Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Els fons teatrals a la BC. II: La col·lecció Rull


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Etiquetes



Els fons teatrals a la BC. II: La col·lecció Rull

La «Biblioteca-Arxiu de teatre català Rull» va ingressar a la BC l’any 1997 procedent de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, havent passat uns anys al dipòsit del Departament de Cultura a Santes Creus, després de la compra al seu propietari l’any 1982. Actualment tot el fons està catalogat i  és accessible en línia a través de la Memòria Digital de Catalunya.

Conté més d'onze mil obres impreses i mil dues-centes peces manuscrites, que corresponen a un total de tres mil dramaturgs i prop de quatre-cents compositors de teatre líric. Completen la col·lecció un fitxer amb la calaixera original - que es pot consultar a la Sala de Reserva de la BC - i altra documentació.

 

El propietari

Jaume Rull i Jové va néixer al barri de Sants de Barcelona l’any 1895 i va morir a Òrrius (Maresme) el 1988. Va ser funcionari a l’Ajuntament de Barcelona on va treballar de Cap d’Estadística municipal fins al 1966 que es va jubilar. Però la seva passió autèntica fou el teatre, no pas com a autor ni com a intèrpret, però sí com fidel espectador al Romea o a l’Orfeó de Sants i, sobretot, com a col·leccionista. El seu objectiu era recollir tota la producció teatral catalana des del segle XVIII al segle XX. Aquest propòsit immens s’engloba dins una voluntat més àmplia: la d’apostar per la cultura catalana amb una clara tasca de país. Aposta que també es concretava en adquirir tot el que es publicava en català i en un mecenatge cultural militant que el dugué a mantenir una desena de subscripcions a Cavall Fort per fomentar la lectura en català entre els mes joves.

Dedicava les tardes i els caps de setmana a buscar informació sobre teatre, i es desplaçava on fos per trobar obres i dades per a la seva ingent empresa. Amb paraules de Jordi Carbonell «A aquesta dèria, que tenia un rerefons patriòtic i cultural exemplars, hi dedicà tota la seva vida, com han fet tants altres erudits aficionats, que han creat un teixit molt dens en el món cultural dels Països Catalans”.[1]

Primer pla del bust de Jaume Rull, amb ulleres, corbata i jaqueta

Jaume Rull i Jové entre 1970 i 1980. Procedència imatge: MAE. Institut del Teatre

 

Inici i desenvolupament de la col·lecció

Rull inicià una col·lecció d’obres de teatre als catorze anys. Entre els primers documents hi ha el número 1 del setmanari cultural i teatral, nascut el 1908, De tots colors. Durant més de cinquanta anys es dedicà a resseguir biblioteques, arxius, llibreries i domicilis particulars amb el propòsit d’anar ampliant la seva biblioteca privada i de recopilar dades sobre teatre i dramaturgs per tal de confeccionar un fitxer de referència obligada per al món teatral del moment.

Per tal d’incrementar la col·lecció va aprofitar les oportunitats que sorgien d’adquirir lots importants. Així, l’any 1924 va comprar mil dos-cents títols que pertanyien al crític teatral Bruno de Cantos, mort aquell any mateix. El 1938 es va dur a terme una campanya d’adquisicions pel Maresme, amb el suport de la casa Patuel [2] de Mataró, i va aconseguir uns cinc-cents volums. I el 1940 va comprar cinc-cents volums més a l’Arxiu Perramon de Gràcia.

El conjunt d’impresos abasta peces publicades entre la segona meitat del segle XVIII i mitjans del XX, tant d’autors consagrats com de menys coneguts. De tots els títols hi ha un exemplar de la primera edició, i d’alguns trobem totes les edicions aparegudes. Pel que fa al segle XVIII, hi ha peces úniques com el sainet bilingüe El café de Barcelona, de Ramón de la Cruz, que es va estrenar el 4 de novembre de 1788 al Teatre Nou.

Portada de la comèdia en un acte "El café de Barcelona"

El café de Barcelona. Rull C18/8 12º

 

Destaquen també algunes edicions anònimes de la Passió entre el 1752 i el 1774 impreses a Vic i Manresa, que es continuen amb les edicions impreses a Barcelona durant el segle XIX.

Per a l’estudi del teatre català del XIX és imprescindible consultar la Biblioteca Rull, rica amb textos d’autors com Josep Robrenyo, Francesc Renart i Arús, Josep A. Clavé, Eduard Escalante i Frederic Soler, entre d’altres, així com un bon nombre d’obres anònimes. També s’hi troba representat exhaustivament tot el teatre de «sala i alcova», que es va posar de moda durant part del segle XIX i el primer terç del segle XX. Consistia en portar el teatre a casa: actors aficionats representaven obres breus en català, generalment entremesos o sainets, en domicilis particulars i fora dels control dels circuits oficials, ja fos pel fet de ser poc comercials o massa informals. El gruix del fons, però, el conformen obres del segle XX. Jordi Carbonell va recalcar-ne la importància per a la preparació de les edicions crítiques dels dramaturgs catalans del segle XX.

