Concrecions a les AACR2 (Part II): Capítol 25, Títols uniformes

 

 

Sumari

 

25.1 ÚS DE TÍTOLS UNIFORMES

25.2 REGLA GENERAL

25.2C REGLA GENERAL. Articles inicials

25.3-25.7 TÍTOLS INDIVIDUALS

25.3 OBRES CREADES DESPRÉS DE 1500

25.4 OBRES CREADES ABANS DE 1501

25.5 ADDICIONS

25.5B Resolució de conflictes

25.5C Llengua

25.5D Designació general de material

25.6 PARTS D'UNA OBRA

25.6A1-25.6A2 Una part sola

25.8-25.11 TÍTOLS COL·LECTIUS

25.9 SELECCIONS

25.13-25.35 REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES

25.13 MANUSCRITS I GRUPS DE MANUSCRITS

25.14 INCUNABLES

25.15-25.16 LLEIS, TRACTATS, ETC.

25.15 LLEIS, ETC.

25 15A Lleis modernes, etc.

25.15A1 Reculls

25.15A2 Una sola llei, etc.

25.25-25.35 OBRES MUSICALS

25.26-25.33 TÍTOLS INDIVIDUALS

25.27 SELECCIÓ DEL TÍTOL

25.27D Títols que inclouen el nom d'un gènere de composició musical

25.28 AÏLLAMENT DE L'ELEMENT INICIAL DE TÍTOL

25.29 FORMULACIÓ DE L'ELEMENT INICIAL DE TÍTOL

25.29A Elements inicials de títol que consisteixen únicament en el nom d'un gènere de composició musical

25.30 ADDICIONS ALS ELEMENTS INICIALS DE TÍTOL QUE CONSISTEIXEN EN EL NOM O NOMS D'UN O MÉS GÈNERES DE COMPOSICIÓ MUSICAL

25.30B5 Repartiment de l'execució. Grups d'instruments

25.30C2 Elements numèrics d'identificació. Números d'ordre

25.30C3 Elements numèrics d'identificació. Números d'opus

25.30D Tonalitat

25.30D2 Obres posteriors al segle XIX

25.32 PARTS D'UNA OBRA

25.32A1-25.32A2 Una part

25.34 TÍTOLS COL·LECTIUS

25.34B-25.34C Seleccions i Obres de diversos gèneres en un repartiment genèric o específic i obres d'un gènere per a un repartiment específic o per a diversos repartiments

25.34C Obres de diversos gèneres en un repartiment genèric o específic i obres d'un gènere per a un repartiment específic o per a diversos repartiments

25.35 ADDICIONS

25.35A Regla general

25.35C Arranjaments

 

 

SUMARI GENERAL

 

25.1 ÚS DE TÍTOLS UNIFORMES

 

Pràctica de la Biblioteca de Catalunya

 

Sumari

 

1 Justificació

2 Política de títols uniformes

a) General

b) Obres a les quals s'assigna títol uniforme quan el títol propi difereix del títol uniforme

c) Obres a les quals s'assigna títol uniforme per desfer els conflictes generats al catàleg pels seus títols propis

1) Publicacions en sèrie entrades sota títol (excloses les col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció)

2) Publicacions en sèrie entrades sota nom de persona o d'entitat (excloses les col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció)

3) Col·leccions entrades sota títol o sota nom de persona o d'entitat (inclosos els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció)

4) Publicacions monogràfiques (inclosos els documents en més d'una part no descrits a la zona de la col·lecció)

5) Casos especials

a) Programes de ràdio i televisió

b) Pel·lícules cinematogràfiques

c) Recursos electrònics

1) Publicacions monogràfiques

2) Publicacions en sèrie (incloses les col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció)

 

1) Justificació

 

Les normes del capítol 25 permeten assignar títols uniformes a totes les obres.[1] Tanmateix, la normativa reconeix que la necessitat d'usar títols uniformes varia d'un catàleg a un altre i varia també dins un mateix catàleg. És per això que si bé la normativa estableix directrius per a decidir l'ús de títols uniformes, deixa que els centres catalogràfics defineixin la seva política de títols uniformes. Les pautes d'aquest apartat estableixen la política de títols uniformes de la Biblioteca de Catalunya. Cal entendre que aquesta política no obliga a la resta de centres catalogràfics catalans i que cada centre ha d'establir una política de títols uniformes pròpia adequada a les seves necessitats.

 

2) Política de títols uniformes

 

a) General

 

L'assignació de títols uniformes a les manifestacions d'una obra té per finalitat identificar l'obra, i agrupar i organitzar les seves entrades al catàleg. És per aconseguir aquest doble objectiu que, quan s'assigna un títol uniforme a una manifestació d'una obra, i al catàleg ja hi ha entrades d’aquesta o d’altres manifestacions de l'obra però sota encapçalaments amb títols altres que els seus títols uniformes –siguin entrades principals, secundàries d'obra inclosa, secundàries d'obra relacionada o de matèria–, cal modificar tots els registres afectats per aquestes entrades per tal que els encapçalaments incloguin els seus corresponents títols uniformes.

 

b) Obres a les quals s'assigna títol uniforme quan el títol propi difereix del títol uniforme[2]

 

S'assigna títol uniforme a una obra quan pertany a un o més dels tipus relacionats a continuació i el seu títol propi difereix del títol uniforme que li correspondria:[3]

 

1) Obres creades abans de 1501

 

2) Obres literàries

 

Excepció: No s'assigna títol uniforme a una obra literària en els casos següents:

 

a) quan l'única diferència entre el títol propi i el títol uniforme de l'obra és deguda a un canvi oficial en l’ortografia (vegeu l'apartat 2 –"Canvi ortogràfic oficial"– de les concrecions a 25.3) i no hi ha cap altra manifestació de l'obra entrada al catàleg amb un títol diferent, o

 

b) quan l'obra és un còmic.

 

3) Reculls de tres o més obres textuals –siguin o no obres literàries– d'una persona

 

4) Manuscrits i grups de manuscrits

 

5) Incunables

 

6) Lleis, tractats, etc.

 

7) Decrets de l'Estat espanyol i de les seves comunitats autònomes

 

8) Sagrades escriptures

 

9) Obres litúrgiques

 

10) Comunicacions oficials del papa, etc.

 

11) Obres de música clàssica

 

12) Pel·lícules cinematogràfiques (exclosos els documentals i les pel·lícules didàctiques)

 

13) Publicacions en sèrie

 

Excepció: No s'assignen títols uniformes a les publicacions en sèrie que són còmics pel fet que el títol propi de la publicació difereixi del seu títol uniforme; sí que se'ls assignen títols uniformes per desfer els conflictes que el seus títols propis poden generar en el catàleg (vegeu els punts c1 i c2 de la secció següent –"Obres a les quals s'assigna títol uniforme per desfer els conflictes generats al catàleg pels seus títols propis").

 

14) Col·leccions i documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció

 

Excepció: No s’assignen títols uniformes a les col·leccions de còmics pel fet que el títol propi de la publicació difereixi del seu títol uniforme; sí que se'ls assignen títols uniformes per desfer els conflictes que el seus títols propis poden generar en el catàleg (vegeu el punt c3 de la secció següent –"Obres a les quals s'assigna títol uniforme per desfer els conflictes generats al catàleg pels seus títols propis").

 

Nota: Entrades a l'índex de matèries. A les obres entrades en l'índex de matèries sempre se'ls assigna títol uniforme amb independència del tipus d'obra a què pertanyen.

 

c) Obres a les quals s’assigna títol uniforme per desfer els conflictes generats al catàleg pels seus títols propis

 

Una de les funcions dels títols uniformes és desfer els conflictes generats al catàleg per les entrades corresponents a obres diferents amb títols propis idèntics. A continuació es relacionen els casos en què, en establir l'encapçalament d'una obra, cal comprovar si el títol propi de l'obra entra en conflicte amb els títols i/o les referències "vegeu" de les obres que ja tenen entrada al catàleg –sigui com a entrada principal (perquè es té l'obra), com a entrada secundària (perquè es té un document que la conté o que s'hi relaciona) o com a entrada de matèria– i, si hi ha conflicte, com desfer-lo.

 

Nota: Edicions d'una obra en altres suports. Pel que fa a títols uniformes, l'edició original d'una obra i les seves edicions en suports diferents que el de l'edició original (per exemple, com a microforma, com a edició en Braille, etc.) es consideren una única obra. En conseqüència, no cal assignar títols uniformes diferents a aquestes edicions per a desfer els conflictes que es poden produir entre els seus títols propis i/o el títol propi de l'edició original i si, per alguna altra raó, l'obra necessita títol uniforme, s'assigna el mateix títol uniforme tant a l'edició original com a les seves edicions en altres suports.

 

(Excepció: Aquesta pauta no s'aplica a les edicions en suport electrònic de les publicacions en sèrie (incloses les col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció). Quan es cataloga una edició electrònica d'una publicació en sèrie i hi ha altres edicions de la publicació amb entrada al catàleg, si cal, s'assigna títol uniforme a l'edició en suport electrònic per desfer el conflicte entre els seus títols propis).

 

1) Publicacions en sèrie entrades sota títol (excloses les col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció). Quan el títol propi de la publicació en sèrie és idèntic al títol propi d'una altra publicació en sèrie que ja té entrada al catàleg, a la publicació que s'entra en segon lloc al catàleg se li assigna un títol uniforme amb els qualificadors necessaris per a desfer el conflicte entre títols.

 

Quan el títol propi de la publicació en sèrie està format per un títol comú més un títol dependent, amb designació de títol dependent o sense, cal comprovar els punts següents:

 

-  si el títol comú causa conflicte en el catàleg i, si és el cas, desfer-lo;

 

-  si el títol complet –títol comú, designació de títol dependent (si n'hi ha) i títol dependent– causa conflicte i, si és el cas, desfer-lo.

 

Quan el conflicte es produeix entre el títol propi de la publicació en sèrie i una referència "vegeu" d'un registre d'autoritat d'una altra publicació en sèrie, per desfer el conflicte es qualifica la referència i no pas el títol propi de la publicació que s'entra en segon lloc al catàleg.

 

Nota: En determinar si hi ha o no conflicte entre títols propis, cal tenir en compte els punts següents:

 

-  La pauta només fa referència als títols propis de les publicacions en sèrie, és a dir, als títols principals i no pas als títols variants que poden ser objecte d'entrades secundàries (camp 246 dels seus respectius registres bibliogràfics).

 

-  És indiferent que les altres publicacions en sèrie s'entrin sota títol o sota nom de persona o d'entitat.

 

-  En principi, no cal preveure possibles conflictes al catàleg. Tanmateix, quan la publicació en sèrie que s'entra al catàleg té un títol propi molt genèric (és a dir, quan el títol propi consisteix només en termes indicatius del tipus de publicació i/o periodicitat a més de possibles articles, preposicions o conjuncions –per exemple, "Butlletí", "Informe anual", etc.) o quan es coneix una altra publicació en sèrie amb el mateix títol propi, es preveu el conflicte i s'afegeixen els qualificadors necessaris.

 

2) Publicacions en sèrie entrades sota nom de persona o d'entitat (excloses les col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció). A una publicació en sèrie entrada sota nom de persona o d'entitat només se li assigna un títol uniforme per desfer el conflicte entre títols si al catàleg ja hi ha un encapçalament d'una altra publicació en sèrie entrada sota el mateix nom i amb el mateix títol propi.

 

Nota: En determinar si hi ha o no conflicte entre títols propis, cal tenir en compte els punts següents:

 

-  La pauta només fa referència als títols propis de les publicacions en sèrie, és a dir, als títols principals i no pas als títols variants que poden ser objecte d'entrades secundàries (camp 246 dels seus respectius registres bibliogràfics).

 

-  Els conflictes al catàleg no s'han de preveure.

 

3) Col·leccions entrades sota títol o sota nom de persona o d'entitat (inclosos els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció). Quan el títol propi d'una col·lecció és idèntic al títol propi d'una altra col·lecció que ja té entrada al catàleg, a cadascuna de les col·leccions se'ls assigna un títol uniforme amb els qualificadors necessaris per a desfer el conflicte entre títols.

 

Quan el títol propi de la col·lecció està format per un títol comú més un títol dependent, amb designació o sense designació de títol dependent, cal comprovar els punts següents:

 

-  si el títol comú causa conflicte en el catàleg i, si és el cas, desfer-lo;

 

-  comprovar si el títol complet –títol comú, designació de títol dependent (si n'hi ha) i títol dependent– causa conflicte i, si és el cas, desfer-lo.

 

Quan el conflicte es produeix entre el títol propi d'una col·lecció i una referència "vegeu" de títol (títol propi, títol variant, part del títol, etc.) d'un registre d'autoritat d'una altra col·lecció (camp 430), per desfer el conflicte es qualifica sempre el títol propi de la col·lecció i no la referència de títol.

