Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Les aventures extraordinàries d’en Madorell


Right menu

Arxiu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30          

Etiquetes



Les aventures extraordinàries d’en Madorell

Josep M. Madorell i Muntané va néixer el 7 de novembre de 1923, a Molins de Rei. Ara fa 100 anys.

Definit com un dibuixant de línies clares, hereu i seguidor de l’escola belga d’Hergé, i alhora de Junceda, es va iniciar en el dibuix des de ben jove. Va començar la carrera de dibuixant per vocació, amb historietes que publicava de manera casolana, i que feia arribar al públic de la manera més diversa, com ara l’aparador de la botiga familiar: Can Muntané. Hi posava una historieta cada setmana perquè els nens de Molins de Rei poguessin seguir les històries de Tito Bola, un dels seus primers personatges. Era un temps de postguerra, de censura, i d’emmudiment de l’expressió de moltes coses, i de la llengua catalana. Madorell a través de les aventures de Tito Bola i de les seves produccions casolanes, com la revista manuscrita Mil sinfonías, va anar creant el seu univers i la seva identitat de dibuixant amb un estil propi, i fent un retrat de la realitat crític però alhora divertit.

En aquest mateix període marcat per la postguerra i el franquisme, va començar les col·laboracions professionals a la revista Zas amb el personatge Tito Bola, l’any 1945; a la revista Llobregat, l’any 1947, amb vinyetes d’acudits i més historietes de Tito Bola, i posteriorment al suplement de La Prensa, A todo color, seguia amb aquest personatge. Paral·lelament continuava amb les publicacions casolanes dels seus dibuixos, i amb altres expressions gràfiques, com ara les auques, i va crear altres personatges, com en Peret Blanc o la Pona. La Pona, entre els anys 1971 i 1985 va ser la protagonista de diverses vinyetes en forma de tira al Llaç d’Unió en què, amb to d’acudit, Madorell criticava o reflexionava sobre la transformació de Molins de Rei i de la societat en general.

 

“Aventuras de Tito Bola: Tiro al arco”, A todo color, 20 de març de 1953 [Top.: S-GFol-0273]

 

“La Pona, un personatge de Josep Maria Madorell per El Llaç“, Llaç d’Unió, núm. 387, febrer de 2004

 

“La Pona“: dibuixos originals i material divers de Madorell [Top.: XXIII Madorell BC 41]

 

Madorell provenia d’una família de fabricants tèxtils, i durant uns quants anys va compaginar la feina a la fàbrica amb el dibuix. Havia estudiat per peritatge tèxtil a l’Escola Industrial i es dedicava al disseny de teixits, a la fàbrica Textiles Malvehy S. A. Hi va treballar durant 19 anys fins que va decidir dedicar-se plenament al dibuix.

La consagració com a dibuixant la va assolir amb Cavall fort. Fundada el 1961 i destinada a un públic infantil i jove, aquesta revista neixia íntegrament en català amb la voluntat d’apropar i impulsar el còmic en llengua catalana entre els més joves. I alhora serviria per consagrar dibuixants i il·lustradors catalans, com el cas de Madorell. Hi va dibuixar la primera historieta en el primer número, amb en Jep i Fidel, dos personatges que es farien icònics; un més extravertit i l’altre més seriós i responsable. En aquesta ocasió no estava al final de tot de la revista sinó que la van col·locar a la tercera pàgina, no va ser fins al número 3 que la van posar al final, i s’hi va quedar durant més de 40 anys. Eren unes historietes que explicaven les peripècies d’aquests dos amics, excursionistes i esportistes que sempre tenien aventures divertides, com explicava Joaquim Carbó en un homenatge a Cavall fort pels deu anys de la mort de Madorell:

“Madorell no va deixar de dibuixar les aventures d’en Jep i Fidel, que practicaven tota varietat d’esports, sobretot de muntanya, fabricaven invents d’estar per casa, participaven en festes populars i feien tota mena de trapelleries divertides i sense mala intenció”[i]

 

“Jep esports S. L.“, Cavall Fort, núm. 1, 1 de desembre de 1961 [Top.: 087.1(05)(46.71Vic)Cav 4º (1961-1977)]

 

Una altra creació, fora de Cavall fort, que també el va consagrar com a dibuixant van ser en Massagran.  A partir de les aventures escrites per Josep M. Folch i Torres, Aventures extraordinàries d’en Massagran i Noves aventures d’en Massagran, Madorell va convertir en Massagran en un heroi del còmic, i en va heredar el llegat de Junceda, que havia il·lustrat l’obra de Folch i Torres. Amb Ramon Folch i Camarasa van adaptar la història per crear aventures de còmic en què el protagonista viatja per tot el món i li passen tota mena de peripècies. El mateix Madorell en una entrevista explicava que:

“Veus, aquí no he hagut d’inventar gaire, ja que d’entrada em vaig fer meus alguns dels personatges que havia dibuixat en Junceda abans de la guerra. És l’homenatge que he dedicat a aquest extraordinari dibuixant català. Els guions són de Ramon Folch i Camarasa, fill de Josep M. Folch i Torres.”[ii]

D’aquestes històries se’n publicaren 15 àlbums, entre els anys 1981 i 2002, en què les aventures van recórrer Àfrica i el Pol Nord, entre molts altres llocs.

