refereix a més d'una persona i catalogràficament és un nom d'entitat i, per tant, el grup es tracta com a entitat. El document és una obra d'art individual amb nom que compleix les dues condicions de 21.1B2 –emana del grup (és resultat de la seva activitat com a entitat) i pertany a la categoria "g"– i, per tant, s'entra sota l'encapçalament del grup

Sumari del capítol

21.7A RECULLS D'OBRES DE DIFERENTS PERSONES O ENTITATS. Abast

1 Abast

La norma 21.7 s'aplica a:

- reculls d'obres i/o fragments d'obres independents i prèviament existents de diferents persones i/o entitats, i

- obres que consisteixen, en part, en obres independents i prèviament existents i, en part, en contribucions de diferents persones i/o entitats.

Sumari del capítol

21.7B RECULLS D'OBRES DE DIFERENTS PERSONES O ENTITATS. Amb títol col·lectiu

1 General

En establir les entrades secundàries de les obres i/o dels fragments d'obres que formen part d'un recull, cal tenir en compte que no totes les obres o els fragments del recull han de tenir una entrada secundària pròpia i individualitzada. En determinats casos la normativa permet entrar més d'una obra o fragment sota un únic encapçalament –títol o nom-títol, segons correspongui– i, fins i tot, prescriu la reducció de les entrades secundàries corresponents a diferents obres d'un mateix responsable a una única entrada sota l'encapçalament del responsable. Per això, abans d'establir de manera definitiva les entrades secundàries que corresponen al recull, cal determinar quins encapçalaments se'n deriven i, si és necessari, aplicar els procediments que permetin reduir el seu nombre. Dos casos freqüents en què aquest procés previ és innecessari perquè el resultat és obvi són els següents:

- Quan el recull conté menys de quatre obres, es fa una entrada secundària per cadascuna de les obres (nom-títol uniforme, nom-títol propi, títol uniforme o títol propi, segons correspongui).

- Quan el recull conté obres i/o fragments d'obres que s'entren sota més de tres persones i/o entitats diferents, es fa una entrada secundària sota l'encapçalament de la primera persona o entitat anomenada en la font principal d'informació (recordeu que si aquesta no és anomenada en la font principal d'informació, no se li fa entrada secundària).

Ex.:	245 00	$aAutos sacramentales del Siglo de Oro ...
	505 8#	$aConté: La puente del mundo / Lope de Vega. Los hermanos parecidos / Tirso de Molina. La serrana de Plasencia / José de Valdivieso. El divino Orfeo / Calderón de la Barca
	700 1#	$aVega, Lope de,$d1562-1635

a) Procediments per a la reducció del nombre d'encapçalaments^[4]

La reducció del nombre d'encapçalaments es fa per l'aplicació dels procediments següents en aquest ordre:

1) Dos o més fragments d'una mateixa obra numerats consecutivament. Si dos o més dels encapçalaments corresponen a fragments d'una mateixa obra numerats consecutivament, aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament nom-títol o títol, segons correspongui (per exemple, "Homer. Odissea. Llibre 6-14").

2) Tres o més fragments d'una mateixa obra no numerats o no numerats consecutivament. Si tres o més dels encapçalaments corresponen a fragments d'una mateixa obra no numerats o no numerats consecutivament, aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament nom-títol o títol, segons correspongui (per exemple, per l'aplicació de 25.6B3 als fragments d'una obra, incloses trilogies, tetralogies, etc.; per l'aplicació de 25.18 a parts de la Bíblia, etc.).

3) Tres o més obres i/o fragments d'obres diferents entrats sota la mateixa persona. Si tres o més dels encapçalaments corresponen a tres o més obres i/o fragments d'obres diferents que s'entren sota la mateixa persona i la política de títols uniformes del centre permet l'ús d'un únic títol uniforme col·lectiu vàlid per al conjunt de les obres i/o dels fragments (per exemple, "Poesia. Seleccions", "Teatre", "Seleccions", etc.), aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament del tipus "nom personal-títol uniforme col·lectiu".

Ex.:	245 00	$aNovel·les i narracions romàntiques /$cNovalis, Heinrich von Kleist ...
	505 8#	$aConté: Els deixebles a Saïs ; Heinrich von Ofterdingen / Novalis. Michael Kohlhaas ; La marquesa d'O ; La mendicant de Locarno / Heinrich von Kleist
	700 0#	$aNovalis,$d1772-1801.$tLehrlinge zu Sais.$lCatalà
	700 0#	$aNovalis,$d1772-1801.$tHeinrich von Ofterdingen.$lCatalà
	700 1#	$aKleist, Heinrich von,$d1777-1811.$tNarracions curtes.$lCatalà

Si la política de títols uniformes del centre no permet l'ús d'un únic títol uniforme col·lectiu, els encapçalaments corresponents a les obres i/o als fragments de la persona es redueixen a l'encapçalament de la persona.

4) Tres o més obres i/o fragments d'obres diferents entrats sota la mateixa entitat. Si tres o més dels encapçalaments corresponen a tres o més obres i/o fragments d'obres diferents que s'entren sota la mateixa entitat, aquests encapçalaments es redueixen a l'encapçalament de l'entitat.

5) Reducció de dos encapçalaments "nom-títol" a només un encapçalament de "nom". Si en aquest moment del procés el nombre d'encapçalaments resultants de l'aplicació dels procediments de reducció és de quatre o més, i dos dels encapçalaments corresponen a dos obres i/o fragments d'obres diferents que s'entren sota la mateixa persona o entitat, aquests encapçalaments es redueixen a l'encapçalament de la persona o l'entitat.

b) Entrades secundàries^[5]

Quan el nombre d'encapçalaments resultants de l'aplicació dels procediments de reducció és de dos o tres, es fa una entrada secundària per cadascun dels encapçalaments.

Quan el nombre d'encapçalaments resultants de l'aplicació dels procediments de reducció és de quatre o més, es fa una entrada secundària per l'encapçalament de la persona, de l'entitat o del títol, en el cas d'obres anònimes, anomenat en primer lloc a la font principal d'informació.

[LCRI, 21.7B]

Diagrama del procés

2 Enregistraments sonors

Les pautes que s’estableixen a continuació no s'apliquen als tipus de reculls següents:

- reculls d'obres o de fragments d'obres de música no "clàssica" (per exemple, música pop, folklòrica, ètnica o jazz);

- reculls d'obres o de fragments d'obres seleccionats segons els intèrprets o els instruments més que no pas segons el repertori musical;

- reculls que són documents en més d'una part quan no es disposa de totes les parts (en aquests casos cal esperar a tenir totes les parts del document per a poder aplicar les pautes en cas que convingui).

En aquests tipus de reculls no es fa cap entrada secundària analítica per les obres i/o pels fragments d'obres que formen part del recull.

a) Procediments per a la reducció del nombre d'encapçalaments^[6]

La reducció del nombre d'encapçalaments es fa per l'aplicació dels procediments següents en aquest ordre:

1) Dos o més fragments d'una mateixa obra numerats consecutivament. Si dos o més dels encapçalaments corresponen a fragments d'una mateixa obra numerats consecutivament, aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament nom-títol o títol, segons correspongui.

2) Tres o més fragments d'una mateixa obra no numerats o no numerats consecutivament. Si tres o més dels encapçalaments corresponen a fragments d'una mateixa obra no numerats o no numerats consecutivament, aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament nom-títol o títol, segons correspongui.

3) Tres o més obres i/o fragments d'obres diferents entrats sota la mateixa persona. Si tres o més dels encapçalaments corresponen a tres o més obres i/o fragments d'obres diferents que s'entren sota la mateixa persona i la política de títols uniformes del centre permet l'ús d'un únic títol uniforme col·lectiu vàlid per al conjunt de les obres i/o dels fragments (per exemple, "Seleccions", "Música per a piano. Seleccions", etc.), aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament del tipus "nom personal-títol uniforme col·lectiu".

Si la política de títols uniformes del centre no permet l'ús d'un únic títol uniforme col·lectiu, els encapçalaments corresponents a les obres i/o als fragments d'obres de la persona es redueixen a l'encapçalament de la persona.

b) Entrades secundàries^[7]

Pràctica de la Biblioteca de Catalunya: Quan el nombre d'encapçalaments resultants de l'aplicació dels procediments de reducció és quinze o menys, es fa una entrada secundària per cadascun dels encapçalaments.

Quan el nombre d'encapçalaments resultants de l'aplicació dels procediments de reducció és més de quinze, no es fa cap entrada secundària per les obres i/o fragments d'obres contingudes en el recull.

[LCRI, 21.7B]

Sumari del capítol

21.7C RECULLS D'OBRES DE DIFERENTS PERSONES O ENTITATS. Sense títol col·lectiu

1 General

En establir les entrades secundàries de les obres i/o dels fragments d'obres que formen part d'un recull, cal tenir en compte que no totes les obres o els fragments del recull han de tenir una entrada secundària pròpia i individualitzada. En determinats casos, la normativa permet entrar més d'una obra o fragment sota un únic encapçalament –títol o nom-títol, segons correspongui– i, fins i tot, prescriu la reducció de les entrades secundàries corresponents a diferents obres d'un mateix responsable a una única entrada sota l'encapçalament del responsable. Per això, abans d'establir de manera definitiva les entrades secundàries que corresponen al recull, cal determinar quins encapçalaments se'n deriven i, si és necessari, aplicar els procediments que permetin reduir el seu nombre. Dos casos freqüents en què aquest procés previ és innecessari perquè el resultat és obvi són els següents:

- Quan el recull conté menys de quatre obres i/o fragments d'obres diferents, es fa l'entrada principal sota l'encapçalament de la primera obra o el primer fragment d'obra^[8] i entrades secundàries per la resta.