 

Ex.:

Registre d'autoritat de la col·lecció que ja està entrada al catàleg:

 

 

130 #0

$aContrastes

 

Registre d'autoritat de la col·lecció que s’entra al catàleg en segon lloc:

 

 

130 #0

$aCrítica contrastes

 

 

430 #0

$aContrastes

 

Revisió del registre d'autoritat de la col·lecció que ja està entrada al catàleg:

 

 

130 #0

$aContrastes (Ediciones del Drac)

 

 

430 #0

$aContrastes

 

Nota: En determinar si hi ha o no conflicte entre títols propis cal tenir en compte els punts següents:

 

-  És indiferent que les altres col·leccions s'entrin sota títol o sota nom de persona o d'entitat.

 

-  En principi, no cal preveure possibles conflictes al catàleg. Tanmateix, quan la col·lecció que és entrada al catàleg té un títol propi molt genèric (per exemple, "Poesia", "Estudis", "Debat", etc.) o quan es coneix una altra col·lecció amb el mateix títol propi, es preveu el conflicte i s'afegeixen els qualificadors necessaris per a desfer-lo.

 

4) Publicacions monogràfiques (inclosos els documents en més d'una part no descrits a la zona de la col·lecció). No s'assignen títols uniformes a les publicacions monogràfiques només per desfer conflictes entre títols propis (per a l’aplicació d’aquesta pauta és indiferent que la publicació s'entri sota nom de persona o d'entitat o sota títol). Tanmateix, si per alguna altra raó cal assignar un títol uniforme a una publicació monogràfica, es desfà el conflicte entre títols.

 

Quan la publicació monogràfica s’entra sota títol, es considera que hi ha conflicte si el seu títol propi és idèntic al títol propi d’una altra obra entrada sota títol que ja té entrada al catàleg. Quan la publicació monogràfica s’entra sota nom, es considera que hi ha conflicte si el seu títol propi és idèntic al títol propi d’una altra obra entrada sota el mateix nom.

 

5) Casos especials

 

En aquesta secció s'estableixen les pautes específiques que s'apliquen als programes de ràdio o televisió, a les pel·lícules cinematogràfiques i als recursos electrònics (és a dir, les pautes pròpies d'aquests tipus de documents i diferents a les que s'apliquen a la resta de documents). És per això, que, quan calgui, aquestes pautes específiques s'han de complementar amb les generals.

 

Observeu que en aquests casos especials el títol uniforme s'assigna sempre a l'entrada del programa, de la pel·lícula o del recurs independentment que l'entrada pertanyi al document que es cataloga o al que ja està entrat al catàleg.

 

a) Programes de ràdio i televisió. Sempre se li assigna un títol uniforme amb "Programa de ràdio" o "Programa de televisió" com a qualificador. Si aquest qualificador no és suficient per identificar l’obra, s’utilitzen qualificadors addicionals en aquest ordre:

‐ any(s) de l'emissió original

‐ companyia productora, com a qualificador s'utilitza l'encapçalament exacte assignat a l'entitat en el seu registre d'autoritat.

‐ país de producció

 

Ex.: 

130 0#

$aAgatha Christie’s Miss Marple (Programa de televisió : 2004-2013)

 

Comentari: El document que s'està catalogant és un programa de televisió emès entre els anys 2004-2013, tanmateix sabem que existeix un programa amb el mateix títol però emès entre els anys 1984-1992.

 

 

b) Pel·lícules cinematogràfiques. Sempre se li assigna un títol uniforme amb "Pel·lícula cinematogràfica" com a qualificador. Si aquest qualificador no és suficient per identificar l’obra, s’utilitzen qualificadors addicionals en aquest ordre:

‐ any de l’estrena original, si és inèdita l'any de producció

‐ director, com a qualificador s'utilitza la forma més curta i intel·ligible del nom

‐ companyia productora, com a qualificador s'utilitza l'encapçalament exacte assignat a l'entitat en el seu registre d'autoritat

 

Ex.:

130 0#

$aMan in the iron mask (Pel·lícula cinematogràfica : 1998 : Richert)

 

Comentari: El document que s'està catalogant és una pel·lícula cinematogràfica de 1998, tanmateix sabem que existeix una altra pel·lícula amb el mateix títol i any però dirigida per un director diferent.

 

 

c) Recursos electrònics

 

1) Publicacions monogràfiques. Quan el títol propi d'un recurs electrònic entrat sota títol és idèntic al títol propi d'una altra publicació del catàleg entrada sota títol, al recurs electrònic se li assigna un títol uniforme amb el qualificador "Recurs electrònic". (Nota: Les edicions en suport electrònic d'una publicació monogràfica i les seves edicions en altres suports (per exemple, en paper, en microfilm, etc.) es consideren manifestacions de la mateixa obra i, per tant, no s'assignen títols uniformes a les diferents edicions per desfer el conflicte entre els seus títols propis.)

 

Ex.:

Document que ja està entrat al catàleg:

 

 

245 00

$aMicrosoft Excel$h[Recurs electrònic]

 

Document que s'entra al catàleg en segon lloc:

 

 

245 00

$aMicrosoft Excel :$barrays, functions, and macros ...

 

Revisió del registre del document que ja està entrat al catàleg:

 

 

130 0#

$aMicrosoft Excel (Recurs electrònic)

 

 

245 10

$aMicrosoft Excel$h[Recurs electrònic]

 

Comentari:

 

 

 

El document que s'està catalogant és un llibre. En el catàleg ja hi ha una entrada de títol propi que correspon a un recurs electrònic i que és idèntica a la del títol propi del llibre. Per desfer el conflicte s'afegeix el qualificador a l'entrada del recurs electrònic, tot i que el llibre és entrat al catàleg amb posterioritat al recurs electrònic

 

Si el qualificador "Recurs electrònic" no és suficient per a desfer el conflicte, s'afegeix al títol uniforme l'encapçalament del productor com a segon qualificador.

 

Ex.:

130 #0

$aGEM (Recurs electrònic : Digital Research (Firma))

 

130 #0

$aGEM (Recurs electrònic : University of Cambridge. Department of Applied Economics)

 

2) Publicacions en sèrie (incloses les col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció). Quan el títol propi d'un recurs electrònic entrat sota títol és idèntic al títol propi d'una altra publicació en sèrie amb entrada al catàleg (és indiferent que aquesta altra publicació s'entri sota títol o sota nom de persona o d'entitat), al recurs electrònic se li assigna un títol uniforme per desfer el conflicte. (Nota: Per a l’aplicació d'aquesta pauta, una edició en suport electrònic d'una publicació en sèrie (incloses les col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció) es tracta com si fos una obra diferent de la resta de manifestacions de la publicació i, si cal, se li assigna un títol uniforme per desfer el conflicte entre el seu títol propi i el de les altres manifestacions.)

 

En el cas de publicacions en sèrie electròniques, normalment es tria com a qualificador el suport físic o la versió que es donen en els termes més específics possibles (per exemple, "CD-ROM" i no "Recurs electrònic").

 

Ex.:

Document que ja està entrat al catàleg:

 

 

245 00

$aSocial sciences index

 

Document que s'entra al catàleg en segon lloc:

 

 

130 0#

$aSocial sciences index (CD-ROM)

 

 

245 10

$aSocial sciences index$h[Recurs electrònic]

 

Ex.:

Document que ja està entrat al catàleg:

 

 

130 0#

$aPeterson's financial aid service (IBM version)

 

 

245 10

$aPeterson's financial aid service$h[Recurs electrònic]

 

Document que s'entra al catàleg en segon lloc:

 

 

130 0#

$aPeterson's financial aid service (Macintosch version)

 

 

245 10

$aPeterson's financial aid service$h[Recurs electrònic]

[LCRI, 25.5B]

 

 

Sumari del capítol

 

25.2C REGLA GENERAL. Articles inicials

 

1 Pauta general

 

L'article inicial s'omet, a excepció que el títol uniforme s'hagi d'ordenar sota aquest article.

 

Ex.:

130 0#

$aLazarillo de Tormes

  i no

130 3#

$aEl Lazarillo de Tormes

 

Ex.:

830 #0

$aMillors obres de la literatura catalana ;$v4

  i no

830 #4

$aLes Millors obres de la literatura catalana ;$v4

 

Ex.:

100 1#

$aShakespeare, William,$d1564-1616

 

240 10[4]

$aMidsummer night's dream

  i no

240 12[4]

$aA Midsummer night's dream

 

Quan un títol uniforme està format per un títol comú més un títol dependent, amb o sense designació de títol dependent, s'ometen els articles inicials del títol comú i del títol dependent.

 

Ex.:

130 0#

$aProgress in nuclear energy.$pEconomic aspects

  i no

130 0#

$aProgress in nuclear energy.$pThe economic aspects

 

Nota: En els encapçalaments i en les referències de nom-títol sempre s'ha d'ometre l'article inicial del títol (independentment que el títol sigui un títol uniforme, un títol propi, un títol variant, etc.).

 

 

2 Cas especial: Col·leccions

a) Entrades sota nom de persona o d'entitat. S'aplica la pauta general.

b) Entrades sota títol. No s'omet l'article inicial del títol uniforme d'una col·lecció entrada sota títol. Quan el títol uniforme està format per un títol comú més un títol dependent, amb designació de títol dependent o sense, no s'omet l'article inicial del títol comú, però sí que s’omet el del títol dependent.

Ex.:

440 #4

$aLes Millors obres de la literatura catalana ;$v4

Ex.:

490 1#

$aAmerica men and women of science. The medical sciences

830 #0

$aAmerica men and women of science.$pMedical sciences

[LCRI, 21.30L (apartat "Form of Series Added Entries")]

 

 

Sumari del capítol

 

25.3 TÍTOLS INDIVIDUALS. OBRES CREADES DESPRÉS DE 1500

 

1 Títols alternatius

 

Quan el títol triat per elaborar el títol uniforme inclou un títol alternatiu, s'omet el títol alternatiu.

 

Ex.:

100 1#

$aMolina, Tirso de

 

240 10[5]

$aBurlador de Sevilla

  i no

240 10[5]

$aBurlador de Sevilla, o, El convidado de piedra

[LCRI, 25.3B]

 

 

2 Canvi ortogràfic oficial

 

a) Publicacions monogràfiques (inclosos els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció). Quan hi ha hagut un canvi oficial en l'ortografia, el títol uniforme ha de reflectir la nova ortografia encara que no hi hagi cap edició amb el títol en la seva nova forma ortogràfica.

 

b) Publicacions en sèrie (incloses les col·leccions). Segons l'apartat a de la concreció a 21.2A, els canvis ortogràfics no es consideren canvis de títol propi. En conseqüència, quan el títol propi d'una publicació en sèrie és afectat per un canvi ortogràfic oficial, no s'ha de crear un registre nou per a reflectir el canvi ortogràfic. En el seu lloc, en el cas de publicacions periòdiques, es fa una entrada secundària per l'altra forma ortogràfica en el registre bibliogràfic i, en el cas de col·leccions, es fa una referència en el registre d'autoritat.

[LCRI, 25.3A]

 

 

3 I/J, U/V

 

Quan el títol triat per elaborar el títol uniforme és afectat per un ús no regularitzat de "i/j" i "u/v", es regularitza l'ús d'aquestes lletres de la manera següent: "i" per a vocals; "j" per a consonants; "u" per a vocals; "v" per a consonants; i "w" per a "uu" o "vv".

[LCRI, 25.1]

 

 

4 Cas especial: obres d'art amb nom

 

Per a les obres d'art s'utilitza com a títol uniforme el títol trobat en obres de referència en català.[6] Si el títol no es troba en obres de referència en català, s'utilitzen altres obres de referència; en aquest cas, es desestimen les obres de referència que sistemàticament utilitzen una mateixa llengua per a tots els títols, excepte en el cas que siguin les úniques fonts disponibles.

 

Es fan referències de títol o de nom-títol, segons correspongui, des dels títols no triats com a títol uniforme.

 

Ex.:

100 1#

$aPicasso, Pablo,$d1881-1973.$tSenyoretes del carrer d'Avinyó

 

400 1#

$aPicasso, Pablo,$d1881-1973.$tChicas de la calle Aviñó

 

400 1#

$aPicasso, Pablo,$d1881-1973.$tDemoiselles d'Avignon

 

 

Comentari: Es fan referències des de títols en diferents llengües, ja que l'obra és un document no textual i, per tant, el seu títol uniforme és únic i no canvia amb la llengua

[LCRI, 25.3A]

 

 

Sumari del capítol

 

25.4 TÍTOLS INDIVIDUALS. OBRES CREADES ABANS DE 1501

 

1 Títols alternatius

 

Quan el títol triat per elaborar el títol uniforme inclou un títol alternatiu, s'omet el títol alternatiu. [LCRI, 25.3B]

 

 

2 I/J, U/V

 

Quan el títol triat per elaborar el títol uniforme és afectat per un ús no regularitzat de "i/j" i "u/v", es regularitza l'ús d'aquestes lletres de la manera següent: "i" per a vocals; "j" per a consonants; "u" per a vocals; "v" per a consonants; i "w" per a "uu" o "vv".

