Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / La Mainada (Barcelona, 1921-1923)


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

Etiquetes



La Mainada (Barcelona, 1921-1923)

Als fons de l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya s’hi troba un conjunt de revistes adreçades als infants. N’hi ha d’escrites en català com l’emblemàtic En Patufet (1904-1973), i també d’escrites en castellà com TBO (1917-1998) o Pulgarcito (1921-1987), la qual és notícia perquè se’n compleixen cent anys de la seva primera aparició.

Segons el catàleg de la Biblioteca de Catalunya sembla que a Barcelona, el 1921, es publicaven una dotzena de títols infantils, a més a més dels citats:

El Oratorio festivo, que la Librería Salesiana havia començat a publicar el 1900, Colorín, Paquilín, Chispita, BB, AEI, publicades entre 1920 i 1930, i encara una altra que s'inicià el mateix 1921: Polichinela.

Davant l'èxit de durada i tiratge d’ En Patufet, hi va haver emprenedors que buscaren un lloc dins del públic infantil català. A la Història de la Premsa Catalana de Joan Torrent i Rafael Tasis, es ressenyen força títols, entre ells: L'Escolà, La Rondalla del dijous, números 1 al 51(1909) i números 1 al 19 (1924), Els Follets (1911) o En Titella (1913).

Una capçalera especialment descrita, amb més de dues pàgines, és La Mainada. No és estrany si recordem que Rafael Tasis va ser el redactor principal d’aquesta obra de referència, imprescindible per a tots els qui treballem amb les publicacions periòdiques catalanes, a la vegada que col·laborador de La Mainada, sobre la que va publicar un article el 1955 a La Nova revista “Els anys de La Mainada”, en memòria d’Avel·lí Artís Balaguer, el qual la va promoure i editar.

Estava adreçada a una classe benestant i contenia seccions variades entre les que no faltaven articles d'història de Catalunya i d'exaltació de la pàtria.

Les revistes infantils tenien la finalitat de distreure però sobretot d’educar, sigui en l’aspecte religiós, de moral, de costums, o, com és el cas de La Mainada, en el catalanisme.

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 1, núm. 14 (9 setembre 1921). Coberta. Il·lustració d’homenatge a Rafael Casanovas per Passarell

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 1, núm. 14 (9 setembre 1921). Coberta. Il·lustració d’homenatge a Rafael Casanovas per Passarell

La Mainada començà el 10 juny de 1921 i acabà el 23 de novembre de 1923. Va ser una de les de més durada d'aquesta època, se'n publicaren 129 números, i probablement hauria tingut més recorregut si no hagués estat per l'actuació de la censura de Primo de Rivera, que la suspengué.

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 1, núm. 1 (10 juny 1921). Coberta. Capçalera d’Ivori i dibuix Serra Massana.

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 1, núm. 1 (10 juny 1921). Coberta. Capçalera d’Ivori i dibuix Serra Massana.

Els exemplars contenen rondalles “El que ens conta l’avi”, contes, novel·les, fragments literaris traduïts, poesies i escrits redactats pels llegidors, passatemps i concursos, com per exemple el de dibuixos de campanars de Catalunya. Amb els números també es distribuïa una novel·la o fulletó en lliuraments.

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 2, núm. 46 (21 abril 1922), p. 362. “El que ens conta l’avi”. Capçalera d’Ivori.

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 2, núm. 46 (21 abril 1922), p. 362. “El que ens conta l’avi”. Capçalera d’Ivori.

L'editorial "De vuit en vuit" era de fort to catalanista i la signava El Guia Joan, que era Joan Laguia, dirigent dels Sindicats Lliures. Al número 48 de 4 de maig de 1922 Laguia deixa de redactar l'editorial que anirà signada per X, molt probablement Avel·lí Artís.

6.	La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 2, núm. 31 (6 gener 1921), p.3. “De vuit en vuit”. Capçalera d’Ivori. Text El Guia Joan.

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 2, núm. 31 (6 gener 1921), p.3. “De vuit en vuit”. Capçalera d’Ivori. Text El Guia Joan.

Hi col·laboraren nombrosos escriptors, alguns de renom com Antoni Rovira i Virgili amb la secció "Fulls de la Història de Catalunya", Joan Amades "Del món de les bèsties", Joan Salvat-Papasseït "Els nens de la meva escala", Sidrus, amb la secció dedicada als esports, “A ple aire”, Ignasi Domènech “La Cuina i les postres de les nenes”, i d’altres com Sofia Cortés, Jesuald Bladé, Berga i Boada, Rafael Tasis, que començà com escriptor novell i acabà essent un dels membres més actius de la revista. Hi trobem articles signats amb pseudònim com El Cavaller de Sant Jordi (Lluís Massó), que a més a més redactarà alguns editorials o l’Avi Magí (Ferran de Sagarra i de Ciscar).