- Quan el recull conté obres i/o fragments d'obres diferents que s'entren sota més de tres persones i/o entitats diferents, es fa l'entrada principal sota l'encapçalament de la primera obra o el primer fragment d'obra i normalment no es fa cap entrada secundària per la resta.

Ex.:	100 1#	$aZubizarreta Múgica, José Ignacio
	245 10	$aJa zaharra, ja zaharraren semea, jo eta ni /$cJosé Ignacio Zubizarreta Múgica, Francisco Sagarzazu Badiola. Karakol Presoa / Luis Haranburu Altuna. Mirmiño / Nicolás Alday Eizaguirre. Buztan-txuri / Mikel Goenaga Mendizabal. Jontxu'ren askenengo itxasoratzea / José Ma. Etxaburu

a) Procediments per a la reducció del nombre d'encapçalaments^[9]

La reducció del nombre d'encapçalaments es fa per l'aplicació dels procediments següents en aquest ordre:

1) Dos o més fragments d'una mateixa obra numerats consecutivament. Si dos o més dels encapçalaments corresponen a fragments d'una mateixa obra numerats consecutivament, aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament nom-títol o títol, segons correspongui (per exemple, "Homer. Odissea. Llibre 6-14").

2) Tres o més fragments d'una mateixa obra no numerats o no numerats consecutivament. Si tres o més dels encapçalaments corresponen a fragments d'una mateixa obra no numerats o no numerats consecutivament, aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament nom-títol o títol, segons correspongui (per exemple, per l'aplicació de 25.6B3 als fragments d'una obra (incloses trilogies, tetralogies, etc.); per l'aplicació de 25.18 a parts de la Bíblia, etc.).

3) Tres o més obres i/o fragments d'obres diferents entrats sota la mateixa persona. Si tres o més dels encapçalaments corresponen a tres o més obres i/o fragments d'obres diferents que s'entren sota la mateixa persona i la política de títols uniformes del centre permet l'ús d'un únic títol uniforme col·lectiu vàlid per al conjunt de les obres i/o dels fragments (per exemple, "Poesia. Seleccions", "Teatre", "Seleccions", etc.), aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament del tipus "nom personal-títol uniforme col·lectiu".

Ex.:	100 1#	$aVega, Lope de,$d1562-1635
	240 10	$aTeatre.$kSeleccions
	245 13	$aEl Acero de Madrid ;$bLa dama boba ; La estrella de Sevilla /$cLope de Vega. Casa con dos puertas, mala es de guardar / Calderón de la Barca
	700 1#	$aCalderón de la Barca, Pedro,$d1600-1681.$tCasa con dos puertas, mala es de guardar
		Comentari: Observeu que, tot i que el títol de la primera obra no és explícitament a l'entrada principal, sí que "participa" en l'encapçalament mitjançant el títol uniforme col·lectiu "Teatre. Seleccions"

4) Tres o més obres i/o fragments d'obres diferents entrats sota la mateixa entitat. Si tres o més dels encapçalaments corresponen a tres o més obres i/o fragments d'obres diferents que s'entren sota la mateixa entitat, aquests encapçalaments es redueixen a l'encapçalament de l'entitat.

5) Reducció de dos encapçalaments "nom-títol" a només un encapçalament de "nom". Si en aquest moment del procés el nombre d'encapçalaments resultants de l'aplicació dels procediments de reducció és de quatre o més, i dos dels encapçalaments corresponen a dos obres i/o fragments d'obres diferents que s'entren sota la mateixa persona o entitat, aquests encapçalaments es redueixen a l'encapçalament de la persona o l'entitat. (Excepció: Aquest procés de reducció a l'encapçalament de la persona o de l'entitat no s'aplica als encapçalaments atribuïts a la primera obra o fragment d'obra pels processos anteriors).

Ex.:	100 1#	$aPtolemeu, Claudi,$dca. 90-ca. 168
	240 10	$aAlmagest.$lAnglès
	245 14	$aThe Almagest /$cby Ptolemy ... . On the revolutions of heavenly spheres / by Nicolaus Copernicus ... . Epitome of copernican astronomy ... ; The Harmonies of the world ... / by Johannes Kepler ...
	700 1#	$aCopernicus, Nicolaus,$d1473-1543.$tDe revolutionibus orbium caelestium.$lAnglès
	700 1#	$aKepler, Johannes,$d1571-1630

b) Entrades^[10]

- Entrada principal. L'entrada principal d'un recull d'obres o fragments d'obres sense títol col·lectiu és l'encapçalament que correspon a la primera obra o al primer fragment d'obra després d'aplicar els procediments de reducció al recull.

Nota: Observeu que l'encapçalament de l'entrada principal pot ser diferent o no ser-ho de l'encapçalament de la primera obra o del primer fragment d'obra del recull, segons hagi estat afectat per algun procediment de reducció o no. Per exemple, si el primer document del recull és un fragment d'una obra i el recull només conté un fragment d'aquesta obra, l'encapçalament de l'entrada principal és l'encapçalament del primer fragment, però si el recull conté dos o més fragments de la mateixa obra numerats consecutivament, l'encapçalament de l'entrada principal és l'encapçalament corresponent al conjunt d'aquests fragments, que és diferent de l’encapçalament del primer fragment. Un altre exemple: si el primer document del recull és una obra d'una persona i el recull només conté aquesta obra de la persona, l'encapçalament de l'entrada principal és l'encapçalament de la primera obra, però si el recull conté tres o més obres de la mateixa persona i la política de títols uniformes del centre catalogràfic permet l'ús d'un únic títol uniforme col·lectiu vàlid per a totes les obres, l'encapçalament de l'entrada principal és l'encapçalament corresponent al conjunt d'aquestes obres, que és diferent del de la primera obra.

- Entrades secundàries^[11] per la resta d'encapçalaments. Quan, després d’excloure l'encapçalament que s'ha fet servir com a entrada principal, el nombre d'encapçalaments resultants de l'aplicació dels procediments de reducció és un o dos, es fa una entrada secundària per cadascun dels encapçalaments.

Quan, després d’excloure l'encapçalament que s'ha fet servir com a entrada principal, el nombre d'encapçalaments resultants de l'aplicació dels procediments de reducció és tres o més, normalment no es fa cap entrada secundària per la resta d'encapçalaments.

[LCRI, 21.7C]

Diagrama del procés

2 Enregistraments sonors

Les pautes que s’estableixen a continuació no s'apliquen als tipus de reculls següents:

- reculls d'obres o de fragments d'obres de música no "clàssica" (per exemple, música pop, folklòrica, ètnica o jazz);

- reculls d'obres o de fragments d'obres seleccionats segons els intèrprets o els instruments més que no pas segons el repertori musical;

- reculls que són documents en més d'una part, quan no es disposa de totes les parts (en aquests casos cal esperar a tenir totes les parts per a poder aplicar les pautes en cas que convingui).

En aquests tipus de reculls, l'entrada principal es fa sota l'encapçalament (intèrpret o primera obra o primer(s) fragment(s) d'obra) establert per la norma 21.23D en funció del tipus de música i el nombre d'intèrprets principals, i no es fa cap entrada secundària analítica per les obres i/o fragments d'obres que formen part del recull.

a) Procediments per a la reducció del nombre d'encapçalaments^[12]

La reducció del nombre d'encapçalaments es fa per l'aplicació dels procediments següents en aquest ordre:

1) Dos o més fragments d'una mateixa obra numerats consecutivament. Si dos o més dels encapçalaments corresponen a fragments d'una mateixa obra numerats consecutivament, aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament nom-títol o títol, segons correspongui.

2) Tres o més fragments d'una mateixa obra no numerats o no numerats consecutivament. Si tres o més dels encapçalaments corresponen a fragments d'una mateixa obra no numerats o no numerats consecutivament, aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament nom-títol o títol, segons correspongui.

3) Tres o més obres i/o fragments d'obres diferents entrats sota la mateixa persona. Si tres o més dels encapçalaments corresponen a tres o més obres i/o fragments d'obres diferents que s'entren sota la mateixa persona i la política de títols uniformes del centre permet l'ús d'un únic títol uniforme col·lectiu vàlid per al conjunt de les obres i/o dels fragments (per exemple, "Seleccions", "Música per a piano. Seleccions", etc.), aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament del tipus "nom personal-títol uniforme col·lectiu".

b) Entrades^[13]

- Entrada principal. L'entrada principal d'un recull d'obres o fragments d'obres sense títol col·lectiu és l'encapçalament que correspon a la primera obra o al primer fragment d'obra després d'aplicar els procediments de reducció al recull.

Nota: Observeu que l'encapçalament de l'entrada principal pot ser diferent o no ser-ho de l'encapçalament de la primera obra o del primer fragment d'obra del recull, segons hagi estat afectat per algun procediment de reducció o no. Per exemple, si el primer document del recull és un fragment d'una obra i el recull només conté aquest fragment de l'obra, l'encapçalament de l'entrada principal és l'encapçalament del primer fragment, però si el recull conté dos o més fragments de la mateixa obra numerats consecutivament, l'encapçalament de l'entrada principal és l'encapçalament corresponent al conjunt d'aquests fragments, que és diferent de l’encapçalament del primer fragment. Un altre exemple: si el primer document del recull és una obra d'una persona i el recull només conté aquesta obra de la persona, l'encapçalament de l'entrada principal és l'encapçalament de la primera obra, però si el recull conté tres o més obres de la mateixa persona i es pot assignar un títol col·lectiu vàlid per a totes les obres, l'encapçalament de l'entrada principal és l'encapçalament corresponent al conjunt d'aquestes obres, que és diferent del de la primera obra.