[LCRI, 25.1]

 

 

3 Cas especial: obres d'art amb nom

 

Per a les obres d'art s'utilitza com a títol uniforme el títol trobat en obres de referència en català.[7] Si el títol no es troba en obres de referència en català, s'utilitzen altres obres de referència; en aquest cas, es desestimen les obres de referència que sistemàticament utilitzen una mateixa llengua per a tots els títols, excepte en el cas que siguin les úniques fonts disponibles.

 

Es fan referències de títol o de nom-títol, segons correspongui, des dels títols no triats com a títol uniforme.

 

Ex.:

130 #0

$aAfrodita de Melos

 

430 #0

$aVenus de Milo

 

 

Comentari: Es fan referències des de títols en diferents llengües, ja que l'obra és un document no textual i, per tant, el seu títol uniforme és únic i no canvia amb la llengua

[LCRI, 25.3A]

 

 

Sumari del capítol

 

25.5B TÍTOLS INDIVIDUALS. ADDICIONS. Resolució de conflictes[8]

 

Sumari

 

1) Publicacions en sèrie entrades sota títol (excloses les col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció)

a) Tria del terme qualificador

b) Forma del terme qualificador

1) Entitat

2) Data de publicació

3) Lloc de publicació

4) Més d'un qualificador

c) Canvi en el qualificador

1) Entitat utilitzada com a qualificador

2) Lloc utilitzat com a qualificador

3) Altres qualificadors

2) Publicacions en sèrie entrades sota nom de persona o d'entitat (excloses les col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció)

a) Tria del terme qualificador

b) Forma del terme qualificador

c) Canvi en el qualificador

3) Col·leccions entrades sota títol o sota nom de persona o d’entitat (inclosos els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció)

a) Tria del terme qualificador

b) Forma del terme qualificador

c) Canvi en el qualificador

1) Entitat utilitzada com a qualificador

2) Lloc utilitzat com a qualificador

3) Altres qualificadors

4) Publicacions monogràfiques (inclosos els documents en més d'una part no descrits a la zona de la col·lecció)

a) Tria del terme qualificador

b) Forma del terme qualificador

5) Casos especials

a) Col·leccions amb el títol idèntic al nom d'una persona o d'una entitat

b) Programes de ràdio i televisió, pel·lícules cinematogràfiques i recursos electrònics

 

1 Publicacions en sèrie entrades sota títol (excloses les col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció)

 

a) Tria del terme qualificador. A continuació s’inclou una llista dels tipus de qualificadors que s'apliquen a aquests documents. La llista no és exhaustiva i el seu ordre no estableix prioritats; en cada cas s'ha de determinar quins són el terme o els termes més apropiats (excepció: quan el títol propi és un títol genèric,[9] normalment es dóna prioritat, amb aquest ordre de preferència, als tipus "entitat" i "entitat i data de publicació" sobre la resta). Si no hi ha cap terme dels tipus relacionats a la llista que sigui apropiat, s'utilitza qualsevol altre terme que permeti distingir les publicacions.

 

-  entitat[10]

 

-  entitat[10] i data de publicació[11]

 

-  data de publicació[11]

 

-  elements descriptius (per exemple, menció d'edició)

 

-  lloc de publicació[12]

 

-  lloc[12] i data[11] de publicació

 

b) Forma del terme qualificador

 

1) Entitat. Com a qualificador s'utilitza l'encapçalament exacte assignat a l'entitat en el seu registre d'autoritat.

 

2) Data de publicació. Com a qualificador s'utilitza sempre una data de quatre dígits. Si la data de publicació que consta a la descripció bibliogràfica conté altres elements, es redueix a quatre xifres d'acord amb els models que s’estableixen a continuació.

 

Forma de la data en el registre bibliogràfic

Forma de la data en el qualificador

cop. 1978

1978

[1978?]

1978

[ca. 1978]

1978

1978, cop. 1970

1978

1980 [i.e. 1978]

1978

1978 o 1979

1978

impr. 1978

1978

reimpr. 1978

1978

[entre 1978 i 1980]

1978

1398 [1978]

1978

anno XVIII [1939]

1939

[18--]

1800

[197-]

1970

[197-?]

1970

 

3) Lloc de publicació. Com a qualificador s'utilitza l'encapçalament corresponent al lloc, però sense les addicions del tipus de jurisdicció prescrites per les normes 24.6 i afegint, si cal, el nom de l'estat, província, etc. precedit de coma (vegeu 23.4A1).

 

4) Més d'un qualificador. Quan es necessiten dos o més qualificadors per a desfer el conflicte, els qualificadors es donen en un únic parèntesi separat per espai, dos punts, espai.

 

Ex.:

130 #0

$aGEM (Recurs electrònic : Digital Research (Firma))

 

c) Canvi en el qualificador

 

1) Entitat utilitzada com a qualificador

 

-  Quan canvia el nom de l'entitat o l'entitat deixa d'estar relacionada amb la publicació, es crea un registre bibliogràfic nou per a la publicació en sèrie amb el títol uniforme nou.

 

-  Quan canvia l'encapçalament de l'entitat però no canvia el seu nom (per exemple, perquè canvien els qualificadors), no es crea un registre bibliogràfic nou, sinó que es modifica el títol uniforme en el registre d'autoritat per adequar-lo a la nova forma de l'encapçalament.

 

2) Lloc utilitzat com a qualificador

 

-  Quan canvia el lloc de publicació, no es crea un registre bibliogràfic nou ni es modifica el títol uniforme, sinó que s'informa del canvi de lloc de publicació en una nota en el registre bibliogràfic, i es fa una referència de "vegeu" amb el títol qualificat amb el nou lloc de publicació en el registre d'autoritat.

 

-  Quan canvia el nom del lloc de publicació, no es crea un registre bibliogràfic nou ni es canvia el títol uniforme per adequar-lo al canvi de nom, sinó que, en el registre d'autoritat, es fa una referència de "vegeu" amb el títol qualificat amb el nou nom del lloc de publicació.

 

-  Quan canvia l'encapçalament del lloc de publicació però no canvia el seu nom (per exemple, perquè canvien els qualificadors), no es crea un registre bibliogràfic nou, sinó que es modifica el títol uniforme en el registre d'autoritat per adequar-lo a la nova forma de l'encapçalament.

 

3) Altres qualificadors

 

-  Quan la informació utilitzada com a qualificador canvia, no es crea un registre bibliogràfic nou ni es modifica el títol uniforme, sinó que, si es considera necessari, s'informa del canvi en una nota en el registre bibliogràfic, i, si cal, es fa una referència de "vegeu" amb el títol qualificat amb la nova informació en el registre d'autoritat.

 

 

2 Publicacions en sèrie entrades sota nom de persona o d'entitat (excloses les col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció)

 

a) Tria del terme qualificador. A continuació s’inclou una llista dels tipus de qualificadors que s'apliquen a aquests documents. La llista no és exhaustiva i el seu ordre no estableix prioritats. En cada cas s'ha de determinar quins són el terme o els termes més apropiats. Si no hi ha cap terme dels tipus relacionats a la llista que sigui apropiat, s'utilitza qualsevol altre terme que permeti distingir les publicacions.

 

-  data de publicació[13]

 

-  elements descriptius (per exemple, menció d'edició)

 

b) Forma del terme qualificador. Se segueixen les pautes establertes per a les publicacions en sèrie entrades sota títol.

 

c) Canvi en el qualificador. Se segueixen les pautes establertes per a les publicacions en sèrie entrades sota títol.

 

 

3 Col·leccions entrades sota títol o sota nom de persona o d’entitat (inclosos els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció)

 

a) Tria del terme qualificador. Se segueixen les pautes establertes per a les publicacions en sèrie entrades sota títol o sota nom de persona o d’entitat, segons correspongui.

 

b) Forma del terme qualificador. Se segueixen les pautes establertes per a les publicacions en sèrie entrades sota títol.

 

c) Canvi en el qualificador

 

Nota: Les pautes d’aquesta secció no s’apliquen als documents en més d’una part descrits en la zona de la col·lecció.

 

1) Entitat utilitzada com a qualificador

 

-  Quan canvia el nom de l'entitat o l'entitat deixa d'estar relacionada amb la col·lecció, es crea un registre d’autoritat nou per a la col·lecció amb el títol uniforme nou i els dos registres d’autoritat es connecten per referències de “vegeu també”.

 

-  Quan canvia l'encapçalament de l'entitat però no canvia el seu nom (per exemple, perquè canvien els qualificadors), no es crea un registre d’autoritat nou, sinó que es modifica el títol uniforme en el registre d'autoritat per adequar-lo a la nova forma de l'encapçalament.

 

2) Lloc utilitzat com a qualificador

 

-  Quan canvia el lloc de publicació, no es crea un registre d’autoritat nou ni es modifica el títol uniforme, sinó que es fa una referència de "vegeu" amb el títol qualificat amb el nou lloc de publicació en el registre d'autoritat.

 

-  Quan canvia el nom del lloc de publicació, no es crea un registre d’autoritat nou ni es canvia el títol uniforme per adequar-lo al canvi de nom, sinó que, en el registre d'autoritat, es fa una referència de "vegeu" amb el títol qualificat amb el nou nom del lloc de publicació.

 

-  Quan canvia l'encapçalament del lloc de publicació però no canvia el seu nom (per exemple, perquè canvien els qualificadors), no es crea un registre d’autoritat nou, sinó que es modifica el títol uniforme en el registre d'autoritat per adequar-lo a la nova forma de l'encapçalament.

 

3) Altres qualificadors

 

-  Quan la informació utilitzada com a qualificador canvia, no es crea un registre d’autoritat nou ni es modifica el títol uniforme, sinó que, si es considera necessari, es fa una referència de "vegeu" amb el títol qualificat amb la nova informació en el registre d'autoritat.

 

 

4 Publicacions monogràfiques (inclosos els documents en més d'una part no descrits a la zona de la col·lecció)

 

a) Tria del terme qualificador. Se segueixen les pautes establertes per a les publicacions en sèrie entrades sota títol o sota nom de persona o d’entitat, segons correspongui.

 

b) Forma del terme qualificador. Se segueixen les pautes establertes per a les publicacions en sèrie entrades sota títol.

 

 

5 Casos especials

 

a) Col·leccions amb títol idèntic al nom d'una persona o d'una entitat. Quan el títol d'una col·lecció és idèntic al nom d'una persona o d'una entitat, a la col·lecció se li assigna un títol uniforme amb "Col·lecció" com a qualificador. En aplicar aquesta pauta tingueu en compte que és indiferent que la persona o l'entitat siguin anomenades per la forma utilitzada en l'encapçalament o per formes variants.

 

Ex.:

130 #0

$aFundació Bernat Metge (Col·lecció)

 

 

Comentari: L'encapçalament de l'entitat és "Fundació Bernat Metge"

 

Ex.:

130 #0

$aHAZ (Col·lecció)

 

 

Comentari: L'encapçalament de l'entitat és "Historical Association of Zambia"

 

b) Programes de ràdio i televisió, pel·lícules cinematogràfiques i recursos electrònics.

Vegeu la subsecció 25.1 2c5) –"Casos especials"– de les concrecions.

[LCRI, 25.5B]

 

 

Sumari del capítol

 

25.5C TÍTOLS INDIVIDUALS. ADDICIONS. Llengua

 

1 Obres en dues o més llengües

 

Quan l'edició original d'una obra conté l'obra en dues o més llengües i res no evidencia que una de les llengües és l'original i les altres són les de les traduccions, no s'afegeixen els noms de les llengües al títol uniforme de l'edició original (aquest seria el cas d'alguns documents d'organismes internacionals en els quals el mateix text apareix en les diferents llengües oficials de l'entitat en la seva edició original). Tanmateix, quan en una edició posterior l'obra es publica en alguna/es de les llengües originals i/o en una o més llengües addicionals, s'afegeix al títol uniforme el nom de les llengües o "Poliglota", segons sigui apropiat.

 

Quan una obra es publica simultàniament en diferents llengües però en edicions separades per a cadascuna i res no evidencia quina és la llengua original, es tria, d'acord amb 25.3C, una de les edicions com a original i les altres es tracten com a traduccions.

 

(Excepció: Aquestes pautes no s'apliquen a les constitucions, les lleis, etc. de l'Estat espanyol i de les seves autonomies. Per a les constitucions, els estatuts d'autonomia, les lleis, etc. de l'Estat i de les comunitats autònomes que tenen el castellà com a única llengua oficial, es considera que la llengua original és el castellà; per als estatuts d'autonomia, les lleis, etc. de les comunitats autònomes amb més d'una llengua oficial, es considera que la llengua original és la llengua oficial pròpia de la comunitat.)

[LCRI, 25.5C]

 

 

Sumari del capítol

 

25.5D TÍTOLS INDIVIDUALS. ADDICIONS. Designació general de material

 

1 Disposició opcional

 

No s'aplica la disposició opcional de la norma 25.5D.

