Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Apunts sobre la fotografia i la reproducció de documents (III): tècniques especials de reproducció fotogràfica de documents


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Etiquetes



Apunts sobre la fotografia i la reproducció de documents (III): tècniques especials de reproducció fotogràfica de documents

Tècniques especials de reproducció fotogràfica de documents és el tercer dels articles que, amb el títol genèric Apunts sobre la fotografia i la reproducció de documents, es publica l blog de la Biblioteca de Catalunya.

La reproducció fotogràfica d'objectes plans o en dos dimensions, és la fotografia de documents manuscrits o impresos, plànols, dibuixos, cartells, pintures, gravats, fotografies i matrius calcogràfiques. A aquests tipus de reproduccions, que també realitzem a la Biblioteca de Catalunya, se les denomina “meres fotografies”. També hi són incloses les fotografies de peces d’art, com per exemple les escultures, sempre i quan les reproduccions dels objectes no siguin fetes des d’un punt de vista artístic per part de l’autor.

Per a qualsevol persona aquesta és una tècnica que pot semblar molt fàcil, ja que els objectes s'han de reproduir tal com són i no es deixa al fotògraf cap llibertat per a interpretar-los. L'enquadrament ve determinat per les proporcions del document original i la llum l'ha d'il·luminar, generalment, de manera uniforme. Però en realitat, la reproducció fotogràfica és una tècnica complexa que, encara que no sigui creativa, exigeix cura i mètode.

Un dels principals objectius de la Biblioteca de Catalunya és la preservació, per aquest motiu, una de les primeres consideracions a l’hora de fer aquestes imatges, és la fragilitat i l'estat de conservació del document original i, per aquest motiu, els documents per a reproduir s'han de classificar per la seva naturalesa, al marge del seu valor artístic, històric o patrimonial. En funció d'aquesta classificació es determina la càmera, la il·luminació i els accessoris apropiats per a efectuar les corresponents reproduccions fotogràfiques.

De forma generalitzada, es pot dir que els documents s’han de fotografiar amb una il·luminació uniforme amb l’ajuda de dos o més punts de llum depenent de la mida de l'original. És recomanable fer servir llum continua calibrada a uns 5.500ºK. de temperatura de color, equivalent a la “llum dia”. Els focus s’han de situar de forma simètrica a banda i banda del document que s’ha de reproduir, dibuixant un angle de 45º amb el pla on està situat. L’eix òptic de l'objectiu de la càmera fotogràfica ha d'estar totalment perpendicular a aquesta superfície.

Les càmeres han de portar objectius de baixa distorsió, camp pla, alta resolució i, per tal d’evitar deformacions, la focal ha de ser de normal a llarga, de 60 a 90 mm. per a les càmeres Full Frame DSLR. També és important disposar d’un objectiu macro o que disposi d’aquesta funció per a fer ampliacions dels originals fins a una escala 1:1 de proporció.

Els equips fotogràfics i accessoris han de ser de color negre i si brillen s’han de tapar o camuflar amb altres materials. Els focus o fonts de llum és millor que pengin del sostre i així evitar fer servir trípodes i aparells que dificultin el moviment.

L’estudi fotogràfic ha de ser fosc, sense contaminació lumínica i la il·luminació totalment controlada. El sostre ha de ser alt i l’espai pintant de gris neutre i amb poc mobiliari. Si es fan servir taules de reproducció és recomanable que no portin incorporats els equips d’il·luminació, ja que no reparteixen bé la llum quan es tracta de reproduir documents de grans dimensions.

A la Biblioteca de Catalunya en funció de la naturalesa física d’alguns documents s’apliquen tècniques especials de reproducció fotogràfica que es detallen i s’il·lustren a continuació:

- La fotografia amb llum rasant: consisteix en il·luminar de forma tangencial amb un angle entre 5º i 20º la superfície d’un objecte o document per evidenciar la seva textura i relleu.