- Entrades secundàries^[14] per la resta d'encapçalaments

Pràctica de la Biblioteca de Catalunya: Quan, després d’excloure l'encapçalament que s'ha fet servir com a entrada principal, el nombre d'encapçalaments resultants de l'aplicació dels procediments de reducció és catorze o menys, es fa una entrada secundària per cadascun dels encapçalaments.

Quan, després d’excloure l'encapçalament que s'ha fet servir com a entrada principal, el nombre d'encapçalaments resultants de l'aplicació dels procediments de reducció és quinze o més, no es fa cap entrada secundària per la resta d'encapçalaments.

[LCRI, 21.7C]

Sumari del capítol

21.12B RESPONSABILITAT MIXTA EN OBRES QUE SÓN MODIFICACIONS D'ALTRES OBRES. REVISIONS DE TEXTOS. Autor original ja no considerat responsable

1 Entrades secundàries d'obra relacionada

Quan la persona o l'entitat responsable del document original ja no es considera responsable de l'obra revisada, la norma 21.12B prescriu fer una entrada secundària nom-títol d'obra relacionada sota l'encapçalament de la darrera edició de l'obra que ha estat entrada sota l'encapçalament de la persona o l'entitat responsable de l'edició original si el títol d'aquesta edició es pot determinar fàcilment. Si el títol de la darrera edició no es pot determinar fàcilment, l'entrada secundària es redueix a l'encapçalament del responsable de l'edició original.

Ex.:	100 1#	$aPhillips, Ralph W.
	245 10	$aSkinner's science of dental materials /$cRalph W. Phillips
	250 ##	$a9th ed.
	700 1#	$aSkinner, Eugene W.$q(Eugene William),$d1896-
		Comentari: No s'ha pogut establir el títol de la darrera edició de l'obra que s'entra sota l'encapçalament de l'autor de l'edició original

[CLL, 21.12B (p. 150)]

Sumari del capítol

21.17B RESPONSABILITAT MIXTA EN OBRES QUE SÓN MODIFICACIONS D'ALTRES OBRES. REPRODUCCIONS DE DUES O MÉS OBRES D'ART. Amb text

1 General

Per la seva redacció, la norma 21.17B sembla aplicable només a documents consistents en reproduccions d'obres d'un únic artista, i text sobre l'artista i/o les obres de l'artista escrit per una sola persona.^[15] Com a la resta de casos similars, cal interpretar que si hi ha involucrats més d'un artista i/o més d'un autor del text, la norma 21.17B s'ha d'aplicar juntament amb la 21.6 i/o la 21.7.

Quan, d'acord amb la norma 21.17B, l'entrada principal del document és sota l'encapçalament de l'artista, es fa una entrada secundària sota l'encapçalament de la persona que ha escrit el text si el seu nom figura a qualsevol lloc del document (la norma exigeix que el nom figuri a la font principal d'informació).

[LCRI, 21.17B; AACR2 D&RI, 21.17B]

Ex.:	100 1#	$aJou, Louis,$d1881-1968
	245 10	$aJou, Pla i Plana :$barquitectes del llibre ... /$c[introducció i semblances: Jordi Estruga]
	700 1#	$aPla Pallejà, Jaume,$d1914-1995
	700 1#	$aPlana, Miquel,$d1943-
	700 1#	$aEstruga, Jordi

2 Catàlegs d'obres d'art^[16]

En triar l'entrada principal d'un catàleg d'obres d'art d'un o més artistes, la primera possibilitat que s'ha de considerar és la d'entrar-lo sota l'encapçalament d'alguna de les entitats involucrades en el document (per exemple, l'exposició i/o l'entitat dipositària de les obres d'art relacionades en el catàleg –vegeu l'apartat 5, “Catàlegs d’obres d’art”, de les concrecions a 21.1B2). Si cap de les entitats involucrades no compleix les condicions establertes en l'apartat 5 de les concrecions a 21.1B2, cal decidir si el document es pot entrar sota nom personal.

Sovint, els catàlegs d'obres d'art consisteixen en reproduccions d'obres d'un o més artistes i text sobre els artistes i/o les obres. En aquests casos, i una vegada desestimada l'entrada sota entitat, el pas següent és aplicar la norma 21.17B al catàleg. Si aquesta norma no permet entrar-lo sota nom personal, el catàleg s'entra sota títol.

[LCRI, 21.17B; AACR2 D&RI, 21.17B]

Sumari del capítol

21.23 RESPONSABILITAT MIXTA EN OBRES QUE SÓN MODIFICACIONS D'ALTRES OBRES. ENREGISTRAMENTS SONORS

1 Entrades secundàries

En establir les entrades secundàries d'un document, no solament s'ha de tenir en compte la norma que determina l'entrada principal del document, sinó que també s'han de considerar totes les normes utilitzades en el procés de selecció d'aquesta entrada principal i les normes específicament pensades per establir les entrades secundàries del document. És per això que quan es cataloga un enregistrament sonor que cau sota l'abast de les normes 21.23A i 21.23B, cal fer les entrades secundàries següents:

- les prescrites per les normes 21.23A i 21.23B,

- les prescrites per les normes utilitzades en el procés de tria de l'entrada principal (per exemple, per un compositor que ha col·laborat en l'obra (21.6), per un arranjador (21.18B1), per un llibretista (21.19A1)), i

- les prescrites per les normes 21.29 i 21.30, i les seves concrecions.

Ex.: Font principal d'informació:

L'elisir d'amore – Selecció

(Donizetti; Romani)

(Música de Donizetti; llibret de Romani,

basat en

Le philtre d'Eugène Scribe)

Entrada principal: sota l'encapçalament de Donizzetti com a compositor (21.23A i 21.19A1)

Entrades secundàries: sota els encapçalaments de Romani (nom) i Scribe (nom-títol) (21.19A1)

[LCRI, 21.23]

Sumari del capítol

21.23C RESPONSABILITAT MIXTA EN OBRES QUE SÓN MODIFICACIONS D'ALTRES OBRES. ENREGISTRAMENTS SONORS. Obres de diferents persones o entitats. Títol col·lectiu

1 Intèrprets principals

En el context d'aquesta norma s'entén per "intèrpret" la persona o l'entitat responsable de l'execució i/o de la interpretació enregistrada. Quan una persona participa en l'execució o la interpretació en qualitat de membre d'una entitat (per exemple, d'un quartet de corda), la persona no es considera intèrpret per si mateixa; és l'entitat com a conjunt la que catalogràficament és considerada intèrpret. Un director o acompanyant no es consideren membres de l'entitat que dirigeix o que acompanya. És per això que quan el nom d'una persona i el nom d'un grup apareixen junts, cal determinar si la persona forma part del grup o no.

L'ús de l'expressió "intèrpret(s) principal(s)" per a designar els intèrprets destacats (per la redacció, la tipografia o la disposició) en la font principal d'informació pot arribar a fer confusa l'aplicació de les normes 21.23C1 i 21.23D1. Per exemple, quan el nombre d'intèrprets a la font principal d'informació és tres o menys de tres i cap d'ells no està destacat, l'aplicació literal de la norma 21.23C1 fa impossible l'entrada principal sota l'encapçalament de l'únic intèrpret o de l'intèrpret anomenat en primer lloc. Per resoldre aquesta dificultat s’estableixen les pautes següents:

a) Quan a la font principal d'informació figuren dos o més intèrprets, es consideren intèrprets principals els destacats per la redacció, la tipografia o la disposició. Si a tots els intèrprets anomenats a la font principal d'informació se'ls dóna la mateixa importància, tots els intèrprets anomenats a la font principal es consideren intèrprets principals.

b) Quan a la font principal d'informació només figura un intèrpret, aquest intèrpret es considera intèrpret principal.

c) Quan a la font principal d'informació no figura cap intèrpret, es considera que no hi ha intèrprets principals.

En avaluar la importància relativa donada a un intèrpret per la disposició o la tipografia de la font principal d'informació, es considera que els noms associats i impresos amb el mateix cos i tipus de lletra tenen, en principi, la mateixa importància. Tanmateix, quan els noms associats tenen el mateix cos i tipus de lletra, però estan localitzats en zones diferents de la font principal d'informació, es considera que l'intèrpret que figura en la localització que indica preeminència té, en principi, més importància. L'ordre de citació dels noms en les llistes o seqüències d'intèrprets no es considera indicatiu de la seva importància relativa.

Ex.: Font principal d'informació:

THE FABULOUS VICTORIA DE LOS ÁNGELES

Victoria de los Ángeles, soprano

Gerald Moore, piano

Entrada principal: sota l'encapçalament de Victoria de los Ángeles com a intèrpret principal

Ex.: Font principal d'informació:

Joan Sutherland

SONGS MY MOTHER TAUGHT ME

Songs by Dvorák, Mendelssohn, Massenet, Gounod, Delibes, Grieg, Liszt, and others

Richard Bonynge

The New Philharmonic Orchestra

Entrada principal: sota l'encapçalament de Sutherland com a intèrpret principal

Ex.: Font principal d'informació:

SONATAS OF J.S. BACH & SONS

JEAN-PIERRE RAMPAL, Flute

ISAAC STERN, Violin

JOHN STEELE RITTER,

Harpsichord and Fortepiano

LESLIE PARNAS, Cello

Entrada principal: sota títol

Comentari: Rampal, Stern, Ritter i Parnas són tots quatre intèrprets principals

Ex.: Font principal d'informació:

LE MOYEN AGE CATALAN

Ensemble Ars Musicae de Barcelone

dir., Enric Gispert

Entrada principal: sota l'encapçalament de l'orquestra

Entrada secundària: sota l'encapçalament de Gispert

Comentari: L'orquestra i Gispert són tots dos intèrprets principals

Ex.: Font principal d'informació:

LAS VOCES DE LOS CAMPESINOS

Francisco García and Pablo and Juanita Saludado sing corridos about the farm workers and their union

Entrada principal: sota l'encapçalament de García

Entrades secundàries: sota els encapçalaments de P. Saludado i J. Saludado

Comentari: F. García, P. Saludado i J. Saludado són tots tres intèrprets principals

Ex.: Font principal d'informació:

SARAH BERNHARDT & THE COQUELIN BROTHERS

Entrada principal: sota l'encapçalament de Bernhardt

Entrades secundàries: sota els encapçalaments de C. Coquelin i E. Coquelin

Comentari: El document és l'enregistrament d'una lectura dramatitzada feta per S. Bernhardt, Constant Coquelin i Ernest Coquelin. Tot tres actors es consideren intèrprets principals

Ex.: Font principal d'informació:

Grandes adagios

Entrada principal: sota títol

Comentari: A la font principal d'informació no figura cap intèrpret i, per tant, es considera que no hi ha intèrprets principals

[LCRI, 21.23C]

2 Entrades secundàries analítiques per les obres i/o fragments d'obra continguts en un recull

Vegeu l'apartat 2 –“Enregistraments sonors”– de les concrecions a 21.7B.