[LCRI, 25.5D]

 

 

Sumari del capítol

 

25.6A1-25.6A2 TÍTOLS INDIVIDUALS. PARTS D'UNA OBRA. Una part sola

 

1 General

 

La norma 25.6A només s'aplica a les parts que tenen el seu propi títol, és a dir, a les parts que, en terminologia ISBD, tenen títol no dependent. A continuació s’inclou la definició de "títol dependent" i es fa una interpretació del concepte per facilitar l'aplicació de la norma.

 

La norma 0.2 de la ISBD(M) defineix "títol dependent" de la manera següent: "Títol que per ell mateix és insuficient per a identificar una publicació i que necessita l'addició del títol comú, del títol de la publicació principal o del títol de la col·lecció principal.”

 

A títol orientatiu, es pot dir que un títol és dependent quan el significat del títol del conjunt (TC) es pot sumar semànticament al significat del títol de la part (TP) i el resultat de l'addició té un significat substancialment diferent al de la part (TC + TP > TP). Des d'aquesta perspectiva, si el títol comú és "Historia de España" i el de la part "Siglo XX", el títol de la part és un títol dependent; per contra, si el títol del conjunt és "À la recherche du temps perdu" i el títol de la part "Du côté de chez Swan", el títol de la part és un títol no dependent.

 

En concret, el títol de la part és dependent quan es limita a una designació dels tipus següents:

 

a) Subdivisió alfabètica o numèrica ("Part 1", "Part 2"; "A", "B"; etc.).

 

b) Subdivisió cronològica ("Des del 1918 al 1935", "Des del 1936 a l'actualitat"; "Segle XIV", "Segle XV"; "Edat moderna", "Edat contemporània; etc.).

 

c) Frases que ometen parts essencials de la informació que es dóna al títol del conjunt ("La Garrotxa", "El Penedès", etc., quan el títol del conjunt és "Geografia comarcal de Catalunya"; "Les planes", "Les muntanyes", etc., quan el títol del conjunt és "Flora de la comarca d'Osona"; "Dents", "Empremtes", etc., quan el títol del conjunt és "Vestigis dels dinosaures"; "Canvis d'estat", "Superfícies", etc., quan el títol del conjunt és "Química de l'estat sòlid"; etc.).

 

d) Termes generals com "Glossari", "Índex", "Prefaci", "Làmines", "Suplement", "Apèndix", etc.

[LCRI, 25.6A]

 

 

2 Títol de la part entrat subordinadament

 

Quan el títol d'una part catalogada separadament consta només d'una designació de títol (per exemple, "Número ... ", "... Band", "Livre ... ") o d'un terme general (per exemple, "Prefaci", Epíleg"), la designació o el terme es donen tal com apareixen a la font (ni s’abreugen ni es tradueixen).

 

Ex.:

130 #0

$aGroupes algébriques.$nTome 1

  i no

130 #0

$aGroupes algébriques.$nT. 1

  ni

130 #0

$aGroupes algébriques.$nTom 1

 

Quan el títol d'una part catalogada separadament consta de designació de títol i títol dependent, s'ometen els termes que acompanyen el número, la lletra, etc. que identifiquen la part (per exemple, "volum", "part", "tom") i es dóna el títol comú seguit del número en xifres aràbigues, de la lletra, etc. i el títol específic de la part. (Excepció: Aquesta concreció no és aplicable als títols uniformes de les publicacions en sèrie, les col·leccions (exclosos els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció), els documents legals i les parts d'una obra musical (vegeu l'apartat 2 –"Formalització de la designació de títol"– de les concrecions a 25.32A1-25.32A2)).

 

Ex.:

130 #0

$aIntroduction à la Bible.$n 1,$pIntroduction générale

  i no

130 #0

$aIntroduction à la Bible.$nTome 1,$pIntroduction générale

 

Però:

110 1#

$aFilipines.$tLabor code.$nBook 5,$pLabor relations

  i no

110 1#

$aFilipines.$tLabor code.$n5,$pLabor relations

[LCRI, 25.6A2]

 

 

Sumari del capítol

 

25.8-25.11 TÍTOLS COL·LECTIUS

 

1 Obres musicals

 

Les concrecions a les normes 25.8-25.11 no s'apliquen a les obres musicals. Per al tractament dels títols col·lectius d'obres musicals, vegeu les concrecions a les normes 25.34 i 25.34B-25.34C.

 

 

2 Qualificació dels títols uniformes col·lectius

 

Pràctica de la Biblioteca de Catalunya: Els títols uniformes col·lectius a què fan referència les normes 25.8-25.11 –"Obres", "Seleccions", "Poesia", "Teatre", etc.– es qualifiquen sempre que –i només quan– els reculls als quals s'apliquen aquests títols es descriuen a la zona de la col·lecció.

 

Per a la tria de les addicions al títol uniforme col·lectiu “Obres” se segueix l'ordre de preferència següent:[14]

 

-  data de publicació,[15]

 

Ex.:

800 1#

$aBlasco Ibáñez, Vicente.$tObres.$f1919

 

-  data de publicació[15] i encapçalament de l'editor, i

 

Ex.:

800 1#

$aCervantes Saavedra, Miguel de.$t Obres.$f1993.$sCentro de Estudios Cervantinos

 

-  data de publicació[15] i encapçalament de l'editor amb un terme (entre parèntesis) que permeti diferenciar els títols uniformes dels reculls (per exemple, títol propi o títol propi abreujat, encapçalament, sense addicions, de l'editor literari, del traductor, etc., menció d'edició, etc.).

 

Ex.:

800 1#

$aMeredith, George.$tObres.$f1904.$sCharles Scribner's Sons (Pocket ed.)

 

 

Comentari: El terme afegit entre parèntesis a l'encapçalament de l'editor és el títol propi del recull abreujat (el títol propi complet és "Pocket edition of the works of George Meredith")

 

Per a la tria de les addicions a la resta de títols uniformes col·lectius –“Seleccions”, "Poesia", "Teatre", etc.–, se segueixen les pautes establertes per a les publicacions en sèrie entrades sota títol en la secció 25.5B 1a) de les concrecions.

 

Ex.:

800 1#

$aShakespeare, William,$d1564-1616.$tTeatre.$lCastellà (Editorial Alhambra)

 

 

3 Reculls d'obres publicades originalment com a reculls enfront de reculls d'obres publicades originalment de manera separada

 

En aplicar les normes 25.8-25.11, cal diferenciar els reculls d'obres publicades originalment com a tals i els reculls d'obres publicades originalment de manera separada i que posteriorment es publiquen juntes. En principi, els títols uniformes col·lectius "Seleccions", "Narracions curtes", "Novel·les", "Poesia", etc. només s'apliquen als reculls de tres o més obres publicades originalment de manera separada i posteriorment publicades juntes (excepció: aquesta pauta no s'aplica als reculls d'obres coneguts tradicionalment pels títols dels reculls –per exemple, l'Òrganon d'Aristòtil, els Diàlegs de Plató, etc.). Als reculls de tres o més obres publicades originalment com a reculls només se'ls apliquen aquests títols uniformes col·lectius en els casos següents:

 

a) quan el títol propi de la publicació original del recull no és distintiu (normalment es considera que la presència del nom de l'autor en el títol no el fa distintiu);

 

Ex.:

100 1#

$aFaulkner, William

 

240 10

$aNarracions curtes.$kSeleccions

 

245 10

$aUncollected stories of William Faulkner

 

b) quan la publicació original del recull no té títol col·lectiu.

 

Ex.:

100 1#

$aRoig i Llop, Tomàs

 

240 10

$aNarracions curtes.$kSeleccions

 

245 13

$aLa Noia de bronze ;$bLa girola encesa ; Altres contes i narracions

 

En la resta de casos, el recull original es tracta com a una única obra i, si cal, se li assigna un títol uniforme individual i no un de col·lectiu.

 

Ex.:

100 1#

$aRodoreda, Mercè

 

240 10[16]

$aMeva Cristina i altres contes.$lCastellà

 

245 10

$aMi Cristina y otros cuentos

[LCRI, 25.10]

 

 

4 Entrades secundàries analítiques

 

Pràctica de la Biblioteca de Catalunya: Normalment no es fan entrades secundàries analítiques per les obres contingudes en un recull. Per a l'excepció relativa a enregistraments sonors musicals, vegeu l'apartat 1 de les concrecions a 25.34B-25.34C.

 

 

Sumari del capítol

 

25.9 TÍTOLS COL·LECTIUS. SELECCIONS[17]

 

La norma 25.9A estableix l'ús del títol col·lectiu "Seleccions" per als reculls parcials de les obres d'una persona quan el recull consisteix: 1) en tres o més obres en diversos gèneres, o 2) en un sol gènere si la persona només ha produït obres en un únic gènere.

 

La segona condició de la norma s'ha d'interpretar de la manera següent: només es considera que es compleix la condició quan se sap amb certesa que la persona solament ha escrit en un únic gènere. Si no s'està segur que la persona solament ha produït obres en un sol gènere, s'ha de suposar que ha produït obres en dos o més gèneres i que, per tant, no és aplicable el títol col·lectiu "Seleccions" als reculls parcials de les seves obres en un determinat gènere.

[LCRI, 25.9]

 

 

Sumari del capítol

 

25.13 REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. MANUSCRITS I GRUPS DE MANUSCRITS

 

1 Encapçalaments d'un manuscrit o grup de manuscrits

 

La catalogació de manuscrits diferencia les dues facetes que hi ha en qualsevol document –el document com a expressió de l'obra[18] i el document com a ens físic– i assigna un encapçalament a cada faceta.[19] En la catalogació descriptiva, l'encapçalament del manuscrit o grup de manuscrits com a ens físics només s'utilitza per a les entrades secundàries previstes en la concreció a la norma 21.30H; en la resta de casos, s'utilitza l'encapçalament del manuscrit o del grup de manuscrits com a expressió de l'obra. A continuació es descriuen els procediments que cal seguir per a l'elaboració d'aquests dos encapçalaments.

 

a) Elaboració dels encapçalaments

 

1) Encapçalament del manuscrit o grups de manuscrits com a expressió de l'obra. Per a la tria de l'entrada principal s'apliquen les normes i les concrecions del capítol 21 de les AACR2 a l'obra continguda en el manuscrit o grup de manuscrits. Per determinar la forma de la part del nom dels encapçalaments nom-títol s'apliquen les normes i les concrecions dels capítols 22, 23 i/o 24 a la persona o l'entitat triades com a entrada principal. Per establir els encapçalaments de títol o la part del títol dels encapçalaments nom-títol se segueix el procediment que es descriu a continuació (en els exemples que il·lustren cada cas es codifica l'encapçalament del registre d'autoritat corresponent):

 

a) L'obra té títol. Quan la resta de normes i concrecions del capítol 25 permeten establir un títol uniforme per a l'obra, s'assigna aquest títol a l'encapçalament.

 

Ex.:

130 #0

$aPoema del Cid

 

 

Comentari: L'encapçalament correspon a un manuscrit que no té nom i que es troba dipositat a la Biblioteca Nacional d'Espanya amb la designació "Vitr. 7-17". El manuscrit conté el Poema del Cid

 

Ex.:

100 1#

$aRuiz, Juan,$dfl. 1343.$tLibro de buen amor

 

 

Comentari: L'encapçalament correspon al manuscrit anomenat Códice de Toledo que es troba dipositat a la Biblioteca Nacional d'Espanya amb la designació "Va. -6-1". El manuscrit conté El libro de buen amor de     l'Arcipreste de Hita

 

Quan l'obra continguda en el manuscrit o grup de manuscrits és la Bíblia o parts de la Bíblia, s'utilitza com a alternativa a la versió (vegeu 25.18A12) l'encapçalament complet del manuscrit com a ens físic.

 

Ex.:

130 #0

$aBíblia.$pN.T.$pEvangelis.$lAnglès.$sPepys Library.$kManuscrit.$n2498

 

 

Comentari: L'encapçalament correspon a un manuscrit que no té nom i que es troba dipositat a la Pepys Library amb la designació "2498". El manuscrit conté una versió anglesa dels evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan

 

 

Quan l'obra continguda en el manuscrit o grup de manuscrits és una obra litúrgica, al títol uniforme de l'obra s'afegeix com a qualificador l'abreviatura "Ms." seguida del nom del manuscrit o grup de manuscrits. Si els manuscrits no tenen nom, s'hi afegeix com a qualificador l'abreviatura "Ms." seguida de l'encapçalament del dipòsit i de la designació en el dipòsit (vegeu 25.22B).

 

Ex.:

110 2#

$aEsglésia Catòlica.$tLlibre d'hores (Ms. Heures de Marguerite d'Orléans)

 

 

Comentari: L'encapçalament correspon al manuscrit anomenat Les heures de Marguerite d'Orléans que es troba dipositat a la Bibliothèque nationale de France amb la designació "Latin 1156B". El manuscrit és un llibre d'hores

 

Ex.:

110 2#

$aEsglésia Catòlica.$tLlibre d'hores (Ms. Library of Congress. BX2080.A2 1400)

 

 

Comentari: L'encapçalament correspon a un manuscrit que no té nom i que es troba dipositat a la Library of Congress amb la designació "BX2080.A2 1400". El manuscrit és un llibre d'hores

 

En la resta de casos l'encapçalament del manuscrit com a ens físic no s'utilitza normalment com a addició.