 

Els manuscrits

La col·lecció de manuscrits teatrals recollits per Jaume Rull conté més de mil dues-centes obres de teatre autògrafes, escrites entre finals del segle XVIII i durant el segle XX, i altres materials. Van entrar a la BC agrupats per autors i lligats amb una beta, i actualment inclouen els topogràfics compresos entre el  Ms. 5251 i el Ms. 6426. Els originals són consultables a la Sala de Reserva de la BC, i la seva versió digitalitzada a la MDC.

Més de la meitat de textos són manuscrits (de diverses mans) però també n’hi ha de mecanografiats (al voltant de quatre-cents). Un grup minoritari (ca. 50) són retalls de premsa d’obres teatrals publicades en diaris com La Campana de Gràcia o L’Esquella de la Torratxa, entre d’altres, i enganxades a fulls solts que ell mateix relligava en forma de quadern.

Portades de La Campana de Gràcia i El Capvespre del Ídol

El capvespre del ídol. Top: Ms. 6376

 

També hi ha traduccions al català o al castellà -poc nombroses- i és curiós perquè van arribar agrupades pel nom del traductor i no de l’autor de l’obra. Suposem que es donava més importància a la versió catalana, que no pas a l’original. Remarquem un parell de traduccions de Josep Carner: el monòleg La més forta d’August Strindberg, publicada al número 1 de Bella terra de 1925 (Ms. 6400) i una obra de l’autor del segle XVII Antonio de Solís, L’amor d’avuy en dia (Ms. 5416).

Del segle XVIII trobem obres de Joan Ramis i Ramis produïdes entre els anys 1763 i 1783, i conservades a la Biblioteca Pública de Maó, com la famosa tragèdia Lucrècia. Fèlix Duran i Cañameras, amic de Rull, hi va estar destinat després de la Guerra civil, i en un viatge a Barcelona l’estiu del 1944 li ensenyà a Rull els manuscrits, que ple d’entusiasme va copiar de la seva pròpia mà «goludament». Així contribuïren a la difusió dels textos dramàtics de Joan Ramis fora de Menorca.

Portada i última pàgina manuscrita de Lucrecia o Roma libre

Lucrècia (coberta i col·lofó). Top: Ms. 5063

 

Del segle XIX trobem cent trenta textos, el més antic data de 1849. El gruix de manuscrits, però, correspon al segle XX; no sempre hi consta la data exacta i hem de deduir una data aproximada. Destaquen els més de cent títols conservats d’obres escrites durant la República, i la cinquantena de textos produïts durant la Guerra Civil. Les darreres peces són de principis dels anys seixanta. Alguns inclouen els fulls corresponents a les parts dels diferents actors, anomenades caudals.

Els volums porten la signatura autògrafa de Rull i la numeració original de la seva biblioteca privada. Molts inclouen dedicatòria de l’autor a Rull.

Portada il·lustrada de Balada de Carnaval

Signatura de Rull i número de registre del seu arxiu. Balada de carnaval. Ms. 6039

 

Els autors i els arguments

La majoria d’obres són d’autors catalans i escrites en català, tot i que trobem trenta-sis obres en castellà, i dues en fals italià. L’autor més representat és Lluís Masriera i Rosés seguit per Frederic Sala Llansola. També hi ha traduccions d’obres d’autors no catalans, com Shakespeare, Molière o Tagore; entre elles destaca una obra molt curiosa traduïda del txec, RUR, de l’autor Karel Čapek, on apareix per primera vegada la paraula robot i que va ser traduïda pel periodista i dramaturg Carles Capdevila.

Els títols d’un centenar de peces contenen termes de caràcter religiós (Jesús, Nadal, bíblic, Betlem, Pasqua...) o hi apareix la paraula “amor”. En els subtítols a vegades s’hi indica si l’obra és en vers o en prosa, i sovint també hi consta el gènere o la tipologia. Pels subtítols que predominen (comèdia, sainet, joguet), observem que la majoria d’obres conservades són comèdies, tal i com correspon al tipus de teatre al qual es destinava. Però en ocasions, els esdeveniments polítics i socials contemporanis es veuen reflectits en les obres, amb títols com Sentinella alerta, La pau dels sepulcres o Morts que caminen, durant la Guerra Civil.

 

Altres materials que acompanyen la col·lecció

Al fons Rull s’hi troba també correspondència rebuda pel col·leccionista (Ms. 6424), i correspondència adreçada al director del Teatre Principal de Barcelona, Antoni Niubò i Ribó (Ms. 6420). També hi ha programes de mà de representacions teatrals (Ms. 6423); documentació sobre professionals vinculats a les representacions teatrals dels territoris de parla catalana (Ms. 6421); i un recull de notícies sobre col·leccions de teatre (Ms. 6422).

Amb el fons també van arribar una trentena de títols de revistes, alguns dels quals no es troben enlloc més .