Sumari del capítol

21.23D RESPONSABILITAT MIXTA EN OBRES QUE SÓN MODIFICACIONS D'ALTRES OBRES. ENREGISTRAMENTS SONORS. Obres de diferents persones o entitats. Sense títol col·lectiu

1 Intèrprets principals

Vegeu l'apartat 1 –“Intèrprets principals”– de les concrecions a 21.23C.

2 Entrada principal d'un recull i entrades secundàries analítiques per les obres i/o fragments d'obra continguts en el recull

Vegeu l'apartat 2 –“Enregistraments sonors”– de les concrecions a 21.7C.

Sumari del capítol

21.28A OBRES RELACIONADES. Abast

Als llibrets se'ls aplica la regla alternativa de 21.28A explicada en nota a peu de pàgina.

Sumari del capítol

21.28B OBRES RELACIONADES. Regla general

1 Entrades secundàries d'obra relacionada

En establir els encapçalaments de les entrades secundàries d'obra relacionada, vegeu l'apartat 1 de les concrecions a 21.30G –"Directrius per a l'adequació de la normativa a la política de títols uniformes del centre catalogràfic".

2 Recull de fragments de publicacions en sèrie

Quan el document és un recull de fragments d'una publicació en sèrie, normalment es fa una entrada secundària d'obra relacionada (nom-títol o títol, segons correspongui) per la publicació en sèrie només quan es compleixen les dues condicions següents:

a) la publicació en sèrie és esmentada a la font principal d'informació, i

b) no tots els fragments del recull s'entren sota el mateix encapçalament.

Ex.:	245 00	$aAlgoritmos clínicos en ginecología :$bartículos publicados en British medical journal ...
	740 0#	$aBritish medical journal
		Comentari: El document és un recull d'articles de diferents autors

Quan les publicacions en sèrie esmentades a la font principal d'informació són dues o tres, es fa una entrada secundària per cadascuna; quan són quatre o més, normalment no es fa cap entrada secundària.

Ex.:	245 00	$aArticles ...
	500 ##	$aRecull d'articles de 6 joves autors de l'Alt Urgell publicats entre 1992 i 1995 a Pirineu actual, suplement de Pirineus setmanal, i al diari Segre
	740 0#	$aPirineu actual
	740 0#	$aSegre
		Comentari: Les publicacions en sèrie són esmentades en la font principal d'informació i no són més de tres

[LCRI, 21.28B]

3 Índexs i suplements

Quan el document és l'índex o el suplement d'un altre document, no es fa entrada secundària d'obra relacionada pel document relacionat en els casos següents:

a) quan a tots dos documents els correspon el mateix encapçalament (nom-títol o títol, segons correspongui), o

b) quan el títol de l'índex o del suplement és un títol dependent i el seu encapçalament està format per l'encapçalament del document relacionat més el títol dependent de l'índex o del suplement.

Sumari del capítol

21.29 ENTRADES SECUNDÀRIES. REGLA GENERAL

1 General

La distinció entre "responsables destacats" i "col·laboradors" que fa la norma 21.6 només s'aplica, en principi, als responsables involucrats en la tria de l'entrada principal. Aquesta concreció fa extensiva l'aplicació de la distinció i de les regles que se'n deriven a les entrades secundàries dels responsables no involucrats en l'activitat que intervé en la tria de l'entrada principal (vegeu els apartats 2 i 3 de les concrecions a 21.6A-21.6D).

Quan el resultat d'aplicar la normativa i/o les concrecions a un document suposaria fer dues o més entrades sota el mateix encapçalament, només es fa una entrada (fins i tot quan l'encapçalament correspon a una persona o entitat que realitza funcions diferents).

2 Enregistraments sonors

Es fa una entrada secundària per tots els intèrprets (persones o entitats) anomenats en un enregistrament sonor amb les excepcions següents:

a) No es fa entrada secundària per les persones que participen en l'execució o la interpretació en qualitat de membre d'una entitat (per exemple, d'un quartet de corda) quan l'entitat ja és objecte d'una entrada principal o secundària.

Nota: Per a la correcta aplicació d'aquesta excepció cal recordar que els directors i els acompanyants no es consideren membres de l'entitat que dirigeixen o a la qual acompanyen, i que, en els casos en què el nom d'una persona i el nom d'un grup apareixen junts, cal esbrinar prèviament si la persona forma part del grup o no (apartat 1 –“Entrades secundàries– de les concrecions a 21.23C).

b) Quan un grup sense nom acompanya un intèrpret, no es fa cap entrada secundària pels membres del grup, encara que, per manca de nom, no es pugui fer una entrada secundària pel grup. Aquesta excepció no s’aplica als conjunts de jazz; en aquest cas es fa entrada secundària per cadascun dels membres del conjunt, tot i que la tipografia, la disposició, etc. destaqui alguns dels membres sobre la resta (tanmateix, no es fa entrada secundària pels membres als quals es poden aplicar les excepcions "c" i "d").

c) No es fa entrada secundària pels intèrprets que participen només en un petit nombre de peces d'un recull o pels participants amb funcions poc rellevants.

d) Quan el nombre d'intèrprets que realitzen la mateixa funció (per exemple, cantants en una òpera, actors en una representació teatral, etc.) és molt elevat, només es fa entrada secundària pels destacats en la font principal d'informació. Si tots hi tenen la mateixa preeminència, només es fan entrades secundàries pels destacats en altres fonts d'informació (per exemple, el contenidor, el programa de mà). Si aquest criteri tampoc no és aplicable, es fan entrades secundàries pels intèrprets més importants (per exemple, els cantants amb papers principals, etc.).

Ex.: Font principal d'informació (etiquetes):

L'ELISIR D'AMORE—Highlights

(Donizetti; Romani)

Spiro Malas, Maria Casula, Joan Sutherland, Luciano Pavarotti, Dominic Cossa

with the Ambrosiam Opera Chorus

and the English Chamber Orchestra

conducted by

Richard Bonynge

Contenidor:

Donizetti

L'ELISIR D'AMORE Highlights

JOAN SUTHERLAND, LUCIANO PAVAROTTI

Dominic Cossa, Spiro Malas, Maria Casula

Ambrosiam Opera Chorus, English Chamber Orchestra

Richard Bonynge

Entrades secundàries pels intèrprets: sota els encapçalaments de Sutherland, Pavarotti, Bonynge, el cor i l'orquestra

[LCRI, 21.29D]

3 Material audiovisual

La tria de les entrades secundàries dels materials audiovisuals es fa per l'aplicació conjunta de les regles 21.29 i 21.30 i de les directrius que s’estableixen a continuació:

a) Es fan entrades secundàries per qualsevol persona o entitat que ha contribuït en la creació del document amb les excepcions següents:

1) No es fan entrades secundàries per les persones (per exemple, productors, directors, escriptors, etc.) que pertanyen al personal d'una companyia productora, etc. quan l'entitat ja és objecte d'una entrada principal o secundària, excepte si les seves contribucions són significatives (es consideren contribucions significatives la de l'animador d'una pel·lícula d'animació, el productor/director d'un documental o d'una pel·lícula didàctica, el director d'una pel·lícula comercial, el cineasta o promotor d'un document audiovisual quan els crèdits li atribuexin l'autoria o apareix sota designacions del tipus "una pel·lícula de..."

Quan no hi ha una companyia productora, etc., es fan entrades secundàries pels productors, els directors i els escriptors. Només es fan entrades secundàries per altres persones si les seves contribucions són significatives.

2) Quan el document és entrat sota l'encapçalament d'una persona, no es fan entrades secundàries per altres persones que hagin contribuït en la producció, excepte 1) si comparteixen la mateixa funció amb la persona sota el nom de la qual s'entra el document o 2) si les seves contribucions són significatives.

b) Es fan entrades secundàries per totes les entitats anomenades a la zona de la publicació, distribució, etc.

c) Es fan entrades secundàries per tots els actors, els intèrprets i els narradors, excepte:

1) En el cas de pel·lícules o vídeos entrats sota l'encapçalament d'un grup d'intèrprets (d'acord a 21.1B2e), no es fan entrades secundàries pels membres del grup. (Les persones mencionades amb el grup i que són anomenades abans o després del nom del grup no es consideren membres del grup.)

2) Quan hi ha molts intèrprets (actors, actrius, etc.), només es fan entrades secundàries pels anomenats de forma destacada a la font principal d'informació. Quan aquest criteri no es pot aplicar, només es fan entrades secundàries per cadascun d'ells si no són més de tres.

d) Es fan entrades secundàries per les persones que en una producció actuen d'entrevistadors o entrevistats, oradors, conferenciants, etc. i per les que expliquen les seves vides, les seves idees, el seu treball, etc., i que no han estat triades com a entrada principal.