 

b) L'obra no té títol i el manuscrit o grup de manuscrits tenen nom. Quan 1) la resta de normes i concrecions del capítol 25 no permeten establir un títol uniforme per a l'obra i 2) el manuscrit o grup de manuscrits tenen nom, a l'encapçalament se li assigna com a títol el nom del manuscrit o grup de manuscrits.

 

Ex.:

130 #0

$aFayrfax manuscript

 

 

Comentari: L'encapçalament correspon al manuscrit anomenat Fayrfax manuscript que es troba dipositat a la British Library amb la designació "Additional 5465". El manuscrit és un recull sense títol d'obres de diferents autors

 

Ex.:

100 0#

$aLeonardo,$cda Vinci.$tCodex Leicester

 

 

Comentari: L'encapçalament correspon al manuscrit anomenat Codex Leicester. El manuscrit conté una obra de Leonardo da Vinci que no té títol

 

c) L'obra no té títol i el manuscrit o grup de manuscrits no tenen nom. Quan 1) la resta de normes i concrecions del capítol 25 no permeten establir un títol uniforme per a l'obra i 2) el manuscrit o grup de manuscrits no tenen nom, a l'encapçalament se li assigna com a títol l'encapçalament del dipòsit seguit del terme "Manuscrit" i de la designació del manuscrit o manuscrits en el dipòsit.

 

Ex.:

110 2#

$aBiblioteca apostolica vaticana.$kManuscrit.$nPVatic. Aphrod.

 

 

Comentari: L'encapçalament correspon a un manuscrit que no té nom i que es troba dipositat a la Biblioteca apostolica vaticana amb la designació "PVatic. Aphrod.". El manuscrit conté una obra anònima sense títol

 

2) Encapçalament del manuscrit o grups de manuscrits com a ens físics. Per establir l'encapçalament d'un manuscrit o grup de manuscrits com a ens físics se segueix el procediment que es descriu a continuació (en els exemples que il·lustren cada cas es codifica l'encapçalament del registre d'autoritat corresponent):

 

a) El manuscrit o grup de manuscrits tenen nom. Quan el manuscrit o grup de manuscrits tenen nom, s'assigna com a encapçalament aquest nom.

 

Ex.:

130 #0

$aCodex Assemanianus

 

 

Comentari: L'encapçalament correspon al manuscrit anomenat Codex Assemanianus que es troba dipositat a la Biblioteca apostolica vaticana amb la designació "Slavicus 3 glagoliticus". El manuscrit conté els evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan

 

b) El manuscrit o grup de manuscrits no tenen nom. Quan el manuscrit o grup de manuscrits no tenen nom, s'assigna com a encapçalament el del dipòsit seguit del terme "Manuscrit" i de la designació del manuscrit o grup de manuscrits en el dipòsit.

 

Ex.:

110 2#

$aBiblioteca apostolica vaticana.$kManuscrit.$nUrb. Lat. 277

 

 

Comentari: L'encapçalament correspon a un manuscrit que no té nom i que es troba dipositat a la Biblioteca apostolica vaticana amb la designació "Urb. Lat. 277". El manuscrit conté la versió llatina de la Geografia de Ptolemeu

[LCRI, 25.13; SCM-SH, H 1855]

 

 

2 Referències

 

A l'encapçalament del manuscrit o del grup de manuscrits com a expressió de l'obra es fa una referència de "vegeu també" des de l'encapçalament com a ens físic.

 

Ex.:

130 #0

$aPoema del Cid

 

510 2#

$aBiblioteca Nacional (Espanya).$kManuscrit.$nVitr. 7-17

 

Ex.:

100 1#

$aRuiz, Juan,$dfl. 1343.$tLibro de buen amor

 

530 #0

$aCódice de Toledo

 

A l'encapçalament del manuscrit o del grup de manuscrits com a ens físics es fa una referència de "vegeu també" des de l'encapçalament com a expressió de l'obra. Si el manuscrit o grup de manuscrits tenen nom, es fa una referència de "vegeu" des de l'encapçalament del dipòsit seguit del terme "Manuscrit" i de la designació del manuscrit o grup de manuscrits en el dipòsit.

 

Ex.:

110 2#

$aBiblioteca Nacional (Espanya).$kManuscrit.$nVitr. 7-17

 

530 #0

$aPoema del Cid

 

Ex.:

130 #0

$aCódice de Toledo

 

110 2#

$aBiblioteca Nacional (Espanya).$kManuscrit.$nVa. -6-1

 

500 1#

$aRuiz, Juan,$dfl. 1343.$tLibro de buen amor

 

 

3 Entrades secundàries per l'encapçalament del manuscrit o grup de manuscrits com a ens físics

 

Per a les entrades secundàries per l'encapçalament d'un manuscrit o grup de manuscrits com a ens físics vegeu l'apartat 1 –"Entrada secundària per l'encapçalament d'un manuscrit o grup de manuscrits com a ens físics"– de les concrecions a 21.30H.

 

 

4 Exemples de l'ús dels encapçalaments dels manuscrits en la catalogació de les seves reproduccions

 

En tots els exemples d'aquest apartat es considera que el document catalogat compleix una o més de les condicions establertes en la concreció a la norma 21.30H i que, per tant, en el seu registre bibliogràfic ha d'haver-hi una entrada per l'encapçalament del manuscrit com a ens físic.

 

Exemple 1. El document catalogat és una reproducció facsímil d'un manuscrit que no té nom i que es troba dipositat a la Biblioteca Nacional d'Espanya amb la designació "9428". El manuscrit conté la versió castellana de Secretum secretorum.

 

Registre bibliogràfic:

 

130 0#

$aSecretum secretorum.$lCastellà

 

245 10

$aPoridat de las poridades ...

 

710 2#

$aBiblioteca Nacional (Espanya).$kManuscrit.$n9428

 

Registre d'autoritat de l'encapçalament del manuscrit i de la seva reproducció com a expressió de l'obra:

 

130 #0

$aSecretum secretorum.$lCastellà

 

430 #0

$aPoridat de las poridades

 

510 2#

$aBiblioteca Nacional (Espanya).$kManuscrit.$n9428

 

Registre d'autoritat de l'encapçalament del manuscrit com a ens físic:

 

110 2#

$aBiblioteca Nacional (Espanya).$kManuscrit.$n9428

 

530 #0

$aSecretum secretorum.$lCastellà

 

Exemple 2. El document catalogat és una reproducció facsímil del manuscrit anomenat Vergilius Vaticanus que es troba dipositat a la Biblioteca apostolica vaticana amb la designació "Vat. Lat. 3225". El manuscrit conté fragments dels llibres 3 i 4 de Les Geòrgiques i de l'Eneida de Virgili.

 

Registre bibliogràfic:

 

100 1#

$aVirgili Maró, Publi

 

240 10[20]

$aGeorgica.$nLiber 3-4.$kSeleccions

 

245 10

$aVollständige Faksimile-Ausgabe im Originalformat von Codex Vaticanus Lat. 3225 aus dem Besitz der Bibliotheca Apostolica Vaticana ...

 

700 1#

$aVirgili Maró, Publi.$tAeneis.$kSeleccions

 

730 0#

$aVergilius Vaticanus

 

Registres d'autoritat dels encapçalaments del manuscrit i de la seva reproducció com a expressió de l'obra:

 

100 1#

$aVirgili Maró, Publi.$tGeorgica.$nLiber 3-4.$kSeleccions

 

530 #0

$aVergilius Vaticanus

 

 

100 1#

$aVirgili Maró, Publi.$tAeneis.$kSeleccions

 

530 #0

$aVergilius Vaticanus

 

Registre d'autoritat de l'encapçalament del manuscrit com a ens físic:

 

130 #0

$aVergilius Vaticanus

 

410 2#

$aBiblioteca apostolica vaticana.$kManuscrit.$nVat. Lat. 3225

 

500 1#

$aVirgili Maró, Publi.$tGeorgica.$nLiber 3-4.$kSeleccions

 

500 1#

$aVirgili Maró, Publi.$tAeneis.$kSeleccions

 

Nota: Quan el manuscrit conté dues obres o fragments de dues obres del mateix autor, com és el cas d'aquest exemple, el joc de referències de "vegeu també" es fa entre els tres encapçalaments atribuïts al manuscrit: el dos del manuscrit com a expressió de les obres o fragments d'obres i la del manuscrit com a ens físic.

 

Exemple 3. El document catalogat és una reproducció facsímil d'un manuscrit que no té nom i que es troba dipositat a la British Library amb la designació "Additional 37763". El manuscrit conté sis quartets per a corda de W.A. Mozart.

 

Registre bibliogràfic:

 

100 1#

$aMozart, Wolfgang Amadeus

 

240 10[21]

$aQuartets,$mcorda.$kSeleccions

 

245 14

$aThe Six Haydn string quartets ...

 

710 2#

$aBritish Library.$kManuscrit.$nAdditional 37763

 

Registre d'autoritat de l'encapçalament del manuscrit i de la seva reproducció com a expressió de l'obra:

 

100 1#

$aMozart, Wolfgang Amadeus.$tQuartets,$mcorda.$kSeleccions

 

400 1#

$aMozart, Wolfgang Amadeus.$tSix Haydn string quartets

 

510 2#

$aBritish Library.$kManuscrit.$nAdditional 37763

 

Registre d'autoritat de l'encapçalament del manuscrit com a ens físic:

 

110 2#

$aBritish Library.$kManuscrit.$nAdditional 37763

 

500 1#

$aMozart, Wolfgang Amadeus.$tQuartets,$mcorda.$kSeleccions

 

Exemple 4. El document catalogat és una reproducció facsímil de la totalitat del manuscrit anomenat Manuscrit de Bayeux que es troba dipositat a la Bibliothèque nationale de France amb la designació "Français 9346". El manuscrit és un recull sense títol d'obres d'autors diferents.

 

Registre bibliogràfic:

 

245 00

$aManuscrit de Bayeux ...

 

 

Comentari: El títol propi del document coincideix amb el nom del manuscrit i, com que es fa l’entrada principal pel títol propi, no cal fer l'entrada secundària per l'encapçalament del manuscrit com a ens físic

 

Registre d'autoritat de l'encapçalament del manuscrit com a recull d'obres i com a ens físic:

 

130 #0

$aManuscrit de Bayeux

 

410 2#

$aBibliothèque nationale de France.$kManuscrit.$nFrançais 9346

 

 

Comentari: L'encapçalament del manuscrit com a recull d'obres coincideix amb l'encapçalament del manuscrit com a ens físic

 

Exemple 5. El document catalogat és una reproducció facsímil de part del manuscrit anomenat Cancionero musical de la Casanatense que es troba dipositat a la Biblioteca casanatense amb la designació "5437". El manuscrit és un recull d'obres d'autors diferents. El recull original no té títol.

 

Registre bibliogràfic:

 

245 00

$aMadrigales españoles inéditos del siglo XVI ...

 

730 0#

$aCancionero musical de la Casanatense

 

 

Comentari: Els títols uniformes individuals dels reculls (per exemple, Cancionero musical de la Casanatense) no admeten l'addició del terme "Seleccions". Per tant, quan el recull catalogat és part d'un altre recull, com és el cas d'aquest exemple, l'encapçalament del nou recull no es pot formar afegint el terme "Seleccions" al títol uniforme del recull original complet ("Cancionero musical de la Casanatense. Seleccions" és un encapçalament incorrecte). S'ha d'elaborar un encapçalament específic per a cada recull parcial (en aquest cas, l'encapçalament de títol "Madrigales españoles inéditos del siglo XVI "). Si és apropiat (vegeu la concreció a 21.30H), es fa una entrada secundària d'obra relacionada per l'encapçalament del recull original

 

Registre d'autoritat de l'encapçalament del manuscrit com a recull d'obres complet i com a ens físic:

 

130 #0

$aCancionero musical de Casanatense

 

410 2#

$aBiblioteca casanatense.$kManuscrit.$n5437

 

 

Comentari: L'encapçalament del manuscrit com a recull d'obres complet coincideix amb l'encapçalament del manuscrit com a ens físic

 

Exemple 6. El document catalogat és una reproducció facsímil d'un manuscrit que no té nom i que es troba dipositat a la Biblioteca apostolica vaticana amb la designació "Pal. lat. 143". El manuscrit és una "bíblia dels pobres" que no té títol.

 

Registre bibliogràfic:

 

110 2#

$aBiblioteca apostolica vaticana.$kManuscrit.$nPal. lat. 143

 

245 10

$aBiblia pauperum ...