Paral·lelament a l’arxiu, Rull va confeccionar un fitxer de dades teatrals, fruit d’anys de recerca. Elaborades en temps en què el paper mancava, algunes fitxes estan escrites al revers de fitxes de l'Ajuntament de Barcelona amb dades personals sobre naixements, casaments i defuncions del període de la guerra civil. Sortosament, la calaixera original amb les fitxes que Rull tenia al seu domicili va ingressar a la Biblioteca.

Calaixera de fusta amb dues files de calaixos, més grans a l'esquerra. Es troba a la sala de Reserva de la BC i conté les fitxes de la col·lecció Rull

Calaixera de l’arxiu teatral Rull a la sala de reserva de la BC

 

Aquesta calaixera conté més de 15.000 fitxes manuscrites de dues tipologies: personals i de teatres. Les fitxes personals inclouen dades biogràfiques de dramaturgs, impressors i empresaris de teatre, directors escènics, actors professionals i aficionats, compositors i músics de teatre líric, escenògrafs i vestuaristes, apuntadors i altres professionals del teatre dels segles XIX i XX. Les fitxes de teatres recullen la ubicació, dades de fundació (i desaparició, si se’n té notícia), i una breu història des de la fundació del Teatre Principal.

Jaume Rull se sabia de memòria les dades que constaven a les fitxes. El mateix Sagarra un dia li va dir que quan volgués saber quantes obres havia escrit aniria a can Rull a consultar el fitxer!

La informació que conté la calaixera Rull és un diamant en brut per a confeccionar una base de dades del teatre català modern.

A l'esquerra, exemple de fitxa d'autor de la col·lecció Rull. A la dreta, fitxa del local

Exemples de fitxa d’autor i de sala teatral

 

 

A la recerca d’un destí

L’any 1958, Sempronio va visitar i entrevistar Rull. Meravellat per la magnitud de la col·lecció, li va preguntar: «¿Puede un hombre ceder lo que tanto representa para él?»

La resposta de Rull fou clara: «Pues sí. Tenga en cuenta que mi afición al teatro catalán es una faceta de mi amor a la ciudad y a su historia... Entonces, ¿Puedo concebir mayor dicha que ver mi obra aceptada por Barcelona, puesta al servicio de todos, proseguida con el mismo entusiasmo mío?»[3]

La difusió del fons Rull no es va fer esperar. L’any 1963 es va fer una exposició de la biblioteca Rull al Palau Dalmases, i amb aquest motiu va tenir lloc un cicle de conferències. Però tot i l’empenta que va representar aquesta mostra, el seu arxiu no rebia suport ni subvencions.

Van haver de passar molts anys, però el desig del col·leccionista finalment es va acomplir. La col·lecció teatral Rull va acabar ingressant a la Biblioteca de Catalunya, on es troba  a disposició de tots els estudiosos presencials i virtuals d’arreu del planeta. 

Des d’aquí, un immens agraïment i homenatge a Jaume Rull i Jové, per dedicar tota una vida a recopilar el corpus del teatre català escrit.

 

Lourdes Martín
Secció de Manuscrits

 

NOTES

[1 ]Carbonell (1999), p. 77

[2 ] La Casa Patuel va ser fundada a Mataró fa més de cent anys, i estava especialitzada tant en lloguer de vestuari d’època (vestits, complements de perruqueria, etc) per a les representacions teatrals, com en l’edició de comèdies i drames dels més famosos autors del moment. Font: http://www.casapatuel.com/casapatuel-mataro-disfresses/

[3 ] Sempronio. "El señor Rull y su colección". A: Diario de Barcelona, (21 feb. 1958), p. 4

 

BIBLIOGRAFIA

 Arxiu administratiu de l’Ajuntament de Barcelona. F 100 Recursos Humans, F131 – Expedients de personal (1821-2010). Expedient de Jaume Rull

 Arxiu del Departament de Cultura (Generaliat de Catalunya). Capsa 2584 DA, expedient G0833 N-K172/003, Compra de la Biblioteca teatral de Jaume Rull, 1982

 Carbonell, Jordi. "Els fons teatrals catalans, I: Biblioteca Rull". A: Serra d'Or, núm. 5 (maig 1961), p. 26-29

 Carbonell, Jordi. "La incorporació de Joan Ramis a la historiografia literària catalana". A: Joan Ramis i Josep M. Quadrado: de la Il·lustració al Romanticisme. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1999, p. 77-79

 "La exposición del fondo teatral catalán Rull". A: La Vanguardia, (30 marzo 1964), p. 32

 Gallén, Enric. "Notícia sobre la recerca del teatre català del segle XIX". A: Anuari Verdaguer, núm. 13 (2005), p. 322

 "Jaume Rull i Jové".  L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [consulta: 4 febrer 2021]

 Roda, Federico. "Teatro de Navidad". A: Destino, nº 1428 (19 dic. 1964), p. 130

Comentaris

Bona feina

Molt bona feina, la de Jaume Rull.
I, també, la de les companyes de Manuscrits, que ens van explicant els fons teatrals de la BC