[LCRI, 21.29D]

Sumari del capítol

21.30E ENTRADES SECUNDÀRIES. REGLES ESPECÍFIQUES. Entitats

1 Conferències, expedicions, etc.

Quan les actes, etc. d'una conferència, expedició, etc. amb nom, no són entrades sota la conferència, expedició, etc., perquè no són esmentats prominentment (21.1B2d), es fa una entrada secundària per la conferència, l’expedició, etc. si aquesta és anomenada a qualsevol lloc del document.

Quan l'entitat organitzadora d'un congrés o d'una exposició és anomenada prominentment en el document, es fa una entrada secundària per l'entitat.

[LCRI, 21.30E]

2 Entitats que financen un document

Quan se sap que la participació d'una entitat en un document és merament econòmica, no es fa entrada secundària per l'entitat, tot i que aquesta sigui anomenada prominentment. En cas de dubte, només es fa entrada secundària per l'entitat si aquesta és anomenada en la font principal d'informació.

[CCM, 4.8.3c]

3 Entitats subordinades

Quan 1) la normativa prescriu fer entrades secundàries per dues entitats involucrades en un document, 2) una de les entitats és una entitat subordinada de l'altra i 3) l’encapçalament de la subordinada conté l'encapçalament de la superior (per exemple, "Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques" i "Institut d'Estudis Catalans"), només es fa l'entrada secundària corresponent a l'entitat subordinada. (Excepció: Quan se sap que l'entitat subordinada només actua com a editor de l'entitat superior, l'entrada secundària es fa per l'entitat superior.)

[CCM, 4.8.3c]

Sumari del capítol

21.30F ENTRADES SECUNDÀRIES. REGLES ESPECÍFIQUES. Altres persones o entitats relacionades

1 Pauta general

Excepte quan la normativa i/o les concrecions determinen la pràctica concreta que cal seguir, es deixa a criteri del catalogador la decisió de fer entrades secundàries per les persones o entitats relacionades amb una obra d'una manera no tractada a 21.1-21.28.

En triar aquest tipus d'entrades secundàries, cal tenir en compte el principi bàsic expressat per la pròpia norma 21.30F1: l'encapçalament ha de proporcionar un punt d'accés important a l'usuari del catàleg. Les entrades secundàries d'un document no són la relació completa de les persones i/o les entitats involucrades en el document.

Altres consideracions que el catalogador ha de tenir en compte a l'hora de triar aquest tipus d'entrades secundàries són les següents:

a) El fet de donar una menció de responsabilitat en el registre bibliogràfic no obliga a fer entrades secundàries per les persones o entitats anomenades. La funció de la descripció bibliogràfica és descriure i identificar el document. La funció de les entrades secundàries és, en canvi, proporcionar punts d'accés a les descripcions bibliogràfiques. Cal diferenciar aquestes dues funcions.

b) Una vegada triades l'entrada principal del document i les entrades secundàries derivades de les normes utilitzades en la seva tria, difícilment es pot justificar una entrada secundària per una persona o entitat no mencionada prominentment en el document.

c) Els responsables de tasques purament editorials (per exemple, els autors de peus d'il·lustració, etc.) normalment no es consideren objecte d'entrada secundària.

d) Tradicionalment, la font principal d'informació d'un document és el lloc on es fan constar els responsables que es consideren més importants. En cas de dubte, el fet que la persona o l'entitat figuri en la font principal es pot considerar un argument a favor de fer-li una entrada secundària.

2 Prologuistes, etc.

Normalment no es fan entrades secundàries pels responsables del material introductori i/o suplementari d'un document (pròlegs, addendes, annexos, índexs, epílegs, etc.) si no és que es consideri probable que els usuaris del catàleg cerquin aquest material com a peça independent (per exemple, perquè el seu contingut sigui d'interès per si mateix).

3 Exposicions d'art

Es fa una entrada secundària per la institució on ha tingut lloc una exposició d'art si és anomenada prominentment. Si les institucions són tres o menys, es fa una entrada secundària per cadascuna. Si són quatre o més, es fa una entrada secundària per l'anomenada en primer lloc.

[LCRI, 21.30F]

4 Obres commemoratives i d'homenatge

Es fa una entrada secundària per la persona o l'entitat a qui s'adreça una obra d'homenatge o de commemoració si és anomenada en la font principal d'informació.

[LCRI, 21.30F]

Sumari del capítol

21.30G ENTRADES SECUNDÀRIES. REGLES ESPECÍFIQUES. Obres relacionades

1 Directrius per a l'adequació de la normativa a la política de títols uniformes del centre catalogràfic

Quan la normativa prescriu l'ús d'un títol uniforme per a l'encapçalament d'una entrada secundària d'obra relacionada i la política del centre catalogràfic estableix que no es faci títol uniforme per l'obra, es produeix un conflicte que cal tenir en compte. A continuació es relacionen els casos que es poden presentar i les directrius que s'han d'aplicar en cada cas.

a) El centre catalogràfic fa títol uniforme per l'obra. Quan l'obra relacionada pertany a una o més de les categories per a les quals el centre catalogràfic ha decidit fer títol uniforme, es comprova si l'obra necessita títol uniforme i, si cal i es disposa de la informació necessària, s'elabora el títol uniforme i es fa l'entrada secundària sota l'encapçalament títol o nom-títol –camps 730 o 7XX^[17]– que li correspon. Quan no es disposa d'aquesta informació, l'entrada secundària es fa sota l'encapçalament (nom-títol o títol) que es basa en la informació del títol que s'ha pogut obtenir.^[18]

Ex.:	Font d’informació:
		Basada en Las uvas de la ira, de John Steinbeck
	Entrada secundària d'obra relacionada:
		700 12	$aSteinbeck, John.$tGrapes of wrath

b) El centre catalogràfic no fa títol uniforme per l'obra. Quan l'obra relacionada no pertany a cap de les categories per a les quals el centre catalogràfic ha decidit fer títol uniforme es poden presentar els dos casos següents:

- L'obra s'entra sota títol. En aquest cas l'encapçalament de l'obra es basa en el títol pel qual l'obra és esmentada en el document que es cataloga i l'entrada secundària es dóna en un camp 740 (excepció: quan l'encapçalament necessita referències, l'entrada es dóna en un camp 730^[18]);

- L'obra s'entra sota nom. En aquest cas l'encapçalament de l'obra es basa en el títol pel qual l'obra és esmentada en el document que es cataloga i l'entrada secundària es dóna en un camp 7XX^[19].

Ex.:	Font d’informació:
		Basada en Las uvas de la ira, de John Steinbeck
	Entrada secundària d'obra relacionada:
		700 1#	$aSteinbeck, John.$tUvas de la ira

2 Edicions revisades

Quan l'edició revisada d'una obra (altra que una traducció revisada) té el títol i/o l'entrada principal diferents dels de l'edició original, la nova edició es lliga amb l'original mitjançant una nota connectiva i la pertinent entrada secundària d'obra relacionada (vegeu 25.2B).

Nota: La nota connectiva i l'entrada secundària no s'afegeixen al registre de l'edició original.

[LCRI, 1.7A4]

Sumari del capítol

21.30H ENTRADES SECUNDÀRIES. REGLES ESPECÍFIQUES. Altres relacions

1 Entrada secundària per l'encapçalament d'un manuscrit o grup de manuscrits com a ens físics

Quan cap altra norma o concreció no prescriu de fer una entrada per l'encapçalament d'un manuscrit o grup de manuscrits com a ens físics, es fa una entrada secundària per aquest encapçalament^[20] sempre que la relació entre l'obra que es cataloga i els manuscrits no sigui solament temàtica (per exemple, una obra que estudiï un manuscrit sense reproduir-lo ni transcriure'l), i que, a més, es compleixin una o més de les condicions següents:

1) L'obra que es cataloga és una reproducció facsímil del manuscrit.

2) El nom o la designació del manuscrit en el dipòsit (biblioteca, arxiu, etc.) apareixen a la zona del títol i de la menció de responsabilitat.

3) En la portada o en altres fonts prominents de l'obra es dóna més importància al nom o a la designació del manuscrit en el dipòsit que no pas a l'autor o al títol de l'obra.

4) Les bibliografies i altres fonts de referència identifiquen el manuscrit pel seu nom o per la seva designació en el dipòsit més que no pas per l'autor o pel títol de l'obra.

[LCRI, 21.30H]

Sumari del capítol

21.30J ENTRADES SECUNDÀRIES. REGLES ESPECÍFIQUES. Títols

Sumari

1 Directrius per a les entrades secundàries de títol

a) Alteracions en el títol propi

1) Monografies en més d'una unitat física

2) Publicacions en sèrie (excloses les col·leccions)

b) Títols altres que el títol propi

c) Parts de la informació del títol propi

d) Representacions gràfiques alternatives dels títols propis

1) Abreviatures

2) & (“et” o “i comercial”)

3) Números que no són dates

4) Dates

e) Títols corregits (títols propis i altres títols)

1) Títols corregits amb les tècniques "[i.e.]" o "[sic]"

2) Títols corregits mitjançant l'addició de lletres omeses entre claudàtors

2 Documents que consisteixen en dues o tres obres independents sense títol col·lectiu

1 Directrius per a les entrades secundàries de títol ^[21]

Aquestes directrius orientatives tenen com a finalitat afavorir l'estandardització de la pràctica seguida per a les entrades secundàries de títol. Cal tenir en compte, però, que hi ha casos que no responen a cap dels tipus establerts per les directrius. La resolució d'aquests casos es deixa a criteri del catalogador. En cas de dubte, es recomana fer l'entrada secundària de títol.