 

Matriu xilogràfica del Quixot RP. 5637

 

- La fotografia a contrallum: es tracta de la il·luminació feta per darrera de documents transparents o translúcids com els negatius i positius fotogràfics sobre placa de vidre o plàstic, les filigranes o marques d’aigua de fulls de paper i plànols o dibuixos sobre paper vegetal.

 

Filigrana. SANTCLIMENT, Francesc de. Suma de la art de arismètica. Barcelona: Pere Posa, 1482 [Top: 9-V-20]

 

Oriol Miralles fent una reproducció fotogràfica d’una placa de vidre negativa 13X18cm. del Fons Històric de la BC.

 

Imatge en positiu de la reproducció anterior amb la vista de la Sala de lectura de la Biblioteca de Catalunya (IEC) al Palau de la Generalitat. Foto Estorch 1932. [Top: 03_BcHis_01654]

 

- La fotografia amb llum gairebé zenital: la llum es fa rebotar sobre una planxa o superfície blanca que la fa arribar difosa al document, pràcticament de manera frontal. Aquesta il·luminació s’utilitza per a destacar els daurats i els solcs de les planxes calcogràfiques, les superfícies de les quals fan l’efecte mirall. En el cas dels daurats és important la incidència directa de la llum perquè aquests no surtin de color verdós.

 

Detall d’una caplletra amb el rei Martí l’Huma. Privilegis de la Cartoixa de la Valldecrist. 1404. [Top: Ms. 947, foli 31 recte.]

 

Vista de plaça del Teatre. Planxa gravada a l’acer per Antoni Roca i Sallent [Top. MC 817] publicada a: PI I MARGALL, Francesc. España: obra pintoresca en làminas ya sacadas con el daguerrotipo, ya dibujadas del natural grabadas en acero y en boj. Barcelona: Impremta de Juan Roger, 1842, entre les pàg. 66 i 67.

 

- La fotografia amb llum Ultraviolada (UV): els raigs UV tenen la propietat d’excitar la fluorescència de determinades substàncies químiques. Quan s’aplica sobre un document que ha perdut text o bé s’ha fet il·legible, la fluorescència de les restes de tinta, en algunes ocasions, posa de manifest de nou el text original. 

 

Oriol Miralles fent una reproducció fotogràfica amb llum UV

 

Cançoner català Vega-Aguiló. [ca. 1402-1430]. Tom I. [Top: Ms. 7, foli 13]

 

- La fotografia de bodegó o d’objectes tridimensionals: per aquest tipus de fotografia s’acostuma a fer servir un fons infinit blanc o de color que permet ressaltar els objectes i que produeix poques ombres. Normalment la il·luminació es fa amb una font de llum principal i d’altres que la complementen.

 

SMITH, Ismael. Bust de Manuel Milà i Fontanals. [Top: Gardunya Vitrina 5]

 

- La fotografia d’un document per parts: aquesta tècnica permet fer diverses fotografies d’un document per obtenir-ne una mida de resolució més gran. Les reproduccions parcials del document s’uneixen per mitjà de tractament informàtic generant una única imatge ampliada i amb més detall.

 

Muntatge del plànol amb tres fotografies. Proyecto de una carretera desde Sarriá a Barcelona [Top: XV.1A R.28912]

 

- La fotografia de documents plans de gran dimensions: una tècnica que s’utilitza normalment per a cartografies i cartells molt més grans que la superfície de treball de les taules de reproducció. La càmera fotogràfica es posa al trípode i el document s’il·lumina amb llum difosa des de dos o més punt. Una planxa metàl·lica col·locada a la paret subjecta els documents per mitjà d’uns imants.  

 

Marc Oliva fent una reproducció de gran format. CATALÀ PIC, Pere. Aixafem el feixisme. [Top: Cartells I 321]

 

Ricard Marco, Oriol Miralles, Marc Oliva
Digitalització i Reprografia

Comentaris