 

Dibuixos originals per a l’edició de les historietes En Massagran i el bruixot blanc [Top.: XXIII Madorell B 27]

 

Proves de color per a l’edició de les historietes En Massagran i la diadema robada [Top.: XXIII Madorell BC 25]

 

Van ser traduïdes a diversos idiomes, com ara el rus, i aparegueren fins i tot a la premsa belga, en neerlandès, l’any 1983, titulades De Avonturen van lange wapper.

 

Històries d’en Massagran publicades a la premsa belga i proves per a la seva publicació en rus [Top.: XXIII Madorell BC 43]

 

Submergir-se en el món de Josep M. Madorell, ara que fa 100 anys del seu naixement, és entrar en un univers dibuixat que mirava de fer entendre el món de manera divertida i alhora crítica, i entretenir als infants i no tan infants. En una carta del 4 de setembre de 1997 a Joaquim Carbó[iii] Madorell li diu:

“Aprofita bé els darrers dies de l’estiu i prepara’t a passar una tardor ben dolça com acostumen a ser-ho cada any, quan els arbres canvien de color i ens meravellen amb uns verds decadents que esdevenen grocs i fins i tot vermells abans de quedar més pelats que el cul d’un mico”

Quan la descripció poètica de la tardor pren un to transcendent, Madorell la fa esdevenir còmica, com les seves historietes: quan volia explicar o fer reflexionar sobre temes transcendents, els posava el to còmic i divertit per treure’n la transcendència i alhora accentuar-ne la importància.   

Recuperar l’obra de Madorell amb el Tito Bola, la Pona, en Massagran i en Jep i Fidel és una aventura extraordinària, i donar a conèixer el seu fons donat a la BC és entrar en aquesta aventura extraordinària d’en Madorell: divertida, optimista i de dibuix de línia clara que constitueix un llegat molt important que cal no oblidar per conèixer el patrimoni il·lustrat de Catalunya.

 

Proves de color per a l’edició de les historietes En Massagran i la diadema robada [Top.: XXIII Madorell BC 25]

 

Mercè Comas Lamarca
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

 

Referències

[i]   Carbó, Joaquim “Deu anys sense Madorell”, Cavall Fort, núm. 1237 (Febrer 2014), p. 6.

[ii]  Carbó, Joaquim “Xerra que xerraràs: Josep M. Madorell”, Cavall Fort, núm. 589 (Febrer 1987), p. 4-5.

[iii]  Carta de Josep M. Madorell del 4 de setembre de 1997, Fons Joaquim Carbó, Correspondència.

 

Bibliografia

- Cavall fort : revista per a nois i noies dels secretariats catequístics de Girona, Vic i Solsona
https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/4cjka8/alma991009115169706717

- Carbó, Joaquim “Xerra que xerraràs: Josep M. Madorell”, Cavall fort, núm. 589 (Febrer 1987), p. 4-5
https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/4cjka8/alma991009115169706717

- Carbó, Joaquim, “Deu anys sense Madorell”, Cavall Fort, núm. 1237 (Febrer 2014), p. 5-7
https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/4cjka8/alma991009115169706717

- Fons Joaquim Carbó
https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/4cjka8/alma991002883679706717

- Llaç d’unió: revista independent d'informació i d'opinió
https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/4cjka8/alma991009182989706717

- Caus, Xavier, “Entrevista pòstuma a Josep M. Madorell”, El Llaç, núm. 387 (Febrer 2004), p. 22.
https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/4cjka8/alma991009182989706717

- Jané, Albert, “El meu record d’en Josep M. Madorell”, Cavall fort, núm. 1015. (Novembre 2004), p. 6-9.
https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/4cjka8/alma991009115169706717

- Madorell, Josep M. Madorell, una vocació pel còmic. [Molins de Rei]: Ajuntament de Molins de Rei : Fundació Miquel Carbonell i Selva, cop. 2007.
https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/4cjka8/alma991011014029706717

Comentaris

Alleugerir el fet transcendent.

Moltes gràcies, Mercè, per fer-nos aquest repàs panoràmic per la figura d'en Madorell! M'ha agradat especialment aquesta observació sobre la capacitat de Madorell d'alleugerir el fet transcendent.