Nota: Aquestes directrius són aplicables a qualsevol document independentment que s’entri sota títol propi, títol uniforme, encapçalament personal, etc.

a) Alteracions en el títol propi

1) Monografies en més d'una unitat física. Quan el títol propi d'una monografia en més d'una unitat física varia entre les diverses unitats, es fan entrades secundàries pels títols propis de les parts amb variacions que afecten la cerca i que no han estat triats com a títol propi de la publicació.

2) Publicacions en sèrie (excloses les col·leccions). Quan el títol propi d'una publicació en sèrie varia i/o fluctua entre els números sense que hi hagi un autèntic canvi de títol (vegeu les concrecions a 21.2A i 21.2C), es fan entrades secundàries pels títols propis dels números amb variacions que afecten la cerca i que no han estat triats com a títol propi de la publicació.

b) Títols altres que el títol propi. De manera gairebé sistemàtica es fan entrades secundàries pels títols alternatius, pels títols a la coberta, pels títols al llom, pels títols paral·lels transcrits en el cos de la descripció bibliogràfica^[22] o en nota i pels títols de les portades addicionals quan difereixen significativament del títol propi (vegeu la concreció a 21.2A).

Cal ser més restrictiu amb els títols inicials, els títols a la portadella i a les llegendes de foli. Normalment es fan entrades secundàries per aquests títols només en els casos següents:

- quan se sap que l'obra és coneguda per aquest altre títol, o

- quan es considera probable que l'usuari pensi que aquest altre títol és el títol propi de la publicació.

c) Parts de la informació del títol propi.^[23] Es fa una entrada secundària per qualsevol part de la informació del títol propi prou significativa per si mateixa, si per la seva disposició, la tipografia, etc., es considera probable que l'usuari pensi que aquesta part és el títol propi de la publicació.

Ex.:	100 1#	$aShakespeare, William,$d1564-1616
	240 10	$aMidsummer night's dream
	245 10	$aShakespeare's A midsommer nights dreame ...
	246 30	$aMidsommer nights dreame

Aquest cas es produeix amb relativa freqüència en els llibres d'art amb títols que comencen pel nom de l'artista. Molts usuaris consideren el nom de l'artista més com una menció de responsabilitat que no pas com una part del títol.

Ex.:	245 10	$aPicasso, Les demoiselles d'Avignon ...
	246 30	$aDemoiselles d'Avignon

d) Representacions gràfiques alternatives dels títols propis. En principi, les directrius que s’estableixen en aquesta secció només es refereixen al títol propi. Tanmateix, també es poden aplicar a altres títols del document. En aquest darrer cas, cal ser molt més restrictiu, ja que aquests altres títols són variants del títol propi i les seves representacions gràfiques alternatives, variants de variants.

1) Abreviatures. Quan en un títol propi apareix una abreviatures dins de les cinc primeres paraules que afecten la seva intercalació i es coneix la seva forma desenvolupada en la llengua del títol propi, es fa una entrada secundària de títol amb la forma desenvolupada.

Ex.:	245 10	$aMessrs. Ives of Bridgeport ...
	246 3#	$aMessieurs Ives of Bridgeport

Ex.:	245 10	$aMt. St. Helens and the Toutle Valley ...
	246 3#	$aMount Saint Helens and the Toutle Valley

Ex.:	245 10	$aSt. Louis blues ...
	246 3#	$aSaint Louis blues

Però:	245 10	$aM'Liss and Louie ...
		Comentari: No es fa l'entrada secundària de títol perquè es desconeix la forma desenvolupada de l'abreviatura

2) & (“et” o “i comercial”). Quan en un títol propi apareix el símbol "&" (o un altre símbol que representi la paraula "i", per exemple, el signe més (+)) dins de les cinc primeres paraules que afecten la seva intercalació, es fa una entrada secundària de títol en la qual se substitueix el símbol per la paraula "i" en la llengua del títol propi.

Ex.:	245 10	$aA & B roads & motorways atlas of Great Britain ...
	246 3#	$aA and B roads and motorways atlas of Great Britain

Ex.:	245 10	$aPèl & ploma ...
	246 3#	$aPèl i ploma

3) Números que no són dates. Quan en un títol propi figura un nombre enter que no és una data dins de les cinc primeres paraules que afecten la seva intercalació, s'apliquen els procediments següents:

- Xifres aràbigues. Quan el número figura en el títol en xifres aràbigues, es fa una entrada secundària pel títol amb el número en lletres en la llengua del títol propi.

Ex.:	245 14	$aThe 1-2-3 guide to libraries ...
	246 3#	$aOne-two-three guide to libraries

Ex.:	245 10	$a1 and 2 Thessalonians ...
	246 3#	$aFirst and second Thessalonians

Ex.:	245 10	$a1a Mostra toscana ...
	246 3#	$aPrima Mostra toscana

Ex.:	245 14	$aLes 30 millors receptes d’arròs de l’àvia ...
	246 3#	$aTrenta millors receptes d’arròs de l’àvia

- Xifres romanes. Quan el número figura en el títol en xifres romanes, es fa una entrada secundària pel títol amb el número en lletres en la llengua del títol propi.

Ex.:	245 10	$aIII Jornades d'Història de l'Educació Artística ...
	246 3#	$aTerceres Jornades d'Història de l'Educació Artística

- Números en lletres. Quan el número figura escrit en lletres en el títol, no es fa cap entrada secundària pel títol amb el número escrit en xifres aràbigues o romanes.

4) Dates. Quan en un títol propi figuren números que representen anys o períodes d'anys (per exemple, 1917-1954, segle 20, etc.) dins de les cinc primeres paraules que afecten la seva intercalació, s'apliquen els procediments següents:

- Dates en xifres aràbigues. Quan les dates estan escrites en xifres aràbigues, no es fa entrada secundària de títol per substituir les dates en xifres aràbigues per les dates en lletres.

Ex.:	245 10	$a1915 :$brevue de guerre en deux actes ...
		Comentari: No es fa entrada secundària per la data en lletres

Ex.:	245 10	$a1947, l’estiu acaba per a tothom ...
		Comentari: No es fa entrada secundària per la data en lletres

- Dates en xifres romanes. Quan les dates estan escrites en xifres romanes, es fan entrades secundàries de títol amb les dates escrites en xifres aràbigues i/o en lletres si es considera probable que l'usuari esperi trobar-les amb aquestes formes.

Ex.:	245 14	$aThe XXth century citizen's atlas of the world ...
	246 3#	$a20th century citizen's atlas of the world
	246 3#	$aTwentieth century citizen's atlas of the world

Ex.:	245 13	$aLe XVIIe & XVIIIe siècles ...
	246 3#	$aDix-septième et dix-huitième siècles
		Comentari: Observeu que en aquest exemple s'han "compactat" dues entrades secundàries en una: les corresponents a les dates i al símbol "&"

Ex.:	245 10	$aAustralian painting, XIX and XX centuries ...
	246 3#	$aAustralian painting, 19th and 20th centuries
	246 3#	$aAustralian painting, nineteenth and twentieth centuries

Però:	245 10	$aValència en la crisi del segle XV ...
		Comentari: No es fa entrada secundària per la data en xifres aràbigues ni en lletres, perquè es considera improbable que algú esperi trobar la data amb aquestes formes

5) Signes i símbols. Quan en un títol propi hi ha un signe o un símbol dins de les cinc primeres paraules que afecten la seva intercalació, es fa una entrada secundària de títol amb el nom del signe o el símbol o amb les seves formes textuals si aquesta substitució es pot fer de manera concisa i es considera probable que l'usuari del catàleg esperi trobar el signe o símbol en aquesta forma.

Ex.:	245 10	$a100% futbol ...
	246 3#	$aCent per cent futbol

Ex.:	245 10	$aPoe[try] :$ba simple introduction to experimental poetry ...
	246 3#	$aPoe
	246 3#	$aPoetry
	740 0#	$aSimple introduction to experimental poetry
		Nota suggerida: En el títol de la portada [try] és representat pel dibuix d'un arbre
		Comentari: En l'exemple es considera que el sistema que gestiona el catàleg no ignora els claudàtors en la intercalació i en la cerca en els índexs quan es es troben dins d’una paraula –com és el cas del sistema actual de la Biblioteca de Catalunya–, i, per tant, és necessari fer una entrada secundària per treure els claudàtors del camp 245

Ex.:	245 10	$aSaint Basil the Great [died] 379 ...
	246 3#	$aSaint Basil the Great 379
		Nota suggerida: En el títol de la portada la data "379" va precedida d'una creu
		Comentari: En l'exemple es considera que el sistema que gestiona el catàleg ignora els claudàtors en la intercalació i en la cerca en els índexs quan es troben a l’inici i al final d’una paraula –com és el cas del sistema actual de la Biblioteca de Catalunya–, i, per tant, no és necessari fer una entrada secundària per treure els claudàtors del camp 245

e) Títols corregits (títols propis i altres títols). Quan una o més de les cinc primeres paraules que afecten la intercalació d'un títol han estat corregides, s'aplica un dels procediments següents:

1) Títols corregits amb les tècniques "[i.e. ...]" o "[sic]". Quan el títol ha estat corregit mitjançant "[i.e. ...]" o "[sic]",

- es fa una entrada secundària de títol pel títol corregit, i

- es fa una altra entrada secundària de títol pel títol tal com es troba a la font.