 

 

Comentari: El títol uniforme del document coincideix amb l'encapçalament del manuscrit com a ens físic i, com que es fa l'entrada principal pel títol uniforme, no cal fer l'entrada secundària per l'encapçalament del manuscrit com a ens físic

 

Registre d'autoritat de l'encapçalament del manuscrit com a obra i com a ens físic:

 

110 2#

$aBiblioteca apostolica vaticana.$kManuscrit.$nPal. lat. 143

 

430 #0

$aBiblia pauperum

 

 

Comentari: L'encapçalament del manuscrit com a obra coincideix amb l'encapçalament del manuscrit com a ens físic

 

 

Sumari del capítol

 

25.14 REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. INCUNABLES

 

La norma 25.14 s'aplica quan només hi ha edicions de l’obra anteriors a 1501 i en les edicions no predomina cap títol. En la resta de casos s'aplica la norma 25.4.

[LCRI, 25.14]

 

 

Sumari del capítol

 

25.15A1 REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Lleis modernes, etc. Reculls

 

1 Abast

 

La norma 25.15A1 és aplicable als reculls de lleis, decrets legislatius, decrets llei[22] i/o reglaments administratius, etc. que són lleis amb independència del nivell de la jurisdicció en què regeixen (federal, estatal, autonòmic, provincial, municipal, etc.). La norma 25.15A1 no és aplicable ni als reculls de constitucions, cartes constitucionals o altres lleis fonamentals, ni als reculls de reglaments administratius, etc. que no són lleis (inclosos els decrets que no són decrets legislatius ni decrets llei). Aquests tipus de reculls es regeixen per les normes generals de títols uniformes. Per al tractament dels reculls d'una o més lleis (inclosos els decrets legislatius i els decrets llei) i de reglaments, etc. que se'n deriven, vegeu la norma 21.32A2.

 

 

2 Recull de lleis sobre un tema enfront d’una sola llei

 

A vegades pot ser difícil decidir si el document que es cataloga és un recull de tres o més lleis sobre un tema (i li és aplicable el segon paràgraf de la regla 21.15A1) o una llei sola acompanyada d'altres lleis que la complementen (i li és aplicable la regla 21.15A2). En aquests casos, la redacció de la font principal d'informació pot ser clau per a resoldre el problema.

 

Normalment es considera que es tracta de la publicació d'una llei sola en els casos següents:

 

-  a la font principal només és anomenada la llei considerada objecte de la publicació,

 

-  la llei és anomenada individualment en primer lloc i la resta de lleis no ho són –per exemple, Llei A i legislació complementària–, o

 

-  tot i que la resta de lleis són anomenades individualment, aquestes són introduïdes per una frase indicativa del seu caràcter suplementari –per exemple, Llei A complementada per la Llei B i per la Llei C.

[CLL, 25.15 (p. 380-381)]

 

 

3 Entrades secundàries analítiques

 

Pràctica de la Biblioteca de Catalunya: Normalment no es fan entrades secundàries analítiques per les lleis, etc. que formen part d'un recull.

 

 

Sumari del capítol

 

25.15A2 REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Lleis modernes, etc. Una sola llei, etc.

 

1 Abast

 

La norma 25.15A2 s'aplica a les lleis, als decrets legislatius, als decrets llei[23] i als reglaments administratius, etc. que són lleis amb independència del nivell de la jurisdicció en què regeixen (federal, estatal, autonòmic, provincial, municipal, etc.). La norma 25.15A2 no s'aplica a les constitucions, a les cartes constitucionals, a altres lleis fonamentals, ni als reglaments administratius, etc. que no són lleis (inclosos els decrets que no són decrets legislatius ni decrets llei); aquests tipus de documents es regeixen per les normes generals de títols uniformes.

 

 

2 Recull de lleis sobre un tema enfront d’una sola llei

 

Vegeu l'apartat 3 de les concrecions a 25.15A1.

 

 

3 Esmenes a una llei

 

Generalment, una esmena a una llei també és una llei i es tracta com a tal en establir el seu propi títol uniforme.

 

Ex.:

110 1#

$aVeneçuela

 

240 10[24]

$aLey de reforma parcial de la Ley orgánica de crédito público.$lAnglès

 

245 10

$aPartial Amendment of the Organic Public Credit Law

 

505 8#

$aInclou el text de la Ley orgánica de crédito público

 

710 1#

$aVeneçuela.$tLey orgánica de crédito público.$lAnglès

 

En principi, el títol uniforme del text revisat d'una llei reformada és el títol uniforme de la versió original de la llei, encara que el text revisat incorpori les esmenes fetes a la llei amb posterioritat a la seva promulgació.

 

Ex.:

110 1#

$aItàlia

 

240 10[24]

$aCodice di procedura civile (1940)

 

245 10

$aCodice di procedura civile e norme complementari :$baggiornato alla Gazzetta ufficiale n. 51 del 20 febbraio 1981 /$ca cura di Virgilio Andrioli

 

Tanmateix, si el text revisat de la llei és promulgat en la seva totalitat com a una nova llei, a la nova llei se li assigna un títol uniforme nou i diferent al de l'antiga llei.

 

Els reculls de lleis que són esmenes a una sola llei es tracten com a reculls de fragments de la llei reformada per les esmenes. El seu títol uniforme es forma afegint la subdivisió "Seleccions" al títol uniforme de la llei reformada.

 

Ex.:

110 1#

$aEstats Units d'Amèrica

 

240 10[24]

$aInternal Revenue Code of 1954.$kSeleccions

 

245 10

$aProvisions of the Internal Revenue Code and Treasury regulations pertaining to the federal taxation of gifts, trusts, and estates, 1981

 

710 1#

$aEstats Units d'Amèrica.$bDepartment of the Treasury.$tTreasury regulations.$kSeleccions

 

 

Comentari: El document només conté les esmenes fetes a les dues normatives al 1981

[CLL, 25.15 (p. 403-406)]

 

 

Sumari del capítol

 

25.27D REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Obres musicals. TÍTOLS INDIVIDUALS. SELECCIÓ DEL TÍTOL. Títols que inclouen el nom d'un gènere de composició musical

 

Tingueu en compte que la norma 25.27D no s'aplica a obres que no inclouen el nom d'un gènere de composició musical en el títol triat d'acord amb les normes 25.27A-25.27C per a elaborar el títol uniforme (encara que l'obra sigui citada com a pertanyent a una seqüència numerada de composicions d'un determinat tipus).

 

Ex.:

100 1#

$aKelterborn, Rudolf,$d1931-

 

240 10[25]

$aEspansioni

 

 

Comentari: La zona del títol i de la menció de responsabilitat del document triat per obtenir la base del títol uniforme és: Espansioni : Sinfonie III ...

 

Però:

100 1#

$aHovhaness, Alan,$d1911-

 

240 10[25]

$aSimfonies,$nnúm. 21, op. 234

 

 

Comentari: La zona del títol i de la menció de responsabilitat del document triat per obtenir la base del títol uniforme és: Symphony Etchmiadzin : simphony no. 21...

 

En la norma 25.27D1, la paraula "citada" significa que l'obra ha d'estar identificada explícitament com a pertanyent a una seqüència numerada de composicions en almenys una obra de referència o una manifestació de l'obra.

[Smiraglia, p. 174 (25.27D MCD)]

 

 

Sumari del capítol

 

25.28 REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Obres musicals. TÍTOLS INDIVIDUALS. AÏLLAMENT DE L'ELEMENT INICIAL DE TÍTOL

 

En el cas d'obres anteriors al segle XX, els termes "a due", "a cinque", etc. es consideren normalment mencions de repartiment de l'execució i, en aïllar l'element inicial de títol, s'ometen del títol triat d'acord amb les normes 25.27 (vegeu, però, 25.29 per a les "Sonates en trio").

 

En el cas d'obres anteriors al segle XX amb títols com "Duo concertante", "Quartetto concertante", etc. (però no amb títols que anomenen formes musicals com "Sinfonia concertante" –vegeu la norma 25.29A–, "Rondeau concertant", etc.), la paraula "concertant" i els seus equivalents en altres llengües es consideren adjectius o epítets i, en aïllar l'element inicial de títol, s'ometen del títol triat d'acord amb les normes 25.27.

[Smiraglia, p. 174-175 (25.28 MCD)]

 

 

Sumari del capítol

 

25.29A REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Obres musicals. TÍTOLS INDIVIDUALS. FORMULACIÓ DE L'ELEMENT INICIAL DE TÍTOL. Elements inicials de títol que consisteixen únicament en el nom d'un gènere de composició musical

 

1 Elements inicials de títol que consisteixen en els noms de dos o més gèneres de composició musical

 

La norma 25.29A relativa a la llengua i al nombre gramatical de l'element inicial de títol només s'aplica a les obres amb element inicial de títol consistent únicament en el nom d'un gènere de composició musical. Per exclusió, quan l'element inicial de títol d'una obra consisteix en els noms de dos o més gèneres musicals, s'ha de considerar que la norma 25.29A no li és aplicable i, per tant, que la llengua i el nombre gramatical de l'element inicial de títol són els que apareixen en el títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol uniforme de l'obra (per exemple, "Preludium und Fuge", "Introduction et allegro", etc.).

[Smiraglia, p. 175]

 

 

2 Determinació del nombre gramatical de l'element inicial de títol que consisteix en el nom d'un gènere de composició musical

 

La primera vegada que es cataloga una obra d'un compositor pertanyent a un determinat gènere de composició musical se segueix el procediment següent:

 

a) Quan el compositor és mort, es consulten les obres de referència per determinar si el compositor només ha escrit una obra en aquest gènere musical i, per tant, s'ha d'utilitzar el singular del nom del gènere en el títol uniforme, o si n'ha escrit més d'una i, en conseqüència, s'ha d'utilitzar el plural.

 

b) Quan el compositor és viu, s'utilitza el singular sempre que l'obra que es cataloga no porti número de sèrie (inclòs el número 1); en aquest cas, es considera que el compositor ha escrit o té la intenció d'escriure més d'una obra d'aquest gènere i s'utilitza el plural.

 

Quan es cataloga una segona obra del compositor pertanyent al mateix gènere de composició musical, s'utilitza el plural i, si s'ha utilitzat el singular per al títol uniforme de la primera obra catalogada, es modifica el seu títol uniforme per utilitzar el plural.

 

Nota: El repartiment de l'execució no afecta l'aplicació d'aquesta norma. Si un compositor ha escrit una sonata per a piano i una altra sonata per a violí, el compositor ha escrit dues sonates i en els títols uniformes de totes dues s'ha d'utilitzar el nom del gènere musical en plural ("Sonates").

[LCRI, 25.29A]

 

 

Sumari del capítol

 

25.30B5 REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Obres musicals. TÍTOLS INDIVIDUALS. ADDICIONS ALS ELEMENTS INICIALS DE TÍTOL QUE CONSISTEIXEN EN EL NOM O NOMS D'UN O MÉS GÈNERES DE COMPOSICIÓ MUSICAL. Repartiment de l'execució. Grups d'instruments

 

Els termes "conjunt de corda", "conjunt de vent", etc. només es poden utilitzar en l'addició de repartiment de l'execució quan hi ha part solista i conjunt d'acompanyament (25.30B7). Quan no hi ha part solista, els termes que s'han d'utilitzar per als grups de quatre o més instruments d'una sola família són "corda", "vent", etc.

[Smiraglia, p. 180 (25.30B5 MCD]

 

 

Sumari del capítol

 

25.30C2 REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Obres musicals. TÍTOLS INDIVIDUALS. ADDICIONS ALS ELEMENTS INICIALS DE TÍTOL QUE CONSISTEIXEN EN EL NOM O NOMS D'UN O MÉS GÈNERES DE COMPOSICIÓ MUSICAL. Elements numèrics d'identificació. Números d'ordre

 

Quan, en el títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar un títol uniforme, el número d'ordre que identifica una obra dins d'una seqüència és acompanyat d'un terme (per exemple, "número", "llibre", etc.), s'aplica el procediment següent:

 

a) Si el terme que acompanya el número d'ordre és la paraula "número", la seva abreviatura o els seus equivalents en una altra llengua, a l'element inicial de títol se li afegeix el número d'ordre precedit de l'abreviatura catalana "núm.".

 

Ex.:

Sonates, pianos (2), núm. 1

 

Comentari: El títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol uniforme és: Sonate voor twee piano's nummer 1

 

b) Si el terme no és català, el seu significat no és el de "número", i, a causa de l'aplicació de la norma 25.29A1, l'element inicial de títol és en català, en afegir el número d'ordre se substitueix el terme pel seu equivalent en català. (Nota: El terme no s'abreuja llevat que aparegui ja abreujat en el títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol uniforme.)

 

Ex.:

Preludis, piano, llibre 1

 

Comentari: El títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol uniforme és: Préludes pour piano, livre 1

 

c) En la resta de casos, el terme es dóna tal com apareix en el títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol uniforme. (Nota: El terme no s'abreuja llevat que aparegui ja abreujat en el títol.)

 

Ex.:

Études, flauta, livre 2e

 

Comentari: El títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol uniforme és: Études pour le flûte traversière ... livre deuxième

 

Quan, en el títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol uniforme, no hi ha cap terme que acompanyi el número d'ordre, a l'element inicial de títol se li afegeix el número d'ordre (sempre com a cardinal) precedit de l'abreviatura catalana "núm."