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 1, núm. 8 (29 juliol 1921), p.119. “Fulls d’Història de Catalunya”. Il·lustració d’Apa

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 1, núm. 8 (29 juliol 1921), p.119. “Fulls d’Història de Catalunya”. Il·lustració d’Apa

L’any 1923 inclou l’apartat “Cançoner de la Mainada” amb alguna pàgina de música impresa, encara que alguna cançó amb música impresa ja s’havia publicat en anys anteriors, aquest cop se l’hi atorga intenció de continuïtat.

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 3, núm. 108 (29 juny 1923), p. 464-465. “Cançoner de la Mainada”. Capçalera d’Ivori. Il•lustració d’Obiols

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 3, núm. 108 (29 juny 1923), p. 464-465. “Cançoner de la Mainada”. Capçalera d’Ivori. Il·lustració d’Obiols

Una secció que es mantindrà al llarg dels anys de publicació és: “Allò que fa riure altres nois”. Es tracta de tires còmiques traduïdes de l’anglès o el francès i publicades a The Captain, Comic cuts, Chips, Fillette, Film Fun, Lot-0’-Fun, Mon Journal. Ara ens permet resseguir breument el tipus d’humor que es publicava per infants a altres països.

2.	La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 1, núm. 2 (17 juny 1921), p. 29. “Allò que fa riure els altres nois”. Capçalera d’Ivori.

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 1, núm. 2 (17 juny 1921), p. 29. “Allò que fa riure els altres nois”. Capçalera d’Ivori.

És una revista curosament editada, on té molt de pes la il·lustració amb un o dos dibuixos per pàgina siguin originals o reproduccions. Habitualment utilitza les dues tintes vermell i negre o blau i negre (de vegades el verd o el taronja) a la portada, contraportada, així com en algunes vinyetes a l’interior. També inclou fotografies en blanc i negre.

Entre els molts il·lustradors destacats, citem: Apa (Feliu Elias), Arras (J. Robert), Berga i Boada, Escalera, García Escribá, Joan Obiols, Passarell, Quelus (Miquel Cardona i Martí), Serra Massana. N’hi ha dos que a més a més del dibuix de les il·lustracions ho feren de la capçalera: Joan d'Ivori, del número 1 al 13, així com molts dels encapçalats de les seccions, i Lola Anglada, del número 88 al 129.

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 3, núm. 114 (10 agost 1923). Coberta. Capçalera i il·lustració de Lola Anglada.

La Mainada. Barcelona: A. Artís Impressor, 1921-1923. Any 3, núm. 114 (10 agost 1923). Coberta. Capçalera i il·lustració de Lola Anglada.

Avel·lí Artís i Balaguer publicà a més dos calendaris de La Mainada, d’unes dues-centes pàgines, profusament il·lustrats, on col·laboraren pràcticament tots els escriptors i dibuixants de renom detallats als primers números de la revista.

La Biblioteca de Catalunya disposa de dues col·leccions. Una d’elles  consta de tres volums, relligats en mitja pell, que contenen els 129 números publicats i els dos calendaris. El paper és molt fràgil i hi ha pàgines amb petits estrips. En algunes portades la guillotina es va emportar part d’informació. Malgrat aquesta carència i encara que en alguns números es veu que algun infant hi va treballar, els exemplars estan en molt bon estat de conservació. Fou adquirida a la Librería A. Batlle del carrer de la Palla de Barcelona i va arribar, junt amb En Patufet i altres revistes, amb el llegat d’ Agustí Pedro Pons, l’any 1972.

 

M. del Tura Molas
Hemeroteca

 

Bibliografia

Tasis, Rafael. “Els anys de La Mainada”. La Nova revista. 1955, Any 1, núm. 1, p. 11-14.

Torrent, Joan; Tasis, Rafael. Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera, 1966.

“La Mainada”. Humoristan, [en línia], http://humoristan.org/es/publicaciones/la-mainada/ [Consulta: 20-07-2021]

Martín, Antonio. “Panorama de 100 anys de premsa infantil catalana (I): naixement de la premsa infantil catalana, 1904-1923”. Comicat, [en línia], http://www.comicat.cat/2008/09/panorama-de-100-anys-de-premsa-infantil.html [Consulta: 20-07-2021]

Guiral, Antoni. “Pulgarcito”, La Vanguardia, [en línia], https://www.lavanguardia.com/cultura/culturas/20210626/7555806/pulgarcito-revista-infantil-humor-comic.html [consulta: 20-07-2021]

“Historia de la premsa catalana”. Enciclopèdia.cat. https://www.enciclopedia.cat/ [consulta: 20-07-2021]

“Avel·lí Artís i Balaguer”. Enciclopèdia.cat. https://www.enciclopedia.cat/ [consulta: 20-07-2021]

Comentaris