Ex.:	100 1#	$aBrick, Paul Anthony
	245 14	$aThe Paul Anthony Buck [i.e. Brick] lectures ...
	246 3#	$aPaul Anthony Brick lectures
	246 3#	$aPaul Anthony Buck lectures

Ex.:	245 04	$aThe Wolrd [sic] of television ...
	246 3#	$aWorld of television
	246 3#	$aWolrd of television

Ex.:	245 00	$aCatólogo [sic] de sellos de España ...
	246 3#	$aCatálogo de sellos de España
	246 3#	$aCatólogo de sellos de España

2) Títols corregits mitjançant l'addició de lletres omeses entre claudàtors. Quan el títol ha estat corregit mitjançant l'addició de les lletres omeses entre claudàtors,

- es fa una entrada secundària de títol pel títol corregit, i

- es fa una altra entrada secundària de títol pel títol tal com es troba a la font.

Ex.:	245 10	$aOne day's d[u]ty ...
	246 3#	$aOne day's duty
	246 3#	$aOne day's dty

Quan un títol pertany a dos o més tipus dels relacionats en aquesta concreció, no cal fer totes les entrades secundàries de títol prescrites per cadascun dels tipus a què pertany; si és possible, es "compacten" i solament es fan les entrades secundàries que es consideren més útils.

Ex.:	245 10	$a20 centuries & Mt. St. Helens ...
	246 3#	$aTwenty centuries and Mount Saint Helens

[LCRI, 21.30J; AACR2 D&RI, 21.30J]

2 Documents que consisteixen en dues o tres obres independents sense títol col·lectiu

Pràctica de la Biblioteca de Catalunya:^[24] Quan un document conté dues o tres obres independents (d'un mateix autor o d'autors diferents) i no té títol col·lectiu, es fan entrades secundàries pels títolos de la segona i, si n'hi ha, de la tercera de les obres del document. (Excepció: No es fa una entrada secundària per un títol propi quan, per algun altre concepte, en el registre bibliogràfic ja es fa una entrada secundària de títol o de nom-títol amb aquest mateix títol propi.) Quan el document conté més de tres obres, no es fa cap entrada secundària pels títols propis de les obres.

Nota: Tingueu en compte que als títols de les obres contingudes en el document els són aplicables les directrius d'entrades secundàries de títol.

[LCRI, 21.30J (apartat "Items Without Collective Title")]

Sumari del capítol

21.30K1 ENTRADES SECUNDÀRIES. REGLES ESPECÍFIQUES. Regles especials d'entrades secundàries en alguns casos. Traductors

Pràctica de la Biblioteca de Catalunya: Com a norma general, només es fa entrada secundària sota l'encapçalament d'un traductor quan es compleixen una o més de les condicions següents:

a) el document traduït és una obra literària,

b) el traductor és anomenat en la font principal del document,

c) la redacció de la font principal d'informació del document que es cataloga dóna a entendre que el traductor és l'autor, o

d) els usuaris del catàleg poden tenir dificultats per a trobar l'encapçalament de l'entrada principal (per exemple, en el cas de moltes obres orientals i medievals).

Sumari del capítol

21.30K2 ENTRADES SECUNDÀRIES. REGLES ESPECÍFIQUES. Regles especials d'entrades secundàries en alguns casos. Il·lustradors (inclosos els fotògrafs)

Als casos previstos per la norma s'afegeix el següent:

d) quan el document és una obra per a infants.

[AACR2 D&RI, 21.29D]

Sumari del capítol

21.30L ENTRADES SECUNDÀRIES. REGLES ESPECÍFIQUES. Col·leccions

1 Disposició opcional

S'aplica la disposició opcional de la norma 21.30L; és a dir, si n'hi ha, s’afegeix la designació numèrica o qualsevol altra designació de cada obra de la col·lecció a l'encapçalament de la col·lecció.

[AACR2 D&RI, 21.30L]

2 Tipus d'entrada secundària

Les entrades secundàries de col·lecció i subcol·lecció es regeixen per la normativa aplicable a les entrades analítiques (vegeu l'apartat 1 de les concrecions a 21.30M –"Directrius per a l'adequació de la normativa a la política de títols uniformes del centre catalogràfic").

3 Subcol·leccions entrades subordinadament

Per a determinar les entrades secundàries que es deriven d'una subcol·lecció entrada subordinadament –és a dir, entrada com a subencapçalament de la col·lecció–, cal aplicar el procediment següent:

a) Col·lecció numerada.^[25] Quan el document que es cataloga pertany a una subcol·lecció entrada subordinadament i la col·lecció és numerada, es fan dues entrades: una sota l'encapçalament de la col·lecció i una altra sota l'encapçalament de la subcol·lecció.

Ex.:	490 1#	$aBiblioteca de arte hispánico ;$v8.$aArtes aplicadas ;$v1
	830 #0	$aBiblioteca de arte hispánico ;$v8
	830 #0	$aBiblioteca de arte hispánico.$pArtes aplicadas ;$v1

Ex.:	490 1#	$aClásicos del siglo XX ;$v21.$aLiteratura inglesa
	830 #0	$aClásicos del siglo XX (RBA Editores) ;$v21
	830 #0	$aClásicos del siglo XX (RBA Editores).$pLiteratura inglesa

b) Col·lecció no numerada. Quan el document que es cataloga pertany a una subcol·lecció entrada subordinadament i la col·lecció és no numerada, es fa una única entrada secundària sota l'encapçalament de la subcol·lecció.

~~Ex.:~~

~~440 #0~~

~~$aBiblioteca Argos.$pCrítica literaria~~

Ex.:	490 1#	$aBiblioteca universal. Filosofía
	830 #0	$aBiblioteca universal (Círculo de Lectores).$pFilosofía

c) Col·lecció numerada i no numerada. Quan el document que es cataloga pertany a una subcol·lecció entrada subordinadament i la col·lecció és numerada i no numerada, es fan dues entrades: una sota l'encapçalament de la col·lecció i una altra sota l'encapçalament de la subcol·lecció.

Nota: Quan la col·lecció s'ha iniciat en el catàleg com a no numerada i posteriorment es cataloguen documents de la col·lecció numerats, s'ha d'afegir l'entrada secundària de la col·lecció a tots els registres bibliogràfics de la col·lecció ja existents al catàleg. Aquest procediment té com a finalitat que tots els documents de la col·lecció quedin indexats sota l'encapçalament de la col·lecció.

Quan la col·lecció s'ha iniciat en el catàleg com a numerada i posteriorment es cataloguen documents de la col·lecció no numerats, no cal fer aquest procés de recuperació –la pròpia mecànica del procediment seguit en aquest cas (vegeu la secció "a" –“Col·lecció numerada– d'aquest apartat) fa que tots els documents de la col·lecció siguin indexats sota l'encapçalament de la col·lecció i de la subcol·lecció.

[LCRI, 21.30L (apartat "Main Series and Indirectly Entered Subseries")]

Sumari del capítol

21.30M ENTRADES SECUNDÀRIES. REGLES ESPECÍFIQUES. Entrades analítiques

1 Directrius per a l'adequació de la normativa a la política de títols uniformes del centre catalogràfic

Quan la normativa prescriu l'ús d'un títol uniforme per l'encapçalament de l'entrada secundària analítica d'una obra i la política del centre catalogràfic estableix que no es faci títol uniforme per l'obra, es produeix un conflicte que cal tenir en compte. A continuació es relacionen els casos que es poden presentar i les directrius que s'han d'aplicar en cada cas.

a) El centre catalogràfic fa títol uniforme per l'obra. Quan l'obra pertany a una o més de les categories per a les quals el centre catalogràfic ha decidit fer títol uniforme, es comprova si l'obra necessita títol uniforme i, si cal i es disposa de la informació necessària, s'elabora el títol uniforme i es fa l'entrada secundària sota l'encapçalament títol o nom-títol –camps 730 o 7XX^[26]– que li correspon. Quan no es disposa d'aquesta informació, l'entrada secundària es fa sota l'encapçalament (títol o nom-títol) que es basa en la informació del títol que s'ha pogut obtenir.^[27]

b) El centre catalogràfic no fa títol uniforme per l'obra. Quan l'obra no pertany a cap de les categories per a les quals el centre catalogràfic ha decidit fer títol uniforme, es poden presentar els dos casos següents:

- L'obra s'entra sota títol. En aquest cas l'encapçalament de l'obra es basa en el títol amb què apareix en el document que es cataloga i l'entrada secundària es dóna en un camp 740 (excepció: quan l'encapçalament necessita referències, l'entrada es dóna en un camp 730^[27]);

- L'obra s'entra sota nom de persona o d'entitat. En aquest cas l'encapçalament de l'obra es basa en el títol amb què apareix en el document que es cataloga i l'entrada secundària es dóna en un camp 7XX.^[28]

2 Lleis, decrets, etc.

Només es fa una entrada secundària analítica per una llei, un decret, etc. inclosos en un document com a material addicional o suplementari, quan la llei, el decret, etc. són esmentats prominentment (vegeu la concreció a 0.8) en el document i aquest inclou el text complet de la llei, el decret, etc. (Per a les entrades secundàries analítiques de lleis, decrets, etc. de dues o més jurisdiccions continguts en el cos principal d'un recull, vegeu les concrecions a 21.7B i 21.7C.)

Sumari del capítol

21.31A REGLES ESPECIALS D'ALGUNES PUBLICACIONS JURÍDIQUES. LLEIS, ETC. Abast

En establir l'abast de la norma 21.31, la regla 21.31A1 només fa referència explícita a les disposicions i als decrets legislatius d'una jurisdicció política, i als decrets del cap de l'executiu que tenen força de llei. Tot i no ser mencionats explícitament, les ordenances locals, els projectes i els avantprojectes de llei, les lleis antigues i medievals i el dret consuetudinari cauen també dins de l'abast de la norma 21.31.