 

Quan les designacions numèriques de les obres pertanyents a una seqüència numerada consecutivament figuren amb formes diferents en els seus títols base, se’n tria una i s'utilitza la forma triada per elaborar els títols uniformes de totes les obres de la seqüència.

 

Ex.:

Simfonies, núm. 2

 

Comentari: El títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol uniforme és: Symphony 2

 

 

Simfonies, núm. 3

 

Comentari: El títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol uniforme és: Third symphony

 

Nota: El número d'ordre (que pot ser ordinal o cardinal) es dóna sempre en xifres aràbigues.

 

Ex.:

Clavierübungen, 1. Sammlung

 

Comentari: El títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol uniforme és: Clavierübungen ... erste Sammlung

 

Pràctica de la Biblioteca de Catalunya: No es modifica un encapçalament ja establert només per adequar-lo a aquesta concreció. Tanmateix, si per alguna altra raó cal modificar l'encapçalament, aquest s'adequa a la concreció.

[CSB, no. 61 (p. 11-12)]

 

 

Sumari del capítol

 

25.30C3 REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Obres musicals. TÍTOLS INDIVIDUALS. ADDICIONS ALS ELEMENTS INICIALS DE TÍTOL QUE CONSISTEIXEN EN EL NOM O NOMS D'UN O MÉS GÈNERES DE COMPOSICIÓ MUSICAL. Elements numèrics d'identificació. Números d'opus

 

Quan s'afegeix el número d'opus a l'element inicial de títol, el número d'opus és precedit per l'abreviatura "op." i seguit, si n'hi ha, pel número dins l'opus precedit per l'abreviatura "núm.". Els números sempre es donen en xifres aràbigues i com a cardinals.

 

Ex.:

240 10[26]

$aSonates,$mpiano,$nnúm. 14, op. 27, núm. 2,$rdo diesi menor

[CSB, no. 61 (p. 12)]

 

 

Sumari del capítol

 

25.30D REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Obres musicals. TÍTOLS INDIVIDUALS. ADDICIONS ALS ELEMENTS INICIALS DE TÍTOL QUE CONSISTEIXEN EN EL NOM O NOMS D'UN O MÉS GÈNERES DE COMPOSICIÓ MUSICAL. Tonalitat

 

En afegir la tonalitat a l'element inicial de títol, aquesta es dóna en català. Els signes "b" i "#" s'expressen amb les paraules "bemoll" i "diesi".

 

 

Sumari del capítol

 

25.30D2 REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Obres musicals. TÍTOLS INDIVIDUALS. ADDICIONS ALS ELEMENTS INICIALS DE TÍTOL QUE CONSISTEIXEN EN EL NOM O NOMS D'UN O MÉS GÈNERES DE COMPOSICIÓ MUSICAL. Tonalitat. Obres posteriors al segle XIX

 

En el cas d'obres posteriors al segle XIX, només es dóna la tonalitat si aquesta és part del títol original del compositor o del títol de la primera edició utilitzat com a substitut del títol original.

[Smiraglia, p. 183 (25.30D2 MCD)]

 

 

Sumari del capítol

 

25.32A1-25.32A2 REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Obres musicals. TÍTOLS INDIVIDUALS. PARTS D'UNA OBRA. Una part

 

1 Títol de la part

 

En establir el títol d'una part d'una obra musical se segueixen les normes 25.27A, 25.27B i 25.28A, però no la 25.29A.

[LCRI, 25.32A1]

 

 

2 Formalització de la designació de títol

 

Quan la designació de títol d'una part d'una obra és utilitzada en el títol uniforme de la part, s'aplica el procediment següent:

 

a) Si en la font utilitzada per elaborar el títol uniforme de la part, el número de la part figura tot sol sense cap terme d'acompanyament, el número de la part és precedit de l'abreviatura normalitzada de "número" corresponent a la llengua de l'element inicial del títol amb la primera lletra en majúscula (per exemple, "Nr." per a l'alemany, "No." per a l'anglès, "No" per al castellà i francès, "Núm." per al català, "N." per a l'italià, etc.).

 

b) Si el número hi figura acompanyat d'un terme que significa "número" o de la seva abreviatura, el número de la part és precedit de l'abreviatura normalitzada de "número" en la llengua del terme amb la primera lletra en majúscula.

 

Ex.:

Títol uniforme: Pièces, flauta, baix continu (1726). No 3e

 

Comentari: El títol de la part en la font triada per elaborar el títol uniforme és: Troisième numéro

 

c) Si el número hi figura acompanyat de qualsevol altre terme (per exemple, "Akt"), es dóna el terme tal com apareix a la font.

 

Ex.:

Títol uniforme: Lohengrin. 3. Akt

 

El número que designa la part (que pot ser ordinal o cardinal) es dóna sempre en xifres aràbigues.

 

Pràctica de la Biblioteca de Catalunya: No es modifica un encapçalament ja establert només per adequar-lo a aquesta concreció. Tanmateix, si per alguna altra raó cal modificar l'encapçalament, aquest s'adequa a la concreció.

[CSB, no. 61 (p. 12)]

 

 

3 Número de la part establert pel catalogador i afegit entre parèntesis

 

Quan una part d'una obra musical és designada pel mateix terme general amb què són designades altres parts, no té un número i les addicions a què fan referència les normes 25.30-25.31 no són adequades, el catalogador ha de determinar el número de la part dins de l'obra i afegir-lo entre parèntesis (vegeu el segon paràgraf de la norma 25.32A). En aquests casos, el número és precedit per "Núm.".

[LCRI, 25.32A2]

 

 

Sumari del capítol

 

25.34 REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Obres musicals. TÍTOLS COL·LECTIUS

 

1 Qualificació dels títols uniformes col·lectius

 

Pràctica de la Biblioteca de Catalunya: Els títols uniformes col·lectius a què fa referència la norma 25.34 –"Obres", "Seleccions", "Música de cambra", "Música instrumental", "Música per a piano", "Música per a quartet de corda", "Concerts", "Òperes", "Sonates", etc.– es qualifiquen sempre que –i només quan– els reculls als quals s'apliquen aquests títols es descriuen a la zona de la col·lecció.

 

Per a la tria de les addicions al títol uniforme col·lectiu “Obres” se segueix l'ordre de preferència següent:[27]

 

-  data de publicació,[28]

 

Ex.:

800 1#

$aTelemann, Georg Philipp.$tObres.$f1950

 

-  data de publicació[28] i encapçalament de l'editor, i

 

Ex.:

800 1#

$aKhatxaturian, Aram.$tObres.$f1993.$sMuzika (Firma)

 

-  data de publicació[28] i encapçalament de l'editor amb un terme que permeti diferenciar els títols uniformes dels reculls entre parèntesis (per exemple, títol propi o títol propi abreujat, encapçalament, sense addicions, de l'editor literari, de l'intèrpret, etc.).

 

Ex.:

800 1#

$aVerdi, Giuseppe.$tObres.$f1985.$sUniversity of Chicago Press (Opere di Giuseppe Verdi)

 

 

Comentari: El terme afegit entre parèntesis a l'encapçalament de l'editor és el títol propi del recull

 

Per a la tria de les addicions a la resta de títols uniformes col·lectius –"Seleccions", "Música de cambra", "Música instrumental", "Concerts", "Òperes", "Sonates", etc.–, se segueixen les pautes establertes per a les publicacions en sèrie entrades sota títol en la secció 25.5B 1a) de les concrecions.

 

Ex.:

800 1#

$aBeethoven, Ludwig van,$d1770-1827.$tMúsica per a quartet de corda (Calliope (Firma))


 

 

Sumari del capítol

 

25.34B-25.34C REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Obres musicals. TÍTOLS COL·LECTIUS. Seleccions i Obres de diversos gèneres en un repartiment genèric o específic i obres d'un gènere per a un repartiment específic o per a diversos repartiments

 

1 Enregistraments sonors

 

Pràctica de la Biblioteca de Catalunya: Quan un recull conté tres, quatre o cinc obres musicals d'un sol compositor, el recull s'entra sota l'encapçalament nom-títol format pel compositor i el títol uniforme col·lectiu corresponent al recull, i es fa una entrada secundària analítica per cadascuna de les obres que conté.

 

Quan el recull conté fragments d'una mateixa obra, el recull s'entra sota l'encapçalament nom-títol format pel compositor i el títol uniforme col·lectiu corresponent al recull, i no es fa cap entrada secundària analítica pels fragments. Tanmateix, quan el recull conté dos fragments no numerats o no numerats consecutivament, el recull s'entra sota l'encapçalament del primer fragment i es fa una entrada secundària analítica pel segon.

 

Aquestes pautes no s'apliquen als tipus de reculls següents:

 

-  reculls que contenen totes les obres d'un compositor en un gènere determinat o en un gènere determinat per a un repartiment específic (25.34C2);

 

-  reculls que contenen un grup d'obres numerades consecutivament (25.34C3);

 

-  reculls d'obres de música no "clàssica" (per exemple, música pop, folklòrica, ètnica o de jazz);

 

-  reculls que són documents en més d'una part, quan no es tenen totes les parts (en aquests casos cal esperar a tenir totes les parts per a poder aplicar-los les pautes).

[LCRI, 25.34B-25.34C]

 

 

2 Documents musicals que no són enregistraments sonors

 

Pràctica de la Biblioteca de Catalunya: Quan un recull conté tres o més obres i/o fragments d'obres diferents, el recull s'entra sota l'encapçalament nom-títol format pel compositor i el títol uniforme col·lectiu corresponent al recull, i no es fa cap entrada secundària analítica per les obres i/o fragments d'obra que conté.

 

 

Sumari del capítol

 

25.34C REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. Obres musicals. TÍTOLS COL·LECTIUS. Obres de diversos gèneres en un repartiment genèric o específic i obres d'un gènere per a un repartiment específic o per a diversos repartiments

 

1 Música de pel·lícules

 

En el cas de reculls d'obres musicals d'un compositor per a diverses pel·lícules, s'utilitzen els títols uniformes "Música de pel·lícules" o "Música de pel·lícules. Seleccions" (sense menció del repartiment d'execució) en lloc de títols uniformes com "Música per a orquestra. Seleccions", etc.

[LCRI 25.34C2]

 

 

Sumari del capítol

 

25.35A REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. OBRES MUSICALS. ADDICIONS. Regla general

 

Les addicions establertes per les normes 25.35B-25.35F s'apliquen als títols uniformes individuals i col·lectius.

[LCRI, 25.35A]

 

 

Sumari del capítol

 

25.35C REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS D'OBRES. OBRES MUSICALS. ADDICIONS. Arranjaments

 

No es consideren arranjaments els següents tipus de modificacions d'una obra musical:

 

a) Revisions fetes pel compositor original. Les revisions d'obres musicals fetes pel compositor original quan es compleixen les tres condicions següents:

 

-  la revisió manté el títol i el número d'opus de la versió original,

 

-  la revisió consisteix en una modificació parcial i limitada de la instrumentació i no introdueix material nou, i

 

-  la instrumentació de la versió original i la de la revisió, tot i ser diferents, pertanyen al mateix repartiment genèric (per exemple, orquestra, conjunt instrumental, banda).

 

En aquest cas, s'utilitza el mateix títol uniforme per a les versions original i revisada. Per exemple, s'utilitza el mateix títol uniforme "Stücke, orquestra, op. 16" per a la versió original per a gran orquestra de l'obra d'Arnold Schoenberg i per a la seva versió reduïda per a orquestra normal feta pel propi autor.

 

b) Acompanyaments addicionals, etc. Les revisions d'obres musicals consistents en l'addició d'acompanyaments nous o de parts noves sense alteració de la música original (vegeu 21.21).

 

c) Instrumentació alternativa. Les edicions per a les execucions amb instruments actuals de les obres compostes abans del 1800 per a instruments d'època.

 

En el cas d'obres per a instruments melòdics, les edicions per a les execucions amb instruments alternatius especificats pel propi compositor o per les primeres edicions de l'obra sempre que es mantingui la tonalitat i que la notació no canviï significativament.

 

d) Transposició de cançons. Les edicions i les execucions de cançons en un to diferent de l'originari per tal d'adequar-lo a una tessitura de veu distinta a la de la composició original.

[Smiraglia, p. 189-190]

 

 

Sumari del capítol

 

NOTES DEL CAPÍTOL



[1] Si no s'indica el contrari, el terme "obra", tal com s'usa en aquest capítol, inclou, a més de les obres en sentit estricte, dels reculls i de les compilacions catalogades com una unitat, les seves manifestacions (per exemple, edicions, traduccions, seleccions de fragments, etc.).

[2] Per als clàssics anònims catalans s'utilitzen, per ordre de preferència, les obres de referència següents:

-  Estivill, Assumpció; Gascón, Jesús. "Clàssics anònims de la literatura catalana". Item, núm. 16 (gen.-juny 1995), p. 88-136

-  Gran enciclopèdia catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-    

-  Autoridades de la Biblioteca Nacional [recurs electrònic]. Madrid: Biblioteca Nacional: Chadwyck-Healey España, 1996-    . Actualització semestral

-  Altres obres de referència

Per als clàssics anònims de la resta de l'Estat espanyol s'utilitzen, per ordre de preferència, les obres de referència següents:

-  Autoridades de la Biblioteca Nacional [recurs electrònic]. Madrid: Biblioteca Nacional: Chadwyck-Healey España, 1996-    . Actualització semestral

-  Anonymous classics: a list of uniform headings for European literatures. London: IFLA International Office for UBC, 1978

-  Altres obres de referència

Per a la resta de clàssics anònims s'utilitzen, per ordre de preferència, les obres de referència següents:

-  Anonymous classics: a list of uniform headings for European literatures. London: IFLA International Office for UBC, 1978

-  Catàleg d'autoritats de la Library of Congress

-  Altres obres de referència

[3] No s'assigna títol uniforme a una obra quan l'única diferència entre els seus títols propi i uniforme és l'absència/la presència d'un article inicial. Tanmateix, si el títol propi del document està format per un títol comú més un títol dependent amb article inicial, amb o sense designació de títol dependent, al document se li assigna títol uniforme per ometre l'article inicial del títol dependent.

[4] Com a la resta del document, el primer indicador del camp 240 de les obres entrades sota nom de persona o entitat s'ha codificat "1"–imprès o visualitzat–. Cal entendre que cada centre catalogràfic ha d'adequar la codificació d'aquest indicador a la pràctica seguida pel centre.

[4] Com a la resta del document, el primer indicador del camp 240 de les obres entrades sota nom de persona o entitat s'ha codificat "1"–imprès o visualitzat–. Cal entendre que cada centre catalogràfic ha d'adequar la codificació d'aquest indicador a la pràctica seguida pel centre.

[5] Com a la resta del document, el primer indicador del camp 240 de les obres entrades sota nom de persona o entitat s'ha codificat "1"–imprès o visualitzat–. Cal entendre que cada centre catalogràfic ha d'adequar la codificació d'aquest indicador a la pràctica seguida pel centre.

[5] Com a la resta del document, el primer indicador del camp 240 de les obres entrades sota nom de persona o entitat s'ha codificat "1"–imprès o visualitzat–. Cal entendre que cada centre catalogràfic ha d'adequar la codificació d'aquest indicador a la pràctica seguida pel centre.

[6] El terme "obres de referència" inclou articles i llibres sobre l'obra d'art.

[7] El terme "obres de referència" inclou articles i llibres sobre l'obra d'art.

[8] Per determinar quan el títol propi d'un document genera conflicte al catàleg i quan cal assignar un títol uniforme al document per a desfer el conflicte, vegeu la secció 25.1 2c) –"Obres a les quals s'assigna títol uniforme per desfer els conflictes generats al catàleg pels seus títols propis"– de les concrecions.

[9] En aquest context es considera que un títol propi és un títol genèric quan consisteix només en termes indicatius del tipus de publicació i/o periodicitat a més de possibles articles, preposicions o conjuncions –per exemple, "Butlletí", "Informe anual", etc.

[10] Quan hi ha més d'una entitat associada amb la publicació i amb funcions diferents, es tria com a qualificador l'entitat responsable de la publicació amb preferència a la que es limita a publicar-la. Si les entitats realitzen la mateixa funció, normalment es tria l'anomenada en primer lloc.

[10] Quan hi ha més d'una entitat associada amb la publicació i amb funcions diferents, es tria com a qualificador l'entitat responsable de la publicació amb preferència a la que es limita a publicar-la. Si les entitats realitzen la mateixa funció, normalment es tria l'anomenada en primer lloc.

[11] Com a data de publicació es tria, amb aquest ordre de preferència, la data de publicació (no la data de la designació cronològica) del primer número publicat o la del número més antic dels que es tenen (si amb posterioritat es reben números anteriors, no es modifica el títol uniforme per adequar-lo a la nova data fins que se sàpiga la data del número publicat en primer lloc).

[11] Com a data de publicació es tria, amb aquest ordre de preferència, la data de publicació (no la data de la designació cronològica) del primer número publicat o la del número més antic dels que es tenen (si amb posterioritat es reben números anteriors, no es modifica el títol uniforme per adequar-lo a la nova data fins que se sàpiga la data del número publicat en primer lloc).

[12] Quan el document es publica en més d'un lloc, com a lloc de publicació es tria, amb aquest ordre de preferència, l'anomenat en primer lloc en la zona de la publicació, distribució, etc. del primer número publicat, el del número més antic del qual es coneix el lloc de publicació o el del número més antic dels que es tenen. Si el lloc de publicació ha canviat de nom, s'utilitza com a qualificador el nom que tenia el lloc quan es va publicar el "primer/més antic" dels números.

[12] Quan el document es publica en més d'un lloc, com a lloc de publicació es tria, amb aquest ordre de preferència, l'anomenat en primer lloc en la zona de la publicació, distribució, etc. del primer número publicat, el del número més antic del qual es coneix el lloc de publicació o el del número més antic dels que es tenen. Si el lloc de publicació ha canviat de nom, s'utilitza com a qualificador el nom que tenia el lloc quan es va publicar el "primer/més antic" dels números.

[11] Com a data de publicació es tria, amb aquest ordre de preferència, la data de publicació (no la data de la designació cronològica) del primer número publicat o la del número més antic dels que es tenen (si amb posterioritat es reben números anteriors, no es modifica el títol uniforme per adequar-lo a la nova data fins que se sàpiga la data del número publicat en primer lloc).

[13] Com a data de publicació es tria, amb aquest ordre de preferència, la data de publicació (no la data de la designació cronològica) del primer número publicat o la del número més antic dels que es tenen (si amb posterioritat es reben números anteriors, no es modifica el títol uniforme per adequar-lo a la nova data fins que se sàpiga la data del número publicat en primer lloc).

[14] En triar les addicions, cal tenir en compte que al catàleg no pot haver-hi dos reculls de la mateixa persona descrits a la zona de la col·lecció que tinguin el mateix títol uniforme.

[15] Com a data de publicació es tria, en aquest ordre de preferència, la data de la part publicada en primer lloc o la de la part més antiga de les que es tenen (si amb posterioritat es reben parts publicades amb anterioritat, no es modifica el títol uniforme per adequar-lo a la nova data fins que se sàpiga la data de la part publicada en primer lloc). Per establir la forma estandaritzada en què s'ha de donar la data de publicació en el qualificador, vegeu la subsecció 25.5B 1b2) –"Forma del terme qualificador. Data de publicació"– de les concrecions.

[15] Com a data de publicació es tria, en aquest ordre de preferència, la data de la part publicada en primer lloc o la de la part més antiga de les que es tenen (si amb posterioritat es reben parts publicades amb anterioritat, no es modifica el títol uniforme per adequar-lo a la nova data fins que se sàpiga la data de la part publicada en primer lloc). Per establir la forma estandaritzada en què s'ha de donar la data de publicació en el qualificador, vegeu la subsecció 25.5B 1b2) –"Forma del terme qualificador. Data de publicació"– de les concrecions.

[15] Com a data de publicació es tria, en aquest ordre de preferència, la data de la part publicada en primer lloc o la de la part més antiga de les que es tenen (si amb posterioritat es reben parts publicades amb anterioritat, no es modifica el títol uniforme per adequar-lo a la nova data fins que se sàpiga la data de la part publicada en primer lloc). Per establir la forma estandaritzada en què s'ha de donar la data de publicació en el qualificador, vegeu la subsecció 25.5B 1b2) –"Forma del terme qualificador. Data de publicació"– de les concrecions.

[16] Com a la resta del document, el primer indicador del camp 240 de les obres entrades sota nom de persona o entitat s'ha codificat "1"–imprès o visualitzat–. Cal entendre que cada centre catalogràfic ha d'adequar la codificació d'aquest indicador a la pràctica seguida pel centre.

[17] No tots els reculls parcials reben el mateix tractament. L'apartat 3 de les concrecions a les normes 25.8-25.11 estableix els reculls parcials als quals se'ls aplica el títol col·lectiu "Seleccions" i, en conseqüència, també se'ls aplica la norma 25.9.

[18] Si no s'indica el contrari, el terme "obra", tal com s'usa en aquest context, inclou, a més de les obres en sentit esctricte, dels reculls i de les compilacions catalogades com una unitat, les seves manifestacions (per exemple, edicions, traduccions, seleccions de fragments, etc.).

[19] En determinades circumstàncies els dos encapçalaments poden arribar a ser idèntics.

[20] Com a la resta del document, el primer indicador del camp 240 de les obres entrades sota nom de persona o d'entitat s'ha codificat "1"–imprès o visualitzat–. Cal entendre que cada centre catalogràfic ha d'adequar la codificació d'aquest indicador a la pràctica seguida pel centre.

[21] Com a la resta del document, el primer indicador del camp 240 de les obres entrades sota nom de persona o d'entitat s'ha codificat "1"–imprès o visualitzat–. Cal entendre que cada centre catalogràfic ha d'adequar la codificació d'aquest indicador a la pràctica seguida pel centre.

[22] Per a la clarificació dels termes "llei", "decret legislatiu" i "decret llei", vegeu les concrecions a la norma 21.31A.

[23] Per a la clarificació dels termes "llei", "decret legislatiu" i "decret llei", vegeu les concrecions a 21.31A.

[24] Com a la resta del document, el primer indicador del camp 240 de les obres entrades sota nom de persona o entitat s'ha codificat "1"–imprès o visualitzat–. Cal entendre que cada centre catalogràfic ha d'adequar la codificació d'aquest indicador a la pràctica seguida pel centre.

[24] Com a la resta del document, el primer indicador del camp 240 de les obres entrades sota nom de persona o entitat s'ha codificat "1"–imprès o visualitzat–. Cal entendre que cada centre catalogràfic ha d'adequar la codificació d'aquest indicador a la pràctica seguida pel centre.

[24] Com a la resta del document, el primer indicador del camp 240 de les obres entrades sota nom de persona o entitat s'ha codificat "1"–imprès o visualitzat–. Cal entendre que cada centre catalogràfic ha d'adequar la codificació d'aquest indicador a la pràctica seguida pel centre.

[25] Com a la resta del document, el primer indicador del camp 240 de les obres entrades sota nom de persona o entitat s'ha codificat "1"–imprès o visualitzat–. Cal entendre que cada centre catalogràfic ha d'adequar la codificació d'aquest indicador a la pràctica seguida pel centre.

[25] Com a la resta del document, el primer indicador del camp 240 de les obres entrades sota nom de persona o entitat s'ha codificat "1"–imprès o visualitzat–. Cal entendre que cada centre catalogràfic ha d'adequar la codificació d'aquest indicador a la pràctica seguida pel centre.

[26] Com a la resta del document, el primer indicador del camp 240 de les obres entrades sota nom de persona o entitat s'ha codificat "1"–imprès o visualitzat–. Cal entendre que cada centre catalogràfic ha d'adequar la codificació d'aquest indicador a la pràctica seguida pel centre.

[27] En triar les addicions cal tenir en compte que al catàleg no pot haver-hi dos reculls de la mateixa persona descrits a la zona de la col·lecció que tinguin el mateix títol uniforme.

[28] Com a data de publicació es tria, en aquest ordre de preferència, la data de la part publicada en primer lloc o la de la part més antiga de les que es tenen (si amb posterioritat es reben parts publicades amb anterioritat, no es modifica el títol uniforme per adequar-lo a la nova data fins que se sàpiga la data de la part publicada en primer lloc). Per establir la forma estandaritzada en què s'ha de donar la data de publicació en el qualificador, vegeu la subsecció 25.5B 1b2) –"Forma del terme qualificador. Data de publicació"– de les concrecions.

[28] Com a data de publicació es tria, en aquest ordre de preferència, la data de la part publicada en primer lloc o la de la part més antiga de les que es tenen (si amb posterioritat es reben parts publicades amb anterioritat, no es modifica el títol uniforme per adequar-lo a la nova data fins que se sàpiga la data de la part publicada en primer lloc). Per establir la forma estandaritzada en què s'ha de donar la data de publicació en el qualificador, vegeu la subsecció 25.5B 1b2) –"Forma del terme qualificador. Data de publicació"– de les concrecions.

[28] Com a data de publicació es tria, en aquest ordre de preferència, la data de la part publicada en primer lloc o la de la part més antiga de les que es tenen (si amb posterioritat es reben parts publicades amb anterioritat, no es modifica el títol uniforme per adequar-lo a la nova data fins que se sàpiga la data de la part publicada en primer lloc). Per establir la forma estandaritzada en què s'ha de donar la data de publicació en el qualificador, vegeu la subsecció 25.5B 1b2) –"Forma del terme qualificador. Data de publicació"– de les concrecions.

 

 


SUMARI GENERAL

 

Biblioteca de Catalunya

Servei de Normalització Bibliogràfica

 


 

snb@bnc.cat

8/10/2014