Catalogràficament es consideren "lleis" les normes dictades com a lleis per les persones jurídiques (cossos legislatius, caps d'estat, juntes militars, etc.) amb poder legislatiu dins d'una jurisdicció. Cal observar que el nivell de la jurisdicció (federal, estatal, autonòmic, provincial, municipal, etc.) no afecta al significat catalogràfic del terme "llei". Queden inclosos en el concepte catalogràfic de "llei", els decrets legislatius i els decrets llei.

- Decret legislatiu. Norma amb força de llei dictada pel poder executiu en virtut de la potestat legislativa que li delega el poder legislatiu.

- Decret llei. Norma amb força de llei dictada pel poder executiu –per exemple, cap de govern, consell executiu, junta militar, etc.– en virtut de la seva pròpia potestat legislativa.

(El decret executori i l'ordre executiva, pel contrari, són els dictats pel poder executiu en virtut de la seva potestat reglamentària o executiva, no pas legislativa (vegeu AACR2 21.4D1 i 21.32)).

[CLL, 21.31 i Glossary]

Sumari del capítol

21.32 REGLES ESPECIALS D'ALGUNES PUBLICACIONS JURÍDIQUES. REGLAMENTS ADMINISTRATIUS, ETC.

1 Decrets de l'Estat espanyol i de les seves comunitats autònomes (exclosos els decrets legislatius i els decrets llei)

Els decrets de l'Estat espanyol i de les seves autonomies s'entren sota l'encapçalament del ministeri, departament, conselleria, etc. que els proposen i/o refrenden.

[RC, 14.5.1 A c]

Sumari del capítol

21.1A REGLA GENERAL. Obres d'autoria personal

1 Publicacions en sèrie

21.1B1 REGLA GENERAL. Entrada sota entitat. Definició

1 Congressos

3 Plans, programes i projectes

2 Aplicació de la norma

a) Emana el document de l'entitat? Segons s'indica a la primera nota a peu de pàgina de la norma 21.1B2, un document emana d'una entitat quan compleix una o més de les condicions següents:

b) Pertany el document a una o més de les categories de 21.1B2? Una vegada s'ha decidit que el document emana d'una entitat, perquè aquest document es pugui entrar sota l'entitat, ha de complir una segona condició: pertànyer a una o més de les categories de 21.1B2.

a) General

b) Dues o més reunions d'una sèrie de congressos amb el mateix nom

4 Butlletins oficials[3]

a) Catàleg d'una exposició

b) Catàleg dels fons d'una entitat

21.1C REGLA GENERAL. Entrada sota títol

21.2A CANVIS EN TÍTOLS PROPIS. Definició

21.2C CANVIS EN TÍTOLS PROPIS. Publicacions en sèrie (incloses les col·leccions)

a) Fluctuació del títol propi

b) Títols paral·lels

a) Amb responsables destacats:

b) Sense responsables destacats

1 Abast

21.7B RECULLS D'OBRES DE DIFERENTS PERSONES O ENTITATS. Amb títol col·lectiu

a) Procediments per a la reducció del nombre d'encapçalaments[4]

4) Tres o més obres i/o fragments d'obres diferents entrats sota la mateixa entitat. Si tres o més dels encapçalaments corresponen a tres o més obres i/o fragments d'obres diferents que s'entren sota la mateixa entitat, aquests encapçalaments es redueixen a l'encapçalament de l'entitat.

b) Entrades secundàries[5]

a) Procediments per a la reducció del nombre d'encapçalaments[6]

1) Dos o més fragments d'una mateixa obra numerats consecutivament. Si dos o més dels encapçalaments corresponen a fragments d'una mateixa obra numerats consecutivament, aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament nom-títol o títol, segons correspongui.

b) Entrades secundàries[7]

21.7C RECULLS D'OBRES DE DIFERENTS PERSONES O ENTITATS. Sense títol col·lectiu

1 General

a) Procediments per a la reducció del nombre d'encapçalaments[9]

4) Tres o més obres i/o fragments d'obres diferents entrats sota la mateixa entitat. Si tres o més dels encapçalaments corresponen a tres o més obres i/o fragments d'obres diferents que s'entren sota la mateixa entitat, aquests encapçalaments es redueixen a l'encapçalament de l'entitat.

b) Entrades[10]

- Entrada principal. L'entrada principal d'un recull d'obres o fragments d'obres sense títol col·lectiu és l'encapçalament que correspon a la primera obra o al primer fragment d'obra després d'aplicar els procediments de reducció al recull.

a) Procediments per a la reducció del nombre d'encapçalaments[12]

1) Dos o més fragments d'una mateixa obra numerats consecutivament. Si dos o més dels encapçalaments corresponen a fragments d'una mateixa obra numerats consecutivament, aquests encapçalaments es redueixen a un únic encapçalament nom-títol o títol, segons correspongui.

b) Entrades[13]

- Entrada principal. L'entrada principal d'un recull d'obres o fragments d'obres sense títol col·lectiu és l'encapçalament que correspon a la primera obra o al primer fragment d'obra després d'aplicar els procediments de reducció al recull.

- Entrades secundàries[14] per la resta d'encapçalaments

21.17B RESPONSABILITAT MIXTA EN OBRES QUE SÓN MODIFICACIONS D'ALTRES OBRES. REPRODUCCIONS DE DUES O MÉS OBRES D'ART. Amb text

2 Catàlegs d'obres d'art[16]

1 Intèrprets principals

2 Recull de fragments de publicacions en sèrie

1 Conferències, expedicions, etc.

b) El centre catalogràfic no fa títol uniforme per l'obra. Quan l'obra relacionada no pertany a cap de les categories per a les quals el centre catalogràfic ha decidit fer títol uniforme es poden presentar els dos casos següents:

1 Entrada secundària per l'encapçalament d'un manuscrit o grup de manuscrits com a ens físics

21.30J ENTRADES SECUNDÀRIES. REGLES ESPECÍFIQUES. Títols

1 Directrius per a les entrades secundàries de títol[21]

a) Alteracions en el títol propi

1) Abreviatures. Quan en un títol propi apareix una abreviatures dins de les cinc primeres paraules que afecten la seva intercalació i es coneix la seva forma desenvolupada en la llengua del títol propi, es fa una entrada secundària de títol amb la forma desenvolupada.

3) Números que no són dates. Quan en un títol propi figura un nombre enter que no és una data dins de les cinc primeres paraules que afecten la seva intercalació, s'apliquen els procediments següents:

- Xifres aràbigues. Quan el número figura en el títol en xifres aràbigues, es fa una entrada secundària pel títol amb el número en lletres en la llengua del títol propi.

- Xifres romanes. Quan el número figura en el títol en xifres romanes, es fa una entrada secundària pel títol amb el número en lletres en la llengua del títol propi.

- Números en lletres. Quan el número figura escrit en lletres en el títol, no es fa cap entrada secundària pel títol amb el número escrit en xifres aràbigues o romanes.

4) Dates. Quan en un títol propi figuren números que representen anys o períodes d'anys (per exemple, 1917-1954, segle 20, etc.) dins de les cinc primeres paraules que afecten la seva intercalació, s'apliquen els procediments següents:

- Dates en xifres aràbigues. Quan les dates estan escrites en xifres aràbigues, no es fa entrada secundària de títol per substituir les dates en xifres aràbigues per les dates en lletres.

- Dates en xifres romanes. Quan les dates estan escrites en xifres romanes, es fan entrades secundàries de títol amb les dates escrites en xifres aràbigues i/o en lletres si es considera probable que l'usuari esperi trobar-les amb aquestes formes.

e) Títols corregits (títols propis i altres títols). Quan una o més de les cinc primeres paraules que afecten la intercalació d'un títol han estat corregides, s'aplica un dels procediments següents:

1) Títols corregits amb les tècniques "[i.e. ...]" o "[sic]". Quan el títol ha estat corregit mitjançant "[i.e. ...]" o "[sic]",

2) Títols corregits mitjançant l'addició de lletres omeses entre claudàtors. Quan el títol ha estat corregit mitjançant l'addició de les lletres omeses entre claudàtors,

1 Disposició opcional

2 Tipus d'entrada secundària

3 Subcol·leccions entrades subordinadament

a) Col·lecció numerada.[25] Quan el document que es cataloga pertany a una subcol·lecció entrada subordinadament i la col·lecció és numerada, es fan dues entrades: una sota l'encapçalament de la col·lecció i una altra sota l'encapçalament de la subcol·lecció.

b) Col·lecció no numerada. Quan el document que es cataloga pertany a una subcol·lecció entrada subordinadament i la col·lecció és no numerada, es fa una única entrada secundària sota l'encapçalament de la subcol·lecció.

c) Col·lecció numerada i no numerada. Quan el document que es cataloga pertany a una subcol·lecció entrada subordinadament i la col·lecció és numerada i no numerada, es fan dues entrades: una sota l'encapçalament de la col·lecció i una altra sota l'encapçalament de la subcol·lecció.

4 Butlletins oficials^[3]

a) Procediments per a la reducció del nombre d'encapçalaments^[4]

b) Entrades secundàries^[5]

a) Procediments per a la reducció del nombre d'encapçalaments^[6]

b) Entrades secundàries^[7]

a) Procediments per a la reducció del nombre d'encapçalaments^[9]

b) Entrades^[10]

a) Procediments per a la reducció del nombre d'encapçalaments^[12]

b) Entrades^[13]

- Entrades secundàries^[14] per la resta d'encapçalaments

2 Catàlegs d'obres d'art^[16]

1 Directrius per a les entrades secundàries de títol ^[21]

a) Col·lecció numerada.^[25] Quan el document que es cataloga pertany a una subcol·lecció entrada subordinadament i la col·lecció és numerada, es fan dues entrades: una sota l'encapçalament de la col·lecció i una altra sota l'encapçalament de la subcol